República Àrap Saharaui Democràtica

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
الجمهورية العربية الصحراوية الديمقراطية

República Árabe Saharaui Democrática

República Àrap Saharaui Democràtica
Bandera de República Àrap Saharaui Democràtica Escut de República Àrap Saharaui Democràtica
Bandera Escut
 
Situació de República Àrap Saharaui Democràtica
 
Capital
 • Població
 • Coordenades
L'Aaiún,
Tifariti de facto

n/d
Idioma oficial Àrap i espanyol
Forma de govern
1976
 •
Superfície
 • Total
 • % aigua
Fronteres

n/d
n/d
n/d
Població
 • Total
 • Densitat

n/d
n/d
PIB (nominal)
 • Total
 • PIB per càpita

n/d
n/d
PIB (PPA)
 • Total
 • PIB per càpita

n/d
n/d
IDH n/d
Moneda Pesseta Saharaui
‎Gentilici Saharaui
Fus horari
Domini Internet n/d
Prefix telefònic +00212 (còdic del Marroc)
Prefix radiofònic n/d
Còdic ISO
Membre de: Unió Africana

1 Territori del Sàhara Occidental situat en la Llista de les Nacions Unides de territoris no autònoms. Ocupat i administrat majoritàriament pel Marroc, que l'equipara al restant del seu territori. El restant el controla l'autoproclamada República Àrap Saharaui Democràtica. Segons un assessor jurídic de les Nacions Unides, Espanya de iure es encara considerada com la potència colonisadora, a pesar de que renuncià formalment als seus drets i obligacions.

La República Àrap Saharaui Democràtica (Àrap: الجمهورية العربية الصحراوية الديمقراطية, Al-Ŷumhūrīyyah Al-‘Arabīyyah Aṣ-Ṣaḥrāwīyyah Ad-Dīmuqrāṭīyyah, espanyol: República Árabe Saharaui Democrática), també coneguda simplement com RASD o República Saharaui,[1] és un estat en reconeiximent llimitat format per l'antiga província espanyola del Sàhara espanyol (corresponent al territori de l'actual Sàhara Occidental), que fon ocupada illegalment en 1976 pel Marroc i Mauritània. Actualment, el Marroc seguix controlant la major part del territori mentres que la part est està baix el control de la RASD, que la denomina Zona Lliure o Territoris Lliberats.[2]

La República Saharaui ha segut reconeguda per 84 Estats, si be este número varia depenent de la font. El seu govern està en mans del Front Polisario. És un Estat membre de l'Unió Africana. Al haver segut territori espanyol i mantindre l'espanyol en la República Saharaui com segon idioma, el Sàhara Occidental se pot considerar part dels països hispanoafricans.

Història[editar | editar còdic]

El territori del Sàhara Occidental fon ocupat pels espanyols a finals del sigle XIX obtenint en la Conferència de Berlin (1884) el reconeiximent de la seua sobirania sobre el d'ara en avant Sàhara espanyol. A partir de 1965, la ONU començà a pressionar a Espanya per a que procedira a la descolonisació del territori. El Marroc i Mauritània advocaren per l'anexió de la província d'Espanya baix la seua sobirania. Per atra banda, en 1973 se fundà el Front Polisario un moviment de lliberació nacional indigen que començà la lluita contra els espanyols en l'objectiu de conseguir l'independència. Per la seua part, el govern franquiste se negà a cedir el territori en el qual ademés s'havien trobat importants recursos naturals detacant el fosfats.

En 1974 l'Assamblea General de la ONU posà dos questions a la Cort Internacional de Justícia, «¿Era el Sàhara Occidental en el moment de la seua colonisació per Espanya un territori sense amo (terra nullius)?». I en cas de ser negativa la resposta: «¿Quins vículs jurídics existien en el Regne del Marroc i el complex maurità?». [3] El 16 d'octubre de 1975 la Cort Internacional de Justícia concluit l'estudi de la questió determinà per unanimitat que en el moment de la colonisació espanyola el Sàhara Occidental no era terra nullius i que ni Mauritània ni el Marroc tenien dret algun de sobirania territorial sobre el Sàhara Occidental. Per tant la el futur del Sàhara espanyol devia determinar-se segons el principi de la lliure determinació de la població del territori, donant l'opció a l'independència.[4] En 1974 Espanya havia elaborat un cens de la població local del Sàhara que serviria de base per a la futura votació.

Pocs dies més tart, el 6 de novembre de 1975, el Marroc veent que la justícia internacional no li donava la raó i coincidint en que estava a punt de faltar Francisco Franco, se llançà a l'invasió del Sàhara en la Marcha Verda. El pla marroquí s'encuadra en l'idea expansionista del Gran Marroc. Espanya no combatí i En Juan Carlos firmà el 14 de novembre de 1975 l'Acort tripartit de Madrit a on cedí l'administració (temporalment) de la província al Marroc i Mauritania. En la pràctica significava que el Marroc se quedaria en dos terços del territori i Mauritània en un terç. Estats Units i França recolçaren als marroquins per a expulsar a Espanya del territori i evitar que Algèria i l'Unió Soviètica tutelaren una futura república saharaui. El 26 de febrer de 1976 Espanya comunicà a la ONU l'eixida de les últimes forces espanyoles del territori. Al dia següent, el 27 de febrer de 1976, el Front Polisario proclamà la República Àrap Saharaui Democràtica.

Conflicte en el Sàhara Occidental. En groc el territori de la RASD.

A partir d'este moment, s'inicià la Guerra del Sàhara Occidental entre el Front Polisario recolçat per Algèria contra el Marroc i Mauritània. Les forces d'ocupació marroquines detingueren torturaren i inclús bombardejaren a la població saharaui en napalm i fòsfor blanc.[5] Part de la població escapà i se refugià en els campaments de refugiats de Tinduf (Algèria). En 1979 Mauritània abandonà el seu territori en el Sàhara Occidental. Els saharauis baix control marroquí quedaren socialment marginats, perseguits i privats de tot dret polític. Ademés, els marroquins s'han dedicat des de l'inici a portar colons del nort, adoctrinar a la població i a borrar les senyes d'identitat saharauis com son l'àrap hassania i l'idioma espanyol.

En 1991 s'arribà a un alt el fòc per el qual cesaren els combats. La RASD quedà en control del territori de l'est del Sàhara Occidental i una estreta franja al sur. També se donà inici a la MINURSO (Missió de Nacions Unides per al Referèndum en el Sàhara Occidental) que continua vigent. El Marroc contruí un mur militar minat per tot el desert que separa la República Saharaui del territori baix domini marroquí i que inclús arriba a penetrar en territori maurità.

En 1976 la RASD tingué la seua primera Constitució reemplaçada en 1999 per l'actual Constitució saharaui. La constitució actual establix un règim democràtic i de lliure mercat per a la República Saharaui. No obstant, les seues garanties polítiques queden suspeses fins que se culmine el procés d'independència, quedant el Polisario com el partit únic que la República. El secretari general del Front Polisario és a la volta President de la RASD. Destaquen dos presidents saharauis Mohamend Abdelaziz (1976-2016) i Brahim Gali (des de 2016).

En 2020 escalaren les tensions sobre el pas de Guerguerat que conecta la zona Marroquina en Mauritània i que travesa la zona de la RASD. El resultat fon que el Front Polisario donà per acabat l'armistici i declarà la guerra a la part marroquina. El conflicte continua actiu en enfrontamnets periòdics en el desert.

El Sàhara Occidental és un territori no autònom. Els Acorts de Madrit mai foren vàlits baix el dret internacional. Espanya no transferí la sobirania del territori ni tenia la capacitat de transferir la condició de potència administradora de manera unilateral. Hui en dia, la ONU encara considera a Espanya com la potència llegal (de iure) sobirana del Sàhara Occidental.[6]

Geografia[editar | editar còdic]

Mapa de la RASD (àrea baix el seu control en morat).

La República Àrap Saharaui Democràtica se troba ubicada en Àfrica del Nort, llimitant a l'oest en l'oceà Atlàntic (més la part controlada pel Marroc), a l'est i al sur en Mauritania i al nort en el Marroc. Llimita també pel norest en Algèria.

Atravesat pel Tròpic de Càncer, el territori està ocupat pel desert del Sàhara, sent una part erg (arena) i un atra hamada (pedres). L'única localitat constera controlada per la RASD és La Güera en l'extrem sur del país, que fins 2016 seguia baix control Maurità.[7]

La capital reclamada de la RASD és El Aiun, l'antiga capital de la província espanyola. Temporalment se situa en Tifariti des de 2008 i anteriorment estava en Bir Lehlou a on se proclamà la República Saharaui en 1976. El govern saharaui se troba en els Campaments de refugiats de Tinduf baix la seua gestió. Allí és a on està la majoria de la població, a on viuen entre 150.000 i 200.000 saharauis. També n'hi ha una part de la població saharaui en la diàspora, com en Espanya o en Mèxic.

Proximitats de Tifariti.

La República Saharaui te un clima desèrtic. La mija anual de pluges és inferior a 50 milímetros. En la costa altàntica les temperatures se mantenen en menor variació. L'estiu és llarc i extremadament calorós i l'hivern és curt i templat. Les temperatures altes miges estivals superen els 40ºC i la temperatura arriba a superar els 50ºC. Les temperatures altes promig excedixen els los 20°C en hivern, encara que les temperatures baixes promig poden baixar a 7°C en alguns llocs. El cel sol ser clar i brillant durant tot l'any. També se forma algun chicotet oasis en el territori.

Existixen algunes espècies d'animals adaptats a l'àrit hàbitat del desert, com la rabosa del desert, la gacela dama, l'hubara, el corredor, la ganga senegalessa, la foca monge, el dromedari, diversos reptils, entre atres.

Economia[editar | editar còdic]

En la zona lliure de la RASD hi han chicotets municipis encara que la població que la habita sol ser nòmada dedicada al pastoreig. La moneda del país és la pesseta saharaui encara que no sol ser utilisada en la pràctica. La moneda utilisada en els campaments de refugiats i en els territoris lliberats és el dinar algerí. L'ajuda humanitària internacional destacant les ONGs espanyoles i els diferents nivells de l'administració d'Espanya, més els particulars, és fonamental per a la població saharaui. Destaca el programa Vacacions en pau que permet als chiquets saharauis passar l'estiu en famílies espanyoles.[8] Algèria és el principal soport del poble saharaui. També Cuba o Suràfrica colaboren en l'asistència als saharauis.

Forces de seguritat[editar | editar còdic]

La RASD conta en dos cosos de seguritat baix el manat del Front Polisario. El seu eixèrcit és l'eixèrcit de lliberació popular saharaui i també conta en un cos de polícia nacional. La seua zona d'activitat és l'àrea controlada per la RASD del Sàhara Occidental.

Sanitat[editar | editar còdic]

La majoria dels establiments sanitaris son primaris i construïts gràcies a la cooperació espanyola.

Educació[editar | editar còdic]

Escola en Bir Lehlu.

Existixen escoles de primària construïdes a través de la cooperació espanyola a on s'ensenya als chiquets saharauis ensenyança elemental, en àrap i també en espanyol. L'educació en els campaments de refugiats en Tinduf se pot tindre educació elemental, primària, secundària i profesional. S'han conseguit resultats exitosos com haver conseguit que la gran part de la població estiga alfabetisada, contant en recursos molt escassos. Des de 2012 existix la primera Universitat saharaui, l'Universitat de Tifariti.

Societat[editar | editar còdic]

La religió majoritària de la població és l'Islam. La cultura saharaui té influències àrap, bereber i espanyola. Igualment, la vivenda típica del desert és la tenda nomenada haima. Per atra part, el seu idioma oficial és l'àrap hassania que compartixen en Mauritània. L'espanyol és la seua segon llengua (no reconegut a nivell constitucional), conservat des de temps dels espanyols, és part de l'educació, l'administració pública i dels mijos de comunicació. El poble saharaui tracta de conservar els seus idiomes a pesar de l'impocició de l'àrap marroquí i del francés en les zones ocupades.

N'hi han varios mijos de comunicació com la Radio Nacional de la República Àrap Saharaui Democràtica, la RASD TV i el Sahara Press Service. Tambén existix el diari nacional Esahra Elhora, en circulació des de 1975.

Referències[editar | editar còdic]

Enllaços externs[editar | editar còdic]

Commons


 
Països d'Àfrica
Africa (orthographic projection).svg
Àfrica del Nort : Algèria    Egipte    Líbia    Marroc    Mauritània    República Saharaui    Sudan    Tunísia
Àfrica Occidental : Benin    Burkina Faso    Camerun    Cap Vert    Costa d'Ivori    Gabó    Gàmbia    Ghana    Guinea    Guinea Bissau    Guinea Equatorial    Libèria    Mali    Níger    Nigèria    República del Congo    Sant Tomé i Príncipe    Senegal    Serra Lleona    Togo
Àfrica Central : Burundi    República Centreafricana    Chad    República Democràtica del Congo    Ruanda
Àfrica Oriental : Eritrea    Etiopia    Jibuti    Kènia    Seichelles    Somàlia    Sudan del Sur    Tanzània    Uganda
Àfrica Austral : Angola    Botsuana    Comores    Lesoto    Madagascar    Malaui    Maurici    Moçambic    Namíbia    Suràfrica    Suazilàndia    Zàmbia    Zimbàbue