Mauritània

	الجمهورية الإسلامية الموريتانية; Al-Yumhūriyya al-Islāmiyya al-Mawrītāniyya; République Islamique de Mauritanie¹; República Islàmica de Mauritània
Bandera	Escut
	Lema: "Honneur, Fraternité, Justice"; (Francés: “Honor, Fraternitat, Justícia”)¹
	himne nacional: Himne Nacional de Mauritània
Capital; • Població; • Coordenades	Nouakchott; 881.000 (1999); n/d
ciutat més poblada	Nouakchott
Idioma oficial	Àrap¹, Francés¹. Atres llengües nacionals no oficiales (Pulaar, Wolof,Soninké)
Forma de govern	República semipresidencialista baix una dictadura militar
President de l'Alt Consell d'Estat ; ; Primer ministre	Mohamed Uld Abdelaziz; ; Mulay Uld Mohamed Laghdaf
Independència; • • Data	De França ; 28 de novembre de 1960
Superfície; • Total; • % aigua; Fronteres	Lloc 29º; 1.030.700 km2; Despreciable;
Població; • Total; • Densitat	Lloc 130º; 3.177.388 (2006 est.); 3 hab/km2
PIB (nominal); • Total ; • PIB per càpita	; ;
PIB (PPA); • Total (2005); • PIB per càpita	Lloc 141º; US$ 9.270 millons; US$ 2.535
IDH (2007)	0,550 (137º) – Mig
Moneda	Ouguiya
‎Gentilici	Maurità, -ana
Fus horari	UTC
Domini Internet	.mr
Prefix telefònic	+222
Prefix radiofònic	5TA-5TZ
Còdic ISO	478 / MRT / MR
	Membre de: Lliga Àrap, UMA, ONU, UA (suspés)
	1 Molt estés el francés, ademés se reconeixen com idiomes nacionals el poular, el wolof i el soninké.;

Mapa de Mauritanie

Mauritània^[1], oficialment República Islàmica de Mauritània (Yumhuriya Islamiya Mauritaniya), és un país en el noroest d'Àfrica. Té una extensa costa en l'oceà Atlàntic, entre Sàhara Occidental en el nort i Senegal en el sur.

Història[editar | editar còdic]

Des dels sigles III i IV, la migració de tribus berebers des del nort d' Àfrica desplaçà als Bafours, els habitants originaris de l'actual Mauritània i els antepassats dels Soninké. Els Bafours eren gent principalment agrícola, entre els primers pobles saharians en abandonar el seu estil de vida històricament nómada. En la dessecació gradual del Sàhara, es varen dirigir cap al sur. Seguint-los vingué una migració, no sols de Saharians en l'oest d'Àfrica, sino també de berebers i àraps. Ya en el sigle XI a. C., l'una vegada chicotet poble Bafour havia creixcut en un gran imperi Soninké, ric i poderós. Igualment, en el nort, la població àrap-bereber havia conseguit un impressionant imperi propi, el territori del qual s'estenia creuant el Mediterràneu cap a Espanya i Portugal. D'atra banda, les tribus berebers locals, encara que influents, permaneixqueren llunt del poder, havent segut conquistats pels Soninké.

L'any 1076, monges guerrers islàmics (Almoràvits o al Murabitun) varen atacar i conquistaren l'antic imperi de Ghana. Durant quasi 500 anys, els àraps opongueren fera resistència a la població local (berebers i no berebers), arribant a dominar Mauritània. La Guerra dels Trenta Anys Mauritana (1644-74) fon l'infructuós esforç final per repelir als invasors yemenites àraps Maqil liderats per la tribu de Beni Hassan. Els descendents dels guerrers yemenites de Beni Hassan arribaren a ser l'estrat superior de la societat morisca. Els berebers varen retindre l'influència ya que d'entre ells procedien la majoria dels Marabout de la regió - aquells que preserven i ensenyen la tradició islàmica. Moltes de les tribus bereber proclamaren l'orige de Yemen; hi ha poques evidències sobre que açò siga cert, encara que alguns estudis sí que vinculen una conexió entre els dos. El hassania, un dialecte àrap principalment oral, influït pel bereber, el nom del qual deriva del de la tribu yemenita de Beni Hassan, es va convertir en la llengua dominant entre la població majoritàriament nómada. Es desenrollaren castes d'aristócrates i servents: els moros "blancs" (l'aristocràcia), kewri (els pobles indígenes que mai varen ser esclavisats), i els moros "negres" o haratin (la classe esclavisada).

França colonisa Mauritània en l'escomençament del sigle XX. La dita colonisació va comportar prohibicions llegals contra l'esclavitut i obligació de posar fi a les guerres entre clans. Durant el periodo colonial, la població continuà sent nómada, pero molts pobles sedentaris, els antepassats dels quals havien segut expulsats sigles abans, varen escomençar a retornar a Mauritània.

En 1957, quan encara era colònia francesa, Marroc reivindica Mauritània en la ONU. En 1960 Marroc reconeix l'independència del país i el 28 de novembre d'eixe any es proclama definitivament la mateixa, fundant-se la capital Nuakchott en el lloc a on estava emplaçada una chicoteta vila colonial, El Ksar, quan encara el 90% de la població era nómada. En l'independència, gran número de pobles indígenes (Haalpulaar, Soninké, i Wolof) entraren en Mauritània, traslladant-se a l'àrea nort del riu Senegal. Educats en idioma i costums francesos, molts d'estos nou venguts es convertiren en oficinistes, soldats i administradors en el nou estat.

Els moros reaccionaren ad este canvi a l'aumentar la pressió per a arabisar molts aspectes de la vida mauritana, com ara la llei i l'idioma. Es va desenrollar un cisma entre aquells que consideren a Mauritània una nació àrap (principalment moros) i els que busquen un paper dominant per als pobles no moros. La discòrdia entre estes dos visions conflictives de la societat mauritana era evident durant la violència intercomunal que esclatà en abril de 1989, els Acontenyiments de 1989, pero ya s'ha calmat. La tensió entre estes dos visions contínua sent una característica del diàlec polític. Un número significatiu d'abdós grups, no obstant, busquen una societat més diversa i plural.

Govern i política[editar | editar còdic]

La Constitució de Mauritània denomina al país com República islàmica baix un sistema presidencialiste i fon aprovada En referèndum el 12 de juliol de 1991.

El president de la República és triat per sufragi universal per a un periodo de sis anys i ostenta la Comandància de l'Estat, aixina com part del poder eixecutiu, compartit en el Primer ministre a qui tria.

El poder llegislatiu està basat en un sistema bicameral, residint en una Assamblea Nacional i un Senat. La Assamblea Nacional està integrada per 95 diputats, triats per sufragi universal i Directe per un periodo de cinc anys. Té poder sobre l'eixecutiu a través de la moció de censura i la qüestió de confiança. El Senat està format per 56 membres, triats entre un grup de possibles candidats i es renova per terços cada dos anys. El president del Senat substituïx en la Direcció de l'Estat al president de la República.

Colp d'estat[editar | editar còdic]

El 3 d'agost de 2005, un grup numerós de militars, incloent membres de la Guàrdia Presidencial, varen obtindre el control de diferents punts estratègics de la capital del país en el que fon un colp d'Estat triumfant contra el govern del president Maaouya Ould Sid'Ahmed Taya, mentres assistia als funerals d'estat en Aràbia Saudita per la mort del Rei Fahd, constituint l'autodenominat Consell Militar per a la Justícia i la Democràcia , nomenant el Cap de la Policia Nacional, Ely Ould Muhammad Vall com nou president del país [1]. L'Unió Europea i Estats Units condenaren el colp militar i demanaren el restabliment de la constitució. L'Unió Africana va expulsar a Mauritània provisionalment del seu si. El president derrocat es mantingué en Níger de manera provisional. El 7 d'agost es dissolgué el Parlament i es va anunciar un referèndum constitucional per a un any despuix; El Govern llegítim va dimitir per ser contrari al colp, sent nomenat com a nou Primer ministre l'embaixador de Mauritània en França, Sidi Muhammad Ould Boubacar, al mateix temps que el nou règim va posar en llibertat a 21 islamistes acusats de pertinença al Grup Salafiste per a la Predicació i el Combat, organisació terrorista islàmica algerina vinculada a Al Qaeda. L' 11 d'agost, Ely Ould Muhammad Vall assumí totes les funcions del poder llegislatiu.

Procés democratisador[editar | editar còdic]

El 26 de juny de 2006 es va celebrar un referèndum on es va reformar la Constitució i es llimità el mandat dels governs. Es restabliren les relacions diplomàtiques en Israel. Les eleccions parlamentàries tingueren lloc el 19 de novembre i el 3 de decembre de 2006. Les eleccions presidencials varen tindre lloc en març del 2007, sent triat Sidi Ould Cheij Abdallahi com nou president en substitució d'Ely Ould Muhammad Vall.

Fins a 1980 l'esclavitut no fon prohibida. No obstant, en la pràctica, l'esclavitut contínua sent comú inclús en els nostres dies. A fi d'erradicar-la en setembre del 2007 el govern promulgà una llei que criminalisa l'esclavitut, de la que hi ha indicis que s'està aplicant en determinació. Tradicionalment, la pràctica de l'esclavitut en Mauritània era dominant dins de la classe alta tradicional. Durant sigles, la classe més baixa, principalment pobres africans negres que vivien en les àrees rurals, ha segut considerada esclava. Hui en dia, les actituts socials han canviat entre la classe alta urbana, pero en àrees rurals contínua l'antiga divisió de classes.

Nou colp d'estat[editar | editar còdic]

El 6 d'agost de 2008 diverses unitats militars dirigides per distints generals i oficials de l'eixèrcit, donaren un colp d'Estat i varen destituir el president Sidi Ould Cheij Abdallahi i al Primer ministre, Yahya Ould Ahmet Waghf, despuix que hores abans el president destituïra del seu càrrec al Cap de l'Estat Major, el general Muhammad El Ghazuani, i colocara en el seu lloc al coronel Abderahman Ould Bakr. Es formà un Alt Consell d'Estat formant la junta militar en el general Muhammad Uld Abdelaziz com a president i onze militars, que assumiren el poder i nomenaren Primer ministre a Mulay Uld Muhammad Laghdaf. Les condenes internacionals al colp varen ser àmplies, des de les nacions Unides fins a l'Unió Europea i els països que més relació tenien en Mauritània com Estats Units, França, Espanya i Algèria, ademés d'atres com Rússia. Estats Units i França suspengueren la seua ajuda no humanitària i Algèria i Senegal no reconegueren el nou govern, al temps que l'Unió Africana, ademés de condenar el colp, suspenia en els seus drets en l'organisació a Mauritània.

Nou govern[editar | editar còdic]

El 31 d'agost, el president de l'Alt Consell d'Estat va fer pública la formació d'un nou govern baix la presidència de Mulay Uld Muhammad Laghdaf com a primer ministre. El nou gabinet estava compost per 28 membres, 22 d'ells ministres.^[2]

Organisació políticadministrativa[editar | editar còdic]

Localitat de Bareina, en Mauritania

Mauritània està dividida a efectes políticadministratius en 12 regions, els que a la seua vegada se subdividixen en 44 departaments i el districte de la capital.

Geografia[editar | editar còdic]

Mauritània es troba situada a la vora de l'oceà Atlàntic. Llimita al nort en Sàhara Occidental, al nordest en Algèria, a l'est en Mali i al sur en Senegal i Mali. Situada en la regió del Sahel, entre els meridians 4t 48' i 16é 30' oest de Greenwich i els paralels 14é 45' i 27é 22' nort.

El riu Senegal servix de frontera a abdós països (Mauritània i Senegal). El país es troba dominat pel desert del Sàhara que ocupa casi la totalitat del territori, a excepció d'una estreta banda litoral, on es troben casi totes les ciutats importants del país, com Nouakchott, capital de l'estat, i Nuadibú, la capital comercial. Les principals ciutats de l'interior són Tidjika, Atar i Chinguetti.

Ecologia[editar | editar còdic]

Mauritània és un país enimentement desèrtic. El desert del Sàhara en Mauritània es pot dividir, segons WWF, en sis ecorregions:

Desert coster atlàntic, en la costa nort.
Estepa del Sàhara septentrional, en el noroest.
Desert del Sàhara, en el nordest.
Montanya xeròfil del Sàhara occidental en el massiç d'Adrar, en el centre del país.
Estepa i sabana arborada del Sàhara meridional en el centre-est.
Salobrar del Sàhara, en diversos enclavaments del nort i oest.

Ademés, el sur de Mauritània, corresponent al bioma de sabana, pertany a l'ecorregió denominada sabana d'acàcies del Sahel.

Economia[editar | editar còdic]

La majoria de la població de Mauritània encara depén de l'agricultura i la ganaderia per al seu soport, encara que nómades i grangers es veuen obligats a sovint a emigrar a les ciutats des que en la década dels 70 i 80 s'accentuaren els processos de sequia en el Sahel.

El país dispon de recursos miners importants de ferro que constituïxen el gros de les seues exportacions. La peixca és un sector fonamental al trobar-se les seues costes en una zona molt rica que s'estén fins a les illes Canàries. L'explotació dels recursos marítims per part de la pròpia flota mauritana és escassa, i la major part de les extraccions es realisen per barcos procedents de Japó i l'Unió Europea (principalment de Espanya) en virtut dels convenis internacionals firmats. L'absència d'estudis sobre els recursos pesquers i la sobreexplotació, han fet disminuir les captures des de 2000 i amenaça el futur del sector.