Història antiga

Història antiga

La Edat Antiga, també cridada Antiguetat o Periodo Antic segons el context, és un periodo històric comprés entre el final de la prehistòria —generalment en l'invenció de l'escritura i en això l'història escrita— i una data variable segons l'àrea geogràfica en qüestió. Durant este periodo va sorgir l'escritura, les ciutats i el procés d'urbanisació, la llei, l'Estat i l'estratificació social, aixina com grans religions encara professades com el budisme, cristianisme i hinduisme. Es varen desenrollar numeroses civilisacions de gran importància en tots els continents: Sumerio en el Creixent Fèrtil, l'Antic Egipte en l'Àfrica del nort, la civilisació de la vall del Indo en Àsia del sur, l'Antiga China en Àsia oriental, les antigues Grècia i Roma en el Mediterràneu, les civilisacions mesoamericanes i andinas en Amèrica, entre moltes atres. La finalisació de l'Antiguetat varia segons l'espai geocultural. Per eixemple, per a Occident termina en el sigle V en l'inici de l'Edat Mija; en l'Àfrica subsahariana termina en el sigle I en l'inici dels Sigles Obscurs; i en Amèrica termina en el sigle XV, el periodo del qual es diu Amèrica precolombina. Elapsus de l'història registrada és d'aproximadament 5000 anys, començant en l'escritura cuneïforme sumerio. L'història antiga cobrix tots els continents habitats per humans en el periodo 3000 a. C. - 500 d. C. El sistema de tres edats periodiza l'història antiga en l'Edat de Pedra, l'Edat del Bronze i l'Edat del Ferro, i generalment es considera que l'història registrada comença en l'Edat del Bronze. El començ i el final de les tres edats varia entre les regions del món. En moltes regions, generalment es considera que l'Edat del Bronze va escomençar uns sigles abans del 3000 a. C., mentres que el final de l'Edat del Ferro varia des de principis del primer mileni a. C. en algunes regions fins a finals del primer mileni d. C. en unes atres.

Característiques de l'Edat Antiga

Siga com fora el criteri amprat, coincidint en temps i lloc, uns i uns atres processos cristalizaron en l'inici de la vida urbana (ciutats molt superiors en tamany, i diferents en funció, a les llogarets neolíticas); en l'aparició del poder polític (palaus, reis) i de les religions organisades (temples, sacerdots); en una complexa estratificació social; en grans esforços colectius que exigixen la prestació de treball obligatori; en l'establiment d'imposts i el comerç de llarga distància (tot lo que s'ha vingut en cridar «revolució urbana»). Este nivell de desenroll social, que per primera volta es va alcançar en Sumerio (espai propici per a la constitució de les primeres ciutats-estat competitives a partir del substrat neolític), duya ya quatre milenis desenrollant-se en el Creixent Fèrtil. A partir d'elles, i de successius contactes (tant pacífics com violents) de pobles veïns (cultures sedentario-agrícoles o nómada-ganaderes que es nomenen tradicionalment en térmens de validea qüestionable, més propis de famílies llingüístiques que de races humanes: semitas, camitas, indoeuropeus, etc.), es varen ser conformant els primers estats de gran extensió territorial, fins a alcançar el tamany d'imperis multinacionals.

Tableta d'argila sumerio en escritura cuneïforme de finals d'el 0 a. C. L'innovació de l'escritura és de tal magnitut per al desenroll de la civilisació que s'identifica en l'història mateixa.

Processos similars varen tindre lloc en diversos moments segons l'àrea geogràfica (successivament Mesopotamia, el vall d'el Nilo, el subcontinent indi, China, la conca del Mediterràneu, l'Amèrica precolombina i el restant d'Europa, Àsia i Àfrica); en algunes zones especialment aïllades, alguns pobles caçadors-recolectors actuals encara no haurien abandonat la prehistòria mentres que uns atres varen entrar violentament en l'edat moderna o la contemporànea de la mà de les colonisació dels sigles XVI al XIX. Els pobles cronològicament contemporàneus a l'Història escrita del Mediterràneu Oriental poden ser objecte de la protohistòria, puix les fonts escrites per romans, grecs, fenicios, hebreus o egipcíacs, ademés de les fonts arqueològiques, permeten fer-ho. l'Antiguetat clàssica es localisa en el moment de plenitut de la civilisació grecorromana (V al II) o, en sentit ampli, en tota la seua duració (VIII al V). Es va caracterisar per la definició d'innovadors conceptes sociopolítics —els de ciutadania i de llibertat personal, no per a tots, sino per a una minoria sostinguda pel treballe esclau—, a diferència dels imperis fluvials del antic Egipte, Babilonia, Índia o China, per als que es va definir l'imprecisa categoria de «modo de producció asiàtic», caracterisats per l'existència d'un poder omnímodo en el cim de l'imperi i el pagament de tributs per les comunitats llauradoras subjectes a ell, pero de condició socialliure (puix encara que existixca l'esclavitut, no representa la força de treball principal).

Final de l'Edat Antiga

El final de l'Edat Antiga en la civilisació occidental coincidix en la caiguda del Imperi romà d'Occident, en l'any 476 (l'Imperi romà d'Orient va sobreviure tota l'Edat Mija fins a 1453 com Imperi bizantí), encara que tal discontinuidad no s'observa en atres civilisacions. Per tant, les divisions posteriors (Edat Mija i Edat Moderna) poden considerar-se vàlides solament per a aquella, mentres que la major part d'Àsia, Àfrica i Amèrica són objecte en la seua història d'una periodisació pròpia.

Gravat d'el XIX que dona una visió romàntica dels Jardins Colgantes de Babilonia (al fondo es representa la llegendària Torre de Babel). Les fonts gregues clàssiques arrepleguen l'existència de tal pensil com una de les sèt maravelles del món antic. El manteniment d'un jardí irrigat en altura era un prodigi tècnic i simbolisava el poder del Imperi neobabilónico. En els texts hebreus (Génesis) es idealiza la torre, que podria identificar-se en algun zigurat mesopotámico (potser en el babilònic temple de Marduk que Heródoto descriu detalladament, incloent l'hierogamia que tenia lloc en el seu recint més elevat).

Alguns autors culturalistas fan aplegar l'Antiguetat tardana europea fins als sigles VI i VII, mentres que l'escola «mutacionista» francesa l'estén fins a algun moment entre els sigles IX i XI. Distintes interpretacions de l'història fan recalcament en qüestions econòmiques (transició del modo de producció esclavista al modo de producció feudal, des de la [[crisis del sigle III|crisis d'el III]]), polítiques o ideològiques (desaparició de l'imperi i instalació dels regnes germànics des d'el V), religioses (substitució del paganisme politeiste pels monoteismes teocéntricos: el cristianisme —IV— i posteriorment l'islam —VII—), filosòfiques (filosofia antiga per la migeval) i artístiques (evolució des del art antic —clàssic— cap al art migeval —paleocristiano i prerrománico—).

Geografia de l'Edat Antiga

Les civilisacions de l'Antiguetat són agrupades geogràficament per l'historiografia i l'arqueologia en zones en que distints pobles i culturas varen estar especialment vinculats entre sí; encara que les àrees d'influència de cada una d'elles varen aplegar en moltes ocasions a interpenetrarse i anar molt més llunt, formant imperis de dimensions multicontinentals (l'Imperi persa, el d'Alejandro Magne i l'Imperi romà), talassocràcias («govern de les mars») o rutes comercials i d'intercanvi de productes i idees a llarga distància; encara que sempre llimitades pel relatiu aïllament entre elles (obstàculs dels deserts i oceàs), que aplega a ser radical en alguns casos (entre el Vell Món i el Nou Món). la navegació antiga, especialment la naturalea i extensió de les expedicions que necessàriament varen tindre que mamprendre les cultures primitives de Polinèsia (a lo manco fins a l'Illa de Pasqua), és un assunt encara polèmic. En algunes ocasions s'ha recorregut a l'arqueologia experimental per a provar la possibilitat de contactes en Amèrica des del Pacífic. Atres conceptes d'aplicació discutida són la prioritat del difusionisme o del desenroll endógeno per a determinats fenomens culturals (agricultura, metalúrgia, escritura, alfabet, moneda, etc.) i l'aplicació del evolucionisme en àmbits arqueològics i antropològics.

Antic Orient Pròxim

Artícul principal → Antic Orient Pròxim.

Estàtua sedente del príncip Gudea, patesi de la ciutat-estat sumerio de Lagash.

L'Antic Orient Pròxim o Antic Orient és el terme utilisat per a denominar les zones d'Àsia occidental i noreste d'Àfrica a on varen sorgir les civilisacions anteriors a la civilisació clàssica grecorromana, i que actualment es denomina Oriente Pròxim o Orient Mig. Per a la mateixa regió, Vere Gordon Childe va falcar la denominació Creixent Fèrtil, en definir-la com la zona a on va sorgir primer la Revolució neolítica i posteriorment la Revolució urbana. Són els actuals països d'Iraq, part d'Iran, part de Turquia, Síria, Líban, Israel, els Territoris palestins, Jordània, Aràbia i Egipte. Cronològicament, s'entén com un periodo que va des de l'inici de les civilisacions històriques entorn al 0 a. C. (en esta zona l'aparició de l'escritura, les ciutats i els temples és simultànea a l'Edat del Bronze) fins a l'expansió del Imperi aqueménida en el VI

Mesopotamia antiga

Artícul principal → Història de Mesopotamia.

La desembocadura del Tigris i l'Éufrates en la Baixa Mesopotamia va donar orige a l'acumulació de depòsits aluvials en la zona de marismas que va guanyant paulatinament terreny a la mar front a la costa en reculada del golf Pèrsic (actualment a més de cent quilómetros delloc que ocupava en el IV mileni a. C., i en els dos rius confluyentes —Shatt al-Arab—). La zona va ser propícia (en la condició de mantindre una gran capacitat d'organisació social per al treball colectiu en la construcció d'obres hidràuliques com a canalisacions, regadiu i drenages) per al desenroll de les ciutats-estat sumerios (Ur, Uruk, Eridú, Lagash). Estes, en competència entre sí i en els pobles nómades d'estepas i deserts circumdants (els d'el sur i oest englobats per l'historiografia en l'ampli concepte ètnic de semitas i els de l'est en la zona irania a on es va ser formant la civilisació elamita), aixina com en els núcleus que es varen ser formant més al nort (Babilonia) i més al nort encara en l'Alta Mesopotamia (Nínive); varen ser desenrollant les característiques constitutives de la civilisació (societat complexa) i l'estat (superestructura polític-ideològica): temple, classe sacerdotal i religió organisada, frontera, guerra territorial, eixèrcit, propaganda, imposts, burocràcia, monarquia, construccions com murallas i zigurats; i la traça que marca l'inici de l'història: el registre de la memòria en l'escritura.

Tiglatpileser III, rei d'Asiria d'el VIII

La dinàmica del creiximent territorial va dur a la formació d'imperis, que en la seua pretensió de monopolisar el poder, es descrivien a sí mateixos com un continu espacial «entre la mar chicoteta i la mar gran» (el golf Pèrsic i el Mediterràneu), en enumeracions més o menys fiables de pobles anexionados, destruïts, dispersats, rebujats, somesos, tributaris, o simplement socis comercials, aliats o contactes diplomàtics.

Pèrsia antiga

Artícul principal → Història d'Iran.

Cordilleres, replanells, estepas i deserts caracterisen un difícil mig físic entre el riu Tigris a l'oest, el golf Pèrsic al sur, el riu Indo a l'est i els monts Elburz, la mar Caspio i el riu Oxus al nort. No obstant, també són la via terrestre que conecta l'Orient Pròxim en l'Àsia Central i l'Àsia Meridional (més difícilment, sent més usada la conexió marítima); i a través d'eixes zones, en última instància, en l'Extrem Orient. L'extensa regió persa o irania compliria un paper clau en la teoria indoeuropea, de debatuda validea, que suponia l'existència d'un grup ancestral de pobles de les estepas portadors de traces comunes (llingüístics, ètnics, culturals i inclús d'estructura de pensament), essencialment ganaders (otorgaven un gran valor a vaques, cavalls i gossos), d'estructura social patriarcal, jerarquizada i triádica (visible inclús en la seua panteón de deus), que varen protagonisar una jagantesca expansió que inclouria la conquista d'Índia pels aris; la d'Europa pels predecessors de grecs, llatins, celtas, germans i eslaus; i la de Mesopotamia, Anatolia, Alce i Egipte per medos i perses.

• 
  Investidura d'Ardacher I (fundador de la dinastia sasánida, en el III) pel deu Ahura Mazda. Els seus cavalls calciguen a l'anterior rei, Artabán IV, i a la deïtat negativa Ahriman. Naqsh i Rustam.

Anatolia i Armènia antigues

Artícul principal → Llengües anatolias.

la península d'Anatolia, via terrestre entre Àsia i Europa, de la que la separa l'estret del Bósforo i les numeroses illes del Egeo, en les que sempre va mantindre un continu cultural (del que són mostra els aqueos i troyanos del mit homérico), va estar en el cor de les innovacions de la Revolució Neolítica i la Revolució Urbana, desenrollant estats poderosos que varen entrar en relació i competència en els mesopotámicos i inclús en Egipte. Cap al nort, la costa de la mar Negra (el Ponto per a grecs i romans), acollia mits com el del vellocino d'or que es trobava en la Cólquide. La cordillera del Caucas la posa en contacte en les lluntanes planures eurasiáticas.

• 
  Creseida d'argent. Moneda emesa pel rei Creso de Lidia, VI
• 
  Relleu en guerrers hititas, en Hattusa.

Llevant mediterràneu antic

Artícul principal → Llevant mediterràneu.

La zona costera més oriental del Mediterràneu, per la seua ubicació entre Àfrica i Àsia i les seues favorables condicions físiques, va actuar com un «passadiç» entre el mar i el desert, molt compartimentado, encara que en valls fluvials de direcció nort-sur (els d'el Jordán i l'Orontes), que va possibilitar les comunicacions terrestres entre Àfrica, Àsia i Europa. Eixe paper s'havia complit des del Paleolític i el Neolític (Jericó), i es va accentuar en les primeres civilisacions. Els grans imperis d'Egipte, Mesopotamia i Anatolia varen tindre en esta zona la seua zona de contacte geoestratégic. La situació crítica va permetre que es desenrollaren potents civilisacions locals de forta personalitat i influència en el desenroll històric posterior (traces com l'alfabet o el monoteisme), en una proyecció molt superior a la seua extensió geogràfica o població.

• 
  Manufactura fenicias (Museu Archeologic Nazionale - MIBAC)
• 
  Pesa en el símbol de la deesa fenicia Tanit. Trobat en l'illa de Llaurats (Síria).

Síria, Jordània i Aràbia antigues

Vista del Tesor des del desfiladero. Ciutat de Petra

Entre el Tigris i la cordillera delíban comença una vasta zona desértica que s'estén cap al sur fins a la península aràbiga. Supon un obstàcul insalvable per al desenroll de l'agricultura més allà de chicotetes zones d'oasis molt dispersos, llevat en la zona del Yemen (Aràbia Felix —‘Aràbia feliç’—). Les activitats econòmiques que es varen desenrollar i varen permetre la formació d'una peculiar civilisació varen ser, per tant, la ganaderia nómada i les lucratives rutes caravaneras del comerç a llarga distància que conectaven totes les parts del món antic a través dels ports del mar Roja, el golf d'Aden i el golf Pèrsic (oberts al oceà Índic —navegació fins a l'Índia i Indonèsia—, a l'est d'Àfrica —a on la relació en Eritrea i Etiopia va ser molt estreta— i a la costa oriental d'Egipte —Berenice—), i ciutats de l'interior com Alep, Damasc, Apamea, Petra o Palmira (que conectaven en ellevant mediterràneu).

Valle d'el Nilo antic

l'Esfinge i les Piràmides de Guiza (en l'antic Egipte, 0 a. C.).

«Egipte és un dò del Nilo» (Heródoto), puix poques civilisacions varen tindre una relació tan determinant en un riu. La seua riuada anual va permetre la fertilitat i altíssima densitat de població d'una estreta franja que recorre el despoblado desert norteafricà («desertizado» en el periodo postglacial) des de les catarates del sur fins al delta del nort. La dualitat entre l'Alt Egipte i el Baix Egipte va forjar, sobre una societat llauradora extraordinàriament estable i vinculada pel treball colectiu en les obres hidràuliques, unes institucions i una cultura caracterisades per la sacralisació de la figura del faraó, la fortalea dels temples, una eficaç burocràcia i una complexa religió del més allà. Dins d'una gran continuïtat a lo llarc de milenis (que a voltes s'ha interpretat com a homogeneïtat o inclús estereotipación, en escasísimas excepcions —el periodo d'Amarna—), es va mantindre una repetida dialèctica entre l'unitat i la disgregació en el devindre cíclico de les fases de l'història egipcíaca, en periodos d'esplendor i de crisis.

• 
  Piràmides de Gebel Barkal, en el regne de Napata (o dels «faraons negres» o kushitas), fortament influenciat per la cultura egipcíaca. Actual Sudan.

Mediterràneu i Europa antics

• Pobles prerromanos
• Pobles colonizadores
• Orientalizante
• Helenisme
• Romanisació

Vore també: Conca del Mediterràneu, Mediterràneu occidental, i Mediterràneu oriental

Antiga Grècia

el Partenón, Atenes, V És l'edifici més representatiu de la cultura helènica. La seua construcció va ser ordenada pel polític grec Pericles. ^{cita requerida}.

Artícul principal → Antiga Grècia.

Hélade és el concepte geogràfic i cultural que comprenia en l'Antiguetat clàssica el territori habitat pels grecs o helens, més ampli que l'actual Grècia, i que comprendria el territori continental europeu que va des del Peloponeso al sur fins a una difusa separació en Macedònia, Tracia i Epiro al nort; ademés de les illes del mar Egeo i del mar Jónico i la costa occidental de l'actual Turquia (Jonia) fins al Helesponto. També s'assimilaven al concepte d'Hélade les colónies gregues establides per tot el Mediterràneu; i també podien entendre's pròxims a ell els extensos territoris de les monarquies helenísticas d'Egipte i el Próximo Oriente, que en major o menor mida havien segut helenizados.

• 
  L'estadi d'Afrodisias, un dels pocs vestigis que nos queden d'eixa ciutat grecorromana, coneguda en el seu temps pels seus bells edificis de marbre. l'estadi és, de fet, una mescla entre un coliseu i una pista grega. La raó d'això es deu a que celebraven batalles sanguinoses i al mateix temps jocs com a llançament de discs.

Illes del Mediterràneu antic

Molts mits grecs se situaven en costes o illes situades en un indefinit «extrem Occident» (Vulcano —Hefaistos—, Treballs d'Hércules —Heracles, Columnes d'Hércules, Gerión, Atles—, Atlántida, Jardí de les Hespérides, Odissea —Cíclopes, Lestrigones, Sirenes, Escila i Caribdis, Ogigia, Lotófagos—); uns atres se situaven en direcció menys clara, o més be en el Mediterràneu oriental (cap al mar Negra —la Cólquide dels viages de Jasón, els Argonautas i el Vellocino d'Or—, el sur del Egeo —la Creta de Minos, Dédalo, Ícaro, i el Minotaure vençut pel ateniense Teseo; o del rapte d'Europa— o el Chipre del naiximent d'Afrodita).

Chipre antic

• Història de Chipre

Illes del Mediterràneu Occidental antic

Temple élimo de Segesta, en Sicília

Artícul principal → Tirans de Siracusa.

Àfrica Nort-occidental antiga

Aníbal, líder cartaginés de la família bárcida juramentado contra la República romana, va protagonisar durant la segona guerra púnica una espectacular campanya militar que va rodejar tot el Mediterràneu Occidental, incloent el creuament dels Alps en elefants de guerra. L'historiografia romana va triar la seua figura per a la representació idealizada i prototípica de l'adversari temible.

• Libiofenicios
• Cartago
• Regne de Mauritània
• Regne de Numidia
• Guanches
• Llengües bereberes

• 
  Capitolio de Sbeitla

Vore també: Himilcón, Hannón el Navegant, Amílcar, Asdrúbal, i Aníbal

Vore també: Masinisa, Juba I, Juba II, i Yugurta

Europa Occidental antiga

Vallum Hadriani (Mur d'Adriano), en Britania.

• Germans
• Britanos
• Pictos
• Hibernios
• Celtes
• Pobles gals
• Història antiga de la península ibèrica
• Llengües paleohispánicas
• Pobles prerromanos de la península ibèrica
  • Tartessos
  • Pobles contemporàneus a la conquista romana d'Hispania:
    • Pobles de la zona oriental i meridional (franja mediterrànea, Pirineus, vall de l'Ebre, Cordilleres Bètiques i vall del Guadalquivir), genèricament denominats iberos: layetanos, ausetanos, lacetanos, indigetes, ilergetes, iacetanos —relacionats més be en els aquitanos—, suessetanos, sedetanos, edetanos, ilercavones, turdetanos, túrdulos, contestanos, oretanos, bastetanos, etc.
    • Pobles de la zona occidental (actual Portugal) i central (Replanell central i el Sistema Ibèric): cèltics, lusitanos, vetones, carpetanos, celtíberos, vacceos, etc.

• • • Pobles de la zona nort o franja cantàbrica: galaicos, astures, càntabres, autrigones, várdulos, turmogos, berones, caristios, vascones, etc.
• Britania romana
• Galia
• Germania
• Hispania romana

• 
  l'Aqüeducte de Segòvia és una de les mostres de la profunda romanisació d'Hispania. Conduïx l'aigua una distància superior a 15 km, salvant una profunda vaguada, fins a aplegar al altozano ocupat per la ciutat, lo que li convertix en l'aqüeducte romà més llarc conservat.

Vore també: Províncies romanes

Itàlia i Roma antigues

Mòle de cadàver humà i objectes diversos de Pompeya

Artícul principal → Antiga Roma.

l'Imperi romà va tindre un impacte molt superior a la seua pròpia extensió espacial (casi sis millons de quilómetros quadrats, ya de per sí una de les majors entre els imperis de tots els temps) i a la seua duració temporal (del 27 a. C. al 476 d. C. en Occident i al 1453 en Orient); per ser l'institució política i la formació econòmic-social decisiva per a la conformació de la civilisació occidental, que en bona mida pot considerar-se una pervivencia seua. A través d'ella varen perviure els seus conceptes jurídics i institucionals (dret romà, municipi romà, província romana, senat romà...), artístics i culturals (art i cultura clàssica, urbanisme romà, via romana, teatre romà, termes, aqüeductes...) i el propi idioma (el llatí). la romanisació va ser un procés que va tindre molt de sincrético, ya que incorporava traces culturals dels pobles conquistats. Molt especialment es va identificar en la civilisació grega, a la que Roma reconeixia com a superior a la seua pròpia, llevat en qüestions polítiques i militars (Ex Oriente Lux, Ex Occident Dux). En el seu periodo final, l'aportació judeocristiana va ser decisiva.

• 
  Fases de l'expansió territorial de Roma, des delacio inicial fins a la màxima extensió en temps de Trajano (II), i la posterior divisió de l'imperi i caiguda d'Occident.

Balcans i Europa Oriental antics

[[Archiu:Istambul cokol2RB.JPG|miniatura|Base del Obelisc de Teodosio en Constantinopla, la Nova Roma creada en l'antiga colónia grega de Bizancio, en una localisació d'excepcional valor estratègic. Apareix la seua cort imperial presidida per un crismón. Despuix de la [[crisis del sigle III|crisis d'el III]] que inicia una secular transició del esclavisme al feudalisme, el Baix Imperi romà va desenrollar la nova estructura política del Dominat en les reformes de Diocleciano, es cristianizó a partir del edicte de Milà de Constantino (313) i es va dividir entre un Occident ruralizado i somés a les invasions germàniques d'el V i un Orient que va resistir i es va prolongar durant tota l'Edat Mija convertit en Imperi bizantí.]]

• 
  Acinaces de ferro escita (VII al V).

Eurasia Septentrional antiga

• Història de Siberia
• Llengües urálicas
• Llengües túrquicas
• Llengües mongólicas
• Llengües ugrofinesas
• Llengües samoyedas

Àsia Central i Meridional antigues

Representació moderna d'un passage del text Majabhárata (la mítica guerra de Kurukshetra), junt al text en sánscrito.

Les estepas de l'Àsia Central varen tindre històricament una estreta relació (dialèctica de pobles nómades i sedentarios) en la planura del Indostán, i esta en la península del Decán. La conexió per terra en l'Orient Mig a través dels deserts d'Iran va ser, en canvi, més compromesa, mentres que la navegació pel mar Aràbiga va permetre rutes més decorregudes. No obstant, totes elles varen ser experimentades, a voltes en el transcurs de la mateixa expedició, com va ser el cas de la d'Alejandro Magne (326 a. C.).

• 
  Fragment del sext decret del Pilar d'Asoka, cap al 238 a. C. Procedix provablement del Pilar Meerut, en Uttar Pradesh (Índia). Hui es troba en el Museu Britànic.

Buda d'estil Gandhara (I)

• 
  Moneda d'Azes I, rei indogriego-escita d'el I
• 
  Ala que contenia els Budas de Bamiyan (Afganistan, cap al V), destruïts pels talibán en 2005.

Extrem Orient antic

Inscripció antiga en caràcters chinencs sobre closca de tortuga

L'aïllament geogràfic d'esta zona està marcat per les més altes cordilleres del món: l'Himalaya, l'Altái, l'Hindu Kush, el Tian Shan, el Pamir i el Karakorum; i alguns dels més extensos i secs deserts: el Taklamakán i el Gobi. Inclús les comunicacions marítimes entre Índia i China són dificultosas (exposició als monsons, prolongada navegació per l'interposició de la península d'Indochina i la península de Malaca que obliga a creuar per zones com l'estret de la Sonda o l'estret de Malaca). Aixina i tot, varen existir contactes, com testimonia la continuïtat de rutes comercials i la difusió de tecnologies, alfabets i religions (l'hinduisme al Surest asiàtic i el budisme a Tibet, China i Japó). No obstant, la dificultat d'eixe contacte es percebia com a resultat d'un viage de dimensions mítiques (Viage a Occident).

• 
  Carro de guerra del eixèrcit de terracota, que custodiava l'impressionant tomba del Qin Shi Huang, primer Emperador de China (III)
• 
  Peces de bronze en forma d'espasa usades com moneda. Estat Yan, Regnes Combatents, China, IV al II
• 
  Fresca chinenc d'el IX representant a monges budistes; el de l'esquerra en traces tocarios. Grutas Bezeklik o Grutas dels Mil Budas, ubicades en Qian Fo Dong, conca del Tarim, Sinkiang, en la regió autònoma dels uigures (China).

Figura de finals del periodo Jomon (Japó, d'el 0 a. C. al III).

• 
  Prasasti (pedra en inscripcions) de l'era de Purnawarman, rei de Tarumanagara (Tugu, Jakarta, illa de Java, Indonèsia, V), una civilisació altament influïda per l'hindú
• 
  Cavall d'argent de la cultura dels Ordos, un poble del Desert d'Ordos (Mongòlia Interior, actual China), IV al I
• 
  Yumbulagang, fortalea que es considera la primera construcció edificada en Tibet, i que hauria segut fundada pel seu mitològic primer rei, Nyatri Tsenpo (cap al II)
• 
  Linga del santuari de Cát Tiên (Vietnam), enigmàtic jaciment en datacions des d'el IV

Àfrica Subsahariana antiga

Artícul principal → Història d'Àfrica.

Civilisacions africanes abans de la colonisació europea

Ginet de terracota, Cultura nok (actual Nigèria).

el desert del Sahara i les dificultats del curs superior del Nilo varen supondre dos formidables barreres geogràfiques que varen provocar una discontinuidad cultural molt important entre el Nort d'Àfrica i l'Àfrica Subsahariana. No obstant, varen ser lo suficientment permeables com per a permetre el contacte per mig de rutes caravaneras en la zona del riu Níger i el golf de Guinea, i el contacte a través del mar Roja en Eritrea i Etiopia, zones fortament vinculades a la península aràbiga. El cas especial de Madagascar és conseqüència de la procedència de la població malgache, relacionada a través del oceà Índic en atres poblacions malayo-polinesias.

Amèrica antiga

En l'Amèrica precolombina, varen sorgir dos centres civilizatorios distints: la regió andina cap al 0 a. C. i Mesoamérica cap al 0 a. C.

Andes antics

Artícul principal → civilisacions andinas.

• 
  Carrer de Piquillacta (cultura Huari), Perú, VI al XII
• 
  Tomba cromada de la Cultura Sant Agustín, Colòmbia, VII
• 
  Machu Pichu (cultura incaica, Perú, XV).

Les primeres societats complexes conegudes d'Amèrica del Sur, Sechín i Caral, varen sorgir cap al IV mileni a. C. en la costa central de l'actual Perú. En el XII, la cultura de Chavín o Cupisnique es va propagar per tota la costa i els Andes centrals, donant pas despuix del seu decliu a diversos estils regionals com Paracas, Vicús, Cajamarca, Moche, Recuay, Llima, Pucará, Naixca, Huarpa i Tiahuanaco. Cap al VII, l'influència de Naixca i Tiahuanaco sobre Huarpa, sumada a desenrolls locals en l'agricultura i rec, varen propiciar el sorgiment d'Huari com un gran Estat urbà i militarisat que va expandir el seu domini per gran part de la regió anteriorment influenciada per Chavín, llevat el sur tiahuanacota. A la caiguda d'Huari i Tiahuanaco en el X, el poder polític es fragmenta en diversos señoríos en estils culturals diversos. En esta época es varen desenrollar Lambayeque, Chimú, Chancay, Ychsma, Maranga i Chincha en la costa, a la parell de Chachapoyas, Huamachuco, huancas, chancas, collas, Lupaca, Chiribaya i incas en les terres altes. Al rededor de 1438, el inca Pachacuti lidera l'expansió del Imperi incaico fins al sur de l'actual Colòmbia i noroest argentí. La llarga successió cultural té un abrupte canvi en la conquista espanyola en el XVI.

Mesoamérica

Artícul principal → Mesoamérica.

• 
  Calendari Asteca

L'àrea istme-colombiana

• Àrea Intermija
• Cultura Muisca
• Cultura Tayrona
• Cultura Sant Agustín

Carib antic

Artícul principal → Història del Carib.

Oceania antiga

• 
  Símbols dels deus maoríes. Tangaroa seria un héroe divinizado la genealogia del qual es conserva en els mits polinesios, mantinguts per la tradició oral, i que permeten descriure i inclús datar successives migracions que escomençarien des d'algun punt d'Indonèsia (possiblement l'Illa de Java, s'ha calculat en el III) i continuarien per radiació d'illa en illa fins a alcançar la màxima expansió en el XII.

Mapes i cronologia de l'Edat Antiga

el Vell Món cap al 500 a. C.

Extensió de les distintes civilisacions cap a l'any 300.

Formacions històriques entorn a l'espai mediterràneu i pròxim-oriental

En fondo blanc, els periodos considerats prehistòrics (sense presència d'escritura —l'existència de proto-escritura en algunes cultures és una qüestió polèmica—), en fondo llaugerament sombreado els periodos històrics (en presència d'escritura —les primeres escrituras i alfabets, en lletres de color rosa—), en fondo de distints colors, els distints imperis (entitats polítiques de gran extensió, que alcança a lo manco una de les zones considerades en este esquema). La taula seguix la narrativa occidental, és dir, terminant en la caiguda de l'Imperi romà d'Occident.

Sigle o Mileni	Egeo i Balcans	Península Itálica	Dels Alps als Pirineus	Península Ibèrica	Noroest d'Àfrica	Egipte	Llevant i Àsia Menor	Mesopotamia	Iran i Àsia Central
V mileni a. C.	Neolític i Calcolítico (prehistòrics) Danubiano Sesklo, Dímini, Vinča, Gumelnitsa	Neolític (prehistòric) ceràmica cardial bocca quadrata	Neolític (prehistòric) ceràmica de bandes ceràmica cardial, Rössen, Chassey, La Hoguette	Neolític (prehistòric) ceràmica cardial	Neolític (prehistòric)	Neolític (prehistòric) Predinástico	Neolític i Calcolítico (prehistòrics)	Neolític i Calcolítico (prehistòrics) El Obeid	Neolític i Calcolítico (prehistòrics)
IV mileni a. C.	Neolític i Calcolítico (prehistòrics) Dispilio Gumelnitsa	Neolític (prehistòric) bocca quadrata	Neolític (prehistòric) megalitisme Chassey, Pfyn	Neolític (prehistòric) sepulcros de fossa	tehenu Paleta de Tehenu (egipcíaca, protohistòrica)	Calcolítico Predinástico Protodinástico escritura jeroglífica	Calcolítico (prehistòric) Uruk Yemdet Nasr	Calcolítico Uruk Yemdet Nasr escritura cuneïforme	Calcolítico (prehistòric) Protoelamita
III mileni a. C.	Calcolítico (prehistòric) Cicládico civilisació minoica Edat del Bronze (prehistòrica)	Calcolítico (prehistòric) got campaniforme, Remedello, Rinaldone, Gaudo, Laterza, Polada	Calcolítico (prehistòric) got campaniforme, Horguen, SOM	Calcolítico (prehistòric) got campaniforme megalitisme Els Millers	Calcolítico (prehistòric) megalitisme (prehistòric) temehu	Arcaic o Tinita Imperi Antic escritura hierática Intermig I	Imperi acadio	Dinàstic arcaic o Protodinástico ciutats sumerio Imperi acadio Renaixença sumerio	Protoelamita Imperi acadio Renaixença sumerio
II mileni a. C.	Egeo i Balcans	Península Itálica	Dels Alps als Pirineus	Península Ibèrica	Noroest d'Àfrica	Egipte	Llevant i Anatolia	Mesopotamia	Iran i Àsia Central
XX	civilisació minoica	Edat del Bronze (prehistòrica) cultura apenínica, Polada	Edat del Bronze (prehistòrica) got campaniforme	Edat del Bronze (prehistòrica) got campaniforme	Edat del Bronze (prehistòrica)	Imperi Mig	hititas	Imperi assiri	Elam
XIX	civilisació minoica	cultura apenínica, Polada (prehistòriques)	got campaniforme (prehistòrica)	El Argar (prehistòrica, Surest)		Imperi Mig	Imperi assiri	Imperi assiri	Elam
XVIII	civilisació minoica	cultura apenínica, Polada (prehistòriques)	got campaniforme (prehistòrica)	Les Motillas (prehistòrica, Replanell Sur)		Imperi Mig Intermig II	hititas hurritas Alep escritura protosinaítica	Imperi babilònic	Elam
XVII	civilisació minoica llineal A	cultura apenínica, Polada (prehistòriques)	got campaniforme (prehistòrica)	Cogotas I (prehistòrica, Replanell Nort)		Intermig II hicsos	hititas hurritas Alep	Imperi babilònic	Elam
XVI	civilisació minoica micénicos llineal B	Terramaras (prehistòrica)	túmulos (prehistòrica)	Vila Nova (prehistòrica, baix Tajo)		Intermig II Imperi Nou	hititas Mitani llineal C	Mitani casitas	Elam
XV	civilisació minoica micénicos	Terramaras (prehistòrica)	túmulos (prehistòrica)	Atalaia (prehistòrica, suroest)		Imperi Nou	hititas Mitani Imperi Nou	Mitani casitas	Elam
XIV	civilisació minoica micénicos	Terramaras (prehistòrica)	túmulos (prehistòrica)	cultura pretalayótica (prehistòrica, Balears)	mashauash	Imperi Nou	hititas Imperi Nou	Imperi mig assiri	Elam
XIII	micénicos pobles de la mar ¿invasió doria? Edat del Ferro (prehistòrica)	camps d'urnes proto-Villanova pobles itálicos (prehistòrics)	camps d'urnes (prehistòrica)	cultura talayótica (prehistòrica, Balears)	libu	Imperi Nou pobles de la mar	hititas Imperi Nou pobles de la mar batalla de Qadesh alfabet ugarítico	Imperi mig assiri	Elam
XII	Edat Obscura (prehistòrica) dorios	proto-Villanova pobles itálicos (prehistòrics)	Hallstatt ("celtes", prehistòrica)	camps d'urnes (prehistòrica, Noreste)	libu	Imperi Nou	Edat del Ferro frigios, lidios, hititas, fenicios, filisteos, arameos alfabet fenicio	Imperi mig assiri arameos	Elam Imperi mig assiri
XI	Edat Obscura (prehistòrica) jonios	proto-Villanova pobles itálicos (prehistòrics)	Hallstatt ("celtes", prehistòrica)	Fundació de Càdis (primera colónia fenicia)	libu	Imperi Nou Intermig III	frigios, lidios, fenicios Regne d'Israel arameos	arameos	Elam
I mileni a. C.	Egeo i Balcans	Península Itálica	Dels Alps als Pirineus	Península Ibèrica	Noroest d'Àfrica	Egipte	Llevant i Anatolia	Mesopotamia	Iran i Àsia Central
X	Edat Obscura (prehistòrica) polis gregues ilirios	Edat del Ferro (prehistòrica) Villanova pobles itálicos	Hallstatt ("celtes", prehistòrica)	preiberos celtes (prehistòrics)	paleo-bereberes, pre-líbicos	Intermig III	frigios, lidios, fenicios Regne d'Israel Regne de Judá alfabet paleohebreo regnes arameos i neohititas	regnes arameos	Elam
IX	Edat Obscura polis gregues alfabet grec ilirios	"gals" o "celtes" etruscs pobles itálicos (prehistòrics i protohistòrics)	Hallstatt ("celtes", prehistòrica)	preiberos celtes (prehistòrics)	colonisació fenicia fundació de Cartago (protohistòria) paleo-bereberes, pre-líbicos	Intermig III	frigios, lidios, fenicios Regne d'Israel Regne de Judá regnes arameos i neohititas primers alfabets àraps	regnes arameos Imperi nou assiri	Elam Imperi nou assiri
VIII	Arcaic primera olimpiada Homero polis i colónies Lliga jónica ilirios	"gals" o "celtes" pobles itálicos etruscs alfabet etrusc fundació de Roma colónies gregues	Edat del Ferro Hallstatt ("celtes", prehistòrica)	Edat del Ferro (prehistòrica) celtes iberos colónies gregues colónies fenicias Tartessos (protohistòria)	colónies fenicias Cartago paleo-bereberes, pre-líbicos	Intermig III escritura demótica Imperi nou assiri	frigios, lidios Captivitat de Nínive Imperi nou assiri Urartu regnes arameos i neohititas alfabet arameo	Imperi nou assiri	Elam Imperi medo
VII	Arcaic tiràs llegisladors grecs ilirios, macedonios, tracios	pobles itálicos etruscs Monarquia romana alfabet llatí samnitas Magna Grècia	Hallstatt ("celtes", prehistòrica)	celtes iberos colónies gregues colónies fenicias Tartessos escritures paleohispánicas	colónies fenicias Cartago paleo-bereberes, líbicos Cirenaica (greco-egipcíacs)	Intermig III Imperi nou assiri Tardà o Saíta	frigios, lidios, fenicios Imperi assiri Imperi neobabilónico	Imperi nou assiri Imperi neobabilónico	Imperi nou assiri Imperi neobabilónico Imperi medo
VI	Arcaic tiràs democràcia ateniense Imperi aqueménida ilirios, macedonios, tracios	pobles itálicos etruscs Monarquia romana República romana Magna Grècia	Hallstatt ("celtes", prehistòrica) Antipolis i Massilia (primeres colónies gregues, protohistòria)	celtes iberos colónies gregues Tartessos Imperi cartaginés	batalla d'Alia Imperi cartaginés paleo-bereberes, líbicos Cirenaica (greco-egipcíacs)	Tardà o Saíta Imperi aqueménida	lloc de Tir captivitat de Babilonia Imperi neobabilónico Imperi aqueménida	Imperi neobabilónico Imperi aqueménida	Imperi aqueménida
V	Imperi aqueménida Guerres Mèdiques Lliga de Delos Lliga del Peloponeso Guerra del Peloponeso ilirios, regne de Macedònia, tracios	pobles itálicos etruscs República romana Magna Grècia	La Tène (prehistòrica) colónies gregues	celtes iberos colónies gregues Imperi cartaginés	Imperi cartaginés paleo-bereberes, líbicos, garamantes Cirenaica (greco-egipcíacs)	Imperi aqueménida	Imperi aqueménida	Imperi aqueménida	Imperi aqueménida
IV	batalla de Queronea Imperi d'Alejandro ilirios	etruscs República romana pobles itálicos conquista romana d'Itàlia Magna Grècia	La Tène (prehistòrica) Colónies gregues	celtes iberos colónies gregues Imperi cartaginés	Imperi cartaginés paleo-bereberes, líbicos, garamantes Cirenaica (greco-egipcíacs)	Imperi aqueménida Imperi d'Alejandro	Imperi aqueménida batalla del Gránico batalla d'Issos lloc de Tir lloc de Gaza Imperi d'Alejandro	batalla de Gaugamela Imperi d'Alejandro	lloc de la Roca Sogdiana Imperi d'Alejandro
III	Regne de Macedònia Regne d'Epiro Lliga Aquea Lliga Etolia ilirios	Guerres Pírricas Imperi cartaginés Guerres púnicas República romana	gals colónies gregues Guerres púnicas República romana	pobles prerromanos colónies gregues Imperi cartaginés Guerres púnicas República romana	Imperi cartaginés batalla de Zama paleo-bereberes, líbicos, garamantes Cirenaica (greco-egipcíacs)	dinastia ptolemaica (greco-egipcíacs)	Imperi seléucida Regne de Pérgamo	Imperi seléucida	Imperi seléucida parts grecobactrianos indogriegos
II	Regne de Macedònia Regne d'Epiro Lliga Aquea Lliga Etolia Guerres macedónicas ilirios República romana	República romana	gals República romana	celtíberos i lusitanos sitie de Numància República romana càntabres i astures	Cartago Tercera guerra púnica República romana Regne de Numidia Regne de Mauritània paleo-bereberes, líbicos, getulos, garamantes Cirenaica (greco-egipcíacs)	dinastia ptolemaica (greco-egipcíacs)	Regne de Pérgamo Regne d'Armènia Regne del Ponto macabeos nabateos	Imperi seléucida parts	parts grecobactrianos indogriegos
I	República romana Alt Imperi romà	República romana Alt Imperi romà	gals Guerra de les Galias batalla d'Alesia República romana Alt Imperi romà	República romana càntabres i astures Guerres càntabres Alt Imperi romà	República romana Regne de Numidia Regne de Mauritània Guerra de Yugurta paleo-bereberes, líbicos, getulos, garamantes Cirenaica (greco-egipcíacs) Alt Imperi romà	dinastia ptolemaica batalla d'Actium Alt Imperi romà	Guerres mitridáticas República romana Alt Imperi romà nabateos	parts	parts tocarios indogriegos
I mileni	Egeo i Balcans	Península Itálica	Dels Alps als Pirineus	Península Ibèrica	Noroest d'Àfrica	Egipte	Llevant i Anatolia	Mesopotamia	Iran i Àsia Central
I	Alt Imperi romà	Alt Imperi romà	Alt Imperi romà	Alt Imperi romà	Alt Imperi romà Regne de Mauritània	Alt Imperi romà	Alt Imperi romà Primera guerra judeo-romana nabateos	parts	parts tocarios indogriegos
II	Alt Imperi romà	Alt Imperi romà	Alt Imperi romà	Alt Imperi romà	Alt Imperi romà	Alt Imperi romà	Alt Imperi romà	parts Alt Imperi romà	parts Imperi kushán
III	Baix Imperi romà	Baix Imperi romà	Baix Imperi romà	Baix Imperi romà	Baix Imperi romà	Baix Imperi romà Imperi de Palmira	Baix Imperi romà Imperi de Palmira	Imperi sasánida Baix Imperi romà Imperi de Palmira	Imperi sasánida Imperi kushán
IV	Imperi romà d'Orient	Imperi romà d'Occident	Imperi romà d'Occident	Imperi romà d'Occident	Imperi romà d'Occident	Imperi romà d'Orient	Imperi romà d'Orient	Imperi sasánida Imperi romà d'Orient	Imperi sasánida Imperi kushán
V	Imperi romà d'Orient	Imperi romà d'Occident Regne ostrogodo	invasions germàniques Regne visigodo de Tolosa	invasions germàniques Regne suevo Regne visigodo de Tolosa	Regne vàndal d'Àfrica	Imperi romà d'Orient	Imperi romà d'Orient	Imperi sasánida Imperi romà d'Orient	Imperi sasánida hunos blancs

Mediterràneu Occidental (hegemonia romana despuix de les guerres púnicas):  República romana, en la ciutat de Roma, els territoris de la península itálica somesos a diferents consideracions jurídiques i de ciutadania, i les seues províncies en Sicília, Cerdenya, Còrsega, Hispania i Dalmacia  Regne de Mauritània  Regne de Numidia  República Cartaginesa Mediterràneu Oriental: -Grècia:  Regne d'Epiro   Regne de Macedònia  Lliga Etolia  Lliga Aquea

-Egipte:  Imperi ptolemaico -Àsia menor i Mar Negra:  Rodas  Regne del Bósforo  Regne de Capadocia  Galatia  Regne de Bitinia   Regne de Pérgamo  Regne d'Armènia  Regne del Ponto -Alce, Mesopotamia i Àsia Central:  Imperi seléucida  Parts  Regne grecobactriano  Imperi mauria

Ficció

Lliteratura

William Shakespeare va compondre vàries obres teatrals en ambientació en l'Antiguetat: Juliol César, Antonio i Cleopatra, Coriolano, Tito Andrónico, entre unes atres. Miguel de Cervantes va fer lo propi en El sege de Numància; pero va ser més usual en el teatre clàssic francés: Pierre Corneille (Horacio, Cinna, etcétera) i Jean Racine (La Tebaida, Andrómaca, Fedra, entre atres), a partir del com —i basant-se en models clàssics i en texts antics de Terencio i Plauto— es varen fixar les convencions acadèmiques que varen fixar el model del teatre neoclàssic d'el XVIII. la novela històrica sorgida en el romanticisme va tindre en l'Edat Mija el seu principal escenari (vejau migevalisme), pero també es va buscar l'ambientació en distintes civilisacions de l'Edat Antiga. Moltes de les noveles es varen adaptar al cine o la televisió:

• Sinuhé, l'egipcíac, de Mika Waltari.

• Creació i Juliano el Apóstata, de Gore Vidal.
• Alexandros, de Valerio Massimo Manfredi.
• Els últims dies de Pompeya, d'Edward Bulwer Lytton.
• Ben-Hur, de Lewis Wallace.
• ¿Quo vadis?, d'Henryk Sienkiewicz.
• Yo, Claudio i Claudio, el deu, i la seua esposa Mesalina, de Robert Greus. L'èxit editorial dels temes històrics ha multiplicat l'aparició de best sellers del gènero, sobretot els relacionats en l'història militar de Roma.

Cine

• Intolerància
• Terra de faraons, d'Howard Hawks (Land of the Pharaohs, 1955). La popularitat de l'egiptomanía ha produït moltes películes la relació de les quals en l'antic Egipte és més be lateral (com les numeroses versions de La mòmia, des de la de Karl Freund —1932—).
• 300. Existix una versió cinematogràfica anterior del mateix succés (Elleó d'Esparta o The 300 Spartans, 1962).
• Alejandro Magne
• Cabiria, de Giovanni Pastrone (1914).
• Espartaco, de Stanley Kubrick (1960).
• Golfus de Roma
• Cleopatra
• Calígula
• Satiricón
• La caiguda de l'Imperi romà, d'Anthony Mann (1964).
• Gladiador
• L'última legió

L'adaptació de mits de l'edat antiga ha donat orige a un gènero cinematogràfic especial, que inclou títuls tals com Troya, Fúria de titanes, Jasón i els argonautas, etcétera, aixina com el cine bíblic: Els dèu manaments (de Cecil B. DeMille, 1923 i 1956), Salomón i la reina de Saba, Sansón i Dala, entre unes atres. També hi ha distintes adaptacions dels evangelios: The Greatest Story Ever Told, The Furte, El Evangeli segons sant Mateo, La passió de Crist, etcétera. (Vejau Categoria:Películes sobre Jesús). En el nom de peplum (per la vestidura grega denominada en castellà peplo) es designa a un subgénero cinematogràfic en que l'ambientació en l'Antiguetat és una simple excusa per a una película d'aventures de baix presupost en la que els anacronisme i atres inadecuaciones a l'història són abundants (per eixemple: Hércules, de 1958, i Hércules, Sansón, Maciste i Ursus, de 1964). Les característiques del gènero ha propiciat la realisació de numeroses seqüeles i paròdias.

Artícul principal → Peplum.

Tant estes com les de major nivell popularment varen rebre el nom de «películes de romans» (encara que foren ambientades en l'época grega o qualsevol atra época antiga), i la seua visionado en els «cines de barri» de sessió contínua i doble programa o en els cines d'estiu va tindre un notable paper en l'educació sentimental de la joventut des de finals dels anys cinquanta fins als setanta d'el XX, reflectit en obres com les de Terenci Moix (egiptómano i mitómano en concret d'Elizabeth Taylor, actriu que va representar a Cleopatra). En este sentit, el cantautor espanyol Joaquín Sabina té una cançó titulada Una de romans, caracterisada per la nostàlgia de la joventut passada.

Televisió

• Yo, Claudio (miniserie)
• Roma (série de televisió)

Historieta

• 300 (1998, còmic de Frank Miller), en el que està basada la película.
• Astérix el Gal (també adaptat al cine en múltiples ocasions).
• El Jabato

Vore també

• [[Archiu:{{#switch:Edat Antiga|20px|Vore el portal sobre Edat Antiga]] Portal:Edat Antiga. Contingut relacionat en Edat Antiga.
• Art antic
• Ciència en civilisacions antigues
• Història de la ciència
• Història de la tecnologia
• Història de la vida quotidiana
• Història de les institucions en l'antiguetat

Bibliografia

• Anderson, Perry: Transicions de l'Antiguetat al feudalisme [1974]. Madrit: Sigle XXI, 1986. ISBN 84-323-0355-0.
• Ceram, C. W.: Deus, tombes i sabio, 1949.
• De Coulanges, Fustel: La ciutat antiga, 1864.
• Duby, Georges: Atles històric mundial [Larouse, 1987]. Barcelona: Debat, 1989. ISBN 84-7444-349-0.
• Frankfort, Henri i uns atres: El pensament prefilosófico, 1946.
• Gibbon, Edward: Història de la decadència i caiguda de l'Imperi romà, 1776.
• Gordon Childe, Vere: Els orígens de la civilisació, 1936.
• Kramer, Samuel Noah: L'història escomença en Sumer, 1965.
• Montenegro, Ángel (coord.): Egipte i els grans imperis i Antics imperis orientals, vols. 4 i 5 de Gran Història Universal, 1986. Madrit: Nájera. ISBN 8474616549.
• Moscol-Gonzals, Jorge: El coneiximent anatòmic en el Perú preincaico. Revista de l'Associació Mèdica Argentina 131 (4): 4-11, 2018. ISSN 0004-4830. [3]
• Schwarz, Georg: Kulturexperimente im Altertum, Berlín, 2010.
• Starr, Chester G.; i Benites, Esther: Història del món antic [1965]. Madrit: Akal, 1974. ISBN 9788473390323.

Enllaços externs

Predecessor: Prehistòria

Periodos de l'Història Edat Antiga

Successor: Edat Mija

• civilisacions; artícul en elloc web Art Història