Caça furtiva
,_parque_nacional_de_Chobe,_Botsuana,_2018-07-28,_caps_block_0_18.jpg){kind=link}
La paraula caça furtiva (també cridada furtivismo) és el terme amprat per a definir a la caça o peixca illegal, en zones vedadas a la caça.
Una caça pot ser illegal per:
- La caça o la peixca es realisa fòra de la temporada llegalment establida.
- El caçador furtivo no posseïx una llicència de caça.
- El dispositiu usat és un arma illegal per a l'animal.
- L'animal o la planta està en un àrea de restricció de caça.
- El dret a caçar eixe animal és reclamat per algú.
- Els mijos usats són illegals (per eixemple trampes, reflectores per a atontar o paralisar venados o llebres o explosius per a matar peixos).
- L'animal (incloent peixos) està protegit per lleis, o ha segut llistat com espècie en vies d'extinció o amenaçada (eixemple Espècies amenaçades, Acta d'Espècies Amenaçades, en EE. UU.).
- L'animal o la planta han segut marcats per un investigador (per a obtindre senyes de població, migracions, etc.)
S'estima que el tràfic de vida selvada illegal és a lo manco de 10 mil millons de dólars.
El furtivismo vegetal, o "tala furtiva" també creix. Un eixemple prominent és el removiment de GinsengErro en la cita: Element <ref> no vàlit;
les referencies sense nom deuen de tindre contingut en el Parc Nacional de les Grans Montanyes Humeantes. S'estima que les plantes seques de ginseng furtat, s'ubica en el "mercat negre" a no menys d'entre 450 i 500 dólars el gram.
Aspectes històrics
[editar | editar còdic]
En la Edat Mija, la caça furtiva en terrenys reals, era una forma de caça per a sobreviure única dels pobres, especialment durant els temps en a on caçar era un privilegi reservat als amos de la terra i a la noblea. En el sigle XVI, en cas de matar a un cérvol (considerat animal de la realea en molts llocs d'Europa) es podria aplicar com a castic la pena de mort.
Els animals menuts típicament caçats pels pobres eren conills, usant llaços i cetreria. La caça genuïna requeria armes, considerable destrea i temps lliure, que l'habitant llaurador promig simplement no tenia. Un llaurador estava molt llunt de poder caçar el cérvol del senyor. Matar un cérvol era considerat una caça furtiva, sense importar la causa. En el periodo medieval, els animals selvats eren considerats la major font d'aliment, per vàries hambruna que aniquilaven atres reserves de menjar; i açò incrementava la caça furtiva.
En Anglaterra, esta pràctica era prou comuna, i va aumentar cap a fins del sigle XX. Hi ha evidència que la caça furtiva va ser la major font d'aliment dels pobres rurals. Moltes cançons folklòriques tradicionals angleses exalten esta pràctica (com en Caçador furtivo de Lincolnshire) o les conseqüències de ser capturat (per eixemple, en Terra de Van Diemen). Potser per açò, la caça furtiva ha segut vista en un deixe de nostàlgic romanticisme en algunes àrees, com un noble acte de defendre els drets del pobre i no com un problema en l'ecosistema.
Motius
[editar | editar còdic]Les investigacions sociològiques i criminológicas sobre la caça furtiva indiquen que en Amèrica del Nort les persones cacen furtivamente per a obtindre un benefici comercial, per al consum domèstic, per a la trofeus, per plaure i per l'emoció de matar animals selvats o perque no estan d'acort en certes normes de caça, reclamen un dret tradicional a caçar o tenen una disposició negativa cap a l'autoritat llegal.[1] En les zones rurals d'Estats Units, els principals motius per a la caça furtiva són la pobrea.[2] Les entrevistes realisades a 41 caçadors furtivos en la conca del riu Atchafalaya en Luisiana varen revelar que 37 d'ells cacen per a proveir-se d'aliments a sí mateixos i a les seues famílies; 11 varen declarar que la caça furtiva forma partix de la seua història personal o cultural; nou guanyen diners en la venda de la caça furtiva per a mantindre a les seues famílies; i huit se senten entusiasmats i emocionats per superar als guàrdies de caça.[3]
En les zones rurals d'Àfrica, els motius principals de la caça furtiva són la falta d'oportunitats d'ocupació i un potencial llimitat per a la agricultura i la producció ganadera. Els pobres depenen dels recursos naturals per a la seua supervivència i generen ingressos en efectiu a través de la venda de carn d'animals selvats, que alcança preus elevats en els centres urbans. Les parts del cos de la fauna selvada també són demandades per a la medicina tradicional i les cerimònies.[4]
L'existència d'un mercat internacional per a la fauna i flora selvades caçades furtivamente implica que bandes ben organisades de caçadors furtivos professionals entren en zones vulnerables per a caçar, i sindicats del crim organisen el tràfic de parts del cos de la fauna i flora selvades a través d'una complexa ret d'interconexió cap a mercats fòra dels respectius països d'orige.[5][6] El conflicte armat en Àfrica s'ha relacionat en l'intensificació de la caça furtiva i la disminució de la vida selvada dins de les àrees protegides,[7] provablement reflectint l'interrupció dels mijos de vida tradicionals, que fa que la gent busque fonts d'alimentació alternatives.
Els resultats d'una enquesta realisada en varis llogarets de Tanzània indiquen que un dels principals motius de la caça furtiva és el consum i la venda de carn d'animals selvats. Per lo general, la carn d'animals selvats es considera un subconjunt de la caça furtiva degut a que es cacen animals sense tindre en conte les lleis que conserven certes espècies d'animals. Moltes famílies consumixen més carn d'animals selvats si no hi ha fonts alternatives de proteïnes disponibles, com el peix. Quant més llunt estaven les famílies de la reserva, menys provable era que caçaren illegalment animals selvats per a obtindre carn de caça. Era més provable que caçaren carn d'animals selvats just abans de la temporada de collita i durant les pluges intenses, ya que abans de la temporada de collita no hi ha molt treball agrícola i les pluges intenses oculten les chafades humanes i faciliten que els caçadors furtivos s'ixquen en la seua.[8]
La pobrea sembla ser un gran impuls per a que la gent practique la caça furtiva, alguna cosa que afecta tant als residents en Àfrica com en Àsia. Per eixemple, en Tailàndia, hi ha relats anecdòtics sobre el desig d'una vida millor per als chiquets, que impulsen als caçadors furtivos rurals a arriscar-se a caçar encara que els disguste explotar la vida salvage.[9]
Una atra de les principals causes de la caça furtiva és la gran demanda cultural de productes derivats de la fauna salvage, com el marfil, que es consideren símbols d'estatus i riquea en China. Segons Joseph Vandegrift, China va experimentar un inusual repunt en la demanda de marfil en el XXI perque l'auge econòmic va permetre que més chinencs de classe mija tingueren un major poder adquisitiu, lo que els va incentivar a mostrar la seua nova riquea per mig de l'us de marfil, que ha segut un ben escàs des de la dinastia Han.[10]
En China hi ha problemes en la conservació de la fauna salvage, concretament en relació en els tigres. Varis autors varen colaborar en l'artícul "Actitut pública cap a la crío de tigres i la seua conservació en Pequín, China" (Public attitude toward tiger farming and tiger conservation in Beijing, China), i varen explorar l'opció de si seria millor política criar tigres en una granja o posar-los en un hàbitat de conservació de la fauna per a preservar l'espècie. Per mig d'una enquesta realisada a 1.058 residents de Pequín (China) varen intentar calibrar l'opinió pública sobre els tigres i els esforços de conservació dels mateixos. Se'ls va preguntar sobre el valor dels tigres en relació en l'ecologia, la ciència, l'educació, l'estètica i la cultura. No obstant, va sorgir una raó per la que els tigres seguixen sent molt demandats en el comerç illegal: culturalment, seguixen sent símbols d'estatus de riquea per a la classe alta, i encara es creu que tenen misteriosos efectes medicinals i sanitaris.[11]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ “Illegal harvest of renewable natural resources in North America: Toward a typology of the motivations for poaching” (1998). Society & Natural Resources 11 (1): 9–24. doi:.
- ↑ (1994) pdf Delinqüència i policia rurals, Departament de Justícia dels Estats Units: Oficina de Programes de Justícia:Institut Nacional de Justícia.
- ↑ “El joc de la caça furtiva: delictes populars en el suroest de Luisiana” (1998). Society & Natural Resources 11 (1): 25-38. doi:.
- ↑ (2012) Illegal hunting and the bush-meat trade in savanna Africa: drivers, impacts and solutions to address the problem, New York: Panthera, Zoological Society of London, Wildlife Conservation Society.
- ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
- ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
- ↑ “La guerra i el decliu de la vida salvage en les àrees protegides d'Àfrica” (2018). Nature 553 (7688): 328-332. doi:. PMID 29320475. Bibcode: ..328D 2018Natur.553 ..328D.
- ↑ “Perspectives locals sobre els factors que influïxen en l'extensió de la caça furtiva d'animals selvats per a l'obtenció de carn de mont en una reserva de caça, Tanzània occidental” . International Journal of Conservation Science 6 (1): 99-110.
- ↑ Nyhus, P. J. (2010). Tigres del món, Segona edició, Academic Press, pp. 118. ISBN 978-0-8155-1570-8.
- ↑ “{{{title}}}” . Virginia Environmental Law Journal (1).
- ↑ “Public attitude toward tiger farming and tiger conservation in Beijing, China (Actitut del públic cap a la crío de tigres i la seua conservació en Pequín, China)” (2015). Animal Conservation 18 (4): 367-376. doi:.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Caza furtiva» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.