Ugarit

Ugarit (actual Ras Shamra رأس شمرة; en àrap) va ser una antiga ciutat portuària, situada en la costa mediterrànea al nort de Síria a pocs quilómetros de la moderna ciutat de Latakia, en la regió oriental coneguda com Alce.^[1]

Esta ciutat va ser fonamental en l'història de les grans civilisacions del Propenc Orient, especialment durant el periodo d'esplendor en el qual Egipte va tindre estats vassalls en el Llevant, periodo que va quedar registrat en precisió en la correspondència de Tell el-Amarna entre funcionaris egipcíacs, ugaríticos i d'atres nacionalitats. El poble ugarítico, ademés, va fer importants contribucions a l'escritura i a la religió, tant semítica com en les fases inicials del judaisme, l'hermetisme, entre atres corrents religioses i filosòfiques que varen assentar les bases de les distintes actuals, tant en el cristianisme com en el mateix islamisme. Per estes contribucions es pot identificar al poble que va habitar Ugarit en la seua etapa històrica, que va anar el seu periodo d'esplendor i li va donar el seu nom, com un poble semita noroccidental, emparentat llingüística i religiosament en els cananeos, ubicats més al sur.

Les fonts històriques destacaven que esta ciutat-estat, d'al voltant de 2000 km² de superfície en les seues àrees rurals, va enviar tributs al faraó d'Egipte durant certs periodos i que va mantindre importants relacions polítiques i comercials en el Regne d'Alasiya —estat que possiblement comprenia l'illa de Chipre—.^[2]^[3]

El seu periodo d'esplendor es va estendre entre el 1450 a. C. i el 1180 a. C., encara que la ciutat va sorgir en el Neolític, com tot assentament d'importància en el Llevant pel seu primerenc desenroll. La correspondència egipcíaca ya la menciona en el seu estadi històric clàssic com a ciutat de Ugarit i no solament com un poblat neolític cap a el XX data des de la que es té coneiximent precís de la ciutat. Cap a el XIX el contacte comercial en la Ugarit històrica cap a l'interior del Propenc Oriente ya estava consolidat, tal com demostren esteles que mencionen la ciutat en Ebla, una atra ciutat-estat semita.

El Palau Real. Els Texts Ugaríticos. Atres excavacions.

Archiu:Baal thunderbolt Louvre caps block 5 .jpg

Baal de Ugarit, Louvre.

En 1928, Mahmoud Mella az-Zir, un llaurador local alauíta, va descobrir l'entrada a la Necròpolis de Ugarit.^[4] Est va ser el descobriment modern de l'ubicació exacta de les ruïnes de la ciutat, de la qual només es tenien referències històriques. Comparat el lloc descobert en 1928 en gravats en vasijas cretenses que l'indiquen en el mapa, conservats des de feya generacions, varen confirmar l'ubicació de la destacada ciutat perduda.

El seu descobriment arqueològic modern va permetre obrir un important camp d'exploració, la qual va anar principalment efectuada per l'arqueòlec francés Claude Schaeffer. Bona part dels seus descobriments es troben en el museu Prehistòric i Galorromano d'Estrasburc, França.^[5]

Les investigacions més importants les va efectuar Claude Schaeffer en l'edifici que va poder ser identificat com el Palau Real durant bona part del periodo d'esplendor de la ciutat. Allí es varen trobar 90 habitacions i dos biblioteques privades, en texts inscriptos en tablillas. Una d'estes biblioteques va poder identificar-se com a pertanyent a una persona anomenada Rapanou, que possiblement va ser un diplomàtic donada la gran cantitat de manuscrits referents a relacions internacionals trobats allí. És una prolífica biblioteca, a on es varen trobar texts no solament diplomàtics, sino també religiosos, polítics —llestes de Reis Ugaríticos, costum registral que els diversos pobles de la zona aplicaven des de temps sumeri—, comercials, jurídics —còdics llegals, compravenda de terres—, científics, administratius i lliteraris.^[6] Estos texts, escrits principalment en alfabet cuneïforme, varen ser trobats no solament en idioma local —el ugarítico era un poble semita—, sino també els grans idiomes del Propenc Orient de l'época: acadio, sumeri, hurrita, chiprà, luvita i egipcíac —estos dos últims en escritura jeroglífica— la qual cosa demostra l'estratègica posició de la ciutat, tant com a nuc de comunicacions terrestres entre Àsia Menor i Mesopotamia, com a porta d'entrada per via portuària d'esta ruta comercial cap a atres pobles del Propenc Orient.

Este creuament de camins es va desenrollar des del 6.000 a. C., en temps neolítics, pero especialment es va destacar en el periodo més tardà i històric de la ciutat, durant l'Edat del Ferro, que va fer que per lo tant esta anara la seua época més clàssica i esplendorosa en població i desenroll econòmic i cultural, com s'ha indicat, cap a el XII a. C.

Excavacions posteriors, en 1958-1973 —en la que es varen trobar 120 tablillas—^[7] i 1994 —en la que es varen trobar 300 tablillas—,^[8] varen permetre detectar respectivament en cada una d'elles una nova biblioteca, totalisant cinc les identificades, en les dos prèviament descobertes del Palau Real. La colecció de tablillas corresponent a la primera va ser venuda en el mercat negre, rescatada casi en la seua totalitat per l'Institut d'Antiguetat i Cristiandad de l'Escola de Teologia de Claremont, Califòrnia. La seua traducció i interpretació científica va ser publicada per Loren R. Fisher en 1971.^[9]

Religió: la transició des dels pagans semitas cap als hebreus

Entre els texts religiosos que es varen descobrir en el Palau Real, destaca el cicle de Baal, principal document religiós que instruïx la pràctica doctrinaria que deu aplicar-se a este deu, fonamental en els principis religiosos d'est i atres pobles semíticos veïns del Llevant; La Llegenda de Keret; La Mort de Baal —descriu els enfrontaments entre Mot i Baal Hadad—; la Epopeya de Aqhat o Llegenda de Donen-El, i el Mit de Baal-Aliyan.

Els principals deus varen ser: Asherah, la Ashartu mesopotámica; Baal, el deu de la pluja, el tro i la fertilitat; Yam, deu del caos i les tempestats, o Yaw, deu de la mar (possiblement l'equivalent a Yahveh hebreu); Mot, deu de la mort; Hadad, rei del cel. Estos deus eren els Elohimíticos, puix eren la cort del deu principal, El. Esta cort era coneguda com 'Ihm. Entre els palaus religiosos destaca un dedicat al deu Baal i un atre a Dagón, l'esperit ctónico del inframundo local principal.

Els texts religiosos permeten conéixer les creències típiques dels pobles de l'Alce en temps propencs a que esta regió, i en especial les terres veïnes més cap a a el sur —Canaán, posterior Israel—, anaren ocupades pel poble hebreu. En passar a ser el seu territori, el coneiximent d'estes creències permet comprendre la redacció dels fets dels hebreus i les seues costums més antigues, expressades en la Bíblia, íntimament relacionades en les tradicions prèvies de sumeri i pobles semitas com a est, més alvançats que l'hebreu en un principi, i emparentats llingüísticament a la seua volta.^[10]

L'alfabet ugarítico i la seua transcendència mundial

Artícul principal → Alfabet ugarítico.

Un alfabet que va reemplaçar a l'escritura cuneïforme d'orige mesopotámico, va emergir entorn a el XV És motiu de disputa si va ser est el primer alfabet de l'història o el fenicio, procedent d'una regió veïna i vinculada en Ugarit al nort, Líban. Siga com anara, el ugarítico i el fenicio varen ser etapes primigènies de l'alfabet semita, que va originar als demés alfabets del món i es va consolidar posteriorment en la seua etapa aramea.

L'alfabet ugarítico, de 30 caràcters, reflectia millor l'oralidad de l'idioma ugarítico —i de qualsevol un atre— que els jeroglífics egipcíacs o les falques mesopotámicas, permetent obrir l'accés al coneiximent, la lliteratura i el registre escrit de fets i obligacions a un número de població més extens que el dels escrigas, única classe escribiente en est i atres estats d'Orient fins a eixe moment. Açò explica el seu èxit, tant local com a internacional posteriorment. Va ser tota una revolució, dispersada pel món pels fenicios primer i, en contacte en estos, els grecs —cap a Occident— i els arameos —cap a Orient— despuix.

Reis ugaríticos del periodo clàssic, segons les fonts cuneïformes trobades

Fonts:^[11]

Ammittamru I ????-1349 .^[12]
Niqmaddu II 1349-1315
Arhalba 1315-1313 .^[12]
Niqmepa 1313-1260 .^[12]
Ammittamru II 1260-1235 .^[12]
Ibiranu 1235-1220
Niqmaddu III 1220-1215 .^[12]
Ammurapi 1215-1185
Yagurum II 1185-1175 (Periodo de destrucció i anarquia. Solament va conseguir regnar en algunes époques d'este periodo).

Desenroll històric: destrucció

La vinculació cultural i històrica en Egipte va aplegar a ser tan intensa que els hicsos varen alcançar el poder en Ugarit en ser expulsats del país faraònic, com a casta dominant en lo polític i econòmic, dirigint Ugarit durant els començos del seu periodo de màxim esplendor (sigles XVI i XV). Després Karkemish (XIV) i finalment els hititas (sigles XIII i XII) varen fer de Ugarit un poble tributari.^[13]

Ugarit va mantindre fidelitat cap a Hatti fins al final, la qual cosa explica la falta d'ajuda egipcíaca en els moments crucials de destrucció de la ciutat. Els Pobles de la Mar, emparentats en la població balcànica de el XII (grecs, frigios, macedonios, tracios), varen destruir Ugarit atrets per la seua riquea, com ho varen fer també, i tal volta simultàneament, en importants ciutats egeas, anatolias i hititas, i varen intentar fer-ho també en Egipte. Han quedat registres històrics que indiquen que des de Ugarit es va solicitar ajuda als pobles semitas veïns, emparentats en els ugaríticos i que estos no varen acodir, potser en senyal de rivalitat en Ugarit, ciutat que era més rica que unes atres de la zona des de feya sigles, tals com Damasc, Alep, Karkemish o Antioquía.

En l'àmbit hitita-anatolio es repetien escenes de rivalitat similars que expliquen com els primitius balcànics Pobles de la Mar varen poder causar danys tan profunts a pobles tan rics. La rivalitat entre els menuts estats semitas de la posterior Síria continuaria despuix de l'extermini del poble ugarítico, encara que varen estretir llaços, lo que els va permetre unificar dialectes, desenrollant el ya indicat idioma, alfabet i sentiment nacional arameo, en el qual varen consolidar les destacades rutes comercials terrestres que antany partien de Ugarit —en la diferència que les marítimes ara no partien d'una ciutat síria com era Ugarit, sino de Fenicia, país al com llavors Aramea va tindre que tindre com a aliat—, que varen deixar la seua impronta —sent Asiria estat tributari durant un temps, passant el arameo a ser llengua i alfabets internacionals durant molts sigles—. No obstant, mai varen conseguir els arameos una unificació política que consolidara verdaderament un imperi.

Tots estos guanys —comercie, escritura, etc.—, varen ser obtinguts gràcies al perfeccionament previ que en estos aspectes havien actuat els ugaríticos, pero que en ser exterminats, no varen poder gojar ells sino els atres pobles semitas de la zona, integrats en la posterior nació aramea.

En contra de la versió dalt exposta, els estudis més actuals, resumits per l'historiador Eric H. Cline,^{cita requerida} qüestionen que la desaparició de varis estats en el Mediterràneu oriental al final de l'Edat de Bronze, es puga atribuir sense més a una invasió dels Pobles de la Mar cap a 1200. Cline sosté que va haver una confluència de vàries causes: terremots, sequies, invasions (no solament dels Pobles de la Mar), tumults interns, colapse del sistema comercial i finalment crisis de les estructures estatals.

Vore també

Referències

↑ Renfrew, Colin; Bahn, {{{nom2}}} (1998). «Introducció: La Naturalea i els Propòsits de l'Arqueologia», Archeology. Theories, Methods and Practice, Madrit: Akal, p. 340. ISBN 8446002345.
↑ [1]
↑ «Searching for the Lost City of Copper» (en en).
↑ Yon, Marguerite (2006). The City of Ugarit at Tell Ras Shamra, Singapore: Eisenbrauns, p. 15. ISBN 978-1-57506-029-3.
↑ Charles Virolleaud, "Els Inscriptions Cunéiformes de Ras Shamra", Syria, vol. 10, pp. 304–310 (1929); Claude F. A. Schaeffer, The Cuneiform Texts of Ras Shamra-Ugarit (1939).
↑ Huehnergard, John (2012). An Introduction to Ugaritic, Hendrickson Publishers. ISBN 978-1-59856-820-2.
↑ Henri de Contenson, Préhistoire de Ras Shamra, Ras Shamra-Ougarit VIII, 2 volumes, ERC, 1992; Marguerite Yon, The City of Ugarit at Tell Ras Shamra, Eisenbrauns, 2004, ISBN 1-57506-029-9 (Translation of La vaig citar d'Ugarit sur li Tell de Ras Shamra 1979)
↑ Malbran-Labat, F. 1995. Els archives de la maison d'Ourtenou, Comptes rendus dones séances de l'Académie dones Inscriptions et Belles-Lettres, pp. 443–451 and La découverte épigraphique de 1994 à Ougarit, Studi micenei ed egeo-anatolici 36: 103–11
↑ Loren R. Fisher, The Claremont Ras Shamra Tablets, Loyola Press, 1972, ISBN 978-88-7653-248-1
↑ “Texts from Ugarit Solve Biblical Puzles” (en) . Biblical Archaeology Review 36 (6): 48–53, 70.
↑ Smith, Mark S. (1994). The Ugaritic Baal Cycle: Volume I, Introduction with text, translation and commentary of KTU 1.1-1.2, p. 90. ISBN 9789004099951.
↑ ^12,0 ^12,1 ^12,2 ^12,3 ^12,4 Watson, Wilfred. Handbook of Ugaritic Studies, p. 622. ISBN 9789004109889.
↑ «Ugarit, ancient city, Syria» (en en).

Bibliografia

Per a més informació

Colecciones de texts

André Caquot i Maurice Sznycer, Textes ougaritiques : t. 1 Mythes et légendes, París, Éditions du Cerf, coll. 'Littératures anciennes du Proche-Orient', 1974 (francés)
André Caquot, Jean-Michel de Tarragon i José Luis Cunchillos, Textes ougaritiques : t. 2 Textes religieux et rituels, correspondance, París, Éditions du Cerf, coll. " Littératures anciennes du Proche-Orient ", 1989 (francés)
Textes akkadiens d'Ugarit: textes provenant dones vingt-cinq premières campagnes (en francés), Paris: Cerf. ISBN 978-2-204-06701-0.

Denis Pardee, Els textes rituels, París, Éditions Recherches sur els civilisations, série "Ras Shamra-Ougarit", 2000 (francés)
Gabriel Saadé, Ras -Shamra, ruines d'Ugarit (Ras-Shamra, ruïnes de Ugarit), Beirut, 1954 (francés)

Enllaços externs

Commons

Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Ugarit.
La qüestió indo-ària en els estudis ugaríticos
Apocalipsis dels imperis 5 El misteri dels pobles de la mar - Descobriment de Ugarit

Referències

Este artícul conté una traducció derivada de «Ugarit» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.

[1] Renfrew, Colin; Bahn, {{{nom2}}} (1998). «Introducció: La Naturalea i els Propòsits de l'Arqueologia», Archeology. Theories, Methods and Practice, Madrit: Akal, p. 340. ISBN 8446002345.

[2] [1]

[3] «Searching for the Lost City of Copper» (en en).

[MargueriteYon-4] Yon, Marguerite (2006). The City of Ugarit at Tell Ras Shamra, Singapore: Eisenbrauns, p. 15. ISBN 978-1-57506-029-3.

[5] Charles Virolleaud, "Els Inscriptions Cunéiformes de Ras Shamra", Syria, vol. 10, pp. 304–310 (1929); Claude F. A. Schaeffer, The Cuneiform Texts of Ras Shamra-Ugarit (1939).

[6] Huehnergard, John (2012). An Introduction to Ugaritic, Hendrickson Publishers. ISBN 978-1-59856-820-2.

[HdC-7] Henri de Contenson, Préhistoire de Ras Shamra, Ras Shamra-Ougarit VIII, 2 volumes, ERC, 1992; Marguerite Yon, The City of Ugarit at Tell Ras Shamra, Eisenbrauns, 2004, ISBN 1-57506-029-9 (Translation of La vaig citar d'Ugarit sur li Tell de Ras Shamra 1979)

[8] Malbran-Labat, F. 1995. Els archives de la maison d'Ourtenou, Comptes rendus dones séances de l'Académie dones Inscriptions et Belles-Lettres, pp. 443–451 and La découverte épigraphique de 1994 à Ougarit, Studi micenei ed egeo-anatolici 36: 103–11

[9] Loren R. Fisher, The Claremont Ras Shamra Tablets, Loyola Press, 1972, ISBN 978-88-7653-248-1

[10] “Texts from Ugarit Solve Biblical Puzles” (en) . Biblical Archaeology Review 36 (6): 48–53, 70.

[baalcycle-11] Smith, Mark S. (1994). The Ugaritic Baal Cycle: Volume I, Introduction with text, translation and commentary of KTU 1.1-1.2, p. 90. ISBN 9789004099951.

[Watson-12] 12,0 ^12,1 ^12,2 ^12,3 ^12,4 Watson, Wilfred. Handbook of Ugaritic Studies, p. 622. ISBN 9789004109889.

[13] «Ugarit, ancient city, Syria» (en en).

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

[8]

[9]

[10]

[11]

[12]

[13]