Hippopotamus amphibius
_(16485955207).jpg){kind=link}
El hipopótam comú (Hippopotamus amphibius), també cridat hipopótam de l'Nilo o hipopótam de riu, és un gran mamífer artiodàctil fonamentalment herbívor que habita en el Àfrica subsahariana. És, junt al hipopótam pigmeo (Choeropsis liberiensis), un dels dos únics membres actuals de la família Hippopotamidae.
És un animal semiacuático que habita en rius i #llac i a on machos adults territorials en grups de cinc a trenta femelles i jóvens controlen una zona del riu. Durant el dia reposen en l'aigua o en el fango i tant la còpula com el part d'este animal succeïxen en l'aigua. En anochecer es tornen més actius i ixen a menjar herbes terrestres. Encara que els hipopótams descansen junts en l'aigua, el pastar és una activitat solitària i no són territorials en terra.
A pesar de la seua semblança física en els porcs i uns atres ungulats terrestres, els seus parents vius més propencs són els cetáceos (ballenes, marsopas, etc.) dels que varen divergir fa aproximadament cincuenta y cinco millons d'anys.[1] El ancestro comú de ballenes i hipopótams es va separar d'atres ungulats fa aproximadament xixanta millons d'anys.[2] Els fòssilés d'hipopótam més primerencs que es coneixen pertanyen al gènero Kenyapotamus, trobats en Àfrica i datats com de fa aproximadament setze millons d'anys.
És fàcilment reconeixible pel seu tors en forma de barril, enorme boca i dents, cos en la pell plana i casi sense pèl, pates rechonchas i el seu gran tamany. És el quint animal terrestre pel seu pes (entre 1,5 i 3 tonelladas), darrere del rinoceront blanc (1,5 a 3,5 tonellades) i les 3 espècies d'elefants (3 a 9 tonellades). A pesar de la seua forma achaparrada i curtes cames, pot córrer tan ràpit com un humà promig. S'han cronometrat hipopótams a 30 km/h en distàncies curtes. És una de les criatures més agressives del món i a sovint és considerat com l'animal més feroç d'Àfrica. Hi ha aproximadament de cent vinticinc mil a cent cinquanta mil hipopótams en tota l'Àfrica subsahariana; Zàmbia (40 000) i Tanzània (20 000-30 000) conten en les poblacions més numeroses. Es troben amenaçats a causa de la pèrdua de la seua hàbitat i per la caça furtiva per a conseguir la seua carn i el marfil de les seues dents caninos.