Lapislázuli
El lapislázuli (del llatí lapis, 'pedra', i del àrap clàssic lāzaward, provinent a la seua volta del persa lağvard o lažvard, derivat del sánscrito rājāvarta, 'rull de rei')[1] o cianea és una roca metamòrfica usada com a pedra semipreciosa que ha segut molt apreciada des de l'antiguetat pel seu intens color. El seu nom prové del vocablo persa per a designar a una gema, lažvard, que ha servit com a raïl per a la paraula "blau" en idiomes com l'espanyol i el portugués i "azure" en anglés. El lapislázuli és una roca composta primàriament pels minerals lasurita, pirita, sodalita i calcita. Va començar a extraure's ya inclús en el VII mileni a. C. en les mines de Sar-i Sang,[2] en Shortugai, i en atres mines de la província de Badajshán en el noroest d'Afganistan.[3] Ferramentes fetes de lapislázuli, datades del 7570 a. C., s'han trobat en Bhirrana, jaciment més antic de la civilisació de la vall del Indo. El lapislázuli va ser molt valorat per esta civilisació (3300-1900 a. C.).[4] S'han trobat llits de lapislázuli en enterrament neolítics en Mehrgarh, en el Caucas i inclús en Mauritània.[5] Va ser utilisat en la caraça funerària de Tutankamón.[6]
A finals de l'Edat Mija, Europa va començar a importar lapislázuli per a moldre-ho i crear el color blau ultramar. Este color va ser usat pels artistes més importants del Renaixença i el Barroc, incloent a Masaccio, Perugino, Tiziano i Vermeer; a sovint era reservat per a la figura central de les seues pintures, especialment la Verge María. Aixina mateix, este pigment també s'ha trobat en el càlcul dental de monjas i escrigas medievals, potser com a resultat de llepar els pinzells mentres escrivien texts i manuscrits en esta época.[7]
Característiques
[editar | editar còdic]El lapislázuli és una roca utilisada com gema (semipreciosa), composta de lasurita (aluminosilicato de calcio i sodi), sodalita, calcita i pirita.
Té pes específic de 2,4 i durea de 5,5 en l'escala de Mohs. No és atacable per l'àcit clorhídric, fet que facilita la seua diferenciació d'atres roques com la azurita que efervesce en reaccionar en àcit clorhídric diluït (10 %).
Jaciments
[editar | editar còdic]Pràcticament tot el lapislázuli utilisat en l'antiguetat en Eurasia s'obtenia de mines situades en les montanyes occidentals que es troben en el Hindukush d'Afganistan, les quals encara són explotades en procediments molt similars als utilisats fa mils d'anys. Ademés de trobar-ho en Afganistan, hi ha atres depòsits en Alemània, Angola, Canadà, Chile (nort), Estats Units (Califòrnia i Colorat), Argentina (Jujuy i Bota), Birmània, Pakistan i Rússia (llac Baikal).
El jaciment chilé Flor dels Vages —ubicat a 3600 metros d'altura, en la cordillera d'Ovalle, a l'est de Tulahuén, en la comuna de Monte Pàtria— va ser trobat a mitan de el XX. Es troba en la zona externa d'una aureola de metamorfisme de contacte, causat per l'intrusió d'un plutón ígneo fa 24 millons d'anys, en la que es varen produir calcosilicatos i haüyna en zones de calcàreas riques en sodi i alumini, i despuix d'una alteració hidrotermal posterior que va aportar sofre i va formar la lasurita que compon el lapislázuli.[8] El descobriment d'una pedra en forma de punta de flecha construïda en lapislázuli en les rodalies d'este lloc va ajudar a descobrir en 1921 que esta roca era provablement coneguda en els temps prehistòrics d'Amèrica pels diaguitas i atres cultures precolombinas.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Diccionario de la lengua española
- ↑ David Bomford and Ashok Roy, A Closer Look- Colour (2009), National Gallery Company, London, (ISBN 978-1-85709-442-8)
- ↑ Moorey, Peter Roger Stuart (1999). Ancient Mesopotamian Materials and Industries: The Archaeological Evidence (en en), Eisenbrauns. ISBN 978-1-57506-042-2.
- ↑ «Excavation Bhirrana | ASI Nagpur». excnagasi.in. Archivat des d'el original, el 2020-08-04. Consultat el 2025-11-04.
- ↑ Bowersox, Gary W.; Chamberlin, Bonica E. (1995). Gemstones of Afghanistan. Tucson, AZ: Geoscience Press.
- ↑ Alessandro Bongioanni & Maria Croce
- ↑ «Why a Medieval Woman Had Lapis Lazuli Hidden in Her Teeth» (en en). The Atlantic. Consultat el 2025-11-04.
- ↑ Corona Esquivel, R. i Benavides Muñoz, M. E. (2005) «Mineralogia i orige del jaciment de lapislázuli Flor dels Vages, Chile [1] archivat en Wayback Machine.». Bolletí de Mineralogia, 16: 57–65. ISSN 0186-470X
- Este artícul conté una traducció derivada de «Lapislázuli» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.