Anar al contingut

Palau

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Palau
Palau de Teodorico el Gran en Rávena, representat en els mosaics de San Apolinar el Nou (VI).
Palais de la Vaig citar de París, vist des d'arrere, creuant el riu Sena, en la Sainte Chapelle el costat dret (ilustració de Els Très Riches Heures du Duc de Berry, 1410).
Galeria dels espills del Palau de Versalles (1678-1694)
Palau de Narayanhiti, Nepal
Palau de Nariño en Santa Fe de Bogotà.
Gran Palau de Bangkok (1782)
Palau dona Regaleira, Sintra, Portugal (arquitecte Luigi Mannini, 1904-1910).
Palau de la Moneda, Santiago de Chile.
Palácio dona Alvorada, Brasília (arquitecte Óscar Niemeyer, 1958).

Un palau és un edifici de grans dimensions i suntuoso utilisat com a residència del cap d'Estat o un atre magnat. Varen sorgir en l'Edat Antiga, en l'inici de l'història, en totes les civilisacions; albergant acontenyiments i protagonisant processos polítics, socials i econòmics de transcendència històrica. En l'Antic Règim europeu els palaus eren les residències reals, les de la noblea i de l'alt clero; encara que també dels burguesos enriquits. Es construïen, amoblaven i decoraven en els criteris del gust artístic més exigent i el major lux, contribuint a fixar els estils artístics de cada época. En l'Edat Contemporànea molts palaus han segut transformats per a atres usos, com parlaments o museus. El terme s'ampra també habitualment per a denominar noves construccions d'edificis públics especialment luxosos que funcionen com a fites urbanes; siga com siga el seu us, sent un cas extrem, els passadiços del Metro de Moscou, inspirats en luxoses estàncies palatines, construït en l'época estalinista en explícita referència als palaus zarista. En el seu us actual, el terme «palau» s'aplica també a un edifici monumental o de gran tamany i arquitectura destacada, especialmente sèu d'alguna entitat pública o corporació important (com la sèu d'un govern, un museu nacional, etc.), a voltes dins d'una locució combinada (palau nacional, palau de justícia, palau real, palau governamental, palau municipal, etc.).[1][2][3]

Etimologia

La paraula castellana "palau" prové de la llatina palatium, i esta del topònim d'una de les sèt tossals de Roma, el Palatium o Palatinus Mons ("Mont Palatino"). El palau original sobre el Mont Palatino era la residència de l'emperador romà, mentres que el Capitolium o Mons Capitolinus ("Capitolio" i "Mont Capitolino") era la sèu dels núcleus religiosos de Roma. Encara que la ciutat va créixer més allà dels sèt tossals, el Palatino va seguir sent l'àrea residencial més prestigiosa. César Augusto va viure allí en una vivenda intencionalmente modesta (la Domus Augustea, construïda sobre la cabanya de Rómulo[4] i junt al Lupercal[5] —la cova a on la lloba va alletar a Rómulo i Rem—),[6] distinguida de la dels seus veïns sol per dos arbres de llorer flanquejant l'entrada frontal, com un símbol de triumfo otorgat pel Senat. Els seus successors, especialment Nerón, en el seu Domus Aurea ("Casa Dorada"), varen ampliar la residència i els jardins fins que varen comprendre tot el cim del tossal. Palatium es va convertir en sinònim de residència de l'emperador i, per metonímia, designava a l'institució imperial en sí. Ya en l'Edat Mija, l'us de la paraula llatina palatium en el sentit de "govern" és evident en un comentari de Pablo el Diácono, escrit en 790 i que narra fets dels anys 660: Huic Lupo, quando Grimuald Beneventum perrexit, suum palatium commendavit ("Quan Grimuald es va posar en camí a Beneventum, va encomanar el seu palau a Lupo").[7] En eixa mateixa época, Carlemany va reviure l'us del terme com a residència imperial en la seua "palau" d'Aquisgrà, del com solament va sobreviure la capella. Prèviament, els regnes germànics, com l'ostrogodo, pero especialment el visigodo i el franc, havien desenrollat cada u el seu respectiu officium palatinum en distints càrrecs entorn al rei; els "palatinos" merovingios varen donar orige a les figures llegendàries dels paladines.

Pala era el nom que es donava a la residència de govern en algunes ciutats germàniques de l'Alta Edat Mija. Els poderosos príncips electors s'estajaven en palaus (Paläste), evidència de la descentralisació del poder en el Sacre Imperi Romà Germànic. D'una manera similar, en la majoria de les monarquies feudals, encara que inicialment només fora el rei qui es permetia cridar al seu morada palau, tal denominació va ser emulada per la noblea i el clero. En França i en idioma francés hi ha una clara distinció entre palais ("palau") i château ("castell"). El palais sempre ha segut urbà, com el Palais de la Vaig citar de París (que va anar el palau real i ara és la Suprema Cort de Justícia), o el Palais dones Papes d'Aviñón ("Palau dels Papes"). En contrast, el château sempre ha segut de característiques rurals, sostingut per la seua demesne,[8] aun cuando no estiguera fortificat. El Palau de Versalles, residència del rei de França, i en ella font del poder, està alluntat de la ciutat, i sempre ha segut denominat en francés com Château de Versailles, mentres que la denominació palais es reserva per a l'edifici urbà del Louvre en París. Eixa distinció no és usual en atres idiomes o països, com en Anglaterra i en idioma anglés, a on s'utilisen de forma intercanviable térmens de contingut inicial molt divers (palace, castle, manor o house). Tampoc en Espanya i els seus idiomes; per eixemple, la noblea gallega a partir d'el XV va transformar castells i torres en pazos (vocable cognado de "palau" en idioma gallec), sent abdós tipologies arquitectòniques eminentment rurals. No es definixen per la seua implantació, sino per la seua funció; militar la de castells i residencial o cortesana la de pazos i palaus. L'identificació entre el terme "palau" i la burocràcia, en castellà ha produït la sentència les coses de palau van despacio.

Palaus per civilisacions

Civilisacions històriques

Els minoicos varen ser dels primers en construir lo que podríem cridar verdaderament palaus en l'història de la humanitat. El primer palau conegut en sentit arquitectònic —és dir, un gran complex organisat que servia com a centre polític, econòmic, religiós i administratiu— va ser el Palau de Cnosos, en l'illa de Creta, construït per la civilisació minoica al voltant de l'any 1900 a. C. (fa casi 4,000 anys).

Palau de Mari
Palau de Persépolis
Palau de Knossos
Ruïnes de la Domus Aurea
Canopus de la Vila Hadriana
Restants del Palau de Rávena
Carlemany presencia la construcció del Palau d'Aquisgrà
Santa María del Naranco, palau del rei Ramiro II d'Astúries
Complex palatí i religiós d'Angkor Wat
Palazzo Ducale de Venècia
Palau de Pedro I el Cruel en el Real Alcasser de Sevilla
La Ciutat Prohibida de Pequín
Palaus Reals d'Abomey, Benín
Palau del rei Martín l'Humà en Poblet
Les "Cases Noves de Moctezuma" (el Palau de Moctezuma II en Tenochtitlán), representades en el Còdex Mendoza
La "pedra dels dotze ànguls", en el mur del palau del Inca Roca en Cuzco

Próximo Oriente antic

Des del naiximent de la civilisació, varen aparéixer el palau i el temple com a manifestacions arquitectòniques de la dualitat del poder (poder polític i poder religiós). En abdós casos, naixen en l'història, és dir, en l'escritura; sent l'emissió, recepció i conservació de cartas i tot tipo de documents en un archive una de les funcions dels palaus des del seu orige. Una atra molt important va ser la custòdia de tot tipo d'almagasens (d'aliments, de matèries primeres per a la construcció i l'artesania, de mercaderies per al comerç exterior o provinents d'ell, d'armas), i especialment la del tesor (l'almagasén de les mercaderies més prestigioses: metals preciosos i joyas). A la burocràcia cada volta més complexa que generaven les cancellerias i tesorerias (en Egipte, en el nom d'escrigas) se sumava el restant dels oficis palatins denominats per la seua funció en el servici domèstic de la casa del rei, que va terminar convertint-se en una cort regio d'alts funcionaris ennoblecidos (com el copero que apareix en la narració bíblica de l'història de José en Egipte, a on es descriuen detalls molt significatius de la vida palatina). Lo relativament efímer dels materials utilisats en la seua construcció ha provocat que dels palaus sumerio i egipcíacs a penes hagen quedat més que restants arqueològics, lo que contrasta, en el cas d'Egipte, en la major duració dels materials utilisats en els edificis religiosos i les tombes; la concepció del qual (com a casa del deu o casa per a l'eternitat) permet fer-se una idea de cóm serien aquells.

Grècia

  • Palaus cretenses o palaus minoicos, palaus micénicos, palaus grecs, palaus helenísticos.[12] La civilisació cretense, per la seua banda, ha segut interpretada com una "civilisació de palaus", donat el predomini absolut de la seua presència física en els jaciments. En la Grècia continental, destaca la condició defensiva de les ciutats micénicas, rodejades de muralles. El megaron és la construcció que representa el centre polític, econòmic i social d'eixes ciutats, i —en el seu aspecte formal arquitectònic— és el precedent del temple grec.

Roma

En l'Alt Imperi es varen ser succeint vàries construccions entorn al mont Palatino que varen servir de residència imperial i centre administratiu:

Alguns emperadors varen elegir entorns alluntats de la ciutat de Roma, seguint l'ideal bucólico que la poesia i la preceptiva arquitectònica (Vitruvio) fixaven per al descans i els plaers d'una suposta "vida campestre":

En el Baix Imperi, l'institució imperial es convertix en el Dominat (de dominus -"senyor"-), i el palau imperial passa a denominar-se com Sacrum Palatium ("palau sagrat").

Diocleciano va construir un Palau en Spalatum com a residència per als seus últims anys (va abdicar en 305).

Constantino el gran va traslladar la capital de Roma a Constantinopla, fundant el Gran Palau de Constantinopla. Roma va passar a ser principalment la ciutat del papa. En les províncies romanes, ademés dels palaus helenísticos d'Orient, va haver atres edificis de caràcter palacial: uns vinculats a l'administració (praetorium); i uns atres pertanyents a les famílies enriquides del orde senatorial, especialment en entorns rurals (villae). La cort imperial d'Augusto va residir en Tarraco entre el 29 i el 26 abans de Crist (guerres càntabres); mentres que en els moments finals de l'imperi la cort de Gala Placidia va residir en Barcino. En abdós ciutats va haver d'haver algun edifici usat com a palau.

Edat Mija europea i atres civilisacions

Palaus bizantins

Ademés del Gran Palau de Constantinopla, es varen edificar uns atres:

Palaus visigodos
Palaus carolingis, asturians iotonians
Palaus islàmics

L'expansió de l'Islam va significar la construcció de nous espais polítics en una àmplia franja del Vell Món, entre l'Atlàntic i l'Índic. Els Palaus islàmics o palaus musulmans no es llimiten als palaus àraps (en Aràbia o en el restant del món àrap), sino que inclouen els de zones islàmiques no àraps, com l'Imperi turc otomà i l'Imperi moghul de l'Índia. En general, en els palaus àraps o musulmans hi ha un marcat contrast entre l'austeritat de l'exterior front a la riquea de l'interior (estructura laberíntica de salons, galeries, pòrtics, arcs de ferradura i mixtilíneos, artesonados, mocárabes, patis, fonts, jardins), caracterisat per lo que ha passat a convertir-se en un tòpic lliterari: el "lux oriental" i la sofisticació propis de Les mil i una nits. Eixa traça va implicar el seu caràcter efímer, per la naturalea dels seus materials de construcció.[26]

Ni del dorat sostre / s'admira fabricat / del sapient moro, en jaspi sustentat
Fra Luis de León, Oda a la vida retirada
Palaus de l'Índia
Palaus tibetans
Palaus chinencs
Palaus redactors
Palaus del surest asiàtic
Palaus africans
Palaus de l'Amèrica precolombina

Atres palaus de la civilisació occidental

Des de la Baixa Edat Mija, el desenrolle de les ciutats europees es va manifestar en una notable arquitectura civil que incloïa palaus reals, episcopals i nobiliarios; i també palaus municipals i cases palatines de burguesos enriquits en els principals focs urbans (especialment Flandes i Itàlia). A partir de l'Edat Moderna els palaus de certes ciutats europees constituïxen models i denominacions característiques, adaptant les successives innovacions formals dels estils artístics de cada periodo (el Renaixença, el Barroc i el Neoclassicisme). En l'expansió colonial, el model de palau europeu es va estendre pel restant del món.

Les ciutats italianes i flamenques

Palazzo Pitti, Florencia

Flandes i Itàlia varen ser els dos núcleus principals del desenrolle urbà migeval, que es va prolongar durant l'Edat Moderna. En particular, cada una de les grans ciutats italianes varen desenrollar models de palazzo molt peculiars de cada una.

Les capitals de les grans monarquies europees

Les ciutats capitals de les monarquies que varen formar els estats moderns varen estajar impressionants palaus, tant de les cases reals com de l'aristocràcia que s'atrea a la cort permanent (per oposició a la cort itinerant migeval).

Londres
Palau de Westminster, Londres

La city de Londres va créixer entorn al poder del rei d'Anglaterra que simbolisava la Torre de Londres (atres residències reals es varen construir en les afores, com el Palau Savoy, destruït en els tumults de 1381), mentres que el poder del parlament anglés es manifestava en la propenca Westminster. La reconstrucció urbana despuix del incendi de Londres de 1666 i la seua espenta econòmica en la revolució industrial i l'expansió del imperi britànic varen convertir a esta metròpolis en la ciutat més important del món, lo que va determinar la condició palatina de molts dels seus edificis, inclosos alguns molt característics, com els clubs.

París
Jardins i Palau de Versalles

El París migeval va créixer entorn a la fortalea-palau real de l'illa de la Vaig citar. Durant l'Antic Règim, molts atres palaus es varen construir en la ciutat, a iniciativa regio o de particulars. El creiximent urbà durant el XIX (eixample d'Haussmann) va permetre la construcció de palaus al gust burgués, com el que va habitar la reina exiliada d'Espanya Isabel II, cridat Palau de Castella.

Madrit
Saló del Tro del Palau Real de Madrit

En la Baixa Edat Mija Madrit era una ciutat de segon orde, pero que es beneficiava de la presència esporàdica de la cort itinerant gràcies a que l'Alcázar era una escala obligada en la ret de residències reals de la Corona de Castella. Inclús un palau particular, la Torre dels Lujanes (en l'entorn de la Plaça de la Vila, junt a la Casa de Cisneros), va ser triat com a residència-presó de Francisco I de França, capturat en la batalla de Pavía. L'ubicació central de la ciutat va determinar la seua elecció com a cort permanent per Felipe II. L'Alcasser es va convertir en la residència oficial real, la burocràcia es va assentar en ell i en atres edificis (com el Palau dels Consells, el Palau de Santa Creu o el Palau del Marqués de Grimaldi) i a una distància relativament pròxima es va crear una ret de Reals Llocs com a residències de recree, entre els que es va establir un circuit ritualizado de desplaçaments (jornades reals)[31] en distintes estacions de l'any; pero inclús quan Felipe V va passar una llarga temporada en Sevilla, les institucions de poder varen permanéixer en Madrit. L'incendi de l'Alcázar va motivar la seua reconstrucció en els criteris propis del palau borbònic de Versalles (que ya s'havia procurat imitar a chicoteta escala en el Palau de la Granja). Per la seua banda, l'aristocràcia va omplir Madrit de palaus particulars (Palau de Llíria, Palau de Villahermosa, Palau de Buenavista), als que en el XIX el Nou Règim lliberal va afegir l'iniciativa d'una oligarquia formada tant per l'alta noblea tradicional com per la burguesia enriquida i ennoblecida (Palau del Marqués de Salamanca, Palau de Linares, Museu Cerralbo, Museu Lázaro Galdiano); que va caracterisar l'arquitectura de l'eix urbà del Passejada de la Castellana. Les institucions parlamentàries es varen estajar en sengles palaus (Palau de les Corts o del Congrés i Palau del Senat). En el Parc del Retir es varen construir pabellons en el nom de palaus (Palau de Cristal, Palau de Velázquez -no deu confondre's en la Casa de Velázquez, en l'entorn del Palau de la Moncloa-).

Lisboa

Palaus d'atres ciutats europees

Alemània
Interior del Castell de Neuschwanstein

La condició descentralisada del Sacre Imperi Romà Germànic es va manifestar en la construcció de corts palatines en edificacions de distintes denominacions (Residenz -"residència"- Hof -"cort"-, Schloss -"castell"-, etc.) per als príncips electors (Kurfürsten) i atres aristócrates de l'alta noblea i l'alt clero (Fürsten -"príncips"-) que actuaven en la pràctica com a sobirans independents; mentres que la condició d'emperador del Sacre Imperi, electiva, va recaure des de finals de l'Edat Mija en els Archiducs d'Àustria de la casa d'Habsburgo, que mantenien la seua cort en Viena. Algunes ciutats tenien la condició de ciutat lliure o ciutat imperial (freie Städte i Reichsstadt), en molt distints graus d'autonomia, encara que no varen aplegar a alcançar el grau d'independència de les ciutats-estat italianes o dels cantons suïssos. L'unificació alemana d'el XIX va determinar la capitalitat de Berlín durant l'Imperi alemà (Deutsches Reich entre 1871 i 1918).

Espanya
Palau el Marqués de Benavites en Àvila.

En el Regne de Castella entre uns atres els nobles vivien part de l'any en els seus señoríos i allí alçaven els seus palaus que moltes voltes es convertien en focs de cultura per a chicotets municipis, cas d'Alba de Tormes a on tenia el seu palau el primer Duc d'Alba (Kamen, 2004). En atres casos no era en el seu lloc d'orige, sino en terres a on a les que se sentien units, cas del Marqués de Benavites quan va alçar un torreón en el seu palau d'Àvila a on va habilitar dos museus oberts als abulense. Aixina en chicotetes poblacions (com el Palau de Cogolludo, el Palau del Marqués de Santa Creu, el Palau Ducal de Lerma o el Palau Real d'Olite), hi ha palaus o inclús conjunts de numerosos palaus (com els conjunts monumentals de Càceres, Úbeda, Villaviciosa o Espinosa dels Monteros); que responen a la configuració social del Antic Règim en Espanya. Un cas diferent ho constituïxen els palaus d'indianos o cases d'indianos, els suntuosos edificis que varen alçar a finals d'el XIX i començos d'el XX els indianos enriquits, al regrés de la seua emigració, en les seues poblacions d'orige, especialment del nort peninsular. En Canàries es conserva elloc que ocupava una cova-palau prehispánico (la Cova de Chinguaro). En Galícia són característiques les residències palatines de tipo eminentment rural denominades pazos.

França
Interior del Castell de Pierrefonds

Ademés de les residències reals i aristocràtiques conegudes com Châteaux de la Loire, en França hi ha multitut de palais urbans i châteaux rurals que responen a la peculiar configuració històrica del Antic Règim en França. Les regions perifèriques (Bretanya, Normandia, Borgoña, Provença, Aquitània), en de centres de poder autònoms fins a la seua incorporació al regne de França es varen caracterisar per mantindre institucions particularistas com els Parlements, expressats en edificis palatins. En un criteri historicista neogótico, Viollet li-Duc va reconstruir el Castell de Pierrefonds com a palau per a Napoleón III.

Regne Unit
Castle Howard

Les residències palatines rurals de l'aristocràcia anglesa, inicialment en estil Tudor (Hunsdon House, Oxburgh Hall, Owlpen Manor, East Barsham Manor) i isabelino (Hardwick Hall, Burghley House, Wollaton Hall, Longleat House) varen reflectir posteriorment l'ideal arquitectònic del palladianisme (Wilton House, Holkham Hall, Woburn Abbey, Saltram House, Wentworth Woodhouse), i atres estils (Palau de Blenheim -l'únic edifici que du el nom palace ademés dels vinculats a la família real, que va ser construït per al Duc de Marlborough-, Castle Howard, Noli House, Compton Castle, Trafalgar House, Montacute House, Groombridge Plau, Knole House). D'un modo notable, varen desenrollar un estil propi de paisagisme (el jardí anglés), diferenciat del geometrisme dels jardins versallescos. També es va desenrollar una arquitectura palatina en entorns urbans, ademés del de la ciutat de Londres. En Irlanda, Carton House, Westport House, Powerscourt House, Frescati House, Leinster House. En Escòcia es troben residències regio: el Palau d'Holyrood (el palau real dels reis d'Escòcia des d'el XV) i el Castell de Balmoral (residència dels reis d'Anglaterra des de la regna Victoria).

Romania

Durant el règim comuniste de Ceaucescu es va alçar, en criteris estètics propis de l'arquitectura soviètica o arquitectura estalinista, un jagantesc complex d'edificis (el Casal Popuruli o "Casa del Poble"), actualment denominat Palau del Parlament Rumà.

Palaus d'Amèrica Llatina

En Amèrica Llatina, el concepte de palau va evolucionar des de l'época colonial com a denominació per a residències oficials, cases senyorials d'èlit, sèus administratives i centres de poder polític. Des d'el XVI destaquen edificacions primerenques com el Palau de Cortés en Cuernavaca (Mèxic), un dels palaus civils més antics del continent, construït per Hernán Cortés com a residència i quarter de govern despuix de la conquista. En l'àmbit del Virreinato de la Nova Granada descolla el Palau de Sant Carlos en Bogotà, una de les mansions virreinals millor conservades, que va funcionar com a sèu de coleges, lloc d'estage de virreyes i inclús residència presidencial de Colòmbia durant el XIX, per lo que és el palau més antic de tota Amèrica del Sur.

Palau de Cortés.
Vistes del Palau de Sant Carlos en Bogotà

Durant els sigles XIX i XX, en la consolidació dels estats republicans, molts països llatinoamericans varen alçar palaus de major monumentalitat per a estajar els nous poders eixecutius, llegislatius i administratius. En esta etapa descollen el Palau de Nariño el qual va anar una reconstrucció neoclàssica damunt de l'antiga casa colonial d'Antonio Nariño;el Palau de Govern del Peru, reconstruït successivament des de l'época virreinal; el Palau de la Moneda en Santiago de Chile, considerat una de les obres neoclàssiques més importants del Con Sur; el Palau Nacional de Mèxic, l'orige del qual es remonta a la residència de Cortés pero que va ser transformat per les administracions virreinals i republicanes; i el Palau de Miraflores en Caracas, eixemple notable de l'eclecticisme de principis d'el XX. Estos edificis representen la continuïtat entre la tradició palatina colonial i les reinterpretació republicanes, incorporant elements neoclàssics, acadèmics, eclèctics i, en alguns casos, adaptacions modernes. En l'actualitat molts d'ells complixen funcions com a sèus presidencials, ministerials o museus nacionals, i formen part fonamental del patrimoni arquitectònic i polític dels seus respectius països.

Referències

Metro de Moscou (1935), d'estil monumental i palatí.
  1. ↑ «de/palacio/ Palau - Definicion. de» (en és). Definició. de. Consultat el 2025-09-05.
  2. ↑ «colmex. mx/ver/palacio palau | Diccionari de l'espanyol de Mèxic». dem. colmex. mx. Consultat el 2025-09-05.
  3. ↑ «rae. es/diccionario-estudiante/palacio palau | Diccionari de l'estudiant» (en és). «Diccionari de l'estudiant». Consultat el 2025-09-05.
  4. ↑ Casa Romuli o Tugurium Romuli -Casa Romuli-
  5. ↑ Lupercal
  6. ↑ archive. org/web/20120218092926/http://celtiberia. net/articulo. asp? id=3077 Secrets en el tossal del Palatino, Celtiberia, 22 de decembre de 2007
  7. ↑ Història gentis Langobardorum, Llibre V, xvii (Història Langobardorum/Liber V). Vore també Grimoaldo I de Benevent -Grimoald I of Benevent- i Lupo de Friuli -Lupus of Friuli-
  8. ↑ Cassell's Latin Dictionary, Marchant & Charles. Font citada en Demesne.
  9. ↑ Dels palaus sumerio (Eridu, Kiš, Tell Brak, Ur, Išnunna) és també poc lo conservat, en excepció del palau de Mari, reconstruït i ampliat a lo llarc de la seua història.archive. org/web/20120326073631/http://www. artehistoria. jcyl. es/civilizaciones/contextos/7593. htm Artehistoria «No obstant, són molts més numerosos els eixemples d'arquitectura civil en l'art mesopotámico. Han quedat prou restants que nos han permés alçar plans dels palaus reals d'Ugarit, el palau real d'Ebla o el palau real de Buyukkale. Estos edificis presenten com a element comú l'organisació de les estàncies a través de diferents patis, esquema que es continuarà fins al món romà». archive. org/web/20120215230702/http://www. artehistoria. jcyl. es/obrmaestras/videos/21. htm L'arquitectura civil en l'art antic.
  10. ↑ Dominique Charpin, Jane Marie Todd, google. es/books? id=QQfwxL5-NX0C&pg=PA130&dq=%22babylon+palace%22&hl=es&sa=X&ei=fvs9T7mqJcSKhQesgdXBBQ&ved=0CD0Q6AEwAQ#v=onepage&q=%22babylon%20palace%22&f=false Reading and Writing in Babylon, Harvard University Press, 2011, ISBN 0674049683
  11. ↑ Palaus egipcíacs :
    • A penes conservem restants d'edificis de caràcter civil procedents del món egipcíac, ya que les cases i els palaus estaven construïts en materials peridors, mentres que tombes i temples s'alçaven en pedra. Sí nos han quedat mostres de les cases de Deir el-Medineh, totes elles construïdes en rajola i en unes dimensions de 10 per 3 metros. Sobre l'urbanisme, coneixem en prou exactitut la ciutat de Tell el-Amarna, ciutat de nova planta fundada per Akhenatón en un pla desértico de la vora dreta del ric Nilo. –– Consultar:
    archive. org/web/20120215230702/http://www. artehistoria. jcyl. es/obrmaestras/videos/21. htm L'arquitectura civil en l'art antic
    • El primer complex destinat a residència oficial i a l'eixercici del poder central, és dir, el Palau del faraó o del príncip, assumix un particular aspecte arquitectònic en les postrimeries del quart mileni a. C. i ho manté durant casi tot el tercer. Eficaços i de gran bellea són les imàgens en perspectiva d'eixos monumentals edificis, reproduïdes en les tapes dels sarcòfecs de fins de l'IV dinastia (2620-2500 a. C). Una idea del succeir-se d'habitacions i de patis interiors, la trobem inclús en les construccions de la primera dinastia, com en la tomba d'Aha i, encara més, en la d'Udimu (cap al 2900 a. C). –– Consultar: blogspot. com/2007/09/castillos-egipcios. html Castells egipcíacs
  12. ↑ Palaus helenísticos :
  13. ↑ Epístola 1, 2, 4. Citat per J. Gouyon, Toulouse, la première capital du rouyame wisigoth, en G. Ripoll i J. M. Gurts (eds.), Sèus Regiae (ann. 400-800), Barcelona, 2000, p. 239; citat a la seua volta per Ramón Teixixca, i Silvia Acerbi, archive. org/web/20130927224321/http://es. scribd. com/doc/52656721/Teja-Ramon-y-Acerbi-Silvia-2010-El-palacio-visigodo-y-el-circo-de-Toledo-hipotesis-de-localizacion-Reti-Medievali-Rivista-XI El palau visigodo i el circ de Toledo, hipòtesis de localisació. Reti Medievali Rivista, XI, 2010.
  14. ↑ Luis Lorente Toledo, google. es/books? id=pQlHm6wwqmAC&pg=PA15&dq=%22palacio+visigodo%22&hl=es&sa=X&ei=1Uw_T9SYC4eXhQes_OnRBQ&ved=0CGEQ6AEwCA#v=onepage&q=%22palacio%20visigodo%22&f=false Sant Pedro Màrtir el Real, conventual i universitari: sigles XIII-XIX, Toledo, Universitat de Castella-la Mancha, 2002, ISBN 8484272079, p. 15.
  15. ↑ Pedro de Rojas, google. es/books? id=v-dFAAAAcAAJ&pg=PA830&dq=%22monasterio+de+san+pedro+el+verde%22&hl=es&sa=X&ei=xFc_T8OZCoWEhQeK69HkBQ&ved=0CDAQ6AEwAA#v=onepage&q=%22monasterio%20de%20san%20pedro%20el%20verde%22&f=false Història de l'Imperial, nobilísima, ínclita i clarificada ciutat de Toledo, 1630, vol. 2, p. 830.
  16. ↑ Mayte Penelas, google. es/books? id=8eXmrDPrr3YC&pg=PA13&dq=%22palacio+visigodo%22&hl=es&sa=X&ei=1Uw_T9SYC4eXhQes_OnRBQ&ved=0CFwQ6AEwBw#v=onepage&q=%22palacio%20visigodo%22&f=false La conquista del-Andalus, CSIC, 2002 ISBN 8400080653, p. 13.
  17. ↑ José Pijoán, google. es/books? id=Do0KAQAAIAAJ&q=%22palacio+de+R%C3%A1vena%22&dq=%22palacio+de+R%C3%A1vena%22&hl=es&sa=X&ei=V0o_T8HePMnChAeZ9oHVBQ&ved=0CEAQ6AEwAw Història de l'Art, Salvat, 1963, vol. 2, pg. 90
  18. ↑ free. fr/communes/lettrev/verberie/index. html Verberie en Free Oise.
  19. ↑
  20. ↑ google. es/books? id=7RUlQGV8EMwC&pg=PA68&lpg=PA68&dq=%22palacio+de+Nimega%22&source=bl&ots=NHQP9IIjru&sig=QTNL1JS_z1fITrK-6I6WKsEBbuA&hl=es&sa=X&ei=I-VAT-SZO-HK0QXuqL2PDw&ved=0CCIQ6AEwAA#v=onepage&q=%22palacio%20de%20Nimega%22&f=false Anals de l'Imperi Carolingi, anys 800-843, Akal, 1997, ISBN 844600450X.
    • Günther Binding: Deutsche Königspfalzen. Von Karl dem Großen bis Friedrich II. (765–1240). Darmstadt 1996. Font citada en Ingelheimer Kaiserpfalz
  21. ↑ google. es/books? id=jE0CAAAAMAAJ&q=%22palacios+ramirenses%22&dq=%22palacios+ramirenses%22&hl=es&sa=X&ei=AkNDT5DRAcm1hAfc9ZXVBQ&ved=0CDAQ6AEwAA Orígens de la nació espanyola: Estudis crítics sobre l'història del regne d'Astúries, Institut d'Estudis Asturians, 1975, ISBN 8400041682, vol. 3, p. 98.
    • El rei Alfonso II el Cast d'Astúries va traslladar al començ del seu regnat (791-842) la capitalitat del regne a la ciutat d'Oviedo a on va iniciar un extens programa constructiu dotant a la ciutat d'iglésies, monasteris, palaus i una muralla defesiva que rodejava tot el conjunt incloent en eixe recint el Monasteri de Sant Vicente, fundat en temps del seu pare el rei Fruela I, i que va ser l'orige de la ciutat. Les notícies documentals són molt escasses i genèriques. És citada en el testament del rei Alfonso II contingut en eliber Testamentorum conservat en la Catedral de Sant Salvador d'Oviedo. Apareix també citada en diverses donacions com la del palau-fortalea d'Alfonso III el Magne pel rei Alfonso VI de León al cabildo de Sant Salvador en 1057 i en la de la reina Urraca l'Asturiana d'atres palaus i edificis també a Sant Salvador en 1161. wordpress. com/category/monumentos/ Oviedo. Muralla.
  22. ↑ Enrico Castelnuovo (dir.), google. es/books? id=ABvqP5E800AC&pg=PA572&dq=%22palacios+otonianos%22&hl=es&sa=X&ei=J0ZDT8DoGdS5hAfTy7XFBQ&ved=0CDQQ6AEwAA#v=onepage&q=%22palacios%20otonianos%22&f=false Art i història en l'Edat Mija I. Temps, espai, institucions, Akal, 2009, ISBN 8446024950, vol. 1, pg. 572.
  23. ↑ Íbidem, p. 573.
  24. ↑ Íbidem, p. 572.
  25. ↑ Hans-Georg Uhl: Die Kaiserpfalz Goslar. 2. Auflage. Stadtverwaltung, Goslar 1958. Font citada en Imperial Palace of Goslar.
  26. ↑ En una ocasió el sultà Mahmud (...) va manar construir un palau comestible fet d'halva (una pasta dolça de sésam). Ala al-Din (...) va fer que s'edificara un palau de cristal. Ulug Beg (...) va encarregar una torre de ceràmica de China (...) molts atres palaus i cambres de plaure musulmanes construïdes en rajola i algeps varen resultar ser tan poc duradores com aquelles. Robert Irwin, google. es/books? id=V8yqf0yUXd4C&pg=PA104&dq=%22palacios+%C3%A1rabes%22&hl=es&sa=X&ei=LMxLT-jkC6iP0AXC-ZH-DQ&ved=0CGQQ6AEwCQ#v=onepage&q=%22palacios%20%C3%A1rabes%22&f=false Vida palatina en Art islàmic, AKAL, 2008, ISBN 8446025248, pp. 103 i ss.
  27. ↑ Qingxi Lou, Gensheng Chen, google. es/books? id=yLD904sqkREC&pg=PA18&lpg=PA18&dq=%22palacios+chinos%22&source=bl&ots=lcupmf6e88&sig=8u1UDJ0m4UZAtVpIXLm6HotafSg&hl=es&sa=X&ei=A6FLT_39GuSj0QXiien_DQ&ved=0CHIQ6AEwDQ#v=onepage&q=%22palacios%20chinos%22&f=false L'arquitectura tradicional de China, 五洲传播出版社, 2001, ISBN 7801138244, p. 18.
  28. ↑ Japanese palaces llaure different from all other palaces in the world. They llaure lleve simple and plain in architectural treatment, and yet they fully express elegance. European palaces, on the contrary, llaure characterized by rich decoration. Hideto Kishida (1954) google. es/books? id=3sVIAQAAIAAJ&q=%22on+the+contrary,+are+characterized+by+rich%22&dq=%22on+the+contrary,+are+characterized+by+rich%22&hl=es&sa=X&ei=aKxLT4e6NsLs0gHaytC7Dg&sqi=2&ved=0CDAQ6AEwAA Japanese architecture.
  29. ↑ Blier, Suzanne Preston (1998). Ancient African palaces too, such as those of Mali, Ethiopia, and Kanem, were characterized by mobility. google. es/books? id=EI_uAAAAMAAJ&q=%22african+palaces%22&dq=%22african+palaces%22&hl=es&sa=X&ei=Qa1LT6CpMIji0gHbrNS7Dg&ved=0CE0Q6AEwBQ The royal arts of Africa: the majesty of form.
  30. ↑ palacio. org/DeLavalle/1erCondeDePremioReal/00000186. htm oem. com. mx/elsoldecuautla/notas/n911637. htm oem. com. mx/elsoldecuautla/notas/n911637. htm archivat en Wayback Machine.
  31. ↑ Ignacio Ezquerra, librosdelacorte. es/? p=563 Jornades reals, ret viària i espai cortesano en temps de Felipe IV: les prevencions camineras del doctor Juan de Quiñones, alcalde de Casa i Cort
  32. ↑ Vejau:
  33. ↑ augsburger-gedenktage. de/Fugger/Stadtpalast. htm Fuggerhäuser

Bibliografia utilisada

  • Kamen, Henry (2004). El gran Duc d'Alba, Madrit. ISBN 8497342208.

Enllaços externs

Palau en el Viccionari. Tens que especificar títul = i url = al usar {{cita web}}.. Commons


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Palau&oldid=1592684»