Regne de Judá
El regne de Judá, regne del sur o regne de Judea (en alfabet paleohebreo: 𐤉𐤄𐤃; מַמְלֶכֶת יְהוּדָה, Mamlejet Yahû'dâh) va ser un Estat del Llevant mediterràneu durant l'Edat de Ferro, el qual va aplegar al seu fi quan el rei Nabucodonosor II lo anexionó com a província del Imperi neobabilónico. Laquís i Beerseba eren de les seues ciutats més importants, mentres que Jerusalem va ser la seua capital. Segons el Tanaj (Antic Testament), este regne va ser un dels dos estats que varen succeir al regne unificat d'Israel, despuix del cisma que va tindre lloc despuix de la mort de Salomón. Des del punt de vista històric no hi ha consens si el relat bíblic, posat per escrit sigles més vesprada, pot ser font fiable sobre l'orige i desenroll d'este regne.[1][2]
Estudiosos com Israel Finkelstein, Nadav Na'amen, Emanuel Pfoh o Mario Liverani sostenen que l'evidència arqueològica contradiu el relat bíblic que ho descriu com un extens regne entre els sigles X i IX a. C.,[3] si ben atres estudiosos discrepen en esta interpretació.[4]
En el XXI, una majoria dels historiadors, encara que no tots, consideren a Judá com una chicoteta entitat, d'orige tribal, que es llimitava a Jerusalem i les seues afores propenques. Despuix de la caiguda del regne d'Israel al nort, Judá es va convertir en un regne relativament important, tributari del Imperi assiri.[5]
L'orige, l'extensió i inclús l'identitat cultural del Regne de Judá seguixen sent temes debatuts entre arqueòlecs i historiadors. La seua importància cultural i religiosa, com a lloc d'orige de la Bíblia i del judaisme, dificulten el guany d'una síntesis acceptada.[6][7]
Història
En el sigle X a. C., i fins a principis del IX a. C., el territori de Judá estava format per chicotets assentaments rurals, la majoria d'ells sense fortificacions, en una població d'uns 20 000 habitants.[4] Varis arqueòlecs, no obstant, han senyalat evidències de primerenc desenroll urbà en diversos llocs.[8][9]
Alguns erudits han sostingut que Jerusalem, la capital del regne, possiblement no va sorgir com un centre administratiu important fins a finals d'el VIII; segons esta posició, l'evidència arqueològica sugerix que la seua població abans d'eixe sigle era massa chicoteta per a sostindre un regne.[10] No obstant, recents descobriments arqueològics i proves de radiocarbono sugerixen l'existència d'un considerable desenroll urbà cap al X[11][12]
A finals d'el IX, un rei arameo no identificat (erudits consideren que va ser Hazael d'Aram-Damasc) va erigir una monumental inscripció en Tel Donen, a on relata que va derrotar al rei Joram de Samaria i a un sobirà de la Casa de David (identificat en el bíblic Ocozías de Judá).[13][14]
En el VIII, Jerusalem era clarament el centre religiós i administratiu del Regne de Judá.[10] L'arqueologia demostra un creiximent dramàtic de la seua població a mitan de sigle, la raó va ser la caiguda del regne d'Israel a mans del Imperi assiri mentres els seus habitants fugien al sur.[15]
Despuix de la caiguda del regne del nort, l'imperi es dirigix a Judá, els assiris varen prendre vàries poblacions i varen sitiar Jerusalem, les fonts bíbliques i extra-bíbliques indiquen que després d'estos events Judá es va convertir en súbdit. Jerusalem va prosperar com la capital del regne de Judá, en mig d'un notable auge de població i de poder. Això en part es deguera al possible respal assiri, que vea en Judá un valiós vassall pro-assiri i una important font d'oli d'oliva.[16] el Prisma de Taylor descriu a Judá com un dels estats tributaris de l'Imperi assiri. Per a finals de sigle, es varen deixar d'usar en els sagells, símbols astrals com la lluna o el sol, i en el seu lloc es varen colocar solament els noms dels seus posseïdors, lo que s'ha interpretat com a testimoni de la transició del politeisme cananeo a la monolatría del yahvisme.[3] Encara que els habitants de Judá no creïen que Yahweh era únic, sí era l'únic que Judá devia seguir[17] i de les mans de la servitut lliberaria, fent passage de la monolatría al monoteisme.[18] Alguns erudits daten l'inici del monoteisme en el VIII i ho veuen principalment com una resposta a l'Imperi assiri.[19][20][21] Segons la Bíblia, estes reformes polítiques i religioses varen ser iniciades pel rei Ezequías[22] i més vesprada impulsades pel rei Josías.[23]
En el sigle VII a. C. Judá va prosperar com estat vassall baix el domini assiri,[24] pero es varen vore obligats a retirar-se per a defendre el seu territori a causa de la guerra en Babilonia. En el 605 a. C. est va ser derrotat i la competència següent entre la dinastia XXVI d'Egipte i l'Imperi neobabilónico pel control del Mediterràneu oriental la va conduir a la destrucció en una série de campanyes entre 597 a. C. i 582 a. C., finalment Judá es va convertir en província de Babilonia baix el mando de Nabucodonosor II duent a un percentage de la població de Judá a l'exili.
Narrativa bíblica
El Regne de Judá va ser creat a partir dels territoris que formaven la partix sur del regne unificat d'Israel, domini que durant els regnats de Saúl, David i Salomón va constituir una sola entitat. Despuix de la mort de Salomón, les tribus del nort varen rebujar a Roboam (fill de Salomón), successor al tro, i es varen erigir en un regne independent que va conservar el nom d'Israel, més vesprada conegut com Samaria (per la seua capital), en ocasions, Efraín, per la seua tribu més important. Les tribus del sur, Judá i Rebuig, junt en la tribu sacerdotal de Leví, varen permanéixer lleals a Roboam i els seus successors, membres de la Casa de David. Este regne estava regit des de Jerusalem i ocupava el territori de les terres altes del sur, conegut genèricament com Judá o Judea. Al regne de Judá sol també ser conegut com el regne del sur per a distinguir-ho aixina de l'atra monarquia establida en el nort, és dir, el regne d'Israel que comprenia Samaria i Galea, i l'existència del qual va tindre lloc en temps de l'aixina denominada monarquia hebrea dividida. El regne de Judá va nàixer com a estat independent algun temps despuix de la mort del rei Salomón en 928 a. C.[25]
Reis
| Rei | Anys de regnat |
| Roboam | 17 |
| Abías | 3 |
| Asá | 41 |
| Josafat | 25 |
| Joram | 8 |
| Ocozías | 1 |
| Atalía | 7 |
| Joás | 40 |
| Amasías | 29 |
| Ozías (Uzías) | 52 |
| Jotam | 16 |
| Ajaz | 16 |
| Ezequías | 29 |
| Manasés | 55 |
| Amón | 2 |
| Josías | 31 |
| Joacaz | 3 mesos |
| Joacim | 11 |
| Joaquín | 3 mesos |
| Sedequías | 11 |
Vore també
Referències
- ↑ Katz, 2015, p. 27.
- ↑ Vejau: Mazar, Amihai. «Archaeology and the Biblical Narrative: The Case of the United Monarchy». Perspectives arqueològiques i bíbliques: per a enfocaments conservadors que definixen a la Monarquia Unida com un estat que s'estenia “des de Donen fins a Beer Sheba ”, incloent els “regnes” conquistats d'Ammón, Moab i Edom, ademés dels tributaris de Geshur, Damasc i Hamath vejau Ahlström (1993), 455-542; Meyers (1998); Lemaire (1999); Masters (2001); Stager (2003); Rainey (2006), 159-168; Kitchen (1997); Millard (1997; 2008). Sobre la postura que defén l'inexistència d'una Monarquia Unida pot consultar-se Davies (1992), 67–68. Alguns autors varen sugerir que el Regne Unit de David i Salomón va ser una "jefatura" que comprenia una chicoteta regió al voltant de Jerusalem, cf. Knauf (1997), 81–85; Niemann (1997), 252-299 i Finkelstein (1999). Un enfocament “intermig” que postula una Monarquia Unida de major alcanç territorial, encara que més chicoteta que la descripta en la Bíblia, pot llegir-se en Miller (1997; Halpern (2001), 229-262 o Liverani (2005), 92–101. Este últim va sugerir recentment un estat que comprenguera els territoris de Judá i Efraín durant l'época de David, el qual posteriorment va incloure àrees del nort de Samaria, Galea i Transjordania.
- ↑ 3,0 3,1 (2001) The Bible Unearthed: Archaeology's New Vision of Ancient Israel and the Origin of Its Sacred Texts, Simon and Schuster. ISBN 978-0-684-86912-4.
- ↑ 4,0 4,1 Mazar, Amihai. “Archaeology and the Biblical Narrative: The Case of the United Monarchy”. One God – One Cult – One Nation. Archaeological and Biblical Perspectives, Edited by Reinhard G. Kratz and Hermann Spieckermann in Collaboration with Björn Corzilius and Tanja Pilger, (Beihefte zur Zeitschrift für die Alttestamentliche Wissenschaft 405): 29–58.
- ↑ Thomas, Zachary (2016). "Debating the United Monarchy: Let's See How Far We'veu Menja". En: Biblical Theology Bulletin: Journal of Bible and Culture. 46 (2): 59–69.
- ↑ «Maximalists and Minimalists». Livius. org.
- ↑ Barstad, Hans M. (2008). History and the Hebrew Bible. Mohr Siebeck. ISBN 9783161498091.
- ↑ «The Study of the 10th Century BCE in the Early 21st Century CE: An Overview».Jerusalem Journal of Archaeology.1
- 1-14.ISSN 2788-8819.doi:10.52486/01.00001.1.
- ↑ «Early City Planning in the Kingdom of Judah: Khirbet Qeiyafa, Beth Shemesh 4, Tell en-Naṣbeh, Khirbet ed-Dawwara, and Lachish V».Jerusalem Journal of Archaeology.4
- 87–107.ISSN 2788-8819.doi:10.52486/01.00004.4.
- ↑ 10,0 10,1 Moore y Kelle, 2011, p. 302.
- ↑ Sergi, 2023, p. 197.
- ↑ «Radiocarbon chronology of Iron Age Jerusalem reveals calibration offsets and architectural developments».Proceedings of the National Academy of Sciences.121(19)ISSN 0027-8424.doi:10.1073/pnas.2321024121.Consultat el 2024-05-03.
- ↑ «Biblical Archaeology 4: The Moabite Stone (A. k. a. Mesha Stele)».
- ↑ «The Tel Donen Inscription: The First Historical Evidence of King David from the Bible».
- ↑ Finkelstein, Israel (2013). The forgotten kingdom, Society of Biblicaliterature, pp. 154-155. ISBN 978-1-58983-911-3.
- ↑ «The Unique Specialised Economy of Judah under Assyrian Rule and its Impact on the Material Culture of the Kingdom».Palestine Exploration Quarterly.154(4)
- 261-279.ISSN 0031-0328.doi:10.1080/00310328.2021.1949531.
- ↑ McKenzie, 1990, p. 1287.
- ↑ Betz, 2000, p. 917.
- ↑ Levine, 2005, p. 411-27.
- ↑ Keel, 2007, p. 1276.
- ↑ Albertz, 1994, p. 61.
- ↑ 2 Reis 18
- ↑ 2 Cròniques 34
- ↑ (1976) H. H. Ben-Sasson (ed.). A History of the Jewish People, Harvard University Press, p. 142. ISBN 978-0674397316. «Sargon's heir, Sennacherib (705–681), could not deal with Hezekiah's revolt until he gained control of Babylon in 702.»
- ↑ Encara que la data exacta de la seua creació és desconeguda i existixen diferents hipòtesis al respecte (Lehman, 1992; Grabbe, 2008), en un estudi portat a terme dins del Programa Científic Israelita i dedicat a l'història del poble judeu s'afirma que el regne de Judá va emergir després de la mort de Salomón (The Jewish People, Jerusalem: Keter, 1973, secció 7); reafirmat per Sarah Kochab, Israel, Barcelona: Foli, 2005, p. 26.
Bibliografia
- Albertz, Rainer (1994). A History of Israelite Religion, Volume I: From the Beginnings to the End of the Monarchy, Westminster John Knox Press. ISBN 9780664227197.
- Albertz, Rainer (1994). A History of Israelite Religion, Volume II: From the Exile to the Maccabees, Westminster John Knox Press. ISBN 9780664227203.
- Albertz, Rainer. Israel in Exile: The History and Literature of the Sixth Century B. C. I., Society of Biblicaliterature. ISBN 9781589830554.
- Amit, Yaira, et al., eds. (2006). Essays on Ancient Israel in its Near Eastern Context: A Tribute to Nadav Na'amen, Eisenbrauns. ISBN 9781575061283.
- Barstad, Hans M. (2008). History and the Hebrew Bible, Mohr Siebeck. ISBN 9783161498091.
- Ben-Sasson, H. H. (1976). A History of the Jewish People, Harvard University Press. ISBN 978-0-674-39731-6.
- Betz, Arnold Gottfried (2000). «Monotheism», Eerdmans Dictionary of the Bible, Eerdmans, pp. 916–917. ISBN 9053565035.
- (2003) Judah and the Judeans in the Neo-Babylonian Period, Eisenbrauns. ISBN 9781575060736.
- Blenkinsopp, Joseph (2009). Judaism, the First Phase: The Plau of Ezra and Nehemiah in the Origins of Judaism, Eerdmans. ISBN 9780802864505.
- Brett, Mark G. (2002). Ethnicity and the Bible, Brill. ISBN 0391041266.
- Bright, John (2000). A History of Israel, Westminster John Knox Press. ISBN 9780664220686.
- Coogan, Michael D., ed. (1998). The Oxford History of the Biblical World, Oxford University Press. ISBN 9780195139372.
- Encyclopædia Britannica.
- Davies, Philip R. (1992). In Search of Ancient Israel, Sheffield. ISBN 9781850757375.
- Dever, William (2001). What Did the Biblical Writers Know, and When Did They Know It?, Eerdmans. ISBN 9780802821263.
- Dever, William (2003). Who Were the Early Israelites and Where Did They Menja From?, Eerdmans. ISBN 9780802809759.
- Dever, William (2017). Beyond the Texts: An Archaeological Portrait of Ancient Israel and Judah, SBL Press. ISBN 9780884142171.
- (2003) Eerdmans commentary on the Bible, Eerdmans. ISBN 9780802837110.
- Edelman, Diana, ed. (1995). The Triumph of Elohim: From Yahwisms to Judaisms, Kok Pharos. ISBN 9789039001240.
- Evans (2020). «The Later Monarchy in History and Biblical Historiography», The Oxford Handbook of the Historical Books of the Hebrew Bible, Oxford University Press, pp. 109–129. ISBN 978-0-19-026116-0.
- (2001) The Bible Unearthed. ISBN 9780743223386.
- (2007) The Quest for the Historical Israel, Society of Biblicaliterature. ISBN 9781589832770.
- Golden, Jonathan Michael (2004a). Ancient Canaan and Israel: An Introduction, Oxford University Press. ISBN 9780195379853.
- Golden, Jonathan Michael. Ancient Canaan and Israel: New Perspectives, ABC-CLIO. ISBN 9781576078976.
- Hardin, James W. (2014). «Judah During the Iron Age II Period», The Oxford Handbook of the Archaeology of the Levant: c. 8000-332 BCE, Oxford University Press, pp. 744–756. ISBN 978-0-19-166255-3.
- Katz, Reinhard Gregor (2015). Historical and Biblical Israel, Oxford University Press. ISBN 9780198728771.
- Keel, Othmar (2007). Die Geschichte Jerusalems und die Entstehung dones Monotheismus, Vandenhoeck & Ruprecht. ISBN 978-3-525-50177-1.
- Killebrew, Ann I. (2005). Biblical Peoples and Ethnicity: An Archaeological Study of Egyptians, Canaanites, and Early Israel, 1300–1100 B. C. I., Society of Biblicaliterature. ISBN 9781589830974.
- (2001) Life in Biblical Israel, Westminster John Knox Press. ISBN 978-0-664-22148-5.
- Kuhrt, Amélie (1995). The Ancient Near East c. 3000–330 BC, Routledge. ISBN 9780415167635.
- Lemche, Niels Peter (1998). The Israelites in History and Tradition, Westminster John Knox Press. ISBN 9780664227272.
- «Assyrian Ideology and Israelite Monotheism».IRAQ.67(1)
- 411–427.ISSN 0021-0889.doi:10.1017/S0021088900001455.
- Levy, Thomas I. (1998). The Archaeology of Society in the Holy Land, Continuum International Publishing. ISBN 9780826469960.
- Lipiński (2020). A History of the Kingdom of Jerusalem and Judah, Peeters. ISBN 978-90-429-4212-7.
- Lipschits, Oded (2005). The Fall and Rise of Jerusalem, Eisenbrauns. ISBN 9781575060958.
- Liverani, Mario (2005). Més allà de la Bíblia. Història de l'antic Israel, Barcelona, Crítica. ISBN ISBN 84-8432-590-3.
- McKenzie, John L. (1990). «Aspects of Old Testament Thought"», The New Jerome Biblical Commentary, New Jersey: Prentice Hall.
- McNutt, Paula (1999). Reconstructing the Society of Ancient Israel, Westminster John Knox Press. ISBN 9780664222659.
- Middlemas, Jill Anne (2005). The Troubles of Templess Judah, Oxford University Press. ISBN 9780199283866.
- (1986) A History of Ancient Israel and Judah, Westminster John Knox Press. ISBN 978-0-664-21262-9.
- Miller, Robert D. (2005). Chieftains of the Highland Clans: A History of Israel in the 12th and 11th Centuries B. C., Eerdmans. ISBN 9780802809889.
- (2011) Biblical History and Israel's Past, Eerdmans. ISBN 978-0-8028-6260-0.
- (2016) «The Divided Monarchy», The Wiley Blackwell Companion to Ancient Israellinages=Roberts, John Wiley & Sons, pp. 197-212. ISBN 978-0-470-65677-8.
- Sergi (2023). The Two Houses of Israel: State Formation and the Origins of Pa-Israelite Identity, SBL Press. ISBN 978-1-62837-345-5.
- (1997) The Archaeology of Israel: Constructing the Past, Interpreting the Present, Sheffield Academic Press. ISBN 9781850756507.
- Soggin, Alberto J. (1999). An Introduction to the History of Israel and Judah, Hymns Ancient and Modern Ltd. ISBN 9780334027881.
- Van der Toorn, Karel (1996). Family Religion in Babylonia, Syria, and Israel, Brill. ISBN 978-9004104105.
- Zevit, Ziony (2001). The Religions of Ancient Israel: A Synthesis of Parallactic Approaches, Continuum. ISBN 9780826463395.
Enllaços externs
- Este artícul conté una traducció derivada de «Reino de Judá» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.