Rugby
El rugby,[1] també cridat fútbol rugby (o fútbol segons les regles de Rugby), és un deport d'evasió i contacte —en excepció de la modalitat de rugby sense contacte—, en equip, naixcut en Anglaterra. Va ser en eixe país a on va prendre el seu nom a partir de les regles del fútbol elaborades en el colege de la ciutat de Rugby (Rugby School) en el XIX. El rugby es practica a nivell internacional en tots els continents, encara que ha alcançat un important grau de desenroll en les nacions que conformen les illes britàniques (Escòcia, Gals, Anglaterra, Irlanda i Irlanda del Nort), aixina com en Argentina, Austràlia, Fiji, França, Itàlia, Japó, Nova Zelanda, Samoa, Suràfrica, Tonga i Uruguay. En atres països té variats graus de popularitat i competitivitat internacional. En Àfrica també és popular, per influència anglesa, en Namíbia, Kènia i Zimbabue, i per influència francesa en Tunis, Costa d'Ivori, Madagascar i Marroc. En Amèrica es practica principalment en Argentina—participant del Rugby Championship—, a on té gran arraïlada i la selecció de la qual ha conseguit importants guanys internacionals; aixina mateix té certa popularitat en atres països americans, com Brasil, Canadà, Uruguay, Chile i Estats Units. En Àsia, l'equip més destacat és el de Japó. En el restant d'Europa, es destaca Itàlia, que participa en el Torneig de les Sis Nacions. Igualment està difòs en atres països del continent europeu, sobretot en Portugal, Espanya i en països de l'est d'Europa, com Romania, Geòrgia o Rússia. En Oceania, per influència australiana i neozelandesa, és un deport molt popular en Fiji, Tonga i Samoa, breçol de jugadors destacats en l'àmbit internacional. A nivell internacional, està regulat per la World Rugby, associació federativa que conta en 118 membres (plens i associats).[2] Després de participar en quatre edicions dels Jocs Olímpics al començament del XX, el rugby va ser reincorporat als deports olímpics a partir de Riu 2016 en la seua modalitat de rugby 7.[3]
Des dels orígens mateixos del rugby i el fútbol actual, a mitan del XIX, cada u es va definir com el alter ego de l'atre: força contra habilitat; joc net contra joc deslleal, etcétera.Erro en la cita: Element <ref> no vàlit;
les referencies sense nom deuen de tindre contingut Un antic dit britànic diu que: "el fútbol és un joc de cavallers jugat per vilàs i el rugby és un joc de vilans jugat per cavallers".[4] En el rugby és característic el respecte a les regles que deuen practicar tant els jugadors com el públic. Les decisions de l'àrbit rara volta són discutides pels jugadors. Ademés, es fomenta la sociabilitat, donant-se generalment entre companyers d'equips i oponents una cordial reunió despuix dels partits, denominada tercer temps, junt en els àrbits, entrenadors i part del públic.
Història

- Artícul principal → Història del rugby.
El rugby modern, de la mateixa manera que el fútbol modern, és una evolució directa del fútbol migeval britànic, també cridat en espanyol fútbol de carnestoltes (en anglés "mob football", equivalent a fútbol multitudinari), un joc de pilota violent reiteradament prohibit, de regles sumament variables, que es practicava popularment en les illes britàniques durant el medievo europeu, en el que s'usaven tant les mans com els peus, aixina com la força per a detindre als competidors.cita requerida
La tradició atribuïx l'invenció del rugby a William Webb Ellis, un estudiant de teologia del Colege de Rugby[5] i el trofeu que s'entrega als guanyadors de la Copa del Món de Rugby du el seu nom. El fet és recordat en una làpida mural de la public school de Rugby.
Lleis del joc
Les Lleis del joc de rugby són dictades per World Rugby (International Rugby Board o IRB fins a 2014). El seu cos central són les quatre lleis que regulen el joc: el terreny, la pilota, número de jugadors, vestimenta, temps, oficials, modo de jugar, ventaja, modo de marcar, joc brut, off side (fòra de joc) i on side (en joc), passe forward (passe cap a davant o "avant"), eixides, pilota al sol sense tackle (placaje), tackle (placaje): portador de la pilota derribat, ruck, maul, mark, touch i line-out, scrum (melé), penals i free kicks, tries (ensajos) i drops.[5]
Les Lleis del joc de rugby també estan integrades per un Pròlec, una llista de definicions dels térmens utilisats en les regles, un apartat de variacions per a menors de 19 anys, un atre apartat per a "seven a side" (variant de sèt jugadors per bando), senyals dels àrbits, i un extracte de la Regulació 35, sobre vestimenta dels jugadors. La publicació oficial de World Rugby, aixina mateix, està acompanyada d'un Document del joc, complementari de les lleis, que "cobrix els principis bàsics del rugby. En 2009 la IRB va aprovar 10 modificacions substancials al reglament, les Experimentalaw Variations (Variacions experimentals de les lleis), conegudes per la seua sigla en anglés, ELV, que varen ser posades en pràctica en tots els tornejos oficials del món entre l'1 d'agost de 2008 i l'1 de juny de 2009.[6][7]
Diferències terminològiques en els països de parla hispana
- Artícul principal → Anexe:Diferències terminològiques del rugby en els països de parla hispana.
En espanyol existixen dos traduccions del reglament:
- La publicada per la International Rugby Board (IRB) en el seu lloc oficial,[5] utilisada per la Confederació Suramericana de Rugby, la Unió Argentina de Rugby, la Unió de Rugby de l'Uruguay, la Federació de Rugby de Chile, la Selecció de rugby de Paraguay, la Federació Peruana de Rugby, la Selecció de rugby de Colòmbia, la Selecció de rugby de Mèxic, la Selecció de rugby de Veneçola i la Federació de Rugby de Costa Rica;
- La publicada per la Federació espanyola de rugby (FER) i utilisada per eixa entitat.[8]
Com les dos traduccions són distintes, la terminologia reglamentària en espanyol varia segons es tracte d'algun país hispanoamericà o Espanya. Alguns dels principals térmens en que es registren diferències són els següents, segons es tracte d'Hispanoamèrica o Espanya: try/ensaig, conversió/transformació, penal/transformació de colp, scrum/melé, tackle/placaje, hooker/talonador, fullback/zaguero, ala/flanker, wing/ala, etc. Sobre la forma de denominar en espanyol al jugador practicant del deport, el Diccionari panhispánico de dubtes informa que «s'usa en freqüència en els països del Riu de l'Argent la forma rugbier en el sufix -er propi del anglés per a crear este tipo de derivats (encara que en anglés s'usa, en este cas, l'expressió rugby player). La Real Acadèmia Espanyola arreplega en el seu diccionari "rugbi" com a adaptació gràfica a l'espanyol del terme anglés i és el terme que aconsella usar; també recomana l'expressió rugbista per a referir-se al jugador, utilisant el sufix -ista (com en futboliste, golfiste, teniste, etc)».[9]
El joc
- Artícul principal → Jugabilitat del rugby.
En el rugby s'enfronten dos equips de quinze jugadors cada equip (encara que hi ha una variació per a un joc de sèt). El camp de joc té forma rectangular i és d'herba (encara que pot ser d'arena, terra, neu o herba artificial). Les seues mides són d'un màxim de 95 metros de llarc i 65 d'ample. Al camp de joc se li sumen dos àrees, la zona d'anotació (o in-goal), en cada u dels extrems, de no més de 22 metros cada una, destinada a recolzar la pilota per a obtindre el try o ensaig, principal anotació del joc.[10]

En els dos extrems del camp, en el centre de la llínea d'anotació, es troben instalats dos postes separats entre sí per 5,6 metros i units per un travesser situat a 3 metros d'altura. Els postes deuen tindre un mínim de 3,4 metros d'alt, lo que li dona al conjunt dels tres pals una forma d'H.[10]
El baló de rugby és de forma ovalada, està construïda en quatre gajos de cuiro o material sintètic semblança i pesa un poc menys de mig quilo. Els partits, en la modalitat de quinze jugadors, duren huitanta minuts, dividits en dos temps iguals (setanta minuts per a les categories jovenils menors de 19 anys).[10]
Terreny de joc
Un camp de joc és rectangular, i no deu excedir de 100 metros de llarc per 70 metros d'ample.[11] Les llínees laterals (denominades "llínees de touch") del camp de joc no formen part d'est. A continuació de cada u dels costats menors del rectàngul hi ha una zona d'anotació (o d'ensaig), denominada "in-goal", en una llongitut d'entre 10 i 22 m. Entre el camp de joc i estes zones d'anotació hi ha una llínea contínua, denominada "llínea de goal" (de marca, o d'anotació, o de gol), que és part de les últimes i en el centre de les quals s'ubiquen els postes de gol. Estos postes verticals estan separats entre sí per una distància de 5,6 m i units a 3 m d'altura per un travesser. L'altura dels postes depén del gust de l'equip local, encara que en qualsevol cas deu sobrepassar els 3,4 metros. El conjunt del camp de joc i les àrees de gol es denomina "àrea de joc". L'àrea de joc, les llínees no incloses en ella (les llínees de touch i les llínees laterals i finals que llimiten el in-goal, denominades llínees de touch in-goal i llínees de pilota morta respectivament), i un àrea perimetral de 5 m d'ample al voltant del conjunt anterior, es denomina "terreny de joc". En mitat del camp, parala a les llínees de gol, s'ubica una llínea contínua denominada "llínea de mitat de cancha". En el centre d'esta, una llínea perpendicular marca el centre del camp. A 10 m a cada costat de la llínea de mitat de camp existix una llínea discontínua parala, la qual s'utilisa com a referència per a les eixides, ya que el baló deu superar dita llínea per a considerar-se en joc. De cada costat hi ha una atra llínea contínua entre abdós llínees de banda, parala a la llínea de gol i a 22 m d'esta cap al centre del camp. L'espai delimitat per esta llínea i la de gol (excloent a esta) es denomina "les 22" o "zona de 22". Entre abdós llínees de banda, a 5 m de les llínees de gol i parals a esta hi ha llínees discontínues. Finalment, hi ha llínees discontínues entre les anteriors, parals a les llínees laterals, als 5 i 15 m d'estes. Estes llínees senyalen els llímits per a la posició del jugador més alvançat i més retardat en els tragues de banda.
Posicions

En el rugby, els jugadors de cada equip es dividixen en dos grans grups: els forwards o davanters i els backs o llínea 3/4. Els forwards o davanters, també referits com "pack de forwards", són huit jugadors, ubicats en la zona davantera de l'equip. En general són els jugadors més grans i pesats de l'equip. Tenen com a funció específica disputar el scrum (melé) i els tragues de lateral (touch). Els forwards s'ubiquen en tres llínees: la primera llínea està integrada per dos pilars (1 i 3) i un hooker o talonador (2) en el mig; la segona llínea està integrada per dos jugadors denominats en eixe nom (4 i 5); la tercera llínea està integrada per tres jugadors, en el número 8 (rugby) en el mig, flanquejat per dos flankers (6 i 7). Els backs, zagueros o defensors, són sèt jugadors que s'ubiquen en la zona posterior de l'equip. En general són els jugadors més àgils i ràpits de l'equip. Cinc backs formen "la llínea" o els "tres quartos", ubicats en diagonal -en la finalitat de conseguir velocitat en l'alvanç- successivament a partir del mig scrum o mig melé (9), el obertura (10), dos centres (12 i 13) i un wing -o ala en Espanya- (14). En l'extrem opost de la llínea s'ubica un atre ala (11) i darrere al centre s'ubica el fullback o zaguero (15).
Anotacions
Font: Regles del joc.[10]

L'objectiu fonamental consistix en obtindre una major cantitat de punts que l'adversari. Els punts es poden obtindre del següent modo:
- Try o ensaig (5 punts): és l'anotació més important, i consistix en recolzar el baló en les mans, braços o pit, en la "zona d'anotació" (o el in-goal) de l'adversari.
- Try penal o ensaig de castic (7 punts): és una sanció que concedix l'àrbit, quan un try és imminent i l'equip defensor comet una infracció en l'evident intenció d'impedir-ho.
- Drop, sobre-pique o puntapié de botepronto (3 punts): el drop o botepronto és un tipo de patada que es realisa deixant caure la pilota al sol i pateándola immediatament despuix, i casi simultàneament en el pot. Un tant de drop es concreta per mig d'eixa patada, sense que el joc estiga interromput i sempre que passe entre els postes, de la mateixa manera que la conversió.
- Goal d'un penal, simplement penal, o conversió d'un puntapié de castic (3 punts): certes infraccions greus se sancionen en un penal; en eixe cas, l'equip favorit té l'opció de realisar una patada cap als postes des delloc en que es va cometre, concretant-se si es produïx de manera igual a la conversió.
- Conversió o transformació (2 punts): conseguit l'ensaig (try, pero no el try penal), el bando que ho va obtindre té dret a patear el baló cap als postes de goal, a l'altura en la que es va marcar el mateix, obtenint la conversió (transformació) si la pilota passa entre abdós i per damunt del travesser.
Joc general
Font: Lleis del joc[10]
Un jugador, sempre que es trobe en joc (on side), pugues:
- Córrer en la pilota en les mans evadint als jugadors de l'equipe defensor.
- Donar passes cap a arrere o el costat (el passe alvance està prohibit si es realisa en les mans).
- Patear la pilota.
- Únicament està permés bloquejar a l'oponent que du la pilota, no es pot bloquejar a un oponent que no du la pilota en si, a diferència del fútbol americà.
- Intentar detindre al portador de la pilota placándolo o derribant-ho a terra (tackle).
- Si porta la pilota, intentar evitar que ho detinguen o derriben alluntant als rivals en un braç estés i la mà oberta.
- Anar al sol en la pilota o sobre ella, sempre que la disponga immediatament.
- Participar en les formacions fixes o espontànees en que es disputa la pilota, que s'expliquen més alvance (scrum, line out, ruck i maul).
Tackle (placaje)
- Artícul principal → Tackle.

Una de les regles fonamentals del rugby és el cridat tackle en el reglament publicat per la WR, regulat en la llei 15:
Les lleis del joc fan especial recalcament en evitar i sancionar severament el joc perillós, aun cuando no siga intencional. El tackle no pot realisar-se per mig d'un colp directe en el muscle o un braç rígit. La Llei 10(4)(i), prohibix explícitament el tackle alt, que és aquell pel qual el jugador que du la pilota és pres per damunt de la llínea dels muscles, aun cuando el tackle s'haja iniciat per davall. La World Rugby té una política de tolerància zero respecte del contacte en la zona del cap.[12]
A partir del 3 de giner de 2017 la WR va establir una série de mides i definicions per a reduir la discrecionalitat i aumentar les sancions davant els tackles alts.[13][12] En les noves mides la WR definix dos tipos precisos de tackle alt: el "tackle temerari" (reckless tackle) i el "tackle accidental". Es considera "tackle temerari" quan el jugador sabia o deuria haver sabut que existia el risc de contacte en el cap i aixina i tot va seguir alvance i deu ser sancionat com a mínim en targeta groga (exclusió de la cancha durant un temps). Quan el contacte en el cap siga accidental (tackle accidental), correspon com a mínim cobrar penal.[13][12]
Simultàneament la WR va definir una série de normes educatives a tindre en conte per totes les persones involucrades en el joc:[13][12]
- "Educar que els tackles illegals no estan necessàriament definits per a on comencen ya que poden passar d'una posició llegal a fer contacte en el coll/cap";
- "Educar que estar agazapado a l'altura de la cintura al taclear i entrar en contacte és la posició ideal per a previndre les lesions";
- "Promoure les millors tècniques possibles per a protegir el cap– s'obtindran consells d'entrenadors de defensa d'èlit per a identificar la millor tècnica de tackle i la millor posició d'impacte per al portador del baló, incloent guies per al tackle doble i triple".
Posada de la pilota en joc i reposició
El joc s'inicia en un puntapié d'eixida, que deu efectuar-se de sobrepique, realisat des del centre del camp.[14] Tots els jugadors de l'equip que efectua l'eixida deuen ubicar-se per darrere de la pilota fins que esta haja segut pateada, i els rivals a dèu metros de distància. El baló deu superar la distància de dèu metros sense eixir del camp[15] i botar o ser atrapat dins d'ell.[16] El joc general ha començat, i continuarà fins que es produïxca una interrupció. El joc s'interromp quan la pilota ha quedat “morta”: la pilota ha eixit dels llímits de l'àrea de joc, s'ha marcat un tant, s'ha produït una anulada, s'ha produït una infracció sense ventaja per a l'equip no infractor, un jugador ha demanat una marca (mark), o s'ha produït una atra interrupció en el joc. El silbato de l'àrbit marca els puntapiés d'eixida (no els de reinicie) i les pilotes mortes. L'àrbit fa sonar el seu silbato també per a indicar que ha detingut el conte del temps, per eixemple per a que un jugador lesionat siga atés o per a donar indicacions al capità d'un equip, i que l'ha reiniciat. Quan el temps s'agota, el joc continua fins que s'haja produït una pilota morta, llevat que açò fora com a conseqüència d'una infracció castigada en penal, en el cas de la qual deurà continuar baix el mateix principi. El reinicie del joc en el segon temps es produïx també en un puntapié d'eixida, a càrrec de l'equip que no va efectuar el del començ del partit.
- Si la pilota ix dels llímits del camp de joc tocant el sol o qualsevol objecte o persona fòra del camp, per les llínees laterals entre abdós llínees de gol (“llínees de touch”), el joc es reinicia en un line out.
- Si la pilota ix dels llímits del camp de joc per la llínea final (“llínea de pilota morta”) o les llínees laterals entre la de gol i la de pilota morta (“llínees de touch in goal”),
- Si va ser introduïda al in goal pels atacants, els defensors efectuaran un puntapié de reinicie en la llínea de 22 metros (o en qualsevolloc darrere d'ella), a menos que els atacants hagueren pateado la pilota i esta haguera eixit sense botar en el camp de joc, en el cas del qual els defensors podran triar entre una eixida de 22 metros o un scrum en el punt a on la pilota va ser pateada;
- Si va ser introduïda al ingoal i treta despuix de les llínees pels defensors, el joc es reiniciarà en un scrum a cinc metros de la llínea de gol.
- Si s'ha marcat un tant, l'equip que no va marcar efectua un puntapié de reinicie[17] des del centre del camp.
- Una anulada es produïx quan un jugador defensor recolza la pilota en la seua in-goal.
- Si va ser introduïda al in-goal per un atacant, l'equip defensor efectuarà un puntapié de reinicie des de la llínea de 22 metros.
- Si va ser introduïda per un defensor, l'equip atacant tirarà la pilota a un scrum en la llínea de 5 metros.
- Si s'ha produït una infracció, i l'àrbit determina que l'equip no infractor no va poder obtindre ventaja territorial o tàctica en continuar jugant, el joc deu reiniciar-se en l'eixecució de la penalidad corresponent:
- Si es tracta d'una infracció lleu, per eixemple que el jugador que portava la pilota l'ha deixat caure avant (knock-on) o l'ha passat en les mans alvance (“passe forward”), el joc es reiniciarà en un scrum;
- Si es tracta d'una infracció de mijana gravetat, per eixemple que un equip s'ha alvançat a l'orde de l'àrbit per a entrar en el scrum, o ha demorat el joc, o ha tancat la distància entre rencs en un line out, el joc es recomençarà en un puntapié lliure o free kick; tots els jugadors de l'equipe infractor deuen alluntar-se cap al seu camp fins a una llínea parala a la de goal a dèu metros de distància del punt a on s'efectuarà el puntapié, so pena de ser castigats en un nou free kick dèu metros camp dalt;
- Si es tracta d'una infracció séria (jugador fòra de joc o off side, joc brut o perillós, inconducta), el joc es reiniciarà en un puntapié penal, al que s'aplica la mateixa regla de dèu metros que per al puntapié lliure; en lloc de patear un free kick o un penal, l'equip no infractor pot triar tirar la pilota a un scrum en elloc de l'infracció.
- Un jugador defensor situat darrere de la seua llínea de 22 metros que atrapa limpiamente una pilota pateada per un atacant ans que esta toque el sol pot “demanar una marca” cridant “¡mark!” al moment de rebre el baló; l'àrbit li concedix un puntapié lliure en la marca, que té les mateixes característiques d'un free kick;
- El joc pot interrompre's per atres raons imprevista: la pilota toca a l'àrbit i algun dels equips obté ventaja d'això, hi ha un jugador lesionat en el sol i el joc s'acosta a la seua posició de modo que puga haver perill, resulta impossible resoldre una situació de disputa (scrum, ruck o maul) perque la pilota ha quedat inaccessible per a abdós equips, l'àrbit no pot determinar si la pilota ha segut recolzada en el in-goal o quí l'ha recolzat, el baló es deteriora de modo que no pot utilisar-se, etc. En eixos casos, resolta la circumstància que va provocar l'interrupció, el joc continua en un scrum al que tira la pilota l'equip que estava en possessió d'ella abans de l'interrupció; en el seu defecte, l'últim en jugar-la; i en el seu defecte, l'atacant.
Line out
Quan el baló, o el jugador que ho du, ixen del camp per la llínea de touch, el joc es reinicia per mig d'un traga de banda cridat line out que deu tirar-se recte i superant la llínea ubicada a cinc metros camp adins del touch entre dos rencs de jugadors, una de cada equip i separades per una distància d'un metro. Els jugadors deuen botar per a obtindre la pilota, podent ser impulsats i sostinguts pels seus companyers. Ellançament li correspon a l'equip que no la va enviar fòra, llevat que haja segut conseqüència d'un penal o que la pilota haja segut pateada des de camp propi i haja eixit darrere de la llínea de 22 yardes contràries (regla 50-22), en el cas de la qual deu llançar l'equip que pateó. L'equip que llança la pilota decidix també quants jugadors va a haver en el renc (de 2 a 14), mentres que l'atre equip pot tindre menys pero no més. Tots els demés jugadors, llevat ellançador, un opost allançador de l'equipe rival, i un receptor per cada equip, deuen alluntar-se dèu metros cap al seu camp de la llínea perpendicular al touch per a on es tirarà la pilota.[10]
La posició en la que s'efectuarà el tir no és necessàriament aquella que el baló va creuar la llínea de touch. Si el baló va ser pateado per un jugador per davant de la seua llínea de 22 metros, o per darrere d'ella quan és l'equip defensor ho va introduir en la seua zona de 22 metros, llavors ellançament deu efectuar-se en llínea en elloc des d'a on es pateó. En qualsevol cas, l'equip que deu repondre la pilota en joc pot decidir efectuar un “tir ràpit” en qualsevolloc entre la seua llínea de goal i la llínea en que deu formar-se el line out; pero per a això deuen complir-se certes condicions: que s'utilise el mateix baló que va eixir del camp, que no haja segut tocat per ningú llevat el jugador que llança (i eventualment pel jugador rival que va eixir fòra del camp en el baló), i que no hi haja principiado la formació del line out. En el tir ràpit no es requerix que el baló siga tirat paralament a les llínees de goal: pot enviar-se oblicuamente cap a la llínea de goal dellançador, pero deu superar la llínea de cinc metros parala al touch.[10]
La pilota no deu tirar-se intencionalmente en les mans al touch. Esta acció és considerada joc brut i castigada en un penal des delloc del punt de la cancha.[10]
Scrum
- Artícul principal → Scrum (rugby).

El scrum o la melé, una de les formacions més reconeixibles del rugby, és una puja front a front, d'un grup de cada equip format per un màxim d'huit i un mínim de tres jugadors en tres llínees,[18] que s'enfronten agazapados i agarrats entre sí, per a començar a espentar en la finalitat d'obtindre el baló que ha segut llançat en mig d'ells i sense tocar-ho en la mà. El grup que haja obtingut el baló, deu traure-ho sense tocar-ho en la mà per darrere de la formació, a on ho prendrà un jugador (usualment, pero no sempre, el "mig melé" o "mig scrum") i continuarà el joc.[10]
Tant en el traga de banda quan el baló ix fora (line out) com en el scrum (la melé), el sentit de les regles és que existixca disputa per la pilota. Eixa és la diferència en les infraccions majors, que es penalisen en una patada de castic (tir als postes, tir fòra o posada en joc), en la que l'equip infractor no pot intervindre.[10]
Rucks i mauls
Els rucks i els mauls són les formacions grupals de lluita per la pilota que formen abdós equips durant el desenroll del joc. La diferència entre abdós estreba en si la pilota es troba en poder d'un dels jugadors ("maul"), o si es troba en el sol ("ruck").[10]
El maul (llei 17) és una formació essencialment ofensiva. Es produïx quan un jugador que du la pilota és agarrat per un o més defensors, i hi ha un o més companyers del portador de la pilota agarrats a est, tots ells sobre els seus peus (com a mínim deuen ser dos atacants i un defensor). Les seues regles són complexes, pero bàsicament no deu deixar de moure's cap a la meta i en els defensors retrocedint; si és detingut durant cinc segons, algun jugador atacant deu abandonar el maul en la pilota o passar-la; en cas contrari, l'acció de l'equip atacant és castigada en un scrum a favor del defensor. En un maul pot realisar-se un try.[10]
En la reglamentació vigent fins a agost de 2008, esta formació no es podia derrocar, per ser considerat joc perillós, sancionant-se en eixe cas en penal. Entre l'1 d'agost de 2008 i l'1 de juny de 2009, es varen posar en vigència tretze Variacions Experimentals Reglamentàries (ELVs), entre les que es va incloure una que permetia derrocar el maul. No obstant, després de ser examinades durant la temporada 2008/2009 la IRB va decidir no confirmar esta variació, tornant a estar prohibit derribar el maul a partir de l'1 de juny de 2009.[7]
El ruck (llei 16) és una formació més orientada a la disputa de la pilota, pero quan és eixecutada en série, també es convertix en una ferramenta ofensiva. El ruck es forma en la pilota en el sol i en a lo manco un jugador de cada equip chocant i licitant per la pilota, pero habitualment són varis. El ruck ho formen els jugadors parats i enfrontats en els seus contrincants, que deuen "ruquear" la pilota, açò és tractar d'obtindre-la. El ruck sol formar-se quan un jugador en la pilota és derribat; els seus companyers vénen llavors a protegir la possessió del baló, passant un peu per damunt d'est, prenent aixina possessió de la pilota i obligant a l'equip contrari a passar completament per dalt del jugador derribat i córrer als jugadors contraris per a prendre la posició de la pilota. No es pot entrar lateralment a esta formació ya que seria sancionat en un penal.[10]
Quan es formen un ruck o un maul, es formen també dos llínees imaginàries de fòra de joc. Estes llínees, parals a les de gol, passen per darrere del peu més retardat de l'últim jugador de cada bando en el ruck o maul i van d'una llínea lateral a una atra llínea lateral. Qualsevol jugador que estiga davant de la seua respectiva llínea de fòra de joc i no forme part del ruck o maul es considera fòra de joc i pot ser penalisat si intervé directa o indirectament en el joc. Al ruck i al maul solament es pot ingressar des d'arrere de dites llínees imaginàries.[10]
Infraccions
El fòra de joc (offside) és l'infracció més comuna durant una trobada. Si la penalisació s'otorga a una distància raonable per al pateador de l'equip no infractor, est pot decidir per patear cap als postes per a obtindre tres punts. L'equip infractor té que ubicar-se a 10 m de distància de l'equip que patea i no pot fer cap moviment ni soroll, ni tan sols alçar els braços. Si la falta és convertida (transformada), el joc es reinicia en la llínea de centre en un traga de l'equip que va cometre l'infracció. Pel contrari, si la penalisació no és convertida (transformada), normalment es reinicia la trobada des dels 22 m en una patada de botepronto (drop) de l'equip que va cometre l'infracció; esta patada es diu "eixida de 22 metros". Atres penalisacions freqüents inclouen joc perillós, interferència, no soltar el baló en el sol, i llançar-se sobre un ruck (montonera en el sol). L'equip al que se li otorga la falta (pateador) pot reiniciar el joc en un chicotet toc en el peu (passant la marca) per a iniciar una jugada o en una patada a la llínea de banda (touch) per a obtindre un traga de banda. En est traga de banda, l'equip que pateó el baló té el dret de llançar el baló novament en el line-out. Per a infraccions menors (tals com alvançar el peu en el scrum), s'otorga un tir lliure o free kick. A diferència del colp de castic (penal), este no pot patearse directament als postes per a guanyar punts. Ademés, l'equip infractor pot carregar cap al baló una volta el pateador haja fet algun moviment per a patear el baló.[10]
Variacions de les lleis
El rugby s'ha caracterisat per una evolució dinàmica de les lleis del joc. Regularment s'introduïxen modificacions que tenen per intenció agilitar el joc, fer-ho més atractiu per als espectadors i més segur per als jugadors, i reduir els màrgens d'error en els fallos arbitrals: el rugby ha segut el primer deport colectiu que ha adoptat la revisió en vídeo de les situacions de difícil resolució, realisada per un quart àrbit a instàncies de l'àrbit principal. En general, les modificacions solen provar-se primer en un àmbit restringit (en els últims anys, la Universitat de Stellenbosch en Suràfrica, per a després estendre's a un àmbit major; per eixemple, algun torneig regional important), per a després generalisar-se com a “variacions experimentals”. La IRB analisa el resultat d'este procés, i finalment s'incorporen com a lleis permanents les variacions experimentals que s'hagen evaluat positivament.cita requerida
Les variacions reglamentàries de 2009 (ELV)
En el 2008,la IRB va aprovar una série de modificacions substancials al reglament, conegudes per la seua sigla en anglés, ELV (Experimentalaw Variations, o Variacions Reglamentàries Experimentals), que es varen posar en pràctica en tots els tornejos oficials del món entre l'1 d'agost de 2008 i l'1 de juny de 2009.[6] Despuix de ser evaluades globalment durant la temporada 2008/2009, el IRB va decidir confirmar 10 de les 13 variacions i incorporar-les definitivament a les Lleis del Joc, en excepció de les ELV 2, 3 i 6, que permetien derribar el maul i decidir lliurement la cantitat de jugadors a colocar en el line out (traga de lateral).[7]
Els canvis venien estudiant-se des de 2004 i varen començar a implementar-se experimentalment en 2006 en l'universitat surafricana de Stellenbosch, per lo que són referides també com les Regles de Stellenbosch. De les moltes variacions propostes i ensajades, la IRB va decidir finalment experimentar en tot lo món tretze regles noves. D'elles, 10 es varen incloure finalment en les Lleis del Joc en el 2009.
Resum de les Variacions Reglamentàries Experimentals (ELV) de 2008
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Les ELV de 2012
El 15 de maig de 2012 la IRB va sancionar onze noves variacions experimentals generals,[19] a ser posades en pràctica a partir de l'1 de setembre de 2012 en els tornejos de l'hemisferi nort, i de l'1 de giner de 2013 en els de l'hemisferi sur, i una exclusivament per a la variant seven a side vigent a partir de l'1 de juny de 2012.[20]
Resum de les variacions reglamentàries Experimentals (ELV) de 2012-13
| |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| ||
La ELV de 2013
Per a la temporada 2013-2014 es va produir una modificació referent a l'entrada al scrum (llei 20.1 "Formació d'un Scrum"), que va començar a aplicar-se a l'inici de temporada en cada hemisferi. La variaciòn consistix en reemplaçar el temps intermig de la seqüència d'entrada de tres temps ("cucllas, tocar, ya") per "prendre's", de modo que els jugadors de les primeres llínees estiguen efectivament agarrades entre sí i en la primera llínea oponent, de modo de proporcionar major estabilitat a la formació abans de l'introducció de la pilota.[21]
A partir de 2017
La World Rugby va decidir implementar a partir del 3 de giner de 2017 una série de mides en la finalitat d'aumentar les precaucions per a evitar el tackle alt, és dir, el tackle en la que la persona tacleada és presa o colpejada en la zona del coll i el cap. Per a això, la WR va incorporar les figures del tackle atolondrado (reckless tackle) i del tackle accidental (accidental tackle).[13][12]
Regles opcionals per a previndre el COVID-19
El 28 de maig de 2020, durant la pandèmia del COVID-19 la World Rugby va elaborar una série de regles opcionals per a les unions nacionals, en la finalitat de reduir els riscs de contagi.[22] Les regles varen ser elaborades per un grup d'especialistes que va incloure meges, baix la guia de la Organisació Mundial de la Salut (OMS).[22] Les regles són opcionals i temporals per a ser utilisades per les unions nacionals, que deuen actuar sempre complint les normes sanitàries de cada país i en assessorament mèdic.[22]
Les dèu regles tenen com a objectiu reduir el temps de contacte físic entre les persones competidores i són les següents:[23]
- Scrum
- No reiniciar (reset) el scrum. Correspon un free-kick a favor de l'equip que va introduir la pilota.
- Els hookers deuen usar un peu de fre per a estabilisar el scrum. Sanció: free-kick.
- En cas de penal o free kick no hi haurà opció per a realisar un scrum.
- Si, dins del in goal, un atacant és subjectat o comet knock on, correspondrá eixida de drop des de la llínea de in goal.
- Tackle
- Targeta taronja en cas de tackle alt. Una volta revisada l'acció, si no correspon targeta roja, el temps fòra de la cancha serà de 15 minuts.
- S'elimina el tackle asfixiant. Es considera tackle i juga l'equip que duya la pilota.
- Ruck
- La duració del "jugue" es reduïx de 5 segons a 3 segons. La sanció és un free kick.
- La sanció per ignorar el "jugue" en rucks, scrums o mauls serà un free kick.
- Maul
- Ningú pot sumar-se a un maul si no ho integrava des d'un inici. Sanció: free kick.
- El maul solament podrà tindre un moviment d'impuls cap a avant. Sanció: free kick.
Proves globals de lleis 2021/2023
En 2021, la World Rugby ha establit una série de regles noves per a ser posades a prova durant un any a partir de l'1 d'agost de 2021.
Proves globals de lleis 2021/2022
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Simultàneament, la World Rugby va adoptar una petició de Sanzaar de posar en pràctica en el Rugby Championship 2021, de la següent regla:
Targeta roja en Rugby Championship 2021
| ||||||||||||||
Relacionada en la mateixa qüestió, en 2022 la World Rugby va aprovar la següent regla per a aplicar a casos de targeta roja. Es va dispondre que la regla fora posada en pràctica en el Campeonat Mundial de Rugby Jovenil 2023, a realisar-se en la segona mitat del més de juliol. Cap a juny de 2023 la WR no havia resolt encara si la regla també resultaria d'aplicació en la Copa Mundial de Rugby de 2023.
Targeta roja
| ||||||||||||||
Indumentària de protecció
El rugby és un deport d'intens contacte físic. No obstant, les regles no permeten l'us de cap protecció rígida, puix estes podrien causar lesions als jugadors. Solament es permeten proteccions acolchades de fins a 5 mm de gruixa en algunes zones del cos; estes proteccions deuen ser aprovades per la World Rugby.[27] Habitualment s'ampren un protector bucal de material siliconado, una camiseta elàstica (usada per baix de la camiseta de l'equip) en proteccions per a muscles i coll i a voltes també per a esternó, costelles, renyons, columna vertebral i bíceps; una conya blana, destinat sobretot a reduir l'efecte dels colps en les orelles, i unes calces curtes o mijanes de contenció. Es permet l'us d'atres proteccions no rígides i de gruixa mínima per a previndre lesions, com a agenolladers o tobilleras, o en alguns casos l'us de suspensorios per a protegir els genitals contra impactes amoladors.
Modalitats de rugby
- Principals:
- Rugby union o o rugby a 15
- Rugby league o rugby a 13
- Rugby 7 o seven a side o simplement seven
- Minoritaris
- Deports similars:
- Fútbol australià
- Fútbol gaèlic
- Fútbol americà
- Balonmà (Handball)
- Jugger
Rugby 15 o rugby union
- Artícul principal → Rugby union.
La versió d'este deport més coneguda és la del rugby jugat per equips de quinze jugadors, encara que no és l'única. És lo que es coneix en el món anglosaxó com a rugby union, en referència a la federació (Union) de clubs que es rigen per normes comunes i que, tradicionalment, havien segut universitaris o aficionats. Un partit dura 80 minuts, dividit en dos parts de 40 minuts, en un descans de 15 minuts entre cada temps.cita requerida
Seguix el model propost per William Webb Ellis. Per cada equip juguen un total de 15 jugadors dividits en dos grups: forwards o davanters i backs o tres quartos. Les denominacions dels llocs, de la mateixa manera que el restant de la terminologia de joc, varia considerablement entre Espanya i els demés països hispanohablante.cita requerida
Els jugadors de l'1 al 8 (forwards) formen el pack, la "davantera" o "paquet" per a realisar el scrum (la melé):
Primera llínea: els jugadors que intenten dur la pilota al seu costat i que estan en el choc; la seua funció en els scrums és mantindre el scrum estable, els pilars (números 1 i 3) solen ser els més forts i pesats d'entre tots els jugadors.
- 1 - Prop - Pilar esquerre
- 2 - Hooker - Hooker, enganche o talonador
- 3 - Prop - Pilar dret
Segona llínea: generalment els jugadors més alts de l'equip i que es fan càrrec d'espentar en els scrums també solen ser els encarregats de guanyar la pilota en els tragues des delateral. (touche, line-out)
- 4 - 2nd row - Segona llínea o lock
- 5 - 2nd row - Segona llínea o lock
Tercera llínea: els jugadors que mantenen la formació equilibrada per a que no es desarme cometent una falta.
- 6 - Flanker - Ala, flanker o wing forward
- 7 - Flanker - Ala, flanker o wing forward
- 8 - Number 8 - Octau, tercera centre o número 8
Llínea de tres quartos o "backs": En els distints països, estos jugadors reben diferents noms d'acort en la seua pròpia tradició. Aixina, en Austràlia i en Nova Zelanda l'obertura (n.º 10) i el primer centre (n.º 12) es denominen first i second five eights, respectivament.
- 9 - Scrum-half - Mig scrum o mig melé
- 10 - Fly-half - Obertura o mig obertura
- 11 - Left wing - Wing o Wing esquerre
- 12 - Inside center - Primer centre o primer inside
- 13 - Outside center - Segon centre o segon inside
- 14 - Right wing - Wing tres quartos o ala dret
- 15 - Full back - Fullback, zaguero o arrière
| Ubicació dels jugadors de rugby 15 dins del camp de joc | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
|
Rugby 13 o rugby league
- Artícul principal → Rugby League.
Des del XIX existix en Anglaterra una variant les regles de la qual diferixen en part i en la que juguen equips de 13 jugadors; estos varen ser professionals pràcticament des de l'implantació d'eixa modalitat. A eixe joc li'l va cridar rugby league, en referència al campeonat de lliga en que s'enfrontaven els clubs que remuneraven als seus jugadors. D'Anglaterra va passar a alguns països de l'esfera cultural i d'influència britànica (Austràlia, Nova Zelanda), aixina com a França.cita requerida
Rugby League Football o rugby a 13 és un deport d'equip jugat per dos equips de 13 jugadors 4 en el banc (reserves). L'objectiu fonamental, com en el rugby de 15, consistix en recolzar un baló en el sol en les mans sobre o despuix de la llínea d'ensaig. Açò es denomina ensaig i té un valor, en Rugby League de 4 punts. Despuix de l'ensaig, l'equip anotador té el dret de patear el baló cap a la porteria adversària, i si conseguix passar-ho (transformació) entre els dos pals verticals i per damunt del travesser, anota 2 punts més. També poden conseguir-se punts tirant a pals despuix d'un penalti, consistent en tirar a pals durant el joc obert deixant prèviament botar el baló en el sol. En abdós casos el seu valor és d'1 punt. L'equip adversari intenta impedir a l'equip d'atac realisar este gol obstaculisant al jugador en la pilota.cita requerida
En àrees d'Anglaterra a on predomina el rugby a 13 - Yorkshire i el noroest -, l'us del terme rugby es referix, per lo general, al rugby a 13, a diferència de la major part del país, a on este terme es referix al Rugby Union o Rugby a 15. En àrees d'Austràlia i Nova Zelanda a on predomina el Rugby a 13, el joc sol conéixer-se com league o fútbol. En França, el joc es coneix com a Rugby à Treize ("rugby a tretze", en francés). En Argentina, el nom adoptat va ser rugby 13.cita requerida
Al principi, el rugby a 13 ho jugava una facció que es va escindir de la Federació Anglesa de Rugby (RFU) conegut com l'Unió del Nort. Quan es varen produir també escissions similars en les federacions de rugby afiliades a la RFU en Austràlia i Nova Zelanda, en 1907 i 1908 varen formar associacions conegudes com a Rugby Leagues i varen usar les regles de l'Unió del Nort modificades. L'Unió del Nort més vesprada va canviar el seu nom pel de la Rugby Footballeague. Aixina, el joc es va fer conegut com la Rugby League.cita requerida
Rugby 7
- Artícul principal → Rugby 7.
El format de rugby de 7 (seven-a-side) es juga en tornejos curts (d'un dia o una fi de semana). S'utilisa el mateix camp que en la modalitat de 15 hòmens, pero en sol 7 jugadors per equip. Les variacions respecte de les regles del joc de quinze són:
- El partit es dividix en dos temps que duren sèt minuts (catorze, en total).
- Les suspensions per amonestació (targeta groga) duren dos minuts, en lloc dels dèu del rugby de quinze jugadors.
- Els scrums es formen en tres jugadors per equip.
- Les conversió solament poden efectuar-se per puntapiés de sobre-pique (drop) i en un lapsus màxim de 30 segons posterior al try.
- Despuix de marcat el tant, el puntapié de reinicie és efectuat per l'equip que va marcar.
- Les infraccions en els puntapiés d'inici i reinicie no estan subjectes a opció de l'equip no infractor: sempre es castiguen en un free kick.cita requerida
Existix un Campeonat del Món de Rugby a 7 i un circuit mundial, i va ser acceptat com a deport olímpic per a les Olimpiades de 2016.[28]

Touch rugby
Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Excerpt».
Valors destacats en el rugby
El rugby és un deport en el que tradicionalment s'ha donat gran importància als valors morals. Les normes oficials del joc estan integrades per lo que es denomina "Document del Joc", orientat a garantisar la conducta ètica de tots els involucrats en el joc, "tant dins com fora del camp". Una mostra de l'importància dels valors ètics en el rugby és la disposició referida a l'esperit del joc que està inclosa en el Document:
El rugby li deu molt del seu atractiu al fet de ser jugat conforme la lletra, pero també dins de l'esperit de les Lleis. La responsabilitat d'assegurar que açò ocórrega no residix en un sol individu: involucra a entrenadors, capitans, jugadors i àrbits.
És a través de la disciplina, el control, i el respecte mutu que florix l'esperit del joc, i en el context d'un joc tan exigent físicament com el rugby, estes són les qualitats que forgen la camaraderia i el sentit de joc net, essencial per al prolongat èxit i supervivència del joc.
Poden considerar-se tradicions i virtuts de vella estirp, pero han passat la prova del temps i en tots els nivells en que es practica el joc, seguixen sent tan importants per al futur del rugby com ho han segut durant el seu llarc i distinguit passat. Els principis del rugby són els elements fonamentals sobre els que es basa el joc, i permeten als participants identificar immediatament el caràcter del joc i lo que ho fa peculiar com a deport.
Des de primerenca edat, als jugadors de rugby se'ls ensenyen una série de qualitats positives, com són el companyonia, la honestitat, el respecte, la disciplina, la llealtat, el sacrifici i el altruisme.[29]
A diferència d'atres deports d'equip, en el rugby els jugadors no solen discutir als àrbits les seues decisions, ni tracten d'enganyar-els per a traure partit de les seues decisions.[30] Els tants són necessàriament conseqüència de l'esforç de tots, per lo que no es produïxen les celebracions individuals, despuix de la consecució d'un try (ensaig) o una conversió (transformació), que es produïxen en atres deports. Al final del partit, els jugadors d'abdós equips confraternizan junts en el cridat «tercer temps», en el que beuen i mengen junts per invitació de l'equip local.Erro en la cita: Element <ref> no vàlit;
les referencies sense nom deuen de tindre contingut
IRB-World Rugby
En el marc del tancament de la World Rugby Conference and Exhibition que es va celebrar en Londres el dia 19 de novembre de 2014, la IRB, l'associació mare del rugby mundial, va presentar el seu nou programa de canvi de marca i va passar oficialment a cridar-se World Rugby.cita requerida
En el cor de la marca hi ha un posicionament distint, expressat visualment a través d'un logo més modern i progressiste que encarna la missió de World Rugby per a fer créixer el joc en tot lo món, mantenint un víncul en el patrimoni de l'organisació a través de la seua combinació de colors blau i vert.cita requerida
El president de World Rugby, Bernard Lapasset, va dir: «El rugby ha creixcut molt en els últims quatre anys, alcançant una participació global de 6,6 millons de jugadors, impulsat per l'èxit comercial de la Rugby World Cup, les estratègies de desenroll de World Rugby i les seues inversions récort, la fortalea de les Unions i la tornada del rugby al Programa Olímpic».cita requerida
L'anunci es va realisar en el tancament d'una exitosa World Rugby Conference and Exhibition, que va reunir a més de 700 delegats de 60 països durant més de dos dies en els que varen participar de tallers que varen invitar a la reflexió i charrades que varen cobrir els temes més importants del rugby actual: el benestar de jugador, l'integritat per al futur de la Copa del Món de Rugby i la realisació d'un excepcional event de Rugby Seven en els Jocs Olímpics de Riu de Janeiro 2016.cita requerida
Sobrenoms dels equips
Sobrenoms de les seleccions
Per lo general, i a diferència d'atres deports, les seleccions nacionals de rugby reben, ademés dels seus noms oficials, renoms afectius. Alguns dels sobrenoms més coneguts són:
- Els Springboks de Suràfrica: l'emblema de la Unió de Rugby de Suràfrica és un antílop, el Antidorcas marsupialis (en afrikáans, spring=botar, bok =antílop). El símbol estava prou lligat al periodo del apartheid i per això es va intentar substituir-ho per la flor de Protea, sense èxit.
- Els All Blacks de Nova Zelanda: fa referència al seu uniforme totalment negre. També són coneguts com kiwis, pel pardal homònim, molt comú en el país. Una llegenda discutida[31] sosté que quan l'equip neozelandés va jugar contra Hartlepool en 1905, un periodiste va escriure que semblaven tots jugadors de la llínea ("all backs", en referència al seu maneig de la pilota).
- Els Pumes d'Argentina: curiosament, l'emblema és un yaguareté (jaguar), que en una gira per Suràfrica en 1965 varen confondre en un puma.
- La XV de la Rosa d'Anglaterra és l'emblema dels Lancaster (rosa roja) que duen els anglesos en la camiseta.
- Els Wallabies d'Austràlia: el wallaby és un chicotet cangur australià, l'emblema de l'Unió de Rugby del país.
- Els Bleus de França: pel color blau de la camiseta d'eixe país; també Els tricolores, per la bandera reflectida en la seua indumentària (pantaló blanc, miges roges) i el XV del Gall (coq), que servix per al joc de paraules, gallus (gall, en llatí) en gaulois (gal, en francés), emblema de la federació francesa.
- El XV del Trébol (shamrock) d'Irlanda: representa a Sant Patricio, el evangelizador de l'illa, i és el símbol d'abdós Irlandas que juguen juntes en la selecció.
- La XV de la Penca (thistle) d'Escòcia: segons la tradició, el penca guardià va alertar a les defenses escoceses quan els danesos intentaven conquistar el país i es varen punchar en els seus púas. El penca va acompanyat delema Nemo m'impune lacessit (en llatí: "Ningú em danya en impunitat").
- Els Ret Dragons de Gals: la bandera galesa està formada per dos bandes horisontals, una blanca i una atra verda, de les que descolla un enorme dragó roig, color ademés de la camiseta dels seus jugadors. No obstant, els galeses tenen varis renoms més, com el XV del Porro (leek), en referència a la llegenda dels porros colocats en els caixcos galeses per a distinguir-se en la batalla de l'enemic sajón durant el VI. En l'emblema galés apareixen tres plomes d'esturç concedides al Príncip de Gals en la batalla de Crécy; no obstant, els galeses les identifiquen en els porros. Un atre sobrenom és el dels Miners, la professió més habitual dels antics jugadors galeses.
- Els Azzurri d'Itàlia, pel color de la camiseta; en els mijos britànics se li coneix també com Gladiators.cita requerida
Atres equips
- Els Flying Fijians de Fiji o fiyianos voladores: pel seu joc velocísimo, encara que el seu emblema és una palmera.
- Els Teros d'Uruguay: per l'au (Vanellus chilensis) que és típica en el seu país.
- Els Còndors de Chile: en referència al còndor que apareix en el Escut de Chile i en la camiseta de la selecció.
- Els Canucks de Canadà: de dubtós orige, alguns ho fan derivar de CA (Canadà) + UK (United Kingdom), uns atres parlen de la deformació en francés de Kanada i moltes atres hipòtesis, de totes formes per a alguns és despectiu. També solen ser coneguts com Grizzlies, ya que la majoria són oriunts de la Columbia Britànica, a on abunda este orso.
- Els Manu Samoa de Samoa: fa referència a un antic caudillo de l'illa.
- Els Ikale Tahi de Tonga: En tongano, les àguiles marines.
- The Eagles dels Estats Units: l'àguila emblema de la seua federació.
- Els Stejarii de Romania: roures, pel seu símbol el full de roure.
- Els Brave Blossoms de Japó, o Cherry Blossoms, de les flors de cerezo del seu emblema.
- El XV delleó d'Espanya: pelleó de l'emblema de la Federació Espanyola de Rugby en les camisetes. També Bous.
- Els els de Geòrgia: per un antic joc georgià semblança al rugby.
- Vos Llops de Portugal.
- Els Tucanes de Colòmbia: pel tucán, una de les aus típiques del país.
- Els Welwitschias de Namíbia: per la Welwitschia mirabilis, planta del desert de Namíbia.
- Els Sabres de Zimbabue: pel antílop sabre (Hippotragus niger).
- Els éléphants de Costa d'Ivori.
- Els Isards d'Andorra: isart pirenaic, Rupicapra rupicapra.
- Els Zwarte Duivels de Bèlgica: diables negres.
- The Vultures de Botswana: els buitres.
- Els Atles Lions de Marroc: pel lleó de l'Atles de les montanyes marroquines.
- Els Pukpuks de Papúa Nueva Guinea.
- Els Yacarés de Paraguay: en referència al yacaré, un reptil aligatórido que habita en regions tropicals de Sudamérica.
- Els Tumis del Perú: fa referència al tumi, un gavinet ceremonial utilisat en l'antic Perú.
- Els Piqueros d'Equador: fa referència a Sula nebouxii, una espècie d'au pelecaniforme que habita les Illes Galápagos.
- Els Colorats de Bolívia: fa referència a l'històric regiment d'infanteria bolivià Colorats de Bolívia.
- Les Orquídees: en referència a la orquídea, flor nacional de Veneçola. Encara que totes les seleccions nacionals deportives d'este país es denominen vinotinto, per ser el color de la camiseta.
- Els Nómades de Kazakhstan: en referència a l'antiga tradició de guerrers nómades d'esta nació del Àsia Central.
- Les Serps de Mèxic: en referència a l'escut de la seua federació, una serp bicéfala extreta d'un còdex prehispánico.
- Els Vos vos de Rússia.
- Els Tupis de Brasil: en referència als pobles amazónicos que habitaven el territori abans de l'arribada dels europeus.
- Els Quetzals de Guatemala: pel Au Nacional de Guatemala.
- Els Torogoces d'El Salvador: en referència a l'au nacional, el torogoz.
- Els Guarias de Costa Rica: en referència a la flor nacional, la guaria morada.
- Els Diables Rojos de Panamà: en referència al primer club de rugby fundat en Panamà, Els Diables Rojos Rugby Club.
Jocs Olímpics
- Artícul principal → Rugby en els Jocs Olímpics.
El rugby va ser inclós com a deport olímpic a iniciativa del Baró Pierre de Coubertin, impulsor de les Olimpiades modernes, qui havia segut àrbit de la final de 1892, entre Stade Français i Racing Club de France. Va estar present en els Jocs Olímpics de París 1900, Londres 1908, Amberes 1920 i París 1924. Les causes de la seua exclusió varen ser la mínima cantitat de països participants (promig baix de 3), el debut de les dònes en els Jocs Olímpics de Ámsterdam 1928 i el major émfasis del COI en els deports individuals. En Berlín 1936 es va jugar per última volta encara que va ser de caràcter amistós.
| París 1900 | [[Image: |
no entregada | |
| Plantilla:BanderaOL | |||
| St. Louis 1904 | no inclós en el programa olímpic | ||
| Londres 1908 | Plantilla:BanderaOL | Plantilla:BanderaOL | no entregada |
| Estocolm 1912 | no inclós en el programa olímpic | ||
| Amberes 1920 | [[Image: |
no entregada | |
| París 1924 | [[Image: |
||
Despuix de varis intents de que el rugby XV tornara als Jocs Olímpics, va acabar tornant en la seua modalitat de rugby a sèt. El 13 d'agost de 2009 s'inclou oficialment al rugby 7 com a deport del programa olímpic junt al gòlf per a l'edició de 2016 en Riu de Janeiro 2016. Es va seguir incloent en els Jocs Olímpics de Tòquio en 2020 i en París 2023. Aixina com seguirà en els d'els Àngeles 2028.
Els resultats d'estes edicions per a tant la categoria masculina com a femenina varen ser:
| Any | Sèu | Final | 3º-4º lloc | ||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Or | Resultat | Argent | Bronze | Resultat | 4º Lloc | ||
| 2016 | Ric | Plantilla:Selr-i | 43 - 7 | Plantilla:Selr-i | Plantilla:Selr-i | 54 - 14 | Plantilla:Selr-i |
| 2020 | Tòquio | Plantilla:Selr-i | 27 - 12 | Plantilla:Selr-i | Plantilla:Selr-i | 17 - 12 | Plantilla:Selr-i |
| 2024 | París | Plantilla:Selr-i | 28 - 7 | Plantilla:Selr-i | Plantilla:Selr-i | 26 - 19 | Plantilla:Selr-i |
| 2028 | els Àngeles | A disputar-se | |||||
Vore també
- [[Archiu:{{#switch:Rugby|20px|Vore el portal sobre Rugby]] Portal:Rugby. Contingut relacionat en Rugby.
- Copa del Món de Rugby
- World Rugby
- Torneig de les Sis Nacions
- Rugby Championship
- Americas Rugby Championship
- European Nations Cup
- Linao
- Rugby per país
- Rugby en Argentina
- Rugby en Austràlia
- Rugby en Canadà
- Rugby en Chile
- Rugby en Espanya
- Rugby en França
- Rugby en el Regne Unit
- Rugby en Itàlia
- Rugby en Uruguay
- Rugby en Veneçola
Referències
- ↑ Diccionario de la lengua española
- ↑ «worldrugby. org/member-unions Member Unions». World Rugby. Consultat el 18 d'octubre de 2015.
- ↑ «ambito. com/noticia. asp? id=486697 El gòlf i el rugby són olímpics». Àmbit Financer. Consultat el 6 d'agost de 2015.
- ↑ "Football is a gentleman's game played by thugs and rugby is a game for thugs played by gentlemen".
- ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 «worldrugby. org/downloads/World_Rugby_Laws_2016_ES.pdf Lleis del joc de Rugby» (PDF). World Rugby. Consultat el 30 de novembre de 2016.
- ↑ 6,0 6,1 6,2 «archive. org/web/20111018140847/http://www. irb. com/mm/document/newsmedia/0/irbelvguideenfinal%5f5097.pdf Experimentalaw Variations (ELVs)». IRB, 2009. Archivat des d'el irb. com/mm/document/newsmedia/0/irbelvguideenfinal%5f5097.pdf original, el 18 d'octubre de 2021. Consultat el 24 de maig de 2008.
- ↑ 7,0 7,1 7,2 7,3 IRB. «archive. org/web/20091002222926/http://www. irb. com/newsmedia/mediazone/pressrelease/newsid=2031057. html#elv+recommendations+ratified ELV recommendations ratified». IRB. com. Archivat des d'el irb. com/newsmedia/mediazone/pressrelease/newsid=2031057. html#elv+recommendations+ratified original, el 2 d'octubre de 2009. Consultat el 20 de juny de 2009.
- ↑ Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadaReglament FER - ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
- ↑ 10,00 10,01 10,02 10,03 10,04 10,05 10,06 10,07 10,08 10,09 10,10 10,11 10,12 10,13 10,14 Tens que especificar títul = i url = al usar {{cita web}}.. Lloc oficial de World Rugby. Consultat el 9 de març de 2016.
- ↑ "Lleis del joc...", Llei 1
- ↑ 12,0 12,1 12,2 12,3 12,4 «com. ar/2016/12/15/nuevas-medidas-limitar-contacto-la-cabeza/ Noves mides per a llimitar el contacte en el cap». UAR.
- ↑ 13,0 13,1 13,2 13,3 «worldrugby. org/news/213339 New measures to limit contact with the head announced» (en anglés). World Rugby.
- ↑ Un sorteig previ al començ del partit determina qué equip donarà el puntapié d'eixida.
- ↑ Si no ho fera, l'equip rival té opció d'acceptar l'eixida, si ha jugat la pilota; demanar que el puntapié s'efectue novament, o demanar un scrum en el centre del camp, al que tirarà la pilota.
- ↑ Si la pilota ix directament fora del camp, l'equip rival té dret a demanar un nou puntapié, demanar un scrum en el centre del camp al que tirarà la pilota, o llançar un line out en la llínea mija del camp (o més alvance, en terreny contrari, si la pilota haguera eixit per darrere d'a on va ser pateada).
- ↑ Per als puntapiés de reinicie s'apliquen les mateixes regles que per als puntapiés d'eixida.
- ↑ Les variacions aplicables a menors de 19 anys exigixen que el número de jugadors d'abdós bandos en el scrum siga idèntic. Este principi no s'aplica als majors, que no obstant deuen ser huit quan el seu equip dispon de quinze jugadors en el camp.
- ↑ archive. org/web/20140425225910/http://clubs. rfu. com/Clubs/portals/DurhamRefereeSociety/Media/File/Law%20Updates/Notice%20of%20Approved%20Law%20Trials%202012.pdf Comunicat oficial de l'implantació.
- ↑ 20,0 20,1 archive. org/web/20120603225924/http://www. irblaws. com/2012/ Prova de modificacions a les lleis en elloc oficial d'IRB.
- ↑ IRB, irblaws. com/? domain=16 Capacitaciòn cucllas-prendre's-ya irblaws. com/? domain=16 archivat en Wayback Machine..
- ↑ 22,0 22,1 22,2 «world. rugby/news/569881 World Rugby creates access to optional domestic law trials to further reduïx COVID-19 risk». World Rugby.
- ↑ «worldrugby. org/? documentid=226 Optional and temporary Law Trials to mitigate risk of transmission of Covid-19». World Rugby.
- ↑ «world. rugby/the-game/laws/globalaw-trials Proves globals de lleis». World Rugby. Consultat el 14 d'agost de 2021.
- ↑ Tens que especificar títul = i url = al usar {{cita web}}.. Súper Rugby. Consultat el 11 d'agost de 2021.
- ↑ «lanacion. com. ar/deportes/rugby/cap a-donde-va-el-rugby-con-reglas-que-cambian-cada-ano-nid27042023/ Cap a on va el rugby en regles que canvien cada any». La Nació. Consultat el 5 de juny de 2023.
- ↑ Una llista completa de les proteccions aprovades està disponible en http://www. irb. com/lawregulations/approvedequipment/index. html irb. com/lawregulations/approvedequipment/index. html archivat en Wayback Machine.
- ↑ «olympics. com/es/deportes/rugby-7/ Rugby 7». Olympics. com.
- ↑ "Football is a gentleman's game played by thugs and rugby is a game for thugs played by gentlemen". ;
- ↑ Búsico, Jorge. «periodisme-rugby. com. ar/un-ejemplo-del-rugby/ Un eixemple del rugby». Periodisme Rugby. Consultat el 31 d'agost de 2013.
- ↑ New Zealand Rugby Museum, All blacks — the name?, disponible archive. org/web/20081014042608/http://www. rugbymuseum. co. nz/asp/container_pages/normal_menu/rmArticle. asp? IDID=138 en llínea, consultat 2008-04-21
Bibliografia
- Tens que especificar títul = i url = al usar {{cita web}}.. Lloc oficial de World Rugby. Consultat el 9 de març de 2016.
- Perasso, Sebastián I. (2007). Rugby didàctic, Buenos Aires: Dunken. ISBN 9789870227564.
- Perasso, Sebastián I. (2009). Rugby didàctic 2 (L'entrenador), Buenos Aires: Dunken. ISBN 9789870234227.
- Perasso, Sebastián I. (2011). Rugby didàctic 3 (Història i estadística), Buenos Aires: Dunken. ISBN 9789870247012.
- [enllaç trencat]
- Perasso, Sebastián I. (2011). google. com. ar/books/content? id=yB9bs39Is2EC&printsec=frontcover&img=1&zoom=5&edge=curl&imgtk=AFLRE70xBwqlw1r4HtRf6cyIP3Ro5oSxoswitmHAbyCua8Rn9-1TkqyjL8ej2R_t-5bfyC5TzWhkiT9EdrqQYyG5c64JC8B16ALepo8GCxucl9bW6SY-GBo8wXR14hzMrjikvezqnd0J Rugby didàctic 5 (Preguntes i respostes), Buenos Aires: Dunken. ISBN 9789870258391.
Enllaços externs
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Rugby.
Wikinoticias tiene noticias relacionadas con Rugby.
Erro al crear miniatura: Rugby en el Viccionari.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Rugby» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.