Elohim
Elohim (en hebreu: אֱלֹהִים [eloˈ(h)im]] <phonos file="He-Elohim.ogg">(escoltar)</phonos> és una paraula hebrea que generalment es referix a deidad,[1][2][3][4] en particular (pero no sempre) al Deu d'Israel[1][2][3][4][5][6] i que en ocasions s'utilisa com a plural per a "deus".[1][2][3][4][5][6]
Elohim és el plural d'Eloah[1][2][4][7][8][9]
i est està relacionat en el deu Ēl. És afí a la paraula 'L-h-m que es troba en ugarítico, a on s'usa en el panteón per als deus cananeos, fills de Ēl, i es vocalisa "Elohim".
Ya que és utilisada en el Tanaj com una forma de referir-se també a Yahveh, els erudits indiquen que dita expressió és utilisada en els texts com un plural mayestático, o el superlatiu de Deu.[10]
Ademés, la mateixa expressió és utilisada per a referir-se al conjunt d'entitats considerades divines, pero distintes de Yahveh:[11][12]
Segons alguns crítics del cristianisme, la forma אֱלֹהִים fa referència al politeisme cananeo heretat pels judeus quan s'estava redactant la Torá.[13]
Etimologia
[editar | editar còdic]El terme Elohim ha segut explicat com el plural derivat de Ēl, o una forma plural de Eloah. A pesar del desacort respecte al método de derivació, en hebreu arcaic la paraula genèrica para «Deu» era «Ēl» de la mateixa manera que ocorre en qualsevol llengua de raïl cananea.[14] La forma estesa ʾlh, significa "estar al front/al cap"[14] vocalisada eLeh, iLah o Lah.
En arameo bíblic ʼĔlāhā i en siríaco Alaha significa Deu, que va passar a l'àrap com ilāh en el mateix significat, afegint l'artícul determinat forma el singular Al-ilāh (Alá [El (únic) Deu]).[15] Als deus del panteón cananeo li'ls coneixia en conjunt 'l-h-m vocalisat 'iLhm[14] i en l'ugarítico eLohim.[5] En époques posteriors es va falcar la forma singular Eloah, donant lloc a un gramaticalment correcte Elohim. Lagrange sosté que tant Elohim com Eloah són derivats de Ēl.[16] Tradicions bíbliques en passages no referents a Yahveh traduïxen Ēl com "poderós" i convencionalment Elohim com "els poderosos".[17]
Durant una era de sincretisme religiós, es va acceptar entre el poble israelita considerar al deu cananeo Ēl com el mateix Yahweh.[18] De fet, a mida que esta idea es va fer prevalente en la religió del poble israelita, pronte es va pensar que Ēl havia segut sempre la mateixa deidad Yahweh. Ēl entra en l'esfera de la revelació en l'epítet Shaddai, que és peculiar de la religió patriarcal.
Els israelitas utilisaven el sustantiu “the living God.” per a referir-se a Yahweh, ya que eixe era el terme en que es denominava a Deu; per lo tant, "Ēl" es torna una paraula genèrica (Deu) que pot ser usada per a qualsevol deu, incloent Baal, Moloc o Yahweh.[20] Els israelitas varen prendre a Ēl com a títul i Yahweh com nom propi.[21]
Noms teofóricos com els profetes Elías (אליהו Ēl és Yahw, apòcop de Yahweh) o Joel (יואל Yw és Ēl) reflectixen esta situació.
Els israelitas en algun moment varen començar a vore als cananeos com adherentes d'una fe completament separada i idólatra que competien en ells. En el temps, Ēl havia segut degradat a ídol (de la mateixa manera que el seu panteón conegut com a 'l-h-m[14]) enfortint la posició de Yahweh com deu nacional.
En els últims profetes del judaisme, Yahweh va ser singular i una atra forma de divinitat o adoració va ser inconcebible.
Descripció
[editar | editar còdic]És la denominació en la característica per a referir-se a Deu, que utilisa la tradició elohísta en el Pentateuco. En el relat yavista de la creació Plantilla:Bíblia i en Plantilla:Bíblia apareix l'expressió Yahveh-Elohim. Sembla originar-se per adició de Elohim a Yahveh, que pertany a l'estrat lliterari més primitiu.
Hipòtesis del plural mayestático
[editar | editar còdic]Segons el hipòtesis del plural mayestático, l'estrat elohísta és relativament modern (VIII) respecte al yahvista (X), ya que en els seus escrits s'observa una major elaboració teològica. Destaca la relació exclusiva entre el Deu d'Israel i poble que pertany a eixe Deu. La paraula Elohim és un títul, no un nom personal. En els texts hebreus, quan es referix al Deu d'Israel és acompanyat per l'artícul definit "ha" (el, la, els, les); "Ha Elohim" es traduïx lliteralment com "els Deus". No obstant és interpretat com "el Deu" i quan s'assigna un atribut a Elohim este està en número singular, per eixemple en el Salm 7: 10 (7: 9 en atres traduccions) "Elohim tsaddiq" (Lliteralment: "Deus just". Es traduïx apropiadament: "Deu just"). En les trentacinc voltes que apareix en el relat de la creació el verp que descriu lo que va dir o va fer està cada volta en singular.
El hebreu bíblic té la característica d'expressar en plural no únicament la multiplicitat, sino també la magnitut, l'extensió o fins a la dignitat.[23] Es tractaria simplement de lo que es coneix en gramàtica com «pluralis excellentiae» o «pluralis maiestatis», una forma de plural abstracte, que resumix les característiques variades inherents al concepte, més el sentit secundari d'intensificació del significat original.[24] També el títul "rei" rep un us similar en aplicar-se en plural a un únic rei humà.
Hipòtesis del plural "deus"
[editar | editar còdic]Els antics semitas creïen que el món estava rodejat, penetrat i governat per Elohim, incontables sers actius, anàlecs als esperits dels natius.[25] Referent a el hipòtesis de la paraula Elohim com el plural "deus", segons els partidaris del hipòtesis del plural mayestático, seria difícil de mantindre en un text com el del Pentateuco, que representaria una apologia contra el politeisme.
Una teoria sugerix que el concepte de divinitat va experimentar canvis radicals en el periodo primerenc de l'identitat israelita i el desenroll de la religió hebrea antiga. En este punt de vista, l'ambigüitat del terme singular/plural és el resultat de tals canvis, és dir, la reinterpretación dels deus de la monolatría Yahvista de el VII a el VI en el Regne de Judá i durant el captiveri babilònic, i més allà en térmens de monoteisme pel sorgiment del judaisme rabínico de el II[26]
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Strong, James. «H430 - 'elohiym», Concordancia de Strong, Blue Letter Bible. «אֱלֹהִים ʼĕlôhîym, el-o-heem; plural of H433 (אֱלוֹהַּ ĕlôah); gods in the ordinary sense; but specifically used (in the plural thus, especially with the article) of the supreme God; occasionally applied by way of deference to magistrates; and sometimes as a superlative:—angels, X exceeding, God (gods) (-dess, -ly), X (very) great, judges, X mighty.»
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 «Strong's Hebrew: 430. אֱלֹהִים (elohim) -- God (Strong's Concordance; Englishman's Concordance; NAS Exhaustive Concordance; Brown-Driver-Briggs definition; Strong's Exhaustive Concordance definition; Forms and Transliterations)».
- ↑ 3,0 3,1 3,2 (2007) «Glossary: "Elohim"», The New Oxford Annotated Bible: New Revised Standard Version with the Apocrypha, 3rd, Augmented edició, New York: Oxford University Press, p. Glossary: 544. ISBN 978-0-19-528880-3. «Elohim. The Hebrew word usually translated "God," though its plural form is sometimes also translated "gods." It is originally a common noun (a god), though it is often used as a proper noun for the God of Israel, even though it is a plural form.»
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
- ↑ 5,0 5,1 5,2 Van der Toorn, 1999.
- ↑ 6,0 6,1 McLaughlin, 2000.
- ↑ «'elohiym Meaning in Bible - Old Testament Hebrew Lexicon - New American Standard».
- ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
- ↑ Plantilla:Cita NIE
- ↑ La paraula Elohim esta 2500 voltes en el text original de la Bíblia. (Enciclopèdia Catòlica)
- ↑ La presència de l'artícul, la construcció no del singular de la paraula i el seu context mostren en suficient claritat si deu ser presa en el seu sentit propi no en el seu sentit metafòric, i com és el seu significat precís en cada cas. (Enciclopèdia Catòlica)
- ↑ «Elohim - Enciclopèdia Catòlica». ec.aciprensa.com. Consultat el 2021-11-02.
- ↑ Odifreddi, Piergiorgio (2007). «2», Per qué no podem ser cristians (en espanyol), Barcelona: RBA, p. 19. ISBN 9788498671773.
- ↑ 14,0 14,1 14,2 14,3 Herrmann, W. (1999). «El», Dictionary of Deities and Demons in the Bible, 2nd edició, Leiden: Brill Publishers, pp. 274-280, 352-353. doi:10.1163/2589-7802_DDDO_DDDO_El. ISBN 90-04-11119-0.
- ↑ Pardee, 1999a.
- ↑ Deus, mits i rituals dels semitas occidentals en l'antiguetat - José María Blázquez – (Editorial Cristiandad, 2001) P. 30
- ↑ Definició de Elohim
- ↑ Smith, 2001, p. 141–142, 146–147.
- ↑ Ēl-elohe-Israel en Encyclopedia of The Bible
- ↑ Smith, 2001, p. 135.
- ↑ For example: (2009) «The Pluri-Singularity of Creation», Creation and Humanity: The Sources of Christian Theology, Westminster John Knox Press, p. 74. ISBN 9780664231354. Consultat el 2015-07-08. «[...] ha- – a flux of syllables, labial, multiple. Its ending marks it stubbornly as a plural form of "“the God,”"; here (but not always) it takes the singular verb form [...]»
- ↑ Josué 24:15 en hebreu i espanyol
- ↑ The International Standard Bible Encyclopaedia, vol. II, pàgina 1.265.
- ↑ Genesius-Kautzsch (1949), Hebrew Grammar, pàgines 398 i 399.
- ↑ Renan, Histoire du peuple d'Israel, I, p. 30.
- ↑ Smith, 2010.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Elohim» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.