Namíbia
| Republic of Namibia República de Namíbia | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
.svg)
La República de Namíbia [1] és un país del suroest d'Àfrica que ocupa el territori del que fon conegut fins a la década de 1960 com Àfrica del Suroest, llimitant al nort en Angola, al nordest en Zàmbia, a l'oest en l'oceà Atlàntic, a l'est en Botsuana, i al surest i al sur en Suràfrica. La seua capital és Windhoek.
Història[editar | editar còdic]
El primer europeu del que se te noticia que aplegà a las costes de Namíbia fon el portugués Diego Cao qui aplegà en l'any 1486, desembarcant en lo que actualment és Cape Cross en la seua ruta cap a l'Índia.
Pronte quedà demostrada l'importància de Namíbia com atracador més en l'important ruta de las espècies, aixina com base para balleners. Estos últims establiren bases en les actuals Walvis Bay i Sandwich Bay, utilisant-les durant més de dos sigles.
A principis del sigle XIX se constata la aplegada dels orlam nama (un grup de la etnia khoikhoi) al territori, creuant el riu Orange i provinents de l'interior del Continent, possiblement relacionada en els Mfecane. La procedència d'estos grups es molt difícil de determinar por les escasses excavacions.
Cap a l'any 1870 els baster (descendents de colons holandesos i dònes africanes) aplegaren a Namíbia procedents en esta ocasió de El Cap.
En l'any 1878 Gran Bretanya s'anexionà Walvis Bay i la seua zona adjacent, començant un dels varis canvis de colonisadors que patí el país i els seus habitants.
Aixina mateix diversos empresaris i comerciants alemanys anaren instalant-se en la costa Namíbia i serien ells els que posteriorment pressionarien al seu país per a obtindre la regió com a colònia. Quan varen esclatar les guerres tribals en la [[anys 80|década dels 80 del sigle XIX els atacs als europeus i les seues possessions escomençaren a produir-se i estos demanaren ajuda a Europa, únicament Alemanya envià soldats per a protegir als seus.
En l'any 1840 varen arribar els alemans, els que prengueren possessió del territori i el colonisaren en el nom d'Àfrica del Suroest Alemanya, nom acabat de posar en 1884, perdent esta possessió despuix de la seua derrota en la Primera Guerra Mundial. La Societat de nacions llegà a Suràfrica la seua administració temporal en la forma d'un mandat, la qual ocupà Namíbia com una província de facto. Anys més tart l' Organisació de les nacions Unides (ONU) i la Cort Internacional de Justícia varen declarar en numeroses ocasions illegal l'ocupació surafricana.
Durant l'ocupació surafricana, s'impongué el sistema de segregació racial (apartheid) i es varen dur a terme movilisacions forçades de persones. Enormes granges foren assignades a grangers d'ascendència europea, mentres que els natius africans foren relegats als territoris més pobres. En resposta ad açò, es varen crear diverses forces opositores al règim de l'apartheid, sent la més important SWAPO que es convertiria a la fi en el representant oficial del poble de Namíbia en la ONU durant l'ocupació surafricana. Suràfrica utilisà Namíbia per a atacar atres països, particularment Angola, a fi d'impedir que el comunisme s'estenguera pel sur del continent.
Despuix de molts anys de guerra i devall la pressió internacional, Suràfrica va acordar abandonar el territori i supervisar la transició a la seua independència, que en l'any 1989 trià el seu primer president en la persona de Sam Nujoma, líder de SWAPO. Sam Nujoma fon reelegit en 1994 i 1999, ademés en abdós eleccions va conseguir la majoria parlamentària. En l'any 2004, Hifikepunye Pohamba (candidat de SWAPO) fon triat president, conseguint 55 de 72 bancs en el congrés.
Geografia[editar | editar còdic]
Ciutats principals: Windhoek (250.000 habitants), Swakopmund, Walvis Bay, Okahandja, Otjiwarongo, Katima Mulilo.
Cimes: Spitzkope, Burnt Mountain, Brandberg.
Namíbia es localisa en una zona desèrtica dominada pel desert del Namib, que li dona el seu nom al país, i excepte la zona nort, és un lloc sec i desèrtic en escassa precipitació pluvial. En la dita zona del nort es troba el parc Nacional d'Etosha, un dels més grans del món i destacable per la seua gran diversitat vegetal i animal d'espècies característiques de la sabana africana. El desert del Kalahari s'estén per l'est de Namíbia.
- Punt més alt: Konigstein (2.606 m)
- Punt més baix: oceà Atlàntic (0 m)
Govern i política[editar | editar còdic]
El cap d'estat és el president, triat per sufragi universal cada cinc anys. El govern és dirigit pel Primer ministre, que junt en el seu gabinet de ministres, és designat pel president. El partit polític en major pes electoral despuix de l'independència ha segut el SWAPO (South-West Àfrica People's Organisation, en valencià Organisació Popular del Suroest d'Àfrica) que eixercix el govern des de l'any 1989 i que en 2004 va obtindre el 75% dels vots (55 bancs de 78 en l'Assamblea Nacional).
El parlament de Namíbia és bicameral, compost pel Consell Nacional (National Council), que té 26 bancs, ocupats per dos membres triats de cada consell regional en llegislatures de sis anys; i l'Assamblea Nacional (National Assembly), en 78 bancs, dels que 72 membres es trien per sufragi popular i els restants són designats directament pel president, en llegislatures de cinc anys.
L'Assamblea és el principal cos llegislatiu del país, tenint al Consell com a orgue de soport en la presa de decisions. La constitució vigent de 1990 és destacable per ser una de les primeres en incorporar la protecció migambiental en el seu text. El major cos judicial és La Cort Suprema (Supreme Court), els juges de la qual són designats pel president baix la recomanació de la Comissió del Servici Judicial (Judicial Service Comission).
Organisació polític-administrativa[editar | editar còdic]
Namíbia està dividida en 13 regions:
- Caprivi
- Erongo
- Hardap
- Karas
- Kavango
- Khomas
- Kunene
- Ohangwena
- Omaheke
- Omusati
- Oshana
- Oshikoto
- Otjozondjupa
Ecologia[editar | editar còdic]
Segons WWF, el territori de Namíbia es repartix entre dotze Ecorregions:
- Sabana arborada de tec del Zeneze, en el nordest
- Praderia inundada del Zeneze, en diverses àrees de la Franja de Caprivi
- Sabana arborada de mopane del Zeneze, en l'extrem oriental de la Franja de Caprivi
- Sabana arborada de mopane d'Angola, en el nort
- Salobrar de la depressió d'Etosha, en la depressió de Etosha
- Desert de Kaoko, en la costa nort
- Sabana arborada de Namíbia, en una franja des del noroest fins al sur
- Sabana arborada del Kalahari, en l'est
- Sabana xeròfila del Kalahari, en el centre i surest
- Desert del Namib, en la costa central
- Karoo suculent, en la costa sur
- Karoo nama, en el sur
Economia[editar | editar còdic]
L'economia de Namíbia tradicionalment ha depés de la mineria, principalment explotant diamants i urani; encara que hi ha chicotets jaciments de coure, estany i plom. La peixca és important, encara que han disminuït les captures a partir dels anys setanta. En anys recents el turisme s'ha tornat molt més important donada la bellea natural del país i la interessant fauna nativa, tradicionalment africana, pero en un ambient diferent del comunament associat en la sabana africana.
El principal soci de Namíbia és l'Unió Europea, en la que manté una favorable balança comercial.
Namíbia té un 30-40% de taxa de desocupació i en 2004 va aprovar una Llei de Treball per a protegir a les persones de la possible discriminació en l'ocupació derivada de l'embaràs i el VIH/SIDA. L'economia de Namíbia està vinculada estretament en Suràfrica a causa de la seua història compartida. L'altiplà central servix com un corredor de transport dels més densament poblats al nort de Suràfrica, la font de les quatre quintes parts de les importacions de Namíbia. Namíbia és el quart major exportador de minerals no combustibles en Àfrica i el quint major productor de urani del món. S'ha produït una important inversió en la mineria de l'urani i Namíbia es preveu que es va a convertir en el major exportador d'urani per a l'any 2015. Namíbia també produïx grans cantitats de plom, zinc, estany, argent, i tungsté. Al voltant de la mitat de la població depén de l'agricultura (principalment agricultura de subsistència) per al seu soport, pero encara ha d'importar alguns dels seus aliments. Namíbia té una de les taxes més altes de desigualtat d'ingressos en el món, degut en part al fet que hi ha una economia urbana i una rural. S'ha conseguit un acort sobre la privatisació d'unes quantes empreses més en els pròxims anys, en l'esperança de que estimule l'inversió estrangera. Una de les àrees de més ràpit creiximent del desenroll econòmic en Namíbia és el creiximent de conservació de vida silvestre.
Demografia[editar | editar còdic]
A pesar de lo reduït de la població (2.055.080 habitants), Namíbia conta en molts grups ètnics diferents. El grup més gran és el dels ovambos, que han controlat políticament al país. Atres grups són hereros, himbas, sant o nama, baster, alemanys, mestíços i afrikaners entre atres. Es calcula que la població blanca suma el 6% del total, i una sifra semblant la població mestiça (6,5%).
La mitat dels namibis té com a llengua materna el owambo, mentres que els idiomes més parlats i entesos són l'afrikaans i l'alemà, oficials fins a l' independència de Namíbia en 1990. Entre les generacions més jóvens, l'idioma que més s'entén és l'anglés. Tant l'afrikaans com l'anglés s'usen en l'esfera pública, com a segon idioma, encara que queden chicotets grups per tot el país que els tenen com a llengua principal. El portugués es parla entre les persones d'orige angoleny.
La religió principal és el cristianisme, encapçalada en primer lloc per l' Iglésia Luterana i seguida pel catolicisme. Segons el govern, el número de persones que practiquen l'islam en Namíbia és d'uns 70.000, açò és, un 3% de la població. Gran part dels estrangers residents en el país conformen el grup principal de la comunitat musulmana del país.
A causa del SIDA, l'esperança de vida s'ha reduït dràsticament en els últims anys, hui cada namibi viu un mija de tan sols 43 anys. Es calcula que el 21,3% de la població esta infectada en el virus de VIH (SIDA).
La mija de fills per dòna és de 2.94 (una de les taxes més baixes d'Àfrica). El 84% de la població està alfabetisada.
Lliteratura[editar | editar còdic]
Es poden reconéixer dos vetes en la lliteratura namíbia, primerament la tradició oral que relata contes i llegendes dels diferents grups ètnics, en segon terme està la lliteratura d'autors d'orige europeu, majoritàriament en llengua alemanya, que normalment relaten les seues experiències. El clàssic namibi en esta veta és "The sheltering desert" que és el diari de dos alemanys que eludixen a les forces britàniques durant la Segona Guerra Mundial anant-se a viure al desert.
Turisme[editar | editar còdic]
Namíbia és un destí popular del ecoturisme pels seus diferents climes i païsages com el gran desert oriental i les planes.
La més visitada de les regions inclouen, encara que no es llimiten a, els Sossosvlei, parc Nacional Etosha i l'activitat de les zones costeres de Swakopmund i Walvis Bay.
Deports[editar | editar còdic]
El deport més popular en Namíbia és el fútbol. El Rugby i el criquet també són populars. Namíbia fon participant en la Copa del món de Rugby en l'any 1999, 2003 i 2007. També el país s'eixercità en l'any 2003 en la Copa Mundial de Criquet. ATLETES DE BEIJING 2008: Gaby Diana Ahrens Shooting, Johannes Frederick Heymans Cycling, Erik Hoffmann Cycling, Julius Munyelele Indongo Boxing, Helalia Johannes Track & Field, Mujandjae Kasuto Boxing, Stephan Louw Track & Field, Beata Naigambo Track & Field, Agnes Samaria Track & Field, Jàfet Uutoni Boxing.
Referències[editar | editar còdic]
- Est artícul fon creat a partir de la traducció de l'artícul es.wikipedia.org/wiki/Namibia de la Wikipedia en espanyol, baix llicència Creative Commons-BY-SA.
Enllaços externs[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Namíbia.- Portal oficial (anglés)
- Fotos de Namíbia
- Artícul Namíbia (espanyol)
.svg){kind=small}
| |
|---|---|
| Àfrica del Nort : Algèria • Egipte • Líbia • Marroc • Mauritània • República Saharaui • Sudan • Tunísia Àfrica Occidental : Benin • Burkina Faso • Camerun • Cap Vert • Costa d'Ivori • Gabó • Gàmbia • Ghana • Guinea • Guinea Bissau • Guinea Equatorial • Libèria • Mali • Níger • Nigèria • República del Congo • Sant Tomé i Príncip • Senegal • Serra Lleona • Togo Àfrica Central : Burundi • República Centreafricana • Chad • República Democràtica del Congo • Ruanda Àfrica Oriental : Eritrea • Etiopia • Jibuti • Kènia • Seichelles • Somàlia • Sudan del Sur • Tanzània • Uganda Àfrica Austral : Angola • Botsuana • Comores • Eswatini • Lesoto • Madagascar • Malaui • Maurici • Moçambic • Namíbia • Suràfrica • Zàmbia • Zimbàbue | |