Linderhof
Linderhof és un palau localisat en una vall propenca al poble d'Oberammergau, en l'estat federat de Baviera, Alemània. És el més chicotet dels tres palaus construïts per Luis II de Baviera i l'únic que va vore terminat.
Història
[editar | editar còdic]El palau va ser construït en el lloc d'un vedat de caça de Maximiliano II de Baviera, el pare de Luis II. Este vedat contenia una chicoteta casa coneguda com Königshäuschen (casita real) que Luis II havia visitat des de la seua chiquea quan acompanyava al seu pare de cacera. En morir el seu pare, Luis II va heretar la Königshäuschen i des de 1869 va escomençar a ampliar-la agregnado ales adicionals baixe la direcció de Georg Dollmann, arquitecte de la cort (Hofbaudirektor). Finalment en 1874 va decidir derrocar la Königshäuschen i reconstruir-la en el lloc a on es troba hui en dia, a uns 200 metros del palau.
En haver-se demolit la Königshäuschen, l'edifici restant tenia una forma de "O". Es va construir un vestíbul, una escala central i tres quartos adicionals. Al mateix temps es varen engrandir els jardins que estaven al recapte del jardiner de la cort (Hofgärtner), Carl von Effner. Entre 1885 i 1886 es rehízo la recambra principal, en lo que el palau va quedar completat en la seua forma actual, en estil rococó. L'edifici medix aproximadament 30 x 27 metros.
Encara que Linderhof és molt més chicotet que el palau de Versalles, la seua influència és visible. Luis II era un gran admirador de Luis XIV de França, inclús va adoptar la divisa "nec pluribus impar" de Luis XIV, que es pot vore en el sostre del vestíbul de Linderhof. La peça central del vestíbul és una estàtua ecuestre del rei francés. L'escala principal ve a ser una reducció de la famosa "escala de l'embaixador" de Versalles i va ser copiada en tamany real en el palau d'Herrenchiemsee. El símbol del Sol, que està present en el decorat de vàries habitacions, és una referència a el "Rei Sol" i representa l'idea de la monarquia absoluta, que Luis XIV promulgava i a la que Luis II mai podria accedir en la segona mitat de el XIX.
Dels proyectes de Luis II, est és el més chicotet i l'únic que va vore terminat. Si es pren el conte el temps que va passar ací, podem dir que Linderhof va ser el seu palau favorit, puix en total va viure huit anys en este lloc. Al rei li agradava caminar pels jardins i parcs del palau, moltes voltes descalce.
Habitacions
[editar | editar còdic]
En comparació a atres palaus reals, Linderhof és d'una atmòsfera privada. Només quatre de les sales tenen funcions ceremoniales.
Sala dels espills
[editar | editar còdic]Luis II usava a sovint esta sala, puix li agradava assentar-se en la caseta i llegir, a voltes tota la nit. Com el rei dormia durant el dia i estava despert durant la nit, la llum de les caneles reflectides mils de voltes en els espills hauran fet una impressió inimaginable. La colocació paralela dels espills crea l'efecte d'una avinguda que s'estén fins a l'infinit.
Entre les decoració d'esta sala es troben:
- La taula central, que té una coberta feta de lapislázuli, amatista i calcedonia, en un mosaic de vidre de l'escut d'armes de Baviera.
- Una estora feta de plomes d'esturç.
- Un candelabro de marfil en l'alcova, en 16 branques.
- Dos peces de taula de malaquita en ornaments de bronze dorat.
Quartos de tapissos
[editar | editar còdic]Hi ha dos quartos de tapissos, que no tenen una funció específica. El del costat oest és algunes voltes referit com el quarto de música, degut a que alberga un aelodión (instrument musical que combina el piano i el harmònium: es tracta d'un dels derivats de l'aeolina[1] de Bernhard Eschenbach inventats per ell mateixa).[2][3] Solament les cortines i les cobertes dels mobles són verdaders productes de la fàbrica parisenca de Gobelin. Les escenes en les parets són pintures sobre llenç asprós per a imitar el tapís.
Cambra d'audiències
[editar | editar còdic]La cambra d'audiències està en el costat oriental del palau i està rodejada de gabinets de color groc i sirimomo. Els gabinets servien solament com a antesales dels quartos més grans. Luis II mai va rebre una audiència en este quarto. Ho usava com a estudi per a planejar atres proyectes de construcció. El fet de que hi haja una cambra d'audiències en Linderhof demostra l'aferre a l'idea de la monarquia absoluta que Luis II tenia. Entre els objectes d'este quarto figuren:
- Un tro en baldaquino i penachos de plomes d'esturç (un símbol oriental del poder real).
- Dos taules en cobertes de malaquita, regal de la sarina Marie Alexandrowna a Luis II.
Menjador
[editar | editar còdic]
Es troba en el costat este del palau, rodejat dels gabinets rosat i blau. El gabinet rosa, a diferència dels atres gabinets, tenia una verdadera funció. El rei ho usava com a quarto de vestit. De la mateixa manera que en el Palau de Herrenchiemsee, la taula del menjador podia ser baixada a la cuina per mig d'un elevador mecànic per a evitar que l'excèntric rei tinguera contacte en els sirvientes. Es diu que els sirvientes sempre servien la taula per a quatre comensals per lo manco, ya que al rei li agradava parlar en gent imaginària com Luis XIV, Madame de Pompadour i María Antonieta, personages que Luis II admirava. Es poden vore retrats d'estes persones en els gabinets i escenes de les seues vides en atres quartos. Entre les decoració d'este quarto destaca un centre de taula de porcelana de Meissen.
Dormitori
[editar | editar còdic]
A la manera de Luis XIV, el quarto de dormir estava concebut com una habitació pública, encara que Luis II no rebera a ningú. No està modelat segons la recambra de Luis XIV, sino més be segons la de la Residència de Munich. Este quarto es va terminar del tot en 1886. La posició elevada del llit, rodejada d'una balaustrada dorada, dona l'impressió de ser un altar. Entre les decoració d'este quarto estan:
- Un candelabro de cristal per a 108 vés-les.
- Dos consoles de porcelana de Meissen.
Parc i jardins
[editar | editar còdic]Els jardins que rodegen al palau varen ser realisats pel jardiner de la cort bavara (Hofgärtner) Carl von Effner. Es conten entre els més bells dissenys històrics de jardí. El parc combina elements formals de l'estil barroc i del renaixença italià en seccions que assemblen l'estil anglés de jardí.
Jardins formals
[editar | editar còdic]El palau està rodejat d'un jardí formal dividit en cinc seccions que estan decorades en escultures alegóricas dels continents, les estacions de l'any i els elements.
La partix nort està caracterisada per una cascada de trenta escalons de marbre. La part baixa termina en una font alegórica al deu Neptú. La part alta termina en un pabelló de música.
En el centre del parterre oest hi ha una alberca en una estàtua dorada de la deesa Fama. En l'oest hi ha un pabelló en un bust de Luis XIV. Front a esta estàtua hi ha una font en una estàtua dorada de "Amor en delfins". El jardí està decorat en quatre gerros de mayólica.
El parterre este està coronat per un pabelló de fusta en un bust de Luis XVI de França. 24 escalons baix el pabelló hi ha una font en una estàtua dorada de "Amor disparant una flecha". Una escultura de "Venus i Adonis" es troba entre la alberca i el palau.
El parterre d'aigua front al palau està dominat per una gran alberca en una font dorada de "Flora i Putti". La chorrada de la font alcança fins a 25 metros d'altura.
Els jardins en el terrat de la partix sur del parc corresponen a la partix nort. En el primer escaló hi ha una font dorada de "Náyade" en escultures de nimfes d'aigua. En la caseta central hi ha una estàtua de María Antonieta. Estos jardins estan coronats per un temple redó en una estàtua de Venus basada en una pintura d'Antoine Watteau.
Gruta de Venus
[editar | editar còdic]
Per una orde de Luis II del 15 de decembre de 1875, es va construir la "Gruta de Venus", que va quedar terminada en 1877. La gruta va ser construïda en armassó de ferro i parets de llenç impregnat i recobert en una mescla de ciment. De la mateixa manera varen ser fetes les estalactitas i estalagmitas.
La gruta està dividida en dos grutas laterals i una central, que segons l'allumenament recorden la "Gruta blau" de Capri o la "Gruta de Venus" de l'òpera Tannhäuser de Richard Wagner. El rei va manar ademés que es pintaren paisages i escenes de Tannhäuser en les parets. Per a protegir-les de la humitat, les pintures es varen recobrir de cera. Una cascada i una barcaça en forma de closca varen ser fetes per a ser utilisades dins de la gruta.
Sèt forns eren necessaris per a la calefacció de la gruta. Estos eren utilisats inclús en estiu, ya que l'interior és molt fret. Una màquina de proyecció d'arc iris i una màquina per a fer ones completaven l'ilusió d'una mar artificial quan el rei volia ser transportat en la barcaça.
El nou sistema d'allumenament elèctric, en 24 motors de dínamos, va ser la primera central elèctrica de Baviera. En particular va resultar problemàtica l'allumenament per a l'efecte de la "Gruta blau", per l'insistència del rei per un "blau més blau". Esta insistència va ser l'impuls per a que l'empresa BASF més vesprada obtinguera una palesa per a la fabricació del índigo artificial.
Quiosc morisco
[editar | editar còdic]
Va ser realisat per l'arquitecte Carl von Diebitsch i originalment instalat en l'exposició universal de París de 1867 com a exposició oficial de Prusia. Va ser comprat per al parc de Linderhof, per orde de Luis II, al magnat ferroviari Bethel Henry Strousberg que ho havia adquirit despuix de l'exposició universal i es trobava en dificultats econòmiques.
El fonament va ser fet al mateix temps que es va escomençar a construir la "Gruta de Venus". Sobre est va ser rearmat el quiosc en la seua cúpula central dorada i les igualment dorades quatre chicotetes torres en els cantons.
Al rei li va semblar massa simple l'apany interior, per lo que va ordenar un sistema d'allumenament, una font de marbre i un luxós tro en motius de pavo real fet en París i instalat en una caseta. En 1877 es varen terminar els treballs en el quiosc i se li va encarregar al jardiner de la cort, Carl von Effner, la realisació dels jardins circumdants.
Casa marroquina
[editar | editar còdic]La "casa marroquina" va ser comprada per orde de Luis II en l'exposició universal de París de 1878, a on era part d'una gran exhibició de tema oriental. El 25 de novembre del mateix any varen aplegar les distintes peces a Linderhof i per a decembre ya estaven ensambladas prop de la "Barraca de Hunding".
L'interior de la "casa marroquina" va ser ricament decorat en estores i atres objectes. Ademés les finestres varen ser reforçades i es va construir un fumeral, lo que va canviar el seu aspecte original.
Despuix de la mort del rei, la "casa marroquina" va ser venuda i traslladada a Oberammergau, a on va terminar quedant en mal estat. L'edifici va tornar a ser comprat per al Linderhof en 1980 i cuidadosadament restaurat més prop del castell en 1998, en el lloc a on està hui en dia.
Barraca de Hunding
[editar | editar còdic]La "barraca d'Hunding" està inspirada en el primer acte de l'òpera La Valquiria de Wagner. Originalment va ser construïda per orde del rei, alluntada de Linderhof, prop de la frontera en Àustria. L'interior tenia un tronc de roure en grans raïls. Luis II podia passar llargues hores llegint dins de l'edifici.
El 18 de decembre de 1884, la barraca es va cremar i va anar immediatament reconstruïda. En 1945 va ser víctima de nou de les flames i només partix del mobiliari va conseguir ser salvada. En l'estiu de 1990, la "barraca de Hunding" va tornar a ser reconstruïda en un lloc més propenc al palau de Linderhof.
Ermita de Gurnemanz
[editar | editar còdic]
L'ermita de Gurnemanz està feta en una obertura en el bosc, en el parc de Linderhof. Va ser construïda en l'estiu de 1877 per orde del rei, seguint les instruccions d'escenografia escrites per Wagner per a l'òpera Parsifal.
La construcció de l'ermita va causar sérios problemes, puix el rei volia la pastura coberta de flors i l'ermita estava a 1.100 metros sobre el nivell de la mar, en la montanya. Cada volta que el rei la visitava, tenia que plantar-se un jardí de flors.
L'ermita poc a poc va quedar en mal estat i per a 1945 havia desaparegut. Va ser reconstruïda novament en el parc de Linderhof.
Vore també
[editar | editar còdic]Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Linderhof.
- Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Linderhof.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Linderhof» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.