Tòquio

Tòquio

Tòquio (東京,  (🔊 Tōkyō)^?), oficialment Metròpolis de Tòquio (東京都, Tōkyō-to), és la capital de facto de Japó, ubicada en el centre este de l'illa d'Honshu, concretament en la regió de Kantō. És la ciutat més poblada del món, en conjunt és una de les 47 prefectures de Japó. És el centre de la política, economia, educació, comunicació i cultura del país. Conte també en la major concentració de sèus corporatives, institucions financeres, universitats i coleges, museus, teatres, establiments comercials i d'entreteniment de tot Japó.

En una població d'uns 40 millons d'habitants, es subdivide en 23 barris (区 -ku); 26 ciutats (市 -shi); un districte (郡 -gun) subdividido en tres pobles (町 -chō o -machi) i una vila (村 -són o -mura); i quatre subprefecturas (支庁 -shichō) subdivididas en dos pobles i sèt viles, que representen a vàries chicotetes illes al sur de Honshu que s'estenen més allà de 1800 km de Shinjuku, capital de la metròpoli i sèu de la governació. El centre de Tòquio, en els seus 23 barris, ocupa un terç de la metròpoli, en una població propenca als 13,23 millons d'habitants; esta àrea és lo que es coneix internacionalment com la ciutat de Tòquio. En la seua àrea metropolitana viuen més de 40 millons d'habitants, lo que la convertix en la major aglomeració urbana del món. En 2015 i 2019 va ser elegida com la ciutat més segura del món pel periòdic The Economist.

A pesar de que Tòquio és la romanisació més comuna del nom en japonés, el nom de la ciutat és Tòquio en espanyol i atres idiomes —entre ells l'alemà i el neerlandés—. En anglés i atres idiomes s'escriu Tòquio, encara que antigament també s'escrivia Tòquio. En el passat, la ciutat es denominava com Tokei, Edo o Yedo. El gentilici de Tòquio és tokiota.

La ciutat va ser sèu dels Jocs Olímpics de 1964 i els Jocs Olímpics de 2020 (que originalment estaven programats per a realisar-se del 24 de juliol al 9 d'agost del 2020, pero per la pandèmia de COVID-19 varen tindre que ser posposts a l'any següent i varen ser celebrats del 23 de juliol al 8 d'agost de 2021).

Definicions de Tòquio

El terme Tòquio pot referir-se a vàries realitats diferents a nivell geogràfic, urbà i administratiu.

Vintitrés barris especials

Els 23 barris especials varen reemplaçar a l'antiga ciutat de Tòquio, dissolta en 1943. Administrativamente, cada u forma municipis separats, comparables a un atre tipo de comuna urbana en l'organisació administrativa de Japó, les «ciutats», llevat que tenen un àmbit de jurisdicció restringit en comparació a estes últimes, com els districtes de París.

El govern prefectural és responsable de certs servicis públics tradicionalment pertanyents al nivell municipal, com el suministrament d'aigua, el tractament d'aigües residuals i els servicis públics, mentres que els districtes no tenen ingressos propis i viuen únicament de transferències financeres otorgades per la prefectura. No obstant, de la mateixa manera que atres municipis japonesos, cada u té una assamblea delliberativa i un alcalde elegit per sufragi universal directe cada quatre anys. Estos barris especials agrupaven 9 793 163 habitants a 1 de març de 2024 sobre 617 km², aproximadament 15 000 hab./km².

Centre de Tòquio

Per centre de Tòquio, es pot entendre als 23 barris especials. En un sentit més restrictiu, l'expressió pot referir-se als dèu barris rodejats per la llínea Yamanote, una important llínea ferroviària circular: Minato, Shinagawa, Shibuya, Shinjuku, Toshima, Kita, Arakawa, Taitō, Chiyoda i Bunkyō (l'únic al que no aplega directament la llínea). De manera més restringida encara, el centre pot referir-se als tres barris més centrals que constituïxen el cor històric de l'antiga Edo, a saber, Chūō (el nom de la qual significa lliteralment «centre» en japonés), Minato (el «port» històric, com sugerix el seu nom) i Chiyoda, i els barris a lo llarc del riu Sumida (Nihonbashi, Kanda, Ueno, Asakusa, Honjo, Fukagawa). El centre de Tòquio es dividix tradicionalment en dos parts: Yamanote i Shitamachi.

En el suroest, «Yamanote» agrupava en el periodo Edo les residències de l'aristocràcia entorn a la residència dels shoguns en el castell de Edo i que correspon als districtes de Shinjuku, Bunkyō, Minato i en part als de Chiyoda (al voltant de l'actual palau imperial, és dir, el sur del barri) i Chūō («el llímit occidental del barri»).

En el noreste, «Shitamachi» es referix als antics barris de la classe treballadora i els centres comercials i artesanals de l'antic Tòquio, i inclou els barris a lo llarc del riu Sumida, a saber, els de Kanda (nort de Chiyoda), Nihonbashi i Kyōbashi (est de Chūō), Shitaya (actual districte d'Ueno) i Asakusa (districte de Taitō), Honjo (oest de Sumida) i Fukagawa (oest de Kōtō) Encara que hui en dia la distinció històrica, social i funcional ya no existix, abdós térmens se seguixen utilisant en un sentit geogràfic, inclús identitari, per als habitants d'abdós parts, per a diferenciar el nort del sur del centre de la ciutat.

La majoria dels monuments històrics de Tòquio es troben en esta zona, especialment en el barri d'Asakusa, que és particularment ric en edificis religiosos, com el temple budiste de Sensō-ji (dedicat al Bodhisattva Kannon, el temple més antic de Tòquio, en 645, i antic temple tutelar de la dinastia dels shoguns Tokugawa; va ser parcialment destruït pels bombardejos nortamericans en 1945, pero reconstruït de forma idèntica: les seues portes, cridades Hōzōmon, són els únics monuments de la metròpoli classificats com Tesor Nacional, i els santuaris sintoístas d'Asakusa (que daten de 1649, estan dedicat als fundadors del temple; és un dels més freqüentats de la ciutat, i un dels pocs que han sobrevixcut íntegrament al terremot de 1923 i als bombardejos nortamericans de 1945) i el Kume no Heinai-dō (dedicat a Kume no Heinai, un samurái del sigle XVII, destruït en 1945, pero reconstruït en 1978).

Atres monuments històrics importants de Tòquio són el castell de Edo i l'actual Kōkyo (algunes muralles i fossos són restants de la fortalea original del sigle XV), el Zōjō-ji (temple budiste del buda Amida i antic mausoleu principal dels shogunes Tokugawa, en Shiba en el barri de Minato), la pagoda de cinc pisos del Zoològic d'Ueno i el Nihonbashi (un famós pont del sigle XVII en el districte del mateix nom i el barri de Chūō, que marca el punt de partida del Tōkaidō, la carretera principal que unix Edo en Kyoto, i que encara hui servix com el punt 0 per al kilometraje de les carreteres japoneses).

Metròpolis de Tòquio

La Metròpolis de Tòquio (東京都, Tōkyō-to^?) comprén:

• els 23 barris especials, que constituïxen la seua mitat oriental;
• uns atres #municipalitat a l'oest:
  • 26 «ciutats» (市, shi^?);
  • el districte rural de Nishitama que inclou tres pobles (町, chō, machi^?) i una vila (村, són, mura^?);
• quatre subprefecturas en les illes del Pacífic dels archipèlecs d'Izu i d'Ogasawara, subdivididas a la seua volta en dos viles i sèt llogarets, no agrupades en districtes.

No se superpon en l'aglomeració de Tòquio: comprén les àrees rurals, en els tossals de Tama a l'oest, mentres que l'aglomeració s'estén àmpliament cap a les prefectures veïnes. Ademés, eixercix la seua jurisdicció sobre territoris prou dispersos en les illes del Pacífic.

Aglomeració de Tòquio

Les autoritats archivístiques japoneses tenen vàries formes de referir-se a l'aglomeració de Tòquio o àrea metropolitana de Tòquio.

• «Una Metròpolis, tres Prefectures», definició més geogràfica que estadística, comprén la Metròpolis de Tòquio i les tres prefectures veïnes de Chiba, Kanagawa i Saitama, casi la mitat sur de Kantō. Esta és la definició més utilisada, encara que és incompleta, ya que inclou en la seua perifèria zones rurals, especialment en la mitat oriental de la prefectura de Chiba, mentres que els suburbis de la capital japonesa estan presents en atres prefectures;

• la «Gran Àrea Metropolitana del Kantō», que és una de les dos definicions oficials utilisades per l'Oficina d'Estadístiques de Japó, i que s'acosta a la definició francesa d'una àrea urbana: és el conjunt de municipis a on a lo manco l'1,5% de la població de 15 anys o més es desplaça diàriament a una de les quatre «ciutats designades» en la regió (Yokohama, Kawasaki, Chiba i Saitama) o a un dels barris especials de Tòquio. En el cens de 2000, tenia una població de 34,6 millons d'habitants;

• les «Àrees kilométricas de Tòquio», és una atra definició utilisada per l'Oficina d'Estadístiques, encara que menys estesa perque és menys fiable. Es tracta dels municipis inclosos total o parcialment dins de círculs concèntrics de ràdio creixent en increments de 10 km, fins a un radi màxim de 70 km, des de l'antiga sede del Govern Metropolità de Tòquio en Chiyoda. Els censos de població establixen dos sifres per a Tòquio: la d'un radi de 70 km, cridada Àrea de 70 km de Tòquio, que és la sifra més gran que se supon que s'acosta més a un Gran Tòquio a nivell casi geomètric, i la d'un radi de 50 km, cridada Àrea de 50 km de Tòquio o inclús «Àrea metropolitana major de Tòquio». Estes senyes no inclouen, per tant, les noves àrees periurbanas que s'estenen més allà d'elles a lo llarc de les principals vies de comunicació, i inclouen també moltes zones enterament rurals. Constituïa un total de 31,714 millons d'habitants (per al radi de 50 km) en 2005 (30 724 311 en 2000) i 34,394 millons (per al radi de 70 km) en 2000;

• la «Gran Zona d'ocupació metropolitana de Tòquio», propenca a la «Gran Àrea metropolitana de Kantō» excepto que definix l'àrea urbana dels districtes de Tòquio i ya no dels atres centres urbans de la conurbación de Kantō, esta definició és la desenrollada i utilisada pel Centre de servicis d'informació espacial de l'Universitat de Tòquio. Tenia una població de 31,7 millons en 2000;

• la «Regió capital nacional» (Shuto-ken), una definició més política i administrativa que estadística, definida per la Llei de planificació de la Regió capital nacional de 1956, i que oficialment inclou les sèt prefectures de Kantō (Chiba, Gunma, Ibaraki, Kanagawa, Saitama, Tochigi i Tòquio) aixina com la prefectura de Yamanashi, molt més allà de la real aglomeració de Tòquio, llegalment és tot l'espai que pot acomodar les institucions nacionals (encara que, de fet, totes elles estan concentrades en els barris especials de Tòquio). No obstant, el terme Shuto-ken s'utilisa de forma més general, en un context no oficial, per a designar al Gran Tòquio.

Segons l'ONU, l'àrea urbana de Tòquio-Yokohama, propenca al «Gran Àrea Metropolitana de Kantō» definida per l'Oficina d'Estadístiques de Japó, és la més poblada del món. Inclou la major part de les prefectures de Chiba, Kanagawa, Saitama i parts d'atres prefectures. En 2007, tenia 35,676 millons d'habitants repartits en un àrea construïda contínua (la segona més gran del món despuix del Gran Nova York) de 7835 km², o aproximadament 4553 hab./km², i més d'una quarta part de la població total de Japó (27,9%) residia en poc més del 2% del territori nacional.

Per últim, en un sentit estadístic més ampli, l'àrea metropolitana de Tòquio, seguint la definició utilisada per a delimitar la de New York, engloba la casi la totalitat de les prefectures de Chiba, Kanagawa i Saitama, pero també regions circumdants menys urbanisades, a saber, parts de les prefectures de Gunma, Tochigi i Ibaraki, al nort, i la península de Izu, en la prefectura de Shizuoka, al suroest. En febrer de 2008 tenia una població estimada de 39,2 millons d'habitants i una extensió de més de 16 400 km². Esta regió urbana té una densitat de població d'aproximadament 2400 hab./km².

Constituïx el hipercentro i el llímit oriental del Taiheiyō Belt, Cinturó de Taiheiyō, la megalópolis japonesa que s'estén a lo llarc de 1200 km des de Tòquio en el noreste fins a Fukuoka en el suroest, passant pel triàngul Osaka-Kobe-Kyoto (la conurbación Keihanshin) i seguint tota la costa sur d'Honshū i estenent-se fins al nort de Kyūshū, i unint aproximadament a 83 millons de persones.

Història

Artícul principal → Història de Tòquio.

La fundació de Edo

A pesar de que des de temps antics existien chicotetes poblacions i temples en els tossals propencs a la baïa de Tòquio, es considera que la fundació formal de Tòquio va ser en 1457, quan un vassall del clan Uesugi, Ōta Dōkan va construir el castell Edo (江戸城 Edo-jō); aixina l'àrea que rodejava el castell es va començar a cridar Edo (江戸, lliteralment 'estuari'). El shogunato Tokugawa, que havia pres el castell en 1590 i que tenia el control casi absolut de Japó, va establir el seu govern en Edo en 1603, fet que va donar inici al Periodo Edo en l'història japonesa. La noblea, junt en l'emperador de Japó, varen permanéixer en Kyoto, que va seguir sent la capital oficial, encara que només de manera protocolar.

Edo va sofrir innumerables desastres, entre els que es troben centenars d'incendis, destacant-se el Gran Incendi de Edo (Edo Taika) de 1657, a on varen morir al voltant de cent mil persones. La raó dels constants incendis era que totes les vivendes de Edo eren machiya o vivendes urbanes de fusta. Atres desastres que va sofrir Edo varen ser l'erupció del mont Fuji en 1707, el terremot del Gran Edo en 1855 i atres terremots menors en 1703, 1782 i 1812.

Kidai Shōran (熈代勝覧, Kidai Shōran^?), 1805. Ilustra escenes del periodo Edo que tenen lloc a lo llarc del carrer principal de Nihonbashi en Tòquio.

Regió insular

Les illes ubicades al sur de l'àrea continental de l'illa d'Honshu (conegudes colectivament com Illes Nanpō) també pertanyen a la Metròpolis de Tòquio. Formen un àrea de 473,53 km² (el 21,6 % de la superfície de la metròpolis). Per la seua lluntea del continent, són governades per entitats aïllades depenents del Govern Metropolità de Tòquio, cridats subprefecturas (支庁, shichō^?).

Geogràficament eixes illes s'agrupen clarament en dos cadenes d'illes:

• Les illes Izu (伊豆諸島, Izu shotō^?), un grup de catorze illes i illots volcànics tots ells inclosos en el parc nacional Fuji-Hakone-Izu. En orde de rodalia des de l'àrea continental de Tòquio, les illes són: Izu Ōshima o Ōshima, Toshima, Niijima, Shikinejima, Kōzushima, Miyakejima, Mikurajima, Hachijōjima, Hachijōjima, Aogashima, roques Bayonnaise, Illa Smith o Sumisujima, Torishima i Sōfuguen. Administrativamente, s'organisa en les següents tres subprefecturas:
  • Subprefectura de Hachijo
    • Poble: Hachijō
    • Vila: Aogashima
  • Subprefectura de Miyake
    • Viles: Miyake i Mikurajima
  • Subprefectura de Ōshima
  • Poble: Ōshima
    • Viles: Toshima, Niijima i Kōzushima

• Les illes Ogasawara (小笠原諸島, Ogasawara shotō^?), un grup de trenta illes i illots subtropicals part del parc nacional de Ogasawara, declarades en 2011 Patrimoni de la Humanitat. Totes les illes són administrades únicament per la subprefectura de Ogasawara i del com es dividix solament en una vila, Ogasawara. Pel clima subtropical d'estes illes, són visitades pels japonesos com a lloc d'estiueig. Les illes estan subdivididos en quatre chicotets archipèlecs, de nort a sur:
  • archipèlec Mukojima (聟島列島, Mukojima Rettō^?), quatre illes, entre les que destaquen Mukojima i Yomejima;
  • archipèlec Chichijima (父島列島, Chichijima Rettō^?), sis illes, destacant les illes de Chichijima, Anijima i Otōtojima;
  • Hahajima (母島列島, Hahajima Rettō^?), sis illes, descollant les illes d'Hahajima, Anejima i Imōtojima;

• • Illes dels Volcans (火山列島, Kazan Rettō^?), tres illes: Iōtō o Iwo Jima, Kita Iōtō i Minami Iōtō).

• Ademés, una illa solitària, Nishinoshima, que no pertany a cap grup, i també dos chicotetes illes que no es troben en la cadena d'illes: Minami Torishima (el punt més oriental de Japó, a 1850 km del centre de Tòquio), i Okino Torishima (el punt més austral de l'archipèlec japonés, a 1740 km del centre de Tòquio).

• Vistes de les illes Ogasawara (parc nacional de Ogasawara, Patrimoni de la Humanitat)
• 
  Les plages de Kominato i Kopepe en l'illa de Chichijima
• 
  El port de Futami, en la vila de Ogasawara Village, en Chichijima
• 
  El poble de Oki, Mukō-jima, en la distància (Haha-jima)
• 
  Iwo Jima, ara una base aérea de les SDF
• 
  Minami-jima, una chicoteta illa en el grup de Chichijima

De el XIX al XX

A fins de 1868, en l'ocàs del shogunato en tot el Japó i l'inici de la Restauració Meiji, l'emperador es va mudar al Castell Edo, convertint-ho en el gran Palau Imperial de Japó i va establir allí mateixa el canvi de nom de Edo a Tòquio, «la capital de l'est». No obstant, l'emperador no va deixar assentat de manera llegal que Tòquio era la nova capital de Japó, per lo que es creu popularment que Kyoto siga encara la capital oficial o cocapital del país. En 1871 es varen abolir els han o feus, i formalment es varen crear les prefectures, entre elles la prefectura de Tòquio; i a l'any següent la prefectura es va expandir a l'àrea ocupada pels 23 Barris Especials que actualment comprén.

A partir de 1872, va començar a construir-se la primera llínea de ferrocarril i entre 1885 i 1925 es va construir la llínea Yamanote, llínea de ferrocarril urbà que és la més important de Tòquio en l'actualitat. En 1889 es va establir la Ciutat de Tòquio (東京市 Tōkyō-shi) en 15 barris, després en 1893 els districtes de Tama es varen unir a la prefectura. En 1914 es va inaugurar l'estació de Tòquio i en 1927 es va inaugurar el primer metro subterràneu en la llínea Ginza.

El gran terremot de Kantō va colpejar Tòquio en 1923, en un saldo d'aproximadament 143 000 persones fallides. Despuix de la tragèdia es va iniciar un pla de reconstrucció que no va poder ser completat pel seu alt cost. A pesar d'açò, la ciutat va continuar el seu desenroll fins al començ de la Segona Guerra Mundial. En 1936 es va inaugurar l'edifici de la Kokkai (Dieta de Japó); també en eixe mateix any va ocórrer l'incident del 26 de febrer, en el que 1500 oficials de l'eixèrcit japonés varen ocupar l'edifici de la Kokkai, el Kantei (residència del primer ministre) i atres llocs de Tòquio en un intent de colp d'Estat, que va ser sofocat tres dies despuix.

En 1943 la prefectura i la ciutat de Tòquio es varen unir per a formar la Metròpolis de Tòquio (Tōkyō-to), també coneguda simplement com Tòquio, que en eixe moment consistia en 35 barris. A partir d'esta data no existix ciutat en Japó que es cride Tòquio.

Durant la Segona Guerra Mundial, Tòquio va ser intensament bombardejada a partir de 1942 fins a 1945. A causa d'açò, en 1945 la població de Tòquio era la mitat que en 1940. En terminar la guerra, en setembre de 1945, Tòquio va ser ocupada militarment i va passar a ser governada per les Forces Aliades. El general Douglas MacArthur va establir els quarters de l'ocupació en lo que ara és l'edifici DN Tower 21 (anteriorment conegut com Dai-Ichi Seimei), front al Palau Imperial. En la segona mitat de el XX, Estats Units va aprofitar a Tòquio com un centre important de llogística durant les guerres de Corea i Vietnam. En l'actualitat, encara permaneixen baix control nortamericà la base aérea de Yokota i algunes poques instalacions militars menors.

En 1947 Tòquio va ser reestructurat en la reducció de 35 a 23 barris. En 1954 es va crear la segona llínea de metro en la llínea Marunouchi i en 1961 en la llínea Hibiya. En 1958 es va construir la Torre de Tòquio i en 1964 es va inaugurar la primera llínea de Shinkansen (Tōkaidō Shinkansen), coincidint en la celebració dels Jocs Olímpics de Tòquio 1964. Esta prosperitat va transformar a un país devastat per la guerra en la segona economia del món en menys de vint anys. Durant este periodo, el govern japonés va donar prioritat a l'infraestructura i indústries de manufactura. Com a resultat, Japó va dominar un ampli ranc d'indústries com la del acer, la automotriz, de semiconductors i electrodomèstics.

En els anys següents Tòquio va créixer en extensió; varen ser tornades a Japó les illes Ogasawara en 1968 i la base aérea de Tachikawa en 1977. Durant la década de 1970 va haver una migració massiva cap a les ciutats, i cap a Tòquio en especial. En 1978 es va inaugurar l'Aeroport Internacional de Narita, que va prestar respal per al Aeroport Internacional de Tòquio, el qual serviria principalment a vols nacionals. La gran població en Tòquio (que es va convertir en la ciutat més poblada del món en 1965) va derivar en una bombeta econòmica que es va iniciar en 1986 i va explotar en 1990, causant una recessió durant tota eixa década, cridada també la década perduda (失われた10年 ushinawareta jūnen).

El 20 de març de 1995 la ciutat va concentrar l'atenció dels mijos internacionals despuix de l'atentat terroriste del cult Aum Shinrikyo en el sistema de trens subterràneus de Tòquio. En ell varen morir dotze persones i mills varen resultar afectades pel gas nerviós sarín.

Tòquio contemporànea

A pesar d'això, Tòquio va continuar creixent; en 1991 es va construir el Tōchō o Edifici de la Governació Metropolitana de Tòquio i en 1993 es va inaugurar el Rainbow Bridge sobre la baïa de Tòquio. Açò va conduir a que Tòquio siga una de les ciutats més dinàmiques del planeta en una àmplia gama d'activitats socials i econòmiques, en conjunt en el boom d'inversions a finals de el XX, provablement el major que s'haja conegut en l'història. Com a resultat, la ciutat conta en una major cantitat d'edificis moderns que Londres o Nova York. També en Tòquio s'han eixecutat proyectes per a guanyar terres al mar. Encara que esta pràctica es realisa des de fa varis sigles, en l'actualitat s'eixecuta a gran escala; entre estes àrees descolla Odaiba. Atres proyectes urbans recents inclouen el Jardí de Ebisu, l'illa Tennozu, Shiodome, Roppongi Hills, Shinagawa i la Tòquio Sky Tree en Sumida, que és l'estructura artificial més alta en Japó des de 2010, va ser terminada el 29 de febrer de 2012 i inaugurada el 22 de maig de 2012. Baix la governadora Yuriko Koike, es varen portar a terme l'ampliació i repalación d'unes institucions deportives per als Jocs Olímpics de 2020.

Geografia

Localisació geogràfica i generalitats

Tòquio està dividit en dos àrees principals: la continental i l'insular. L'àrea continental està localisada en el marge noroest de la baïa de Tòquio i està enclavada en el centre-oest de l'illa de Fondo o Honshu, formant part de la regió de Kanto. Les coordenades del centre de Tòquio són 35°41′ N, 139°46′ I. Llimita en la prefectura de Chiba a l'est, Yamanashi a l'oest, Kanagawa al sur i Saitama al nort.

L'àrea insular de Tòquio comprén dos cadenes d'illes en l'oceà Pacífic, en direcció sur: les illes Izu, que recorren de manera paralela a la península de Izu, en la prefectura de Shizuoka, i les illes Ogasawara que es troben a més de mil quilómetros de l'àrea continental de Tòquio. La més distant és Minami Torishima que està a 1850 quilómetros.

Tòquio inclou #llac, rius, preses, granges i parcs nacionals, ademés de les estructures que han segut construïdes per l'home. Tòquio és també partix del Àrea del Gran Tòquio, que inclou les prefectures de Kanagawa, Saitama i Chiba.

Regió metropolitana o continental

Artícul principal → Àrea del Gran Tòquio.

En l'actualitat Tòquio és un dels centres urbans més importants del planeta. És un dels principals centres financers i la capital política de Japó. La ciutat té un número menor de rascacels en comparació a atres ciutats de la seua magnitut, degut principalment al risc de terremots. En Tòquio es troba el sistema de trens de major complexitat del món.

La llei japonesa designa a Tòquio com un to (都, freqüentment traduït com “metròpolis”). La seua estructura administrativa és similar a la d'atres prefectures japoneses. La regió metropolitana de Tòquio inclou a 23 Barris Especials (特別区 -ku) que, fins a 1943, comprenien la Ciutat de Tòquio pròpiament dita. Tòquio també té 26 ciutats satèlits (市 -shi), cinc pobles (町 -chō o -machi), i huit viles (村 -són o -mura), cada u dels quals té un govern propi.

Es pot resumir que Tòquio té tres distincions geogràfiques en el seu significat.

1. Prefectura de Tòquio és el govern local en el nom de Tòquio. La seua població és de 14 215 906 habitants i la seua superfície de 2187,08  km².
2. A pesar de que no existix un municipi cridat Tòquio, la ciutat de Tòquio com li la coneixia en 1943, és hui la ciutat més gran de Japó, en una població de 8 336 611 habitants i una superfície de 621,3 km².
3. L'àrea metropolitana de la regió sur de Kanto, formada per Tòquio i atres tres prefectures veïnes, és a sovint considerada l'àrea metropolitana més gran del món, el Àrea del Gran Tòquio. Les quatre prefectures en conjunt conten en una població de 40 274 890 habitants i una superfície de 13 555,8 km² i conformen la conurbación de Kanto. Es tracta d'un continu urbà que constituïx la major conurbación de Japó i, com s'ha dit, una de les majors del món si no la major, en un 35 % de la seua superfície guanyada a la mar a pur de cúmuls de gomi. El gomi és un terme japonés obtingut de l'acrònim format per les paraules Go, que significa 5, i La meua, que significa 3. Este material s'obté del fem seleccionat i prensada i s'utilisa per a la fonamentació urbana. S'estima que un 40 % de Tòquio s'alça sobre gomi.^{cita requerida}

Les poblacions i superfícies són les senyalades en el cens realisat en l'any 2000.

Els 23 Barris Especials

Artícul principal → 23 Barris Especials de Tòquio.

Els cridats 23 Barris Especials (特別区, tokubetsu-ku^?) formen l'àrea coneguda tradicionalment com la Ciutat de Tòquio i comprenen 621,49 km² (23,4 % de tota la prefectura). Esta àrea ha segut el cor de Tòquio i del país des de que Tokugawa Ieyasu va construir el seu castell en el mateix lloc a on hui s'alça el Palau Imperial. Geogràficament, els 23 Barris Especials estan compresos aproximadament dins de l'àrea rodejada per la llínea Yamanote, de Japan Railways. Cada u d'estos barris és una entitat autònoma, en el seu propi alcalde i assamblea. No responen a una autoritat central, encara que alguns servicis públics com a aigüeral, suministrament d'aigua i cos de bombers estan centralisats a través del Govern Metropolità de Tòquio. Este esquema de govern no existix en cap atra ciutat de Japó. Estos barris compartixen la distinció de pertànyer a Yamanote i Shitamachi dos zones de l'antiga Ciutat de Tòquio.

• Adachi
• Arakawa
• Bunkyō
• Chiyoda
• Chūō
• Edogawa
• Itabashi
• Katsushika
• Kita
• Kōtō
• Meguro
• Minato
• Nakano
• Nerima
• Ōta
• Setagaya
• Shibuya
• Shinagawa
• Shinjuku
• Suginami

• Sumida
• Toshima
• Taitō

Tòquio Occidental

Artícul principal → Tòquio Occidental.

A l'oest dels 23 Barris Especials, es troben les ciutats dormitori que estagen als treballadors del centre de Tòquio. Algunes d'estes ciutats tenen una important base comercial i industrial. De forma colectiva, estes 26 ciutats es coneixen com Tòquio Occidental:

Districte de Nishitama

En l'extrem occidental de Tòquio està el districte de Nishitama (西多摩郡, Nishitama-gun^?). És una zona montanyosa i densament boscosa de 375,96 km² (17,2 % de la prefectura) i que consistix en tres sectors separats per Tòquio Occidental. Gran part d'este districte té zones no urbanisades, per lo tant molts residents del centre visiten esta àrea per a relaixació i acampamiento. Dins del districte, es subdivide administrativamente en els següents pobles i viles:

Pobles Hinode Mizuho Okutama

Viles Hinohara

Tama Hachioji Musashino

Regió insular

Les illes ubicades al sur de l'àrea continental de Tòquio (conegudes colectivament com Illes Nanpō) també pertanyen a la prefectura. Formen un àrea de 473,53 km² (21,6 % de la prefectura). Per la seua lluntea de la metròpoli, són governades per entitats aïllades depenents del Govern Metropolità de Tòquio, cridats subprefecturas (支庁, shichō^?). Esta regió es dividix clarament en dos cadenes d'illes:

• Les illes Izu (伊豆諸島, Izu shotō^?): són un grup de catorze illes i illots volcànics, formen part del parc nacional Fuji-Hakone-Izu. En orde de rodalia des de l'àrea continental de Tòquio, les illes són: Izu Ōshima o Ōshima, Toshima, Niijima, Shikinejima, Kōzushima, Miyakejima, Mikurajima, Hachijōjima, Hachijōkojima, Aogashima, Roques Bayonnaise, Illa Smith o Sumisujima, Torishima i Sōfuguen. Administrativamente es dividix en les següents subprefecturas:

Subprefectura de Hachijō Pobles Hachijō Viles Aogashima

Subprefectura de Miyake Viles Miyake Mikurajima

Subprefectura de Ōshima Pobles Ōshima Viles Toshima Niijima Kōzushima

• Les illes Ogasawara (小笠原諸島, Ogasawara shotō^?): són un grup de trenta illes i illots subtropicals, subidividos en quatre archipèlecs, de nort a sur: Mukojima (聟島列島, Mukojima Rettō^?) (quatre illes, entre les que es destaquen Mukojima i Yomejima), Chichijima (父島列島, Chichijima Rettō^?) (sis illes, entre les que es destaquen les illes de Chichijima, Anijima i Otōtojima), Hahajima (母島列島, Hahajima Rettō^?) (sis illes, entre les que es destaquen les illes d'Hahajima, Anejima i Imōtojima) i Volcà (火山列島, Kazan Rettō^?) (tres illes, Iōjima o Iwo Jima, Kita Iōjima i Minami Iōjima). Ademés es troben la solitària illa de Nishinoshima, que no pertany a cap grup, i existixen també dos chicotetes illes que no es troben en la cadena d'illes: Minami Torishima (el punt més oriental de Japó, a 1850 km del centre de Tòquio), i Okino Torishima (el punt més austral de l'archipèlec japonés, a 1740 km del centre de Tòquio). Totes les illes són administrades únicament per la subprefectura de Ogasawara i del com es dividix solament en una vila, Ogasawara. Pel clima subtropical d'estes illes, són visitades pels japonesos com a lloc d'estiueig.

• 
  Parc nacional de Ogasawara, Patrimoni mundial de l'UNESCO
• 
  El poble de Oki, Mukō-jima, en la distància. (Haha-jima)

Clima

Tòquio goja d'un clima templat, de tipo subtropical humit (Cfa), en una humitat relativa del 65 %. Aproximadament el 35 % de l'any és de dies plujosos, el 40 % de dies nuvolats, el 10 % de dies rebujats, i el restant de dies nevats. La temperatura mija en hivern s'acosta als 5 °C en nevades ocasionals, i en estiu aplega fins als 27 °C. La temperatura mija anual és 15,8 °C. La precipitació anual sol ser en forma de pluja i alcança 160 centímetros anuals. La precipitació màxima registrada en un dia va ser en 2003, en 171 mm. Les hores de sol promedian 1927 per any.

Demografia

Creiximent demogràfic de Tòquio (23 barris)

Any Habitants 1872 595900 1877 796800 1881 823600 1884 914300 1887 1121900 1891 1268900 1898 1440100 1904 1818700 1908 2186100 1914 2050100 1920 2173201 1925 1995567 1930 2070913 1935 5875667

Any Habitants 1940 7322688 1947 4177548 1950 5385071 1955 6969104 1960 8310027 1965 8893094 1970 8840942 1975 8646520 1980 8351893 1985 8354615 1990 8163573 1995 7967614 2000 8134688 2005 8336611 2010 8945695 2020 9733276

Tòquio proveïx de més posats de treball i llocs de recreació cultural que qualsevol atra ciutat de Japó, lo que atrau a moltes persones del restant del país (especialment jóvens). La seua densitat de població és extremadament alta: 14 000 persones per quilómetro quadrat, casi dos voltes més que Nova York, en ser la ciutat més poblada del món.

El 97 % de la població de la prefectura és descendent de japonesos. Els dos principals grups ètnics minoritaris de Tòquio són els chinencs i corejanos.

La religió en Tòquio presenta patrons similars al restant del país, a on conviuen el budisme, el sintoísmo i atres religions. Existix un sincretisme constant, a on és freqüent que la població integre dos o més religions a les seues pràctiques quotidianes. De les més de nou mil organisacions religioses de la prefectura, el 38 % és budiste, el 21 % és sintoísta, i el cristianisme ocupa el 13 %.

Vivenda

L'immensa població de Tòquio ha creat una altíssima demanda de residències. En el passat, la majoria dels habitants de la ciutat vivia en cases d'un o dos pisos, fetes de fusta, cada una en el seu propi jardí, pati i capella religiosa (cridada Butsudan en les llars budistes). A mida que la població de Tòquio va créixer, eixes cases es varen demolir i en el seu lloc, es varen construir edificis d'apartaments. Donada l'immensa densitat de població de la regió, la major part dels apartaments i cases de la ciutat són menudes, i estan dissenyades per a una família de dos adults i dos o tres chiquets.

A pesar de l'intensa activitat en la construcció d'edificis, la demanda de residències va continuar sent més alta que l'oferta, lo que va aumentar els preus del terreny i del lloguer, especialment dins dels 23 Barris Especials. Com a resultat, a partir de la década de 1970, moltes persones varen abandonar la regió dels 23 Barris Especials, mudant-se a Tama (part de la prefectura de Tòquio), o inclús a atres ciutats veïnes més distants. En Tama, el Govern Metropolità de Tòquio va crear un proyecte de vivendes barates per a famílies de baixos ingressos. No obstant, estes residències estan localisades molt llunt dels principals centres comercials i industrials, i molts d'estos treballadors passen més de quatre hores diàries solament dins d'algun mig de transport públic.

Població

Per àrea (senyes de l'1 d'octubre de 2003)

• Tòquio: 12,36 millons (població fixa)
• Tòquio: 14667 millons (de dia, quan les persones d'atres ciutats veïnes van a Tòquio a treballar o a estudiar)
• Gran Tòquio (Tòquio i afores) 36 millons d'habitants
• 23 districtes: 8,34 millons
• Regió urbana de Tama: 4 millons
• Illes del Pacífic: 27 000

Composició per edats

Cantitat de població en rancs d'edat de 5 anys
Població estimada a l'1 d'octubre de 2003
Total (en mils de persones)

Ranc	Població
0 - 4 anys	490
5 - 9	473
10 - 14	513
15 - 19	651
20 - 24	860
25 - 29	1045
30 - 34	1116
35 - 39	968
40 - 44	800
45 - 49	710
50 - 54	871
55 - 59	858
60 - 64	794
65 - 69	699
70 - 74	569
75 - 79	417
80 anys i més	476

Cantitat de població en rancs d'edat de 5 anys
Població estimada a l'1 d'octubre de 2003
Comparació entre hòmens i dònes (en mils de persones)

Hòmens	Ranc	Dònes
251	0 - 4 anys	299
242	5 - 9	244
260	10 - 14	299
334	15 - 19	344
446	20 - 24	466
545	25 - 29	556
573	30 - 34	579
504	35 - 39	511
415	40 - 44	455
364	45 - 49	377
442	50 - 54	478
426	55 - 59	466
383	60 - 64	524
330	65 - 69	599
261	70 - 74	603
180	75 - 79	644
163	80 anys i més	799

Per nacionalitat

• Estrangers: 353  826 (senyes de l'1 de giner de 2005)
• Cinc majors grups estrangers en Tòquio: chinencs (120 331), corejanos (103 191), brasileños (100 102), peruanos (52 370), filipins (31 505), nortamericans (18 043), anglesos (7585) i mexicans (6376).

Vista panoràmica de la ciutat.

Transport

Tòquio és la major conexió japonesa de viages nacionals i internacionals, degut a que conta en estacions de trens, transport terrestre i aeroports. El transport en Tòquio s'ha denominat com una àmplia ret de control de viages, que es realisen de forma ràpida i eficient.

Transport aéreu

Tòquio conta en dos aeroports internacionals:

• l'Aeroport de Haneda (o Aeroport Haneda),és el més concorregut, utilisat i el que té major tràfic de passagers, és el més important del país a nivell comercial.

l'Aeroport Internacional de Narita, en la veïna prefectura de Chiba, és l'aeroport de càrrega aérea més important i el segon a nivell comercial, conectat en Tòquio pel tren Narita Express.

Ademés, l'aeroport de Chōfu, localisat en la ciutat de Chōfu, maneja el transport aéreu en els tres aeroports de les illes Izu (Oshima, Hachijojima i Miyakejima). Tòquio conta en la major flota privada d'helicòpters, els quals utilisen l'heliport de Tòquio (東京へリポート) en Kōtō, com la seua base per a abastiment i manteniment. L'heliport és utilisat ademés com a base per a servicis públics com a policia i bombers.

Metro i ret ferroviària

Artícul principal → Metro de Tòquio.

El transport públic intraurbano es basa principalment en la ret ferroviària i de metro. Combinats, reunixen més de setanta llínees, formant la ret ferroviària urbana més extensa del món. Esta forma de transport és la més utilisada pels habitants de Tòquio; en vint millons de passagers diaris estimats, i més d'un miller d'estacions.

El Metro de Tòquio, l'únic en el món totalment automatizado, columna vertebral del transport en la ciutat, és el quarto més gran del món per la seua extensió i al volum diari de viages, el més usat, en 2800 millons d'usuaris anuals. Davant de Moscou i Nova York, a nivell nacional va davant del Metro d'Osaka. La ret és operada casi en la seua totalitat per Tòquio Metro Co., Ltd. (東京地下鉄株式会社, Tōkyō Chikatetsu Kabushiki-gaisha^?). Les excepcions són el Metro Toei i la llínea Arakawa de tramvies, l'amo dels quals i operador és el Govern Metropolità de Tòquio.

Com a respal al metro, la ciutat dispon de sèt estacions de tren que atenen a millons de persones que es desplacen des de tot Japó fins a la capital, a través de trens operats per sis companyies privades. Les estacions d'Akihabara, Ikebukuro, Shibuya, Shinagawa, Shinjuku, Tòquio i Ueno estan en l'àrea metropolitana de Tòquio. La companyia Japan Railways opera la llínea Yamanote, tren urbà que conecta estes estacions entre elles i en la ret de metro. l'estació de Tòquio és, ademés, el punt de convergència de sis de les huit llínees Shinkansen (trens d'alta velocitat) de Japó: Tokaido, Tohoku, Joetsu, Nagano, Yamagata, i Akita.

• 
  Llínea Yamanote de Japan Railways
• 
  Shinkansen en Estació de Tòquio

Autobusos urbans

Per a viages de curt alcanç i per a accedir a la ret ferroviària i de metro, Tòquio dispon d'un sistema públic i privat de transport terrestre de passagers.

El Govern Metropolità de Tòquio opera el sistema Toei d'autobusos, principalment dins dels 23 Barris Especials de Tòquio. Atres llínees són operades per companyies privades. La majoria de les terminals d'autobusos urbans es troben en les estacions de metro o de tren. Els autobusos del sistema Toei tenen una tarifa fixa (200 yens per adult en 2005), mentres que les llínees privades cobren segons la distància recorreguda.

Carreteres

Tòquio és travessat per rutes metropolitanes, de la prefectura i nacionals. Algunes de les més grans autopistes japoneses comencen en Tòquio, mides a partir de Nihonbashi. Destaquen la Ruta 1 a Osaka, les Rutes 4 i 6 a Sendai i Aomori, la Ruta 14 a la prefectura de Chiba, i la Ruta 16 que conecta a Tòquio en Yokohama, Yokosuka, Chiba i Saitama. La Ruta 17 part de Tòquio cap a la prefectura de Niigata.

En Tòquio convergixen moltes autopistes expresses. Descollen les autopistes expresses de Tomei, Chuo, Kan'etsu i Tōhoku.

Economia

Algunes multinacionals japoneses en la seua sèu central en Tòquio són Cànon, Hitachi, Sony, Toshiba, Fujifilm, Fujitsu, Konami, Konica Minolta, Fonda, Isuzu, Mitsubishi, Nikon, Olympus i Sega.

Tòquio té l'economia metropolitana més gran del món. Segons un estudi realisat per PricewaterhouseCoopers, l'Àrea del Gran Tòquio (Tòquio-Yokohama) de 38 millons de persones tenia un PIB total de $ 2 billons en 2012 (en Paritat de poder adquisitiu), que va encapçalar eixa llista.

Tòquio és un important centre financer internacional; alberga la sèu de varis dels Banca d'inversió i companyies de segurs més grans del món, i servix com un centre per a les indústries de transport, publicació, electrònica i radiodifusió de Japó. Durant el creiximent centralisat de l'economia de Japó despuix de la Segona Guerra Mundial, moltes grans empreses varen traslladar la seua sèu de ciutats com Osaka (l'històrica capital comercial) a Tòquio, en un intent per aprofitar un millor accés al govern. Esta tendència ha començat a disminuir pel continu creiximent de la població en Tòquio i l'alt cost de vida allí.

Té un gran centre oficines centrals de diverses companyies, bancs i asseguradores, i varis punts de conexió de companyies de transport, publicacions i difusió de Japó.

l'Economist Intelligence Unit va calificar a Tòquio com la ciutat més cara (el cost més alt de vida) del món durant 14 anys seguits fins a 2006.

Tòquio és el principal centre financer d'Àsia. La bossa de valors de la prefectura és una de les més dinàmiques del món. La majoria de les institucions financeres del país, i també multinacionals, tenen la seua sèu en Tòquio.

Moltes de les majors companyies d'electrònica de Japó fabriquen els seus productes en Tòquio, que en la seua majoria s'exporten a atres països. Entre elles, destaquen Sony, Toshiba, Hitachi, i per supost la major automotriz mundial, Toyota. La prensa també és una de les principals indústrias de la ciutat. La majoria de les empreses de prensa i publicació de Japó estan radicades en Tòquio, aixina com la major part de les revistas i periòdics publicats en la prefectura. Atres indústries importants són la petroquímica, fabricació d'automòvils, maderera i teléfons mòvils. Atres grans centres industrials localisats en la regió metropolitana de Tòquio són Yokohama i Kawasaki, abdós grans productores de navío, productes petroquímics, automòvils i productes del ferro i del acer.

Cultura

La major part de la població de Tòquio és budiste. Centenars de temples budistes poblen la província, encara que molts dels habitants de Tòquio van a estos temples sol en cerimònies molt especials com bodas i funerals, i preferixen practicar els seus actes religiosos en casa. Moltes de les residències estan amoblades a l'estil japonés, encara que unes atres seguixen un patró més occidental. La major part de la gent usa vestimentes occidentals en la seua vida quotidiana. Algunes persones més velles —especialment dònes— usen el kimono, una roba tradicional japonesa. Els vestits tradicionals japonesos solament s'usen, generalment, en dies o events especials.

Molts dels artistes japonesos més prestigiosos treballen en Tòquio. Alguns encara usen métodos i tècniques japoneses dels seus antecessors, que han passat de generació en generació. Atres artistes preferixen usar métodos i tècniques occidentals. Tòquio és el centre nacional de la música, drama i del teatre japonés.

El Festival Internacional de Cine de Tòquio (conegut com TIFF: Tòquio International Film Festival), es porta a terme cada octubre o novembre des de 1985. En ell es proyecten més de trescentes películes, sent el major entre els festivals asiàtics de cine, i, junt en el Festival de Shanghái, en China, és un dels dos festivals d'Àsia acreditats per la Federació Internacional de Productors de Cine (FIAPF).

Teatre, música i dansa

Dos formes de drama japoneses, el nō i el kabuki, són les formes favorites d'entreteniment de la població de la província. El Teatre Nacional nō, ubicat prop de l'estació de trens Sendagaya té funcions totes les fins de semana. Existixen múltiples escolas de nō, entre elles l'escola Kanze nō-gakudo. El teatre Kabuki-za té funcions diàries de kabuki. Esta forma artística també té representacions en giner, març, i d'octubre a decembre en el Teatre Nacional.

El Teatre Nacional té representacions de bunraku, un espectàcul teatral en títaros de fusta d'1,2 metros, recolzat en música de shamisen. El teatre Takarazuka és una companyia especialisada en fer adaptacions d'obres occidentals, en la peculiaritat de que la totalitat de la companyia està formada exclusivament per dònes.

Adicionalment, durant tot l'any es representen obres de teatre occidental.

La Ciutat de l'Òpera de Tòquio (東京オペラシティ, Tōkyō Opera Shiti^?) és el més nou recint dedicat a la música i al teatre en Tòquio. Es troba dins d'un rascacels localisat en Shinjuku. Va ser completat en 1997. En els seus 54 pisos i 234 metros d'altura, és el sext edifici més alt de Tòquio. En els primers tres, existixen una galeria d'art, tendes i restaurants. El quart pis alberga al Centre de Comunicacions de NTT.

La major expressió musical de la ciutat té lloc anualment, quan es porta a terme el Festival d'Estiu de Tòquio durant juny i juliol. En el festival s'eixecuta música clàssica, folklòrica, de roc i de jazz. A lo llarc de l'any, hi ha espectàculs en viu en fòrums diversos, a on destaquen el Fòrum Internacional de Tòquio, la Sala Suntory, la Sala NHK, i la Ciutat de l'Òpera de Tòquio.

La Dansa té un lloc especial en les activitats culturals de Tòquio; els espectàculs de dansa tradicional i de dansa occidental són freqüents tot l'any. Destaca l'event de dansa, música i teatre Azuma Odori, que a finals de maig cada any, es porta a terme en el teatre Shinbashi Enbujo. Un tipo de dansa moderna que mescla elements de vàries expressions artístiques és la dansa Buto, creada en la década de 1960, i eixecutada per ballarins casi nuets coberts de maquillage. Encara que es practica en vàries regions del país, Tòquio concentra la major cantitat de companyies de Buto.

Festivals

Els matsuri (祭り, a voltes simplement 祭) són festivals populars japonesos, generalment d'orige sintoísta i favorits per algun temple o santuari; encara que a voltes poden tindre un orige secular o fins a cristià. A lo llarc de tot l'any s'efectuen matsuri en la prefectura de Tòquio, i alguns són especialment atractius per a la població del restant del país. Els més notoris són:

1. Dezomeshiki (desfilada d'any nou, 6 de giner), desfilada del cos de bombers.
2. Hinamatsuri (3 de març), festival nacional de les nines.
3. Kanda Matsuri (efectuat la fi de semana anterior al 15 de maig, cada any impar), a on es transporten santuaris portàtils al santuari Kanda Myojin.
4. Hana Matsuri (8 d'abril). És un festival nacional que commemora el naiximent de Buda.
5. Sanja Matsuri (tercera fi de semana de maig), favorit pel santuari Asakusa Jinja.
6. Sanno Matsuri (16 de juny), favorit pel santuari Hie en Akasaka.
7. Hanabi Taikai (últim dissabte de juliol), fòcs artificials en el riu Sumida.
8. Tori-no-ichi o fira de la despalladora (mediats de novembre), en el santuari Otori, en Asakusa.

Temples

Hi ha més temples i santuaris més antics.

• Gokoku-ji
• Kan'ei-ji
• Santuari Kanda
• Sensō-ji
• Santuari Yasukuni
• Zōjō-ji
• Kuhonbutsu (Jōshin-ji)

Museus

Tòquio té decenes de museus d'art, història, ciència i tecnologia. Es mencionen alguns dels més destacats.

El museu més important de Japó és el Museu Nacional de Tòquio, el qual es troba en la part noreste del parc Ueno. Este museu és administrat pel govern del país, a través de l'Agència d'Assunts Culturals. El conjunt d'edificis que conformen el museu, conté la major colecció d'art japonés en el món (90 000 peces). L'alcanç museográfico comprén l'història de Japó, des de temps prehistòrics fins a l'era moderna.

El Museu Metropolità d'Art, fundat en 1926, està dividit en una galeria que expon els treballs d'artistes nacionals contemporàneus; i una destinada a treballs d'artistes estrangers. També destaca el Museu Nacional d'Art Modern, que reunix un gran número d'obres d'artistes contemporàneus. El museu Shitamachi, localisat en el cantó surest del parc Ueno, està dedicat a preservar la cultura tokiota de l'era Edo. El Mingeikan és un museu fundat per Yanagi Muneyoshi en 1931, consagrat a l'artesania popular de tot el país. El museu Goto mostra la colecció privada d'art budiste, propietat de Goto Keita, president de Tokyu Corporation. En este museu es troben rolls pertanyents al XII, que conten la llegenda de Genji en pintures de Fujiwara Takayoshi. En el Museu de l'Espasa Japonesa, o Token Hakubutsunkan, regit per l'Associació per a la Conservació de l'Art de l'Espasa Japonesa, es troben més de sis mil peces, trenta de les quals estan catalogades com a tesor nacional. El Museu Metropolità de Fotografia de Tòquio, en el barri de Meguro i prop de l'estació d'Ebisu, té exposicions permanents de fotógrafs nacionals i estrangers.

Entre els museus de ciència i tecnologia més destacats hi ha dos en l'illa artificial d'Odaiba: el Museu de Ciències Marítimes, i el Museu Nacional de Ciència Emergent i Innovació.

• Centre Nacional d'Art, Tòquio;
• Museu Nacional d'Art Occidental
• Museu Nacional d'Art Modern de Tòquio, que conté vàries coleccions d'art modern japonés i una secció multimèdia en més de 40000 títuls de films japonesos i estrangers;
• Museu Nacional de Ciència de Japó, també ubicat en el parc Ueno. Prop hi ha un zoològic públic;
• Museu Nacional de Tòquio, ubicada en parc Ueno, és la més gran de Japó i alberga la millor colecció del món d'art japonés, aixina com un gran grup d'obres d'art asiàtiques;
• Zoològic de Ueno, el zoològic inaugurat en 1882.

Atres museus són el museu d'art modern, ubicat prop del Palau Imperial de Tòquio en el districte especial de Chiyoda; el Museu Edo-Tòquio en el districte de Sumida, prop del riu Sumida; i el Museu Nezu en Aoyama.

Biblioteques

Tòquio alberga numeroses biblioteques, algunes de les quals estan entre les més notòries de Japó. La biblioteca més important del país és la Biblioteca Nacional de la Dieta (国立国会図書館, 'Kokuritsu Kokkai Toshokan'^?), localisada en el barri de Chiyoda. Entre els seus més de dos millons de llibres, 50000 títuls de revistes i més de 1500 periòdics, reunix la major colecció de texts del país. Ademés, té la major colecció de texts en llengües estrangeres en Japó.^{cita requerida} Li seguix en importància la Biblioteca Metropolitana de Tòquio (東京都立図書館, 'Tòquio tōritsu toshokan'^?), la qual està composta per tres biblioteques:

1. La Biblioteca Central: Localisada en el parc Arisugawa (Minato-ku), Minami-Azabu. És la principal biblioteca del govern de la ciutat, lo que la convertix en la millor referència per a trobar informació sobre Tòquio.
2. Biblioteca de Hibiya: Una atra biblioteca important del govern de la ciutat, també en Chiyoda. A diferència de les anteriors, en Hibiya es permet el préstam de llibres.
3. Biblioteca de Tama.

La Biblioteca Metropolitana de Tòquio oferix els seus servicis a aproximadament 12 millons d'usuaris.^{cita requerida} Ademés de les biblioteques públiques mencionades anteriorment, Tòquio conta en les biblioteques dels principals centres universitaris de Tòquio:

• Biblioteca de l'Universitat Metropolitana de Tòquio, fundada en 1950.
• Biblioteca de l'Universitat de Tòquio, fundada en 1877.
• Biblioteca de l'Universitat de Tòquio per a Estudis Estrangers.
• Biblioteca de l'Universitat de Chuo, fundada en 1885.
• Biblioteca de l'Universitat de Kokugakuin, fundada en 1882.
• Biblioteca de l'Universitat de Hitotsubashi, fundada en 1885.
• Biblioteca de l'Universitat de Waseda, fundada en 1882.^{cita requerida}
• Centre de Mijos Mita de l'Universitat de Keio, originalment la Biblioteca de l'Universitat de Keio, fundada en 1912.

Existixen ademés atres numeroses biblioteques de menor tamany en l'àrea metropolitana de Tòquio.

Gastronomia

La cuina en Tòquio és aclamada internacionalment. En novembre de 2007, Michelin va llançar la seua primera guia per a sopar en Tòquio, otorgant 191 estreles en total, o aproximadament el doble que el competidor més propenc de Tòquio, París. A partir de 2017, s'han otorgat 227 restaurants en Tòquio (92 en París). Dotze establiments varen rebre el màxim de tres estreles (París té 10), 54 varen rebre dos estreles i 161 varen guanyar una estrela.

La cuina característica de Tòquio té les seues raïls en els temps en que el shogunato Tokugawa es va establir en Edo en 1603. En japonés, Edo-mae es referix al menjar fet en peix de la baïa de Tòquio, i és un terme que actualment denomina de forma genèrica a la cuina tokiota.

El Edo-mae va prendre una característica distintiva en anar-se combinant la cuina dels diferents barris de Shitamachi (ciutat baixa en Edo). Els plats representatius són soba (蕎麦), tempura (てんぷら o 天麩羅, tenpura), udon, anguila torrada (kabayaki); i, per supost, el sushi. La versió de sushi originària de Tòquio és coneguda com Edo-mae-zushi, i es diu que va nàixer en Honjo Yokoami, actual barri de Sumida en el XVIII. El oden (おでん) és un estofat de peix i ous cuits, creat en Edo al voltant de 1850.

Ademés de la baïa de Tòquio, la regió de Tama és un gran proveïdor d'ingredients per a la cuina tokiota, especialment de peixos d'aigua dolça, com trucha i carpa, aixina com verdures com el wasabi.

Chanko és el menjar consumit pels lluitadors de sum (es creu que la paraula deriva de chan, ajudant de cuina, o de chan kuo, paraula chinenca per a un tipo de paella). Pel víncul indisoluble de la ciutat en este art marcial, el chanko s'ha convertit en un menjar popular, per lo que hi ha abundants restaurants especialisats en chanko. En general, existixen dos tipos de chanko: el yose-nabe, que consistix en caldo de pollet en peix, pollet i vegetals; i el chiri-nabe, que és un cuit de peix i vegetals, que es consumix en salsa de soja i vinagre.

Com tota metròpolis, Tòquio és molt receptiva a la cuina d'atres regions i països. La cuina occidental té un lloc predominant. Mestres de cuina europeus i nortamericans han trobat en Tòquio un camp fèrtil per a desenrollar proyectes culinaris que tenen bo acolliment. Com a eixemples, els francesos Joël Robuchon ("cuiner de el XX" segons Gault-Millau) i Alain Ducasse, han mamprés els seus proyectes en Tòquio en la primera década de el XXI.

Educació

L'informació corresponent a esta secció correspon a l'any 2004, llevat que es mencione lo contrari. En l'any 2002, la prefectura de Tòquio representava el 8 % de la despesa educacional de Japó. A continuació es llisten les diferents etapes de l'educació formal japonesa, en la descripció de l'infraestructura de la prefectura de Tòquio. L'any escolar comença en abril per a tots els nivells. A lo llarc de l'espectre educatiu, s'observa una relació aproximada de 50 % ± 2 % d'estudiants de cada sexe.

Parvularis

El primer pas de l'educació formal infantil es dona en els parvularis, els quals sumen 1108 en la prefectura de Tòquio (2004), en 179 000 infants matriculats. Els infants ingressen a partir dels tres anys d'edat, i permaneixen en el parvulari fins a entrar a l'escola primària.

Educació primària i secundària

En 2004 existien al voltant de 1400 escoles primàries (小学校 shōgakkō) en Tòquio, en 573 000 estudiants registrats. Les autoritats locals de cada barri administren el sistema d'escoles primàries públiques. El curs normal per una escola primària dura sis anys, i els chiquets ingressen en sis anys d'edat.

l'escola secundària es dividix en "Secundària Bàsica" (中学校 chūgakkō) i "Secundària Superior" (高校 kōkō); cada una dura tres anys. Totes les escoles d'educació secundària bàsica i superior, són administrades de forma centralisada per la Junta d'Educació del Govern Metropolità de Tòquio (東京都教育委員会, 'Tōkyō-to kyōiku iinkai'^?). En 2004, Tòquio tenia registrat 836 escoles Secundàries Bàsiques, en 295 000 estudiants; i 445 escoles d'ensenyança Secundària Superior, en 325 000 estudiants matriculats. És obligatori ingressar de l'Escola Secundària Bàsica.

En tot el país, el percentage de egresados que alvança cap a una escola superior, ha anat creixent en els anys. En la prefectura de Tòquio, el 97,5 % dels ingressats de les escoles secundàries bàsiques va alvançar cap a escoles secundàries superiors o algun atre tipo d'entrenament formal; mentres que el 0,6 % es va assimilar en la força laboral despuix de la seua graduació, i el restant (1,9 %) es va dedicar a atres activitats. En contrast, solament el 49 % dels hòmens i el 57 % de les dònes que varen ingressar de l'ensenyança secundària superior varen alvançar cap a nivells més alts d'educació. El restant, varen trobar immediatament ocupació (8 i 5 % respectivament), o es varen dedicar a atres activitats (43 % i 38 % respectivament).

Educació superior

En més de 150 universitats, Tòquio té la més alta concentració d'universitats de tot el país, i els seus matriculats sumen el 30 % de la població estudiantil de nivell superior de Japó. L'educació pública és menys costosa i més prestigiada en comparació a l'educació privada. No obstant, és d'accés més difícil. Anualment, és normal que una família pague del 20 al 25 % dels seus ingressos per l'educació d'un estudiant en institucions públiques, mentres que en institucions privades la suma aplega al 30 % de l'ingrés anual.

Les sis universitats més prominents es coneixen com Les Sis Universitats de Tòquio (東京六大学, 'Tōkyō roku daigaku'^?): les Universitats de Keiō, Tòquio, Waseda, Hosei, Meiji, i Rikkyo. Les Sis sumen prop de cent mil matriculats, i són a sovint comparades en les universitats del Ivy League, sobretot pels seus estudiants i egresados. L'Universitat de Tòquio és la més prestigiosa; en 2005, va figurar en la posició 16 entre les millors 200 universitats del món.

Justícia

Policia

La policia en Tòquio és administrada pel Departament Metropolità de Policia de Tòquio, el qual s'encarrega de mantindre l'orde ciutadà dins de tota l'urbs, resguardant la seguritat de 12 millons de persones per dia. A banda de capturar als delinqüents, mantindre la pau i l'orde dins de la ciutat, són un agent preventiu dins de la seguritat en cas de desastres naturals com tifons i terremots, els quals són molt freqüents en Japó.

En tota l'àrea comercial i residencial de Tòquio, les forces policials posseïxen 101 estacions de policies repartits pels 23 barris de Tòquio, contant en una força uniformada de 42 101 persones.

El Departament Metropolità de Policia de Tòquio dispon dels següents recursos:

• 42101 oficials uniformats
• 2861 civils, que treballen en les oficines i dependències
• 943 llocs (koban)
• 251 llocs residencials
• 1103 coches i patrulles de policia
• 951 motocicletas
• 26 pots i llanches de policia
• 14 helicòpters patrullers
• 33 gossos policials adestrats
• 13 cavalls

Accidents de trànsit

En l'any 2004, el parc automotriz que va estimar el Departament Metropolità de Policia de Tòquio en la ciutat va ser de 4 656 111 vehículs. Per este gran parc automotriz, es varen registrar 91 380 accidents, dels quals varen resultar 105 073 persones en lesions de diversa consideració i solament 413 persones varen morir a causa dels accidents de trànsit.

Els accidents registrats es varen produir en una major freqüència entre les 8 i 10 del matí, 2 i 6 de la vesprada, sense considerar el dia de la semana en que es registre.

Crims

La delinqüència en Tòquio pot ser catalogada baix dos directrius històriques: la delinqüència comuna i el terrorisme.

La delinqüència comuna sense penes aflictivas, en Tòquio va tindre 251 517 causes informades a la policia en l'any 2003, les quals es desglossen a continuació:

Causa	N.º de casos	% del país (2003)	Posició
Robos	1187	15,4	1.º
Piromanía	167	8,1	2.º (solament superat per la prefectura d'Osaka)
Violacions	288	11,6	1.º
Manifestacions	9543	12,1	1.º
Furts	228 732	10,2	2.º (solament superat per la prefectura d'Osaka)
Ofenses a l'intelecte	9853	13,2	2.º (solament superat per la prefectura d'Osaka)
Ofenses morals	1747	13,4	1.º

Els casos d'homicidis informats varen correspondre a 154 casos (2003), que varen representar el 10,1 % del total de Japó

Deports

Els Jocs Olímpics de 1964 varen tindre lloc en Tòquio. Varen tindre un gran impacte en l'aspecte urbà de Tòquio, puix varen ser construïdes grans obres d'infraestructura deportiva, turística, de comunicacions i de servicis. L'infraestructura deportiva encara s'utilisa. Entre atres instalacions, es troben l'Estadi Olímpic de Tòquio, el Nippon Budokan (arena d'arts marcials), el Gimnasi Nacional Yoyogi i el Gimnasi Metropolità de Tòquio. Va ser ciutat aspirant a l'organisació dels Jocs Olímpics de 2016. Ademés, Tòquio va ser la ciutat sede dels Jocs Asiàtics de 1958. El 7 de setembre de 2013 va ser elegida com a sèu dels Jocs Olímpics de 2020.

Sum

De la mateixa manera que en el restant del país, el sum (相撲, sumō, a voltes 大相撲 Ōzoomō) té un lloc destacat entre els deports en Tòquio. En l'Estadi Nacional de Sum, localisat en Ryogoku, tenen lloc els tornejos de giner, maig i setembre, que atrauen a mils d'espectadors. L'emperador de Japó vares agarrar personalment al torneig de maig. Els entrenaments de sum es porten a terme en els estables, o beya, i molts permeten l'entrada d'espectadors.

Atres arts marcials

En la ciutat es practiquen de manera amateur i professional atres arts marcials. Especialment el judo, que va ser inclós en 1964 com a deport olímpic; el kendō, el karate, el kyudo i l'aikido.

Béisbol

La Lliga Japonesa de Béisbol Professional té en Tòquio a un dels equips més populars del país, els Yomiuri Giants (読売ジャイアンツ, Yomiuri Jaiantsu^?), que juguen com a locals en el Tòquio Dome (東京ドーム Tōkyō Dōmu) des de 1988.

Tòquio també és la sèu de l'equip Tòquio Yakult Swallows (東京ヤクルトスワローズ, Tōkyō Yakuruto Suwarōzu^?), que juga en l'estadi Meiji-Jingu, en Shinjuku.

Fútbol

La Lliga professional japonesa de fútbol, coneguda com J. League (Jリーグ, J Rīgu^?), fundada en 1993, té en Tòquio a dos equips que juguen en l'estadi Ajinomoto i que protagonisen el Derby de Tòquio: el F.C. Tòquio (FC東京, Efushī Tōkyō^?), i el Tòquio Verdy 1969 (東京ヴェルディ1969) destacant que este últim és un dels clubs en més títuls de Japó, sent el tercer màxim campeó de la lliga en 7 títuls i tenint en possessió 3 Copes de la Lliga i 5 Copes de l'Emperador i destacant dos títuls internacionals, la Copa Sanwa Bank i la Lliga de Campeons de la AFC sent un dels 5 clubs japonesos en haver-la guanyat.

A partir de 1980 la ciutat va ser sèu fixa de la Copa Toyota Europea-Suramericana, que enfrontava als campeons de la Copa d'Europa (actual Lliga de Campeons) i la Copa Libertadores d'Amèrica (actual Conmebol Libertadores) en l'actualment demolit Estadi Nacional Olímpic de Tòquio en la Copa Intercontinental, fins a l'any 2001 en que la sèu va ser canviada a Yokohama. A partir de 2005 esta competició va deixar d'existir donant orige al Campeonat Mundial de Clubs de la FIFA, que es realisa anualment tenint com a sèu anual a un país seleccionat, a on Japó va ser designat en numeroses ocasions. Tòquio va ser sèu de la Copa Mundial de Clubs de la FIFA junt en atres ciutats de Japó en les primeres quatre edicions, en 2005, 2006, 2007 i 2008.

Rugby

Té tres equips en la Top League, que són Ricoh Black Rams, Suntory Sungoliath i Toshiba Brave Lupus, també les universitats de Tòquio són molt reconegudes en el rugby universitari en els següents equips d'estes universitats: Universitat de Waseda, Universitat de Keiō, Universitat Teikyo i Universitat de Tokai.

Hípica

En la ciutat de Tòquio se celebren alguns dels events més importants de Turf del país nipó, destacant les carreres de cavalls de grau 1 i de cavalls purasangre. Entre dits events es poden destacar el Derbi de Tòquio (東京ダービー, Derbi de Tòquio^?) i el Haneda Hai (羽田盃, Haneda Hai^?) que se celebren en l'Hipòdrom de Oi (també conegut com Tòquio City Keiba), ubicat en el barri de Shinagawa i el Tòquio Iūshun (東京優駿?, Tòquio Iūshun^?) també denominat Derbi de Japó (日本ダービー, Nippon Dābii^?), considerat l'homòlec japonés del Derby de Epson i que és la segona roda de la Triple Corona de Japó que se celebra en l'Hipòdrom de Tòquio ubicat en Fuchū. En dit hipòdrom també se celebra el Yasuda Kinen, una part del desafiu asiàtic Mile.^{cita requerida}

Turisme

En ser un dels principals focs d'història i cultura en Japó, la prefectura de Tòquio rep més de la mitat dels turistes internacionals que apleguen al país, en el 58,3 %. Anualment, casi 2,6 millons de persones visiten Tòquio, representant un ingrés anual de dos mil millons de dólars. Este fluix de visitants la convertix en la sexta ciutat del món en més visitants internacionals, darrere de Londres, París, Nova York, Hong Kong i Singapur. En ser la principal entrada al país, Tòquio és una regió de desenroll crítica per al foment del turisme internacional. Entre els visitants que apleguen a la ciutat, el 63,8 % prové de països asiàtics, el 18,5 % d'Amèrica del Nort, el 12,7 % d'Europa, i el restant 5 % prové d'atres països.

Les atraccions turístiques en la prefectura són numeroses, i estan administrades o supervisades pel Govern Metropolità de Tòquio.

Parcs nacionals

En Tòquio existixen quatre parcs nacionals:

• Parc nacional Chichibu-Tama, localisat en Nishitama, s'estén també sobre part de les prefectures de Yamanashi i Saitama.
• Parc nacional Meiji no Mori Takao, localisat al voltant del mont Takao, al sur de Hachioji.
• Parc nacional Fuji-Hakone-Izu, que inclou a les illes de Izu.
• Parc nacional Ogasawara, que comprén les illes del mateix nom, candidates a ser Patrimoni de la Humanitat.

#Agermanament

Tòquio té 12 #agermanament.

Acorts de cooperació mútua

• Berlín (Alemània, des de 1994)
• Roma (Itàlia, des de 1996)

• Madrit (Espanya, des de 1965)
• París (França, des de 1982)

Referències

Bibliografia

En espanyol

• Guia Lonely planet. "Tòquio de prop". Ed. geoPlaneta. 1.ª edició, 2008.
• Gispert, Carlos. Tòquio. Ed. Oceà, 2002. ISBN 84-95199-93-9.
• Gostelow, Martin. Tòquio City Pack. Ed. Aguilar, 1998. ISBN 84-03-59830-0.
• Taira, Jin. [re]TÒQUIO. Ed. Satori, 2011. ISBN 978-84-938204-8-0.

En anglés

• Seidensticker, Edward. Tòquio Rising: The City Since the Great Earthquake. Harvard University Press, Boston, 1991. ISBN 0-674-89461-8.
• Simmons, Ben; Hymas, Johnny; Vilhar, Gorazd. Japanscapes. Kodansha International Ltd., Tòquio, 2002. ISBN 4-7700-2876-8.

En alemà

• Elke Hayashi-Mähner: Tagelöhner und Obdachlose in Tòquio, Iudicium, 2005. ISBN 3-89129-181-7.
• Matthias Eichhorn: Pendlerverkehr in Tòquio. Probleme und Perspektiven, Holos, 1997. ISBN 3-86097-426-2.
• Martin Lutterjohann: Tòquio mit Yokohama und Kyoto, Reise Know-How Verlag Rump, 2004. ISBN 3-8317-1251-4.
• Evelyn Schulz: Stadt-Diskurse in donen Aufzeichnungen über dones Prosperieren von Tòquio (Tòquio hano ki), Iudicium, 2004. ISBN 3-89129-775-0.
• Dusan Simko: Einwohner und Umweltbelastung in Tòquio. Fallstudie: Die Nachbarschaft Ojima in Koto-ku., Birkhäuser-Verlag, 1990. ISBN 3-7643-2539-9.
• Gottfried Wohlmannstetter: Finanzplatz Tòquio, Knapp, Frankfurt am Main, 1998. ISBN 3-7819-1167-5.

Enllaços externs

• [[Archiu:{{#switch:Tòquio|20px|Vore el portal sobre Tòquio]] Portal:Tòquio. Contingut relacionat en Tòquio.

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Tòquio.

Tòquio en el Viccionari.

• Wikinoticias tiene noticias relacionadas con Tòquio.
• Sitie web oficial (anglés).
• Sitie web oficial de turisme en Tòquio (enllaç disponible en espanyol).