Megalópolis
 |
L'exactitut de l'informació d'est artícul està discutida. En la pàgina de discussió pots consultar el debat al respecte. |
El terme megalópolis (del grec Μεγάλη, Megáli, 'gran' i πόλις, pólis, 'ciutat') o megápolis s'aplica al conjunt d'àrees metropolitanes, el creiximent urbà de les quals accelerat du al contacte de l'àrea d'influència d'una en les atres. En definitiva, les megalópolis solen estar formades per conurbación de grans ciutats.
El terme megalópolis va ser introduït pel geógrafo francés Jean Gottmann en 1961, en el seu llibre, Megalopolis, The Urbanized Northeastern Seaboard of the United States[1] ("Megalópolis, l'urbanisada vora marítima noreste d'Estats Units"), fent referència a aquell sistema urbà que contara en una població igual o superior als 10 millons d'habitants. En espanyol, el terme més usat és el de ciutat-regió.[2]
La primera definició utilisada per Gottmann per a "megalópolis" era atinente a l'aglomeració entre Boston i la conurbación Baltimore-Washington D. C. incloent les aglomeracions d'Hartford, Nova York, Nova Jersey i Filadèlfia, aixina com una multitut de ciutats de més de 100 000 habitants sobre la Costa Este dels Estats Units. Tal jagantesca conurbación existent ya a mitan del XX ha rebut també el nom BosWash (acrònim compost per les primeres sílabes de Boston i Washington, noms de les dos ciutats ubicades en els extrems). Tal ensamble urbà s'estén per més de 800 km de nort a sur i posseïx una població d'entre 65/70 millons d'habitants.
Gottmann explica que esta concentració demogràfica i de poders (econòmic, polític, judicial, cultural) en tal espai es va deure a la successió de conjuntures favorables: l'història colonial dels Estats Units i l'importància dels intercanvis en Europa, la victòria del Nort contra el Sur en la Guerra de Secessió (eliminant la competència dels ports sudistas -per eixemple el de Nova Orleans-) i la presència d'una elite burguesa industrial i financera recolzada en un transpaís o territori interior propenc a la megalópolis ric en ferro, hulla i energia hidràulica.[3]
L'autor tendix a presentar a tal Megalópolis nortamericà com una nova Roma: " fait un peu figure à l'époque présente de ce que fut la Rome impériale du monde antique. L'Atlantique semble être la Mare Nostrum de cette nouvelle Mégalopolis aux dimensions extraordinaires (Feta una miqueta a figura en la present época d'allò que va ser la Roma imperial del món antic. L'Atlàntic sembla ser el Mare Nostrum d'esta nova Megalópolis de dimensions extraordinàries).".[4] Esta comparació anticipa l'anàlisis que desemboca per a tres centres de desenroll urbà presentats en 1975 en la Tríade de Ken'ichi Ōmae. Atres megalópolis varen ser seguidament identificades i analisades per atres estudiosos en els anys 1960s i 1970s Doxiadis va estudiar la megalópolis dels Grans Llacs, Peter Hall la megalópolis anglesa, Isomura la megalópolis japonesa del Tokaido, atres estudiosos italians com Muscara la possible "megalópolis" mediterrànea.
És fàcil trobar eixemples de megalópolis, puix qualsevol ciutat gran s'amplia en ciutats satèlits que poden ser a la seua volta satèlits d'atres ciutats grans creant una megalópolis. Estes demarcació són útils per a planificació regional en transports i comunicacions.
Es[quí?] ha inclós el concepte de ciutat global com una extensió de la megalópolis i quan amerita com a categoria política o econòmica o cultural.cita requerida
Quan es parla de megalópolis convé tindre en conte l'escala de cada época: abans del XX lo més semblant a una megalópolis eren les grans urbs metropolitanes com Roma, Aleixandria, Janbalic, Constantinopla, Bagdad, Teotihuacán o la Còrdova califal espanyola. Encara que les megalópolis en el sentit estricte (modern) de la paraula recent són un fenomen de la societat industrial a partir del XX, sigle en el qual es verifiquen massives i contínues migracions globals.
Existix una crítica a les estimacions d'estos núcleus, donada la seua excessiva superfície i a l'inclusió de grans zones buides.cita requerida També suscita crítica la governabilitat de les megalópolis en assentaments en varis estats o províncies, lo que provoca que les seues dimensions siguen difícilment quantificables, al no existir una administració centralisada.cita requerida En el procés d'urbanisació bàsicament en unir-se dos o més metròpolis es forma una gran conurbación o megalópolis que és un concepte diferent de ciutat en noves solucions i nous problemes.
Eixemples
Àfrica
En l'actualitat el continent africà presenta eixemples de megalopolisació demogràfica típics del "Tercer Món" (o del subdesenroll econòmic), es tracta de ràpits i prou caòtics creiximents demogràfics en certs punts per estos factors principals: l'alta taxa de natalitat, l'emigració massiva des del camp a la ciutat pel retart rural que fa impossible sustentar a la població de les àrees rurals, la concentració dels pocs recursos econòmics dels països en les antigues capçaleres colonials, la centralisació burocràtica en tals capçaleres.
D'esta manera poden ser considerades El Caire (en Egipte) o Lagos (en Nigèria); més complex és el cas surafricà ya que la megalopólis està econòmicament més descentralisada.
Amèrica
.jpg)
En Estats Units, la zona urbana formada per Boston, Providence, Hartford, Nova York, Filadèlfia, Baltimore, Washington D. C. i atres àrees metropolitanes menors, coneguda com BosWash o el corredor noreste, la zona més poblada i extensa de l'hemisferi occidental (65 millons d'habitants).
La megalópolis transfronterer entre Estats Units i Canadà de la regió dels Grans Llacs, que reunix a les àrees metropolitanes de Green Bay, Milwaukee, Chicago, Fort Wayne, Toledo, Detroit, Cleveland, Erie i Búfalo en Estats Units i a les de Niagara Falls, Toronto, Ottawa, Montreal i Quebec en Canadà més vàries ciutats menor importància, tal megalópolis de la conca dels Grans Llacs (incloent a la vall del riu Sant Lorenzo) reunix a uns 60 millons d'habitants. A la part nortamericana li la coneix com Cinturó de l'Òxit, mentres que a la canadenca li la denomina Corredor Quebec-Windsor.
En Estats Units, la zona urbana situada en Califòrnia entre les zones metropolitanes de Sant Francisco i Sant Diego - Tijuana també ha passat a ser considerada una megalópolis cridada SanSan, esta inclou les àrees metropolitanes d'els Àngeles, Sacrament, i atres menors com les de Stockton, Fresno i Bakersfield (més de 35 millons d'habitants). Encara que si es conta en la Zona Metropolitana de Tijuana (Ciutat conglomerada en Sant Diego, Califòrnia, EE. UU.) tindria més de 37 millons d'habitants.
En Mèxic, la Corona Regional del Centre del País entorn al Valle de Mèxic junt en les zones metropolitanes de Pobla - Tlaxcala, Cuernavaca - Cuautla, Toluca, Pachuca, Tula de Dellà, Tulancingo. Considerant atres poblacions menors que hi ha en el vall de Mèxic i la seua zona d'influència alcançaria una població total de més de 38.6 millons d'habitants.
També en Mèxic, la Regió Metropolitana del Bajío, megalópolis formada per les condicions geogràfiques, culturals i per la rodalia de les ciutats dels diferents estats que componen el bajío mexicà i que forma part de la regió Centronorte de Mèxic, alcançaria una població total de 11 millons d'habitants.
En Brasil la zona llitoral compresa entre Riu de Janeiro i São Paulo junt en atres àrees urbanes de l'interior de l'estat de São Paulo, pot ser considerada com una megalópolis, en més de 40 millons d'habitants.
En Argentina s'ha desenrollat una megalópolis sobre la ribera dreta dels rius Paraná i de l'Argent entre el Gran Buenos Aires i el Gran L'Argent en el seu extrem sur, i el Gran Santa Fe i el Gran Paraná pel nort, englobant al Gran Rosario i atres àrees urbanes menors. Tal megalópolis supera els 20 millons d'habitants.
En Perú, la centralisació de poders va generar l'embrió d'una megalópolis en la costa central del país, la qual inclou a Llima metropolitana (Lima i el port del Callao), que concentra 9.6 millons d'habitants a 2013, junt a atres àrees urbanes al nort, sur i est de la metròpoli, aixina com alguns pobles compresos en un ranc de 200 km. En total, l'aglomeració supera els 10.5 millons d'habitants.[5]
En Veneçola en la cridada Cordillera de la Costa, es troben algunes les ciutats més poblades de Veneçola: la primera, Caracas; la segona, Maracaibo; la tercera, Valéncia; la quarta, Barquisimeto i la quinta, Maracay, Guarenas, Guatire, la Gran Barcelona, Cumaná, Carúpano, Guiria, les ciutats de l'Estat Miranda integrades en la Gran Caracas, Els Teques, Sant Antonio dels Alts, aixina com els pobles de Choroní i Chuao, les ciutats de Carabobo, com Port Cabell i Morón, les ciutats de l'estat Yaracuy, com San Felipe i Chivacoa i les ciutats de Lara, com Cabudare, Sanara i Tintorer ha desenrollat una megalópolis que inclou a prop del 70 % de la població total del país, uns 22 millons d'habitants.
En Colòmbia, en el cridat Triàngul d'or fan vèrtiç tres de les principals ciutats del país Bogotà, Cali i Medellín (possibles futures Megalópolis) s'alberga més del 60 % de la població, es genera el 80 % del producte intern brut, el 76 % de la producció manufacturera, el 72 % de l'indústria de la construcció, el 75 % del comerç 30 % és portuària el 73 % del sector de servicis, el 77 % del café, es troba el 60 % de la població econòmicament activa i el 69 % de la capacitat instalada de la ret elèctrica, superant els 25 millons d'habitants cita requerida. Algunes ciutats importants en l'àrea són: Ibagué, Facatativá, Manizals, Pereira, Armènia, Girardot, Melgar, Zipaquirá. També es considera com una important i futura megalópolis Barranquilla, un punt estratègic del país per la seua ubicació sobre el riu Magdalena i la mar Carib, i la seua rodalia a Santa Marta i Cartagena i l'expansió constructora en estes tres ciutats.[6]
Àsia
Despuix de la década de 1980 es considera com una jagantesca megalópolis a l'ubicada en el centre de Japó estenent-se per més de 1000 km des de Tòquio, l'est, fins a Kitakyushu, a l'oest, reunint a aproximadament el 80 % de la població japonesa.
La megalópolis nipona està constituïda per tres ensambles: el hipercentro entorn a la capital econòmica i administrativa del país, Tòquio (en 33 millons d'habitants) i la regió de Kanto; després el centre secundari conectat per la Tokaido shinkansen en el hipercentro cridat Tōkaidō que està constituït per Nagoya i el Kansai (Osaka, Kōbe aixina com Kyoto), constituint el triàngul Kinki (22 millons); per últim el tercer conjunt, està constituït en l'oest per les ciutats satèlits costeres que formen una espècie d'anex industrial del centre.
En China s'estan desenrollant atres megalópolis en centres en Pequín, en Shanghái i en el delta del Riu Perla, al voltant d'Hong Kong, Shenzhen i Cantón.
Índia presenta tres megalópolis entorn a Calcuta, Nova Delhi i Bombay.
En Filipines, la desenrollada entorn a Manila.
Singapur en el chicotet estat independent del mateix nom i ciutats de Malàsia com Kuala Lumpur tendixen a constituir una megalópolis.
Jakarta, capital d'Indonèsia constituïx una megalópolis demogràfica típica del cridat Tercer Món.
Europa
Definir qué és una megalópolis en Europa és prou complex; pot parlar-se de dos nivells de megalópolis: les grans ciutats les aglomeracions de les quals superen els 10 millons d'habitants: Londres, París, Moscou, Estambul o la regió urbana (encara no plenament conurbada) del Randstad, per una atra part una definició molt més àmplia la de la cridada Megalópolis Europea en més de 70 millons d'habitants que inclouria (molt heterogéneamente) a l'àrea del Midlands Occidentals que va des de Londres (i les seues grans ciutats satèlits en Anglaterra, per eixemple Sheffield, Liverpool) fins a la regió de Milà en el nort d'Itàlia passant pel Benelux la Conca del Ruhr en Alemània, Estrasburc, Basilea i la conca de Zuric-Berna-Ginebra. Este arc metropolità europeu és cridat també Dorsal Europea o la «Banana Blava (Banana Blava)» per Roger Brunet, a inicis dels 1990 a causa de l'aspecte que presenta en les fotografies satelitals. Actualment tendix a incloure's en tal megalópolis europea a les aglomeracions Parisenca i de Fráncfort del Meno i inclús Torí. Tal « dorsal » ha segut el centre d'impulsión en térmens politicoeconómicos de l'Unió Europea i domina encara a les regions perifèriques demogràficament menys gravitantes d'Europa.
Encara que en Espanya no existix cap núcleu urbà ni cap conurbación que puguen ser calificades pròpiament de megalópolis existixen tendències urbanes que pogueren resultar en tal tipo d'urbanisació: per eixemple l'àrea que va des de les ciutats espanyoles de Segòvia, de Guadalajara i de Toledo en Madrit com a ciutat central pot considerar-se com una megalópolis o la suma de moltes micrópolis per a certs propòsits: màrqueting, televisió, ràdio, periòdics, trens, turisme, seguritat, aigua, centres comercials, hospitals i universitats, etc. i com un àrea metropolitana més restringida: L'Escorial, Alcalà d'Henares i Aranjuez. Estes demarcació són útils per a planificació regional en transports i comunicacions. També en Espanya-França existix la megalópolis, també cridada mega-regió, Banana Dorada, que conecta les conurbación de Valéncia, Barcelona, Marsella i Lió. Si persistixen les tendències de conurbación i d'establiment de ciutats llineals en el ritme que actualment tenen en Europa Occidental és molt provable que la "Banana Blau" s'estenguera pronte des del nort d'Itàlia a lo llarc de totes les importants ciutats de la costa mediterrànea de l'estat Francés i d'allí a, per lo manco, les ciutats del mediterràneu espanyol com Barcelona i Valéncia (en tal case la "Banana Blau" a fins del present XXI casi seria un semicírcul -en forma de C invertida o ɔ - que discorreria des d'Anglaterra fins a les costes del mediterràneu espanyol).
En Itàlia se senyalen dos possibles megalópolis: la de Milà que la seua regió urbana comprén ciutats com Brescia, Monza, Bérgamo, Lodi, Crema les quals constituïxen, per carir ya de solució de continuïtat, un conurbano de 7 millons d'habitants i el centre Véneto en les províncies de Vicenza, Pàdua, Treviso, Venècia i Verona, que gràcies al desenroll del sector residencial a fins de XX i inicis de XXI posseïx una aglomeració urbana casi contínua d'aproximadament quatre millons i mig d'habitants.
Megalópolis més poblades
A continuació es presenta una llista en algunes de les principals megalópolis, ordenades per número d'habitants segons estimacions de Citypopulation:[7]
| N.º | Ciutat principal | Població | Creiximent | Composició |
|---|---|---|---|---|
| 1 | Guangzhou | 46 700 000 | 2.4 | Dongguan - Foshán - Jiangmen - Shenzhen - Zhongshán |
| 2 | Tòquio | 40 400 000 | 0.5 | Kawasaki - Maebashi - Sagamihara - Saitama - Utsunomiya - Yokohama |
| 4 | Shanghái | 33 600 000 | - 6.4 | Changzhou - Suzhou - Wuxi |
| 5 | Jakarta | 31 300 000 | 2.3 | Bekasi - Bogor - Depok - Tangerang - Tangerang del Sur |
| 6 | Delhi | 30 300 000 | 3.1 | Faridabad - Ghaziabad - Gurgaon |
| 7 | Manila | 25 700 000 | 2.0 | Caloocan - Ciutat Quezón |
| 8 | Bombay | 25 100 000 | 1.6 | Bhiwandi - Kalyan - Thane - Ulhasnagar - Vasai-Virar |
| 9 | Seül | 24 800 000 | 0.4 | Bucheon - Goyang - Incheon - Seongnam - Suwon |
| 10 | Ciutat de Mèxic | 34 900 000 | 0.9 | Corona Regional del Centre de Mèxic - Ecatepec- Naucalpan |
| 11 | São Paulo | 22 400 000 | 0.9 | Guarulhos |
Conceptes semblants
.jpg)
El concepte de megalópolis es confon pràcticament en el concepte de megaciudad és perque les dos paraules tenen el mateix significat original, en tot case una megaciudad no es definix tan sol pel número d'habitants o per l'extensió de l'àrea que comprén sino per l'influix continental o subcontinental del seu poders (economia, la seua cultura, política, comunicacions i poder en general). El concepte de megalópolis també es pot confondre en el de ciutat global encara que en el cas de la ciutat global lo definitorio és l'influix global de la mateixa sense importar tant les variables de població resident o espai que tal tipo de ciutat comprén. Considerant la seua importància econòmica (principalment financera) en 2008 es consideren tres ciutats globals de primer grau o primer orde: Nova York, Londres, Tòquio, seguides de París, Fráncfort del Meno, Zuric i els Àngeles.
Vore també
- Aglomeració urbana
- Àrea metropolitana
- Conurbación
- Megaciudad
- Anex:Aglomeracions urbanes més poblades del món
Referències
- ↑ Gottmann, J. 1961: Megalopolis. The urbanized northeastern seaboard of the United States. New York: The Twentieth Century Fund
- ↑ paot. org. mx/centro/libros/proaire/cap02. pdf Area Metropolitana del Valle de Mèxic en la definició de la corona regional o megalópolis
- ↑ Jean Gottmann, 1960, L'Amérique, Hachette, pp. 176-177
- ↑ Jean Gottmann, 1960, L'Amérique, Hachette, pp. 175
- ↑ unfpa. org. pe/WebEspecials/2013/Ago2013/ICPD/INEI-Estado-Poblacion-Peruana-2013. pdf Població Peruana 2013
- ↑ «elheraldo. co/latitud/caribepoli-130606 Caribepoli» (en és). Revistes | L'HERALT. Consultat el 28 d'agost de 2020.
- ↑ Citypopulation. «citypopulation. de/world/Agglomerations. html Major Agglomerations of the World» (en inglés). Consultat el 31 de març de 2020.
Bibliografia
- Jean Gottmann, 1961, Megalopolis, The Urbanized Northeastern Seaboard of the United States, The MIT Press
- Collectif (coordination R. Knafou), 1992, Mégalopoles i andre meco géantes. Pour unix écologie urbaine, Éditions de l'Est, 207 p. (ISBN 2-86955-131-2)Commentaire biblio, Actes 2i Festival Internacional de Geografia de Saint-Dié-dones-Vosges, octubre de 1991
- I. Li Diascorn, 2006, La mégalopole japonaise, Ellipses, 143 p. ISBN 2-7298-2047-7
- Jean Gottmann, Megalopoli, funzioni i relazioni vaig donar una pluricittà, Torino, Einaudi, 1970.
- Jean Gottmann, I sistemi megalopolitani nel mondo, in "La città invincibile", Milano, Angeli, 1983, pp.371-382.
- Calogero Muscarà (ed.), "Megalopoli Mediterrànea", 1978.
- Richard Florida, Tim Gulden, Charlotta Mellander (ed. The Martin Prosperity Inst,), "The Rise of the Mega Region", October 2007.
Enllaços externs
Tens que especificar títul = i url = al usar {{cita web}}..
- Este artícul conté una traducció derivada de «Megalópolis» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.