Riu Magdalena
El riu Magdalena, també cridat riu Gran de la Magdalena,[1]és el riu més important de Colòmbia. Es tracta d'una corrent d'aigua contínua de Colòmbia que naix en el departament del Huila (al sur de Colòmbia) i desemboca en la mar Carib (prop de la ciutat de Barranquilla).[2] Fluïx cap al nort, per al voltant d'1,528 km per la secció occidental del país.
Pren el seu nom de la bíblica figura de Maria Magdalena. És navegable des de Fonda, Tolima, per més de la mitat de la seua trayectòria fins a la seua desembocadura en Barranquilla, i el seu principal afluent és el riu Cauca. La seua conca ocupa el 24 % del territori continental del país. En ella estan 11 departaments de Colòmbia: Magdalena, Atlàntic, Bolívar, Cessar, Antioquia, Santander, Boyacá, Cundinamarca, Caldas, Tolima i Huila, en els quals viu casi el 80 % de la població colombiana i a on es produïx el 85 % del PIB nacional.[3]
És considerada la principal artèria fluvial del país pese a no ser el riu més llarc ni el més caudaloso, en lo que és superat pel Putumayo, el Caquetá, el Meta i el Guainía, sense contar l'Orinoco i l'Amazones, rius en els que el país fa frontera. La primera capital departamental que travessa és Neiva.[4]
En 2006, el riu Magdalena va ser nominat com a símbol cultural de Colòmbia en el concurs organisat per la revista Semana en el respal de Caragol TV, el Ministeri de Cultura i "Colòmbia és passió." [5]
Denominacions indígenes
[editar | editar còdic]Les poblacions indígenes utilisaven i adoraven les aigües del riu, per això en la part baixa del seu naiximent li cridaven Caripuaña, que significa «el riu Gran»; en la part central del seu recorregut, les tribus del lloc Tora, ho cridaven Arli, que traduïx «el riu del Peix» o «el riu del Bocachico». En nàixer el riu en la montanya, els Muiscas ho coneixien com Yuma, o «riu del país amic i de les montanyes». Es diu que algunes tribus li cridaven Guacahayo o «riu de les tombes», puix en les seues aigües tiraven als seus morts. Una atra denominació del riu utilisada per Els Caribes era Karacalí, que significa «Gran rio dels caimans».[6]
Història
[editar | editar còdic]El riu Magdalena, gràcies a la seua posició geogràfica entre les branques andinas del nort de Sudamérica, va anar des de temps precolombinos ruta d'incursió cap a l'interior de lo que hui és Colòmbia i segurament cap al sur de la mateixa com Equador. Les cultures caribes, per eixemple, varen penetrar molt provablement pel riu, aixina com atres cultures influents vingudes del nort i Mesoamérica.
De la mateixa manera, els conquistadors espanyols que varen aplegar a lo que hui és Colòmbia a principis de el XVI varen usar el riu per a adinsar-se a l'interior d'un país agrest i d'un relleu difícil. El descobriment per part dels colonizadores se li atribuïx a Rodrigo de Bastidas l'1 d'abril de 1501, dia de Santa María Magdalena, nominant al riu en dit nom.[6] En 1529, Jerónimo de Melo, portugués enviat pel governador de Santa Marta, García de Lerma, va realisar la primera entrada pel riu.
En temps del Nou Regne de Granada, el riu no va ser menys important. Est va ser l'única via per la que la capital Virreinal, Santa Fe de Bogotà, es comunicava en l'important port de Cartagena d'Índies i per això en Europa. En la seua desembocadura, el riu servia de frontera entre les províncies de Santa Marta i Cartagena.
Les lluites d'independència no varen descuidar el riu. Els eixèrcits beligerants varen navegar pel riu en la busca del domini absolut i polític. La novela El general en el seu llaberint de l'escritor colombià Gabriel García Márquez conté una descripció de lo que significava el riu per al temps i les seues gents.
El adveniment dels ferrocarrils, la construcció de carreteres que varen dominar el difícil relleu andino i l'aviació varen fer que el riu perguera el seu domini absolut sobre el discórrer nacional en matèria de transport i intercanvi. Pero l'época moderna no va poder fer perdre l'importància que té el riu més gran de la geografia nacional.
Geografia
[editar | editar còdic]El riu Magdalena naix en suroest de Colòmbia, en la cordillera dels Vages, específicament en el departament del Huila, en l'Eix Central del massiç colombià. Travessa el país per l'occident de sur a nort, en un recorregut d'uns 1540 km entre les cordilleres Central i Oriental dels Vages colombians, conformant una vall que a la seua volta és un corredor vial que aplega al llitoral del mar Carib. Naix, concretament, a una altitut de 3685 metros, en l'estany de la Magdalena en el páramo de les Papes, en el sur del Parc nacional Natural Puracé, en el llímit entre els departaments del Huila i el Cauca.[6]
El riu posseïx una conca de 257.440 km², lo que supon un 23% de tota la superfície de Colòmbia, travessant un total de 728 municipis en els que viu el 80% de la població colombiana aproximadament.[6] La conca del riu és la gran reserva d'hidrocarburs del país en la seua part mija (Magdalena Mig).
Navegable uns 990 km, des de Fonda (Tolima), passant per La Dorada (Caldas), Port Salgar, Port Boyacá, Port Berrio, Barrancabermeja, Gamarra, Regidor, El Banc, Magangué, Zambrano, Calamar, Salamina i culminant en Barranquilla. El riu és la principal ruta fluvial de Colòmbia.
Riu dalt, després de passar per Neiva, aplega al municipi de Girardot, a on escomença a ser contaminat per la desembocadura del riu Bogotà. Pansa per l'històric port de Fonda i des de La Dorada comença la vall del Magdalena Mig, passant pel port de Barrancabermeja fins al port de Gamarra, a on comença una série de menuts braços com els de Morales i Papayal fins a la població del Banc; ahí el riu s'adinsa en la Depressió Mompoxina formant l'illa de Mompox o Margarita en els braços de Lloba i Mompox respectivament. En eixa zona a l'altura del municipi de Pinillos rep les aigües del riu Cauca. Més alvance, riu avall es troben les forcalls del canal del Dic i el caño Cego.[7]
En la seua desembocadura en la mar Carib, coneguda com Boques de Cendra, a 7,5 km de Barranquilla, es va construir una de les més grans obres d'ingenieria del país. La desembocadura va ser modificada i estesa cap a la mar per mig de tallamars que permeten mantindre un calat necessari per a l'ingrés de bucs de gran tamany. Açò degut a que el riu deposita 500 000 m³ de sediment per trimestre.
El riu posseïx una conca d'uns 250 000 km², la qual és la gran reserva d'hidrocarburs del país en la seua part mija (Magdalena Mig).
L'afluent principal del riu Magdalena és el riu Cauca, i té innumerables afluents a lo largo y ancho de el seu recorregut que aporten cabal a les seues aigües.
Desviació del caixer
[editar | editar còdic]A l'altura del El Banc, al sur del Magdalena, es desvia pel braç de Lloba, el qual és notori en l'aument de la seua envergadura brindant aixina major llongitut total, passant per Magangué, aïllant aixina a Santa Creu de Mompox, el caixer original de la qual a l'altura de l'últim mencionat es veu notòriament reduït.
Més alvance, el riu agarra dos ramals, el canal del Dic (a l'altura del municipi de Calamar) i el caño Cego (en el departament del Magdalena).
Formació
[editar | editar còdic]El riu Magdalena va començar a formar-se fa 25 millons d'anys, durant l'Oligoceno, quan les cordilleres Oriental i Central varen tancar el Portal Trans-Andino que comunicava els drenages en la conca Amazónica.
La formació del riu Magdalena va terminar fa 2 millons d'anys, a finals el Plioceno. El seu curs ha sofrit diferents variacions, aixina com ha desembocat en distints llocs:
- Baïa Portete, Guajira.
- Fundació-Ariguaní.
- Luruaco, canal del Dic, ciènages del Guájaro, del Totumo, de Luruaco, de Tocagua. Allí es va alçar la cordillera occidental en l'orogènia preandina cap al Mioceno i mediats del Terciario.
- Canal del Dic.
- Riu Vell.
- Boques de Cendra. Abans va ser caixer la zona del barri Camp Alegre de Barranquilla.
La ribera del Magdalena correspon un terreny franc-arcilloso, abundant en rovines fluvials aluvials.
Principals afluents
[editar | editar còdic]Enumerats de nort a sur.[7]
- Riu Sant Jorge, a l'oest. Naix en el parc nacional de Paramillo i travessa les serranías de San Jerónimo i Ayapel, abans de desembocar en el riu Magdalena prop del municipi de Pinillos (Bolívar).
- Riu Cauca, a l'oest. Principal tributari del Magdalena. Naix en els Vages colombians i desemboca prop del municipi de Pinillos (Bolívar).
- Riu Cessar, a l'est. Naix en la Serra Nevada de Santa Marta, fluïx de nort a sur i descarrega les seues aigües en la Ciènaga de Zapatosa prop d'El Banc (Magdalena). La ciènaga esta comunicada en el riu Magdalena.
- Riu Lebrija, a l'est. Format en la confluència dels rius Suratá i Riu d'Or, en la Cordillera Oriental, s'unix al Magdalena prop de la Loma de Corredor (Aguachica), departament de Cessar i Port Wilches, departament de Santander.
- Riu Cimitarra (Bolívar), a l'oest. Naix en la Serranía de Sant Lucas, en l'extrem sur del departament de Bolívar. Este riu és un afluent del riu Magdalena i en finalisar el seu curs, travessa els municipis de Cantagallo i Sant Pablo (Bolívar).
- Riu Sogamoso, a l'est. Format en la confluència dels rius Chicamocha i Suárez, en la Cordillera Oriental, fluïx cap al nororiente i s'unix al Magdalena prop de Barrancabermeja.
- Riu Opon, a l'est. Naix en la Cordillera Oriental, fluïx cap al nort i descarrega les seues aigües prop de Barrancabermeja.
- Riu Carare, a l'est. Naix en la Cordillera Oriental, fluïx cap al nort i s'unix al riu Magdalena prop de Port Parra.
- Riu Nare, a l'oest. S'origina en la Cordillera Central dels Vages colombians i desemboca prop de Port Nare.
- Riu Samaná Nort, a l'oest. Naix entre les vereda Boqueró del municipi de Sant Francisco i La Palmera del municipi de Sant Luis i desemboca prop de Port Nare
- Riu Negre, a l'est. Naix en la Cordillera Oriental, fluïx cap al noroest i descarrega les seues aigües en llímits dels departaments de Boyacá i Cundinamarca.
- Riu La Mel, a l'oest. Naix en la Cordillera Central i fluïx de sur a nort abans d'unir-se al Magdalena en La Dorada.
- Riu Bogotà, a l'est. Naix en el páramo de Guacheneque i desemboca en el riu Magdalena en el municipi de Girardot.
- Riu Sumapaz, a l'est. Naix en el páramo de Sumapaz i desemboca en el riu Magdalena en el municipi de Ricaurte (Cundinamarca).
- Riu Coello, a l'oest. Naix en el nevat del Tolima i desemboca en el riu Magdalena en el municipi de Coello (Tolima).
- Riu Saldaña, a l'oest. Naix en el páramo de Sant Dumenge i desemboca en el riu Magdalena en el municipi de Suárez (Tolima).
- Riu Cabrera, a l'est. Naix en la Cordillera Oriental, fluïx de sur a nort i s'unix al Magdalena en llímits entre Huila i Tolima. Té una conca de 2863 km2, en l'extrem nort del departament del Huila, sobre els municipis de Colòmbia, Baraya i Villavieja en el Huila, i Alpujarra i Dolores, en Tolima.[8]
- Riu Ceibas, a l'est. Naix en el cerro Santa Rosalía i desemboca en el riu Magdalena en la ciutat de Neiva.
- Riu Páez, a l'oest. Naix en la Cordillera Occidental, en el Nevat del Huila, a 5700 m, travessa els municipis d'Inzá, en el Cauca, i L'Argent, Nátaga i Tesalia en l'Huila, i s'unix al Magdalena en el municipi de Paicol, a 650 m, en la represa del Quimbo, en un cabal irregular per les pluges, en màxims de 130 m³/s. La seua conca ocupa uns 5200 km2 i té una llongitut de prop de 200 km. El riu Páez és famós perque el 6 de juny de 1994, un terremot de 6,4 graus Richter va provocar una remugada que va causar en els departaments de Cauca i Huila 1100 morts i 500 desapareguts.[9]
- Riu Suaza, a l'est. Naix en els llímits dels departaments Caquetá i Huila, desembocant en corregimiento de La Jagua.
- Estany La Magdalena, naiximent.
Ambient
[editar | editar còdic]Els començos del desenroll industrial en Colòmbia a principis del XX varen afectar l'ambient en problemes com la contaminació, la deforestació i les heces humanes. D'això el riu Magdalena és un termómetro precís i sensible, ya que la temperatura i atres factors influïxen en este tipo d'estereotips.
Les époques d'intensa pluja en Colòmbia han dut com a conseqüències el desbordament del riu que reclama l'espai perdut i fa pagar els preus de deforestació sense mida.[10] [11][12][13]Encara no existixen en Colòmbia proyectes de magnitut que velen radicalment per la protecció del mig ambient i la preservació dels recursos naturals. La riquea en fauna i flora, a lo llarc d'un riu que recorre regions tan diverses i distants, és àmplia i interessant, pero la contaminació i la deforestació han fet perdre moltes espècies del riu associades la contaminació del riu Bogotà[14] [15]que termina en el municipi de Girardot.
Neiva, la capital del Huila, és l'única ciutat de Colòmbia que aboca la totalitat de les seues aigües residuals i contaminades al riu Magdalena. Ademés, dels rebujos agrícoles, industrials, els #fem i els rebujos tirats pels habitants als menuts afluents i al propi riu contribuïxen significativament a la contaminació del riu més important del país. Tots estos contaminants i residus tarde o enjorn apleguen a la mar, agravant la crisis ambiental.[16][17]
Navegació
[editar | editar còdic]El riu Magdalena va ser la ruta per a accedir a les zones andinas del nort de Sudamérica: primer, en temps precolombinos per a l'incursió en l'expansió de la nació Carib, que va penetrar la seua hoya hidrogràfica cap a l'interior de Colòmbia; segon, des de la conquista en 1501 quan Rodrigo de Bastidas ho explora. I tercer durant el Virreinato, per ser la via que conduïa a Santa Fe i al Virreinato del Perú per Fonda, Popayán i Quito. La navegació concesionada en 1823 durant el govern de Francisco de Paula Santander a penes es va regularisar cap a la década de 1880 i es va desenrollar en la década de 1920, en el adveniment dels Cables i Ferrocarrils Cafeteros.
Pero en temps de la República, este camí ademés de sofrir els efectes de la competència del FFCC de l'Istme (1855) i del Canal de Panamà (1914), des de 1930 va entrar en decliu pel adveniment del transporte carreter que, a pesar de dinamisar el mercat intern, va facilitar els processos de sedimentación en l'expansió de la frontera agrícola unida a la cultura de la tala, la crema i el azadón. I finalment, des de 1970, el riu es postra als efectes sobre el sol i l'aigua de la Revolució Verda en l'agricultura, que exacerban els factors d'erosió, declinant la navegació i reemplaçant-se per transport carreter.
Embassaments artificials i hidroelèctriques
[editar | editar còdic]Els embassaments per a generació d'energia hidroelèctrica més grans en superfície, en el riu Magdalena són Betania i El Quimbo, els dos represan el riu Magdalena, en el departament de Huila; el de major volum és Sogamoso, represa el riu homònim, afluent del Magdalena, en el departament de Santander.
| N.º | Nom | Municipi | Departament | Àrea (ha) | Capacitat total (106 m³) | Capacitat útil (106 m³) |
|---|---|---|---|---|---|---|
| 1 | El Quimbo | Garzón / L'Agrade | Huila | 8250 | 3205 | 2354 |
| 1 | Hidrosogamoso | Girón / Zapatoca | Santander | 7000 | 4800 | 4000 |
| 2 | Betania | Yaguará | Huila | 7400 | 1970 | 1042 |
| 3 | Peñol | El Peñol | Antioquia | 6400 | 1235 | 1169 |
| 4 | Prat | Prat | Tolima | 2185 | 1100 | 528 |
| 5 | Salvajina | Buenos Aires | Cauca | 2200 | 908 | 753 |
| 6 | Chivor | Santa María | Boyacá | 1200 | 758 | 634 |
| 7 | Tominé | Guatavita | Cundinamarca | 3778 | 690 | 690 |
| 8 | Calima | Calima | Valle del Cauca | 1000 | 581 | 435 |
| 9 | Guájaro | Repelón | Atlàntic | 16 000 | 400 | 230 |
| 10 | Jaguas | Aleixandria | Antioquia | 1100 | 208 | 170 |
| 11 | Chuza | Fómeque | Cundinamarca | 537 | 220 | 202 |
| 12 | Miraflores | Carolina | Antioquia | 815 | 144 | 136 |
| 13 | Neusa | Tausa | Cundinamarca | 955 | 102 | 102 |
| 14 | Riera Gran-El Playón | María La Baixa / El Carmen de Bolívar / Sant Jacinto | Bolívar | 1240 | 98 | 98 |
| 15 | Matuya | María La Baixa | Bolívar | 1400 | 96 | 96 |
| 16 | Sisga | Chocontá | Cundinamarca | 680 | 96 | 96 |
| 17 | Plages | Sant Rafael | Antioquia | 3200 | 85 | 85 |
| 18 | Punchina | Sant Carlos | Antioquia | 360 | 68 | 52 |
| 19 | Muña | Sibaté | Cundinamarca | 730 | 42 | 41 |
| 20 | Esclafidors | Carolina | Antioquia | 465 | 41 | 29 |
| 21 | Sant Selvat | Barrancabermeja | Santander | 250 | 36 | 36 |
| Total | 67 145 | 16 883 | 12 978 |
Economia
[editar | editar còdic]A lo llarc de l'història, el riu ha segut preponderant en el comerç i l'intercanvi de bens: transport, trueque, importacions, exportacions, peixca, aprofitament de les terres aledaño al riu i la seua natural fertilitat, fan del riu un patró primordial en l'economia nacional.
En l'actualitat existixen molts embassaments i represas sustentats per este riu, els quals servixen per a produir i suministrar energia elèctrica per al consum domèstic i industrial i excedents que s'exporten, d'a on s'obtenen importants ingressos per a la Nació. Estes hidroelèctriques no són propietat de l'Estat en la seua totalitat ya que algunes varen ser venudes a empresaris i consorcis estrangers o simplement varen donar permís per a la construcció, per lo tant algunes són privades i unes atres d'economia mixta (sector privat i entitats estatals).
Fauna aquàtica
[editar | editar còdic]En este gran riu colombià, existixen 290 espècies de peixos dulceacuícolas, dels quals els més coneguts i comercialisats són:
Peixos
[editar | editar còdic]- Prochilodus magdalenae, bocachico o coporo
- Plagioscion magdalenae o pacora[18]
- Carpa
- Cucha, coroncoro o raspall canoa
- Mojarra (pot ser roja o platejada o blava)
- Tilapia (pot ser roja o negra)
- Pavón
- Trucha
- Zapatero
- Taburó bou
Fauna terrestre
[editar | editar còdic]En el riu hi ha un alt endenismo terrestre com d'aus i reptils
Reptils
[editar | editar còdic]Mamífers
[editar | editar còdic]- Llop de riu
- Manatí
- Tití cap blanc
- Rata espinosa del Magdalena
- Rata d'herba colombià
- Tapir colombià
- Pereós bayo
- Chigüiro
- Hipopótam
Aus
[editar | editar còdic]- Ànet pisingo
- Suiriri piquirojo
- Garza Blanca
- Àguila peixcadora
- Zampullín de pico gros
- Torito dorsiblanco
- Paujil pico blau
- Loro real
Vore també
[editar | editar còdic]- Valle del riu Magdalena
- Estret del Magdalena
- Canal del Dic
- Caño Cego
- Boques de Cendra
- Riu Cauca
- Parc nacional natural Puracé
- Santuari de fauna i flora Els Colorats
- Via Parc Illa de Salamanca
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Cuervo, 1892, p. 81.
- ↑ «Magdalena (riu, Colòmbia)». Enciclopèdia Microsoft® Encarta® Online 2007. Archivat des d'el original, el 14 de març de 2008. Consultat el 2 de maig de 2008.
- ↑ Guardians de l'Aigua. «El nostre Riu Magdalena». Societat d'Aqüeducte, Aigüeral i Netea de Barranquilla S.A. I.S.P.. Archivat des d'el original, el 1 de febrer de 2004. Consultat el 7 de juny de 2008.
- ↑ «L'economia i el desenroll es mouen pel Riu Magdalena» (en en). mintransporte.gov.co. Consultat el 2023-08-22.
- ↑ «El riu Magdalena» (en espanyol). Semana.com Últimes Notícies de Colòmbia i el Món. Consultat el 2023-12-05.
- ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 «Rio Magdalena». Museu Nacional del Govern de Colòmbia. Consultat el 20 de maig de 2025.
- ↑ 7,0 7,1 «el_rio_magdalena_version_final.pdf Atles conca del riu Magdalena version final». Corporació del Riu Gran de la Magdalena, Colòmbia, 2015. Consultat el 22 de decembre de 2025.
- ↑ «IMPACTES AMBIENTALS I AMENACES NATURALS DE CINC DISTRICTES DE REC EN LA CONCA MIJA I BAIXA DEL RIU CABRERA, EN EL DEPARTAMENT DEL HUILA». Repositori Universitat Surcolombiana. Consultat el 30 d'agost de 2024.
- ↑ «Devastación del riu Páez: 25 anys contra la desmemoria». Comarca Periodisme Universitari.
- ↑ «Desbordament del riu Magdalena va inundar part del municipi de Malambo, en l'Atlàntic».Consultat el 2024-05-31.
- ↑ «Desbordament del riu Magdalena va inundar part del municipi de Malambo, en l'Atlàntic» (en és-és). infobae. Consultat el 2024-05-31.
- ↑ «a-el-inici-de-la-temporada-de-pluges/ Magdalena es prepara per a l'inici de la temporada de pluges» (en és). Governació del Magdalena. Consultat el 2024-05-31.
- ↑ «Un riu difícil. El Magdalena: història ambiental, navegabilitat i desenrolle».Memòries. Revista Digital d'Història i Arqueologia des del Carib.(28)
- 29–60.Consultat el 2024-05-31.
- ↑ «QUINS SÓN ELS PRINCIPALS PROBLEMES DEL RIU BOGOTÀ».
- ↑ «L'importància i impacte de la contaminació del riu Bogotà».
- ↑ «Contaminació del riu Magdalena: una problemàtica que s'agudisa en microplásticos en Neiva». www.radionacional.co. Consultat el 2024-05-31.
- ↑ «Les aigües residuals de Neiva, el mal de cap del riu Magdalena» (en és). www.rtvcnoticias.com. Consultat el 2024-05-31.
- ↑ «Aspectes reproductius de la Pacora (Plagioscion magdalenae, Steindachner 1878) en la Ciènaga del Jobo». Universitat de Cartagena, Daniel Elías Primera Gallardo, Cartagena d'Índies, 2024. Consultat el 24 de decembre de 2025.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Cuervo, Antonio Basilio (1892). Colecció de documents inèdits sobre la geografia i l'història de Colòmbia (en espanyol), Imprenta de vapor de Zalamea germans.
- Duc-Escobar, Gonzalo (2018). El Territori del Riu Gran de la Magdalena (en espanyol), Curs de Context en CTS. Universitat Nacional de Colòmbia.
- Duc-Escobar, Gonzalo (2020). Navegant el Riu Gran de la Magdalena (en espanyol), Curs de Context en CTS.Universitat Nacional de Colòmbia.
- Duc-Escobar, Gonzalo (2019). El Riu Cauca en el desenroll de la regió. (en espanyol), Quarta Càtedra d'Història Regional. Universitat de Caldas.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Ric Magdalena.- Magdalena River and Basin: Colòmbia's Lifeline, LAC Latin America & Caribbean Geographic
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Río Magdalena» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.