Alfabet ugarítico
L'alfabet ugarítico és un alfabet consonàntic cuneïforme que va ser amprat al voltant de 1500 a. C. per a representar gràficament l'idioma ugarítico, una extinta llengua cananita, descoberta en Ugarit, en l'actual Síria, en 1928. Este sistema d'escritura posseïa 31 lletres. Atres llengües de l'àrea de Ugarit (particularment la llengua hurrita) també utilisaven este alfabet.
Les taules d'argila escrites en ugarítico constituïxen les primeres evidències dels órdens alfabètics llevantí i meridional, que més vesprada evolucionarien per a donar els órdens del hebreu, grec, i llatí per un costat, i el del alfabet amhárico per un atre.
El sentit de l'escritura en este sistema era d'esquerra a dreta.
Orige
En els temps en que l'alfabet ugarítico s'usava (aprox. 1500-1300 a. C.), Ugarit es trobava en el centre del món lliterari, que per llavors incloïa Egipte, Àsia Menor, Chipre, Creta i Mesopotamia/Elam. El ugarítico combinava les característiques més alvançades dels sistemes cuneïformes i jeroglífics coneguts; escritures abdós que havien anat desenrollant-se cap a sistemes més silàbics i menys logográficos, en un abyad.[1]
Els estudiosos han buscat en va prototips gràfics dels caràcters ugaríticos en el cuneïforme mesopotámico. Recentment, s'ha especulat que el ugarítico podria representar algun caràcter del alfabet protosemític,[2] distorsionat per l'adaptació a l'escritura en argila en un estilet. Pot existir també en alguna mida influencia del poc entés Silabario de Biblos, al que a voltes es califica de "pseudo-jeroglífic".[3]
S'ha propost que les dos formes bàsiques de l'escritura cuneïforme, la falca linear (𐎂) i la falca angulosa (𐎓), poden correspondre a llínees i círculs en els alfabets semítics lineares: les tres lletres semítiques en círculs preservades en els caràcters de l'alfabet grec Θ, O i llatí Q, estan escrites en falques angulosas en ugarítico: 𐎉 (Tet), 𐎓 (Ain) i 𐎖 (Qopa). Atres caràcters semblen també similars: 𐎅 (Ho) s'assembla al seu cognado grec I, mentres que 𐎆 (Wo), 𐎔 (Pu) i 𐎘 (Thanna) són semblades als caràcters grecs I, Π i Σ invertits.[2]
Jared Diamond[4] creu que l'alfabet va ser dissenyat conscientment, citant com a evidència la possibilitat de que els caràcters en menys falques podien haver segut els més freqüents.
Abecedaris
Llestes de lletres ugarítiques s'han trobat en dos órdens alfabètics: el "orde semític septentrional" és més similar a l'orde de l'alfabet hebraico i fenicio, i més distant dels alfabets grec i llatí; i el "orde semític meridional" és més similar a l'alfabet àrap meridional, i més distant a l'alfabet amhárico. En el quadro mostrat avall, els caràcters són donats en transcripció i en les seues cognados hebraicos. Lletres perdudes de l'alfabet hebraico varen ser deixades en blanc.
Semítico septentrional
| ’a | b | g | x | d | h | w | z | ħ | ṭ | i | k | š | š' | l | m | ð | n | ẓ | s | c | p | ṣ | q | r | θ | γ | t | ś | ’i | ’o |
| א | ב | ג | ח׳ | ד | ה | ו | ז | ח | ט | י | כ | ל | מ | ד׳ | נ | ט׳ | ס | ע | פ | צ | ק | ר | ש | ע׳ | ת | שׂ |
Semítico meridional
| h | l | ħ | m | q | w | š | r | t | s | k | n | x | b | ś | p | ’ | c | ẓ | g | d | γ | ṭ | z | ð | i | θ | ṣ |
| ה | ל | ח | מ | ק | ו | ר | ת | ס | כ | נ | ח׳ | ב | שׂ | פ | א | ע | ט׳ | ג | ד | ע׳ | ט | ז | ד׳ | י | ש | צ |
Referències
- ↑ Colin McEvedy, The Penguin Atles of Ancient History (1967) p. 36. ISBN 0-14-051151-2
- ↑ 2,0 2,1 [ANE] cuneiform alphabet and picto-proto-alphabet
- ↑ A Basic Grammar of the Ugaritic Language: With Selected Texts and Glossary - p. 19 by Stanislav Segert, 1985.
- ↑ Writing Right | Senses | DISCOVER Magazine
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Alfabeto ugarítico» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.