Salomó

Salomó (hebreu:שלמה Šlōmō, àrap: سُلَيْمَان Sulaymān, grec: Σολομών Solomōn, llatí: Salomon) nomenat pel profeta Natán com Jedidías (hebreu: ידידיה YedydYah «amat de Yah»[1] en grec: Ιεδιδίας Yedidias, llatí: Jedidias) segons el Tanaj (Antic Testament) va ser un sapient i rei del Regne unificat d'Israel qui va succeir al seu pare: David. La seua vida i obra es relata en el primer llibre de Reis i en el segon llibre de Cròniques, segons estes Escritures, va anar el tercer i últim monarca de la Monarquia Unida (és dir, abans de la separació del territori israelita en els regnes de Judá i Israel).[2] El seu regnat va durar quatre décades,[3] tradicionalment entre els anys 970 i 931 a. C.[4]
En els texts mencionats es diu que el rei Salomó (Shlomo Hamelej) va heretar un considerable imperi conquistat pel seu pare, el rei David, que s'estenia des de la frontera en Egipte fins al riu Eufrates, en Mesopotàmia.[5][6][7][8][9] Este regne estava integrat pel territori d'Israel, administrat en un sistema de dotze districtes,[10] i numerosos regnes vassalls o somesos. Va favorir les relacions comercials en els fenicis, a un dels sobirans dels quals, Hiram de Tir, va entregar vint ciutats de Galea. En marins d'eixe orige va organisar una expedició comercial que va partir d'Eilat, en la mar Roja, fins al país d'Ofir (identificat en Etiopia o l'Índia). També va mantindre contacte en la sobirana del Regne de Saba (en el Yemen).[11]
Se li descriu com a sapient i inmensamente ric,[12] en un gran harem, el qual incloïa a «una filla del Faraó»,[13][14][15] i s'afig que va dedicar el seu regnat a grans proyectes de construcció,[16] notablement el Temple de Jerusalem. És presentat com un fervoroso adorador de Yahveh, despuix devingut en politeista en la seua vellea.[17][18]
Ademés se li atribuïx l'autoria d'alguns llibres bíblics, a saber: Eclesiastés, Proverbis i Cantar dels Cantars, alguns salms i, posteriorment, el Llibre del Saber i el de Les Odes de Salomó, abdós pseudoepigráficos. En el Corà, Salomó és considerat un dels més importants profetes. Els musulmans es referixen generalment a ell en la variant àrap, Suleimán. En el Kebra Nagast (Llibre de la Glòria dels Reis d'Etiopia), crònica pretendidamente històrica dels reis d'Etiopia, es descriu la descendència de Salomó des del seu fill Menelik I (fill de Salomó i la Reina de Saba). En les tradicions hermètiques, se li associa en la màgia i el coneiximent de sabers amagats.
En la Bíblia




L'història de Salomó es narra en el Primer Llibre dels Reis, 1-11, i en el Segon Llibre de les Cròniques, 1-9, abdós inclosos en la Bíblia, sent l'única font sobre este monarca. Es carix d'inscripcions contemporànees que ho mencionen, aixina com d'evidència arqueològica que confirme les senyes bíbliques.[19]
El profeta Natán va informar a David que Yahveh havia ordenat la mort del seu primer fill com a castic pel pecat del rei, qui havia enviat a la mort a Urías, marit de Betsabé, per a casar-se en ella (2Samuel 12:14: «Has fet blasfemar als enemics de Deu» (lliteralment: ‘has despreciat els preceptes de Deu’). Despuix d'una semana d'oració i dejuni, David va saber la notícia de la mort del seu fill i es va casar en Betsabé qui va quedar embarassada, esta volta de Jedidías, conegut més tart com Salomó. Va succeir al seu pare, David, en el tro d'Israel cap a l'any 970 a. C.,[20] qui ho va nomenar hereu a instàncies de Betsabé i Natán, encara que tenia fills de més edat en atres dònes. Va ser proclamat abans de la mort del seu pare, ya que el seu mig germà Adonías havia anunciat les seues pretensions al tro. Adonías va ser més tart eixecutat per orde de Salomó, i el sacerdot Abiatar, partidari seu, depost del seu càrrec, en el qual va ser substituït per Sadoc. També va ser assessinat el general Joab sense respectar el dret d'asil del santuari. Del relat bíblic sembla deduir-se que per a l'ascensió de Salomó en poder va tindre lloc una porga política en els quadros dirigents del regne, que varen ser reemplaçats per persones lleals al nou rei. En ocasió d'oferir un sacrifici en Gabaón, segons el relat bíblic:
Eixa saber, segons el relat, li va permetre dur al Regne d'Israel al seu major esplendor. En la llegenda apareix atestada en l'episodi conegut com el Juí de Salomó.[21]
Salomó d'acort al seu nom, va anar un rei pacífic, que es va mantindre en bons térmens en els sobirans veïns i va ser aliat del Hiram I de Tir, qui ho va auxiliar en moltes de les seues empreses. La seguritat interna i el control de les vies de comunicació havien facilitat una àmplia expansió del comerç hebreu, en lo que les seues naus varen aplegar fins a Ofir, en algun lloc del Mar Roja, a on varen carregar 14.300 kg d'or.[22]
L'esplendor del seu tall va cridar l'atenció de la reina de Saba, qui va acodir a visitar-ho.
Construcció del Primer Temple
Va mamprendre numeroses obres arquitectòniques, entre les que destaca per damunt de totes la construcció del Temple de Jerusalem com a lloc per a la permanència de l'arca de l'Aliança,[23] encara que destaca també l'edificació d'un luxós palau i la construcció d'un terraplé que unia l'àrea del Temple en la ciutat de Jerusalem. En les seues construccions va participar un gran número de tècnics estrangers, com a albañil i broncistas de Tir o carpinteros de Biblos. Entre tots ells destaca l'arquitecte Hiram,[24] i es varen importar luxosos materials també procedents de Fenicia. Despuix de terminat el temple, en una oració que Salomó li fa a Yahvé li recorda la promesa feta al seu pare David la qual va anar «… no et faltara varó davant de mi, que se sent en el tro d'Israel, en tal de que els teus fills guarden el meu camí…»[25] Deu els concedia tranquilitat en les seues fronteres.[26][27] L'orde i l'alegria primaven.[28]

Decadència de Salomó
No obstant, per a consolidar el poder polític d'Israel en la regió, va contraure matrimoni en una de les filles del faraó (provablement Siamón) i es va rodejar de luxos. Açò va fer, no obstant, que en la segona mitat del seu regnat caiguera en l'idolatría, induït per les seues numeroses esposes estrangeres. D'acort en 1Reis 11:3, «va tindre setcentes dònes regnes i trescentes concubinas, i eixes dònes li varen desviar el cor»[29]

Tant el rei com el poble es varen dedicar a comerciar;[31] varen ser atrapats per l'ànsia de riquees i varen caure en el materialisme.[32] Ací es va donar el punt d'inflexió cap a un modo de vida que posteriorment seria causa de reproches per part dels profetes:
«van descarriados, tots s'han pervertido. No hi ha qui practique el be, no hi ha ni un»[33] En lloc d'administrar justícia, els propis hebreus… «oprimien als pobres», «aguaitaven… a les persones. Les seues cases estaven plenes de fraus; en eixos fraus s'han engrandit i s'han fet rics…»[34][35][36]
En les transaccions, el rei demostrava que ya no era just.[37] Va revivar el tema de l'esclavitut en els infels.[38] Va permetre sacerdots que en molts casos eren indignes.[39] Es va cobrir d'elements de guerra (carros i cavalls).[40]
Aquell pecat de Salomó (priorisar l'obtenció de riquees per sobre la Llei de Deu) va ser la causa de que a la seua mort es dividira el regne d'Israel.[41]
Pero encara que va cometre este pecat, es va arrepenedir i despuix va escriure el Llibre d'Eclesiastés per a aconsellar a uns atres a que no seguiren el seu eixemple. Allí menciona «vanitat de vanitats, tot és vanitat» i açò es referix a la seua vida inicua. Salomó escriu este llibre com un testimoni i eixemple de que les coses d'este món no són duradores.cita requerida
Ho va succeir el seu fill Roboam, la mare del qual era Naamá, amonita. Pero pronte, la part nort apareixeria com a 'rebel' (10 de les dotze tribus d'Israel, totes llevat Judá i Rebuig). Aixina quedaria dividit el regne.
Datació
Les dates convencionals del regnat de Salomó deriven de la cronologia bíblica i de la campanya del faraó Sisak qui supostament va sitiar Jerusalem durant el regnat de Roboam, fill i successor de Salomó. el missioner adventista nortamericà Edwin R. Thiele ha fixat a Salomó entre aproximadament 970 i 931 a. C.[42]
Causes de la divisió del regne

Les construccions mampreses pel rei i el boato del seu tall exigien enormes contribucions en diners i mà d'obra, que la part més pròspera del poble —també ya imbuido de codicia— no volia aportar.[44] Els privilegis concedits a Judea varen fer créixer el descontent entre les dèu tribus del Nort (les més acabalades), a on Jeroboam es va fer eco d'este descontent i es va posar al front de l'alçament que duria més tart a la separació dels regnes d'Israel i de Judea.
En l'arqueologia
En les últimes décades el progrés de l'arqueologia, l'implementació de tècniques més precises i l'estudi dels llocs en el seu context han posat en qüestió el relat bíblic. En general, llevat uns pocs estudiosos, s'accepta l'existència d'un governant cridat Salomó en la segona mitat del X Molts acadèmics consideren que les descripcions bíbliques del seu gran regne, les seues construccions i la seua riquees són invencions posteriors.[45][46][47] Atres erudits, no obstant, atribuïxen una major credibilitat al relat bíblic, concedint que hi ha elements anacrònics en la descripció del regnat de Salomó.[48][49][50]
En atres religions i tradicions
En la tradició de l'Iglésia ortodoxa etíop, se senyala que Salomó va tindre un fill en la reina de Saba, cridat Menelik I, qui seria futur rei d'Etiopia, i de qui la tradició diu que va traure l'Arca de l'Aliança d'Israel, duent-li-la al seu regne: ellibre Kebra Nagast relata esta història. En les tradicions islàmiques i en texts àraps com Les mil i una nits, varis contes ho senyalen com un poderós rei, el qual posseïa qualitats de fetilleria que li varen permetre consolidar un imperi i encarcerar als numerosos dimonis del desert, els ifrit (genis), als que va tancar en vasijas de fanc sagellades en el nom de Deu, per negar-se estos a seguir els mandats de l'Altíssim i sometre's als hòmens. En el relat és cridat Sulaymán, fill de Daud (David). La presència del monarca més sapient i just de l'història no es llimita a la Bíblia, la Torá i el Corà, ya que també és nomenat en la Llegenda Áurea, un influent llibre migeval que conté històries, mits i llegendes de sants, quan narra la llegenda de la Vora Cruz. El seu sagell, el hexagrama, també conegut com la "estrela de David", és la pedra angular del judaisme, símbol del «Hagia Sophia» (Saber Diví) que va regnar durant quaranta anys en Israel i ha passat a simbolisar l'unió de la consciència i l'inconscient, relacionant el triàngul en el vèrtiç cap a dalt en la consciència, el saber, lo diví; mentres que el triàngul invertit es vincula al món de l'inconscient, a les tenebres, l'obscuritat i lo negatiu. També es relacionen en ell "les mines del rei Salomó", o dins de l'esoterisme migeval "l'anell de Salomó", que li va ser otorgat pel Arcàngel Gabriel. El poder màgic del célebre i sapient rei hebreu, radicava en el seu anell, ya que gràcies a ell, Salomó va conseguir dominar el món dels esperits i va poder portar a terme la gran empresa de construir el temple de Jerusalem. Esta tradició menciona que coneixia el llenguage dels animals i que el seu pare, el rei David, li va ensenyar el llenguage dels pardals cridat l'Idioma Natural. La seua curiositat era tal que va adquirir coneiximents sobre cristals i pedres; els misteris de l'alquímia com la transmutació dels metals; el món vegetal i la vida eterna. Ademés tenia el dò de fer milacres, escrivint centenars de llibres al respecte, destacant el desaparegut "Manuscrit secret de Salomó" que conté fetilla, invocacions, fòrmules i talismans; actualment és el text més buscat pels estudiosos de les arts esotèriques.
En el cine i la televisió
| Any | Títul | País | Intérpret | Director | Format | |
|---|---|---|---|---|---|---|
| 1909 | The Judgment of Solomon /Solomon's Judgment | EUA | William Humphrey | J. Stuart Blackton | Curtmetrage | |
| 1912 | Li jugement de Salomon | França | René Alexandre | Henri Andréani | Curtmetrage | |
| 1920 | La Sacra Bibbia | Itàlia | Zuppelli | Pier Antonio Gariazzo i Armant Vey | Llarcmetrage | |
| 1952 | La regina vaig donar Saba | Itàlia | Gino Cervi | Pietro Francisci | Llarcmetrage | |
| 1959 | Solomon and Sheba /Salomó i la reina de Saba | EUA | Yul Brynner | King Vidor | Llarcmetrage | |
| 1978 | Greatest Heroes of the Bible: The Judgment of Solomon |
EUA | Tom Hallick | James L. Conway | Série de televisió | |
| 1995 | Solomon & Sheba | EUA | Jimmy Smits | Robert Young | Telefilme | |
| 1997 | Solomon /La Bíblia: Salomó | Regne Unit, EUA | Ben Cross | Roger Young | Telefilme | |
| 2001 | Animated Tals of The World: "King Solomon & The Bee" |
EUA | Noam Meshulam | Série d'animació per a la televisió | ||
| 2009 | Magi (mànega) | Japó, Àsia | Shinobu Ohtaka | Anime/mànega | ||
| 2010 | Molke Soleiman | Iran | Amin Zendegani | Shahriar Bahrani | Llarcmetrage | |
| 2011 | Song of King Solomon | Regne Unit | Jason Croot | Stephen Southouse i Jason Croot | Llarcmetrage | |
| 2023 | Reis | Brasil | Guilherme Dellorto | Leonardo Miranda | Serie |
Precessió i successió
Vore també
- Ars Goetia
- Kebra Nagast
- La Clau Menor de Salomó
- El Testament de Salomó
- Primera guerra israelita-aramea
Referències
- ↑ search=2+Samuel+12%3A24-25&version=RVA 2 Samuel 12:24-25
- ↑ La Bíblia ho descriu com l'home més sapient de la Terra: «un cor tan sapient i entés, que no hi ha hagut abans de tu un atre com tu, ni despuix de tu s'alçarà un atre com tu» (1Reis 3:12).
- ↑ el seu regne s'estenia des de la frontera en Egipte fins al riu Eufrates; va promoure el comerç internacional i la diplomàcia, patrocinant aixina mateix grans proyectes edilicios.Plantilla:Harvcht
- ↑ Estudi portat a terme dins del Programa Científic Israelita i dedicat a l'història del poble judeu (The Jewish People, Jerusalem: Keter, 1973, secció 7); similars són les dates considerades per Philip Parker (World History, Londres: Harper-Collins, 2004, pp. 30-31).
- ↑ 1Reis 4:21
- ↑ Deuteronomio 1:7,11:24
- ↑ Josué 1:4
- ↑ 2Samuel 8:3
- ↑ 1Cròniques 18:3
- ↑ 1Reis 4:7
- ↑ José María Blazquez, Jorge Martínez-Pinna, Francisco Presedo, Raquelópez Melero i Jaime Alvar, Història d'Orient Antic, p.367, Madrit: Càtedra (1992), ISBN 84-376-1044-3.
- ↑ 1Reis 10:23
- ↑ 1Reis 3:1
- ↑ 1Reis 11:1,3
- ↑ 1Reis 9:16
- ↑ 1Reis 9:15,17-19
- ↑ 1Reis 11:4-5
- ↑ 1Reis 11:1-2
- ↑ Niemann, Hermann Michael(2015).«The Soci-Political Shadow Cast by the Biblical Solomon».History of Ancient Israel, Archaeology, and Bible Collected Essays.
- ↑ 1Reis 6:1
- ↑ 1Reis 3:16-28
- ↑ 1Reis 9:28
- ↑ 1Reis 6
- ↑ 1Reis 7:13-14
- ↑ 1Reis 3:20
- ↑ 1Reis 5:4
- ↑ Salms 147:14
- ↑ 1Reis 4:20
- ↑ 1Reis 11:3
- ↑ Estudi portat a terme dins del Programa Científic Israelita i dedicat a l'història del poble judeu (The Jewish People, Jerusalem: Keter, 1973, secció 7); conclusions reafirmades per Sarah Kochab (Israel, Barcelona: Foli, 2005, p. 26).
- ↑ “Va construir el rei Salomó una flota…”, i es va dedicar a comerciar (1Cròniques 22:3; 1Reis 10:15)
- ↑ 1Reis 9:27,28
- ↑ Salms 53:3
- ↑ Isaías 10:2
- ↑ Jeremías 5:27
- ↑ Miqueas 3:11
- ↑ 1Reis 9:12-14
- ↑ 1Reis 9:22
- ↑ 2Reis 23:13,5
- ↑ Isaías 2:7. Açò contrariava el mandat diví: “El rei… no deurà tindre molts cavalls (perque s'usaven per als carros de combat)”] (Deuteronomio 17:16,17; Èxodo 14:23; Josué 11:4,6; 1Reis 20:25)
- ↑ 1Reis 11:1-12
- ↑ Thiele, Edwin (1983). The Mysterious Numbers of the Hebrew Kings (3ra ed.). Grand Rapids: Zondervan/Kregel, p. 78
- ↑ Série "Reis d'Israel", dissenyada per Asher Kalderón.
- ↑ 1Reis 12:4
- ↑ Finkelstein, Israel; Silberman, Neil Asher (2006). David and Solomon: In Search of the Bible's Sacred Kings and the Roots of the Western Tradition. Free Press. p. 20. ISBN 978-0-7432-4362-9.
- ↑ Lipschits, Oded (2014). "The history of Israel in the biblical period". En Berlin, Adele; Brettler, Marc Zvi (eds.). The Jewish Study Bible (2nd ed.). Oxford University Press. ISBN 978-0-19-997846-5.
- ↑ Wright, Jacob L. (July 2014). "shtml David, King of Judah (not Israel)". The Bible and Interpretation. Consultat 19 de juliol, 2020
- ↑ Shanks, Hershel (2010) Ancient Israel: From Abraham to the Roman Destruction of the Temple, p. 113
- ↑ Kalimi, Isaac (2018). Writing and Rewriting the Story of Solomon in Ancient Israel, Cambridge University Press, p. 92. ISBN 978-1-108-58837-9.
- ↑ Faust, Avraham; Farber, Zev I. (2025). The Bible's First Kings: Uncovering the Story of Saul, David, and Solomon, Cambridge University Press, pp. 411-413. ISBN 978-1-009-52633-3.
Bibliografia
Enllaços externs
- archive.org/web/20070629063204/http://www.artehistoria. jcyl.es/historia/personajes/4100. htm Ficha de «Salomó» en la revista ArteHistoria.
- Jewish Encyclopedia: King Solomon i Temple of Solomon
- Diccionari Bíblic: archive.org/web/20180413043237/https://www.ministros.org/Diccionario-Biblico/salomon-2/ Salomó
- Este artícul conté una traducció derivada de «Salomón» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.
- Artículs en passages que requerixen referències
- Salomó
- Hebreus bíblics
- Reis d'Israel
- Sants de Terra Santa
- Personages del Tanaj
- Personages de l'Antic Testament
- Sants catòlics
- Reis del sigle X a. C.
- Morts en el sigle X a. C.
- Naixcuts en el sigle XI a. C.
- Àsia en el sigle X a. C.
- Judeus del sigle X a. C.
- Sants bíblics
- Naixcuts en Jerusalem
- Morts en Jerusalem
- Profetes del Tanaj
- Enciclopèdia