Ric Amazones

Archiu:Amazon CIAT (2).jpg

Ric Amazones

El riu Amazones és un riu d'Amèrica del Sur que travessa Perú (naiximent), Colòmbia i Brasil (desembocadura).

És el riu més llarc i caudaloso del món. Conté més aigua que el Nilo, el Yangtsé i el Mississipi junts. El seu cabal equival a prop d'una quinta part de l'aigua dolça en estat líquit del planeta.

L'Amazones té la conca hidrogràfica més gran en el món, d'al voltant de 7,4 millons kmPlantilla:Exp, inclús contant únicament la regió que travessa Brasil. A pesar del seu gran tamany, en térmens geològics el riu s'ha considerat de baixa complexitat ya que travessa un sistema simple d'antepaís en l'oest i cratones en l'est.

Varis estudis realisats per investigadors brasilers i peruans en 2007 i 2008 apuntaven a que era el riu de major llongitut. Eixe any, finalment, es va confirmar que era el riu més llarc del món, en 6 992 km de llongitut des del seu naiximent en la Quebrada de Apacheta, província de Arequipa (Perú).

En Brasil, es coneix al curs alt de l'Amazones fins a aplegar a la confluència en el riu Negre com Solimõés. No obstant, en Perú i Colòmbia, aixina com en el restant del món hispanohablante, li'l crida Amazones des de la confluència dels rius Marañón i Ucayali en el Perú. Es considera el sistema fluvial Ucayali-Apurímac com la principal font de l'Amazones. El seu orige es troba en el que és el seu principal afluent, la riera glaciar Carhuasanta. Est fluïx de la montanya Mismi, en les faldes de la qual es formen tant eixes quebrada com la de Apacheta, localisada en el departament de Arequipa.

L'ample de l'Amazones és d'entre 1,6 i 10 km (quilómetros) en la seua etapa baixa, pero s'expandix (durant la temporada humida) fins a 48 km o més. El riu entra en l'oceà Atlàntic en un ampli estuari de 240 km d'ample. La boca del sistema principal és de 80 km. Per les seues vastes dimensions, li la denomina a voltes el Riu Mar. El 24 d'octubre de 2011 es va inaugurar el primer pont en el sistema fluvial de l'Amazones (sobre el riu Negre) prop de la ciutat de Maneu-vos (Brasil).

El riu proporciona grans beneficis comercials a ciutats amazónicas com Iquitos, Leticia, Maneu-vos i Belém. Les tribus tupí-guaraníes ho cridaven Paraná Guasú (‘gran parent de la mar’).

Toponímia

La veu «Amazones» prové de «riu de les Amazones», dau al riu Marañón per Francisco de Orellana després d'enfrontar-se a una ètnia local en la qual hòmens i dònes es defenien per igual. Orellana va derivar el nom del mit grec de les guerreres amazones d'Àsia i Àfrica, narrat per Heródoto i Diodoro. No obstant, és molt provable que la paraula Amazones fora una deformació per fals amic paronomásico d'una paraula indígena la pronunciació de la qual a oïts espanyols era semblant a «amazones», paraula indígena que significava ‘rompedor d'embarcacions’; açò especialment entre els marayoaras, que podien observar el trement macareo (pororoca) que este riu provoca en contactar en la seua desembocadura en el oceà Atlàntic.

Abans de la conquista, el riu no tenia un nom únic; pel contrari, els indígenes nomenaven indistintament a les diferents seccions en veus com Paranaguazú (‘gran parent de la mar’), Guyerma; Solimõés, etc.

En 1500, Vicente Yáñez Pinzón, comandant d'una expedició d'exploració espanyola, es va convertir en el primer europeu en aventurar-se pel riu després de descobrir que les seues aigües eren navegables i bebibles. Pinzón va cridar al curs d'aigua el «riu Santa María de la Mar Dolça», que finalment va ser abreviat a «Mar Dolça» (nom que també es va donar en eixes époques al Riu de l'Argent).

Durant alguns anys posteriors a 1502 també se li va conéixer com a riu Orellana i riu Gran. Els companyers de Pinzón varen batejar al desaguadero com a riu Marañón, veu de provable orige indígena. És possible també que el nom derive de l'espanyol feltre, en representació de les enormes dificultats que aquells hòmens varen trobar en explorar l'àrea. En tot cas, la designació ha persistit fins als nostres dies en el de l'Estat brasiler de Maranhão i en el del riu homònim en el Perú.

Curs del riu

Naixents i curs alt

La font més alta i lluntana de l'Amazones ha segut ubicada en la Cordillera Chila, en les faldes del nevat Mismi, en la província de Arequipa (Perú).

Entre els diversos noms que rep el riu Amazones a lo llarc del seu curs, destaquen, successivament, els següents: Lloqueta, Apurímac, Ene, Tambo, Ucayali, Marañón i Amazones.

Curs mig

Artícul principal → ric Solimõés.

Quan el riu entra en Brasil passa a denominar-se riu Solimõés durant un bon tram. Després torna a adoptar el nom de riu Amazones en la confluència en el riu Negre. Després de la confluència entre el Apurímac i el Ucayali, el riu deixa arrere el territori andino i entra en una planicie aluvial inundable i suaument ondulada. Recorre també la frontera peruà-colombiana i despuix fa frontera tripartita/tripartida en Brasil.

Ya en Brasil, el riu Negre unix el seu cabal a l'Amazones lodoso, observant-se el contrast notori de colors de les aigües, que pràcticament no s'entremesclen durant uns 230 km, per la diferència de densitatés i de temperatura i, sobretot, a la similar profunditat i velocitat de les dos corrents fluvials en el punt de confluència.CR

En alguns punts, per llargues distàncies, el riu es dividix en dos cursos principals en canals laterals conectats per un complicat sistema de riachos, que tallen les illes Igapo (que rara volta superen els 5 m d'elevació sobre la mínima cota en illots menors). En les angosturas d'Óvidos, a 600 km de la mar, el riu s'estretix, discorrent en una única corrent d'1.6 km d'ample i 300 m de profunditat, en una velocitat promig de 7 km/h.

Des de l'illa de Canària en la Gran Curva cap al riu Negre. 1000 km corrent avall, solament es troben terres molt baixes, similars a les de la desembocadura. Vastes extensions del terreny estan completament anegadas, inclús profundament, aguaitant per sobre l'aigua solament les copes dels arbres.

Solament un 10 % de l'aigua transportada pel riu penetra en la poderosa corrent de Óbidos, molt poc de la qual s'origina en la pendent Nort de la vall. L'àrea de drenage de l'Amazones a l'oest de Óbidos és d'uns 5 millons de quilómetros quadrats i cap a l'est, d'1 milló de quilómetros quadrats (aproximadament un 20 %).

Curs inferior

En el curs inferior del riu, la vora nort consistix en una série d'abruptes replanells que s'estenen per uns 240 km des del marge opost a la desembocadura del riu Xingú (en espanyol pronunciara Shingu o Šingu) fins a Mont Alegre.

Estes estructures estan tallades en forma de terrats. Mont Alegre alcança una altura de varis centenars de metros. En la marge meridional, sobre el riu Xingú discorre una llínea casi interrompuda de barrancas baixes que voregen la planicie aluvional i s'estenen casi fins a Santarém. El conjunt és una successió de grans curves que finalment tuercen cap al suroest i es fon en els tossals que formen el marge aterrazado de la vall del riu Tapajós (o, millor, Tapaŷós).

Desembocadura

Vore també: palmito submarí de l'Amazones i sec de #coral de l'Amazones

Des de prop de la desembocadura del riu Negre fins a Serpa, en la marge oposta al riu Madeira, les vores de l'Amazones són baixes, començant a elevar-se en les rodalies de Maneu-vos, formant tossals suaus. En Óbidos, el sistema evoluciona fins a transformar-se en una barranca de 17 m rodejada de tossals baixos. El baix Amazones podria haver segut en el passat un golf en l'oceà Atlàntic, les aigües del qual varen erosionar els tossals propencs a Óbidos.

Llongitut del curs

Tradicionalment s'assigna a l'Amazones el segon posat en llongitut total, darrere de l'Nilo, encara que no ha existit mai un consens generalisat sobre quins són els punts de medició acceptables. Les últimes investigacions, afigen uns 740 km (quilómetros) més el caixer, #lo que ho colocaria definitivament en el primer lloc de la classificació de rius més llarcs del planeta.

Segons les medicions més conservadores, el riu té uns 6762 km de llarc. No obstant, una expedició peruà-brasilera en l'any 2007 ha calculat 6800 km.

Presenta seccions de gran variabilitat en el caixer. En la desembocadura la distància d'una ribera a l'atra és de prop de 330 km, medits entre Veta do Nort a punt Patijoca i incloent l'illa de Marajó (pronuncie's [marashó]), del tamany de Dinamarca i el delta del riu Pará (tram final del riu Tocantins), d'uns 60 km d'ample. La distància de les boques de l'Amazones, formades per una espècie de delta dissimulada per l'acció de les mareas i de les corrents marines, és d'uns 100 km aproximadament.

Actualment, per recents informes d'investigacions, la Societat Geogràfica de Lima, respalada per entitats de la comunitat científica internacional, va posar fi a la polèmica sobre l'orige del ric Amazones en determinar que naix en els Vages del sur de Perú i és el més llarc del món, superior al ric Nilo en més de 40 km.

Des del seu naiximent en la quebrada Apacheta, en les faldes del nevat Quehuisha, en el departament de Arequipa, a 5170 m s. n. m., fins a la seua desembocadura en l'Atlàntic despuix de recórrer Perú, Colòmbia i Brasil, alcança una llongitut de 7062 km. La conca de l'Amazones comprén huit països de Sudamérica: Brasil, Bolívia, Perú, Equador, Colòmbia, Veneçola, Guayana Francesa, i Surinam. Açò ho fa 391 km més llarc que l'Nilo, en Àfrica, que s'estén per 6671 km, segons varen dir l'expert Zaniel Novoa, de la Societat Geogràfica Limeño, i el periodiste i explorador polac Jacek Palkiewicz, qui en 1996 va encapçalar una expedició multinacional cap a la naixent de l'Amazones. Es va aplegar a establir eixa medició, que a la veta de 12 anys va ser validada per importants entitats de la comunitat científica internacional. Entre elles figuren la Societat Geogràfica de Londres, l'Acadèmia de Ciències de Rússia i l'Institut Brasiler de Perquisicions Espacials.

Pendent

Salve pel seu extrem occidental, la gran majoria del curs d'este riu presenta una pendent sumament baixa. Per eixemple, des de Iquitos fins a la seua desembocadura en l'Oceà Atlàntic baixa tan sol a 106 m s. n. m. i en eixe mateix tram el riu recorre 3646 km.

Aqüífer entorn al ric Amazones

S'ha propost que el riu Amazones constituïx solament el sistema fluvial de la conca de l'Amazones, mentres que el riu Hamza, que és més ample pero molt més llent, constituiria el fluix d'aigua subterrànea.

Pororoca

Seguint la costa, llaugerament al nort de la veta del Nort i per 160 km, existix un cinturó d'illes semisumergidas i bancs de fanc superficials. D'esta particular geografia, la profunditat de la qual no supera els 7 m, naix el fenomen de la pororoca, una marejada que alvança en un rugit d'intensitat creixent, a uns 15 a 25 km/h, formant una paret d'aigua d'1.5 a 4 m d'altura. Esta dinàmica és la raó de l'absència de delta anteriorment mencionada: l'oceà ràpidament arrastra, durant el refluix o bajamar, el vast volum de fanc acumulat, impedint parcialment la formació d'illes intermiges.

Cabal

L'Amazones transporta més aigua que el Mississipi, el Nilo i el Yangtsé junts; la seua àrea de drenage o conca és aixina mateix la major del món.

El volum d'aigua dut cap a l'oceà Atlàntic és enorme: en un promig anual de 230 000 m³/s (metros cúbics per segon), alcança fins a 300 000 m³/s en la temporada plujosa. En efecte, l'Amazones és responsable de la quinta part de tota el aigua dolça incorporada als oceans de la Terra. Ademés, eixa aigua és perfectament potable mar adins de la desembocadura, fins a una distància des de la qual la costa ya no és visible. La salinitat de l'oceà Atlàntic és notablement inferior en un radi de varis mils de quilómetros al voltant d'aquell punt cap al nort de la seua desembocadura: cal recordar que en esta zona les corrents marines duen l'aigua salada cap a la desembocadura i no al revés.

Extensió de la conca i la seua retroalimentación pluvial

L'àrea o conca de drenage del riu és d'aproximadament 7 050 000 km², un 40 % de la d'Amèrica del Sur. Els seus naixents s'estenen des dels 5° de latitut Nort fins als 15° de latitut Sur. Recorre la selva càlida i humida (una pluviselva) més gran del planeta, Amazònia o selva amazónica. La pluviselva amazónica (fins a l'inici de l'actual recalfada global) es ve caracterisant per les seues casi constants pluges convectivas, açò és: el gran cabal d'aigua que la calor solar evapora des de la superfície de la conca imbrífera de l'Amazones, ascendix a gran altitut precisament per les corrents tèrmiques (corrents verticals d'aire calent) fins que, en aplegar a zones altes de l'atmòsfera, més fredes, es condensa en gotes i estes casi immediatament es transformen, sobre la mateixa conca, en copioses pluges, la qual cosa forma un cicle natural de retroalimentación hídrica.

Dinàmica aluvional

Les pluges estacionals donen orige a grans inundacions a lo llarc del curs del riu i els seus tributaris. La profunditat promig en el pico de l'estació plujosa és d'uns 40 m i l'ample promig és d'uns 40 km. Esta s'inicia en novembre i va fins a juny, per a després decréixer a fins d'octubre. La riuada del riu Negre és parcialment asincrónica: l'estació plujosa no comença en esta vall sino fins a febrer o març. Per a juny es troba en el seu punt culminant, i comença el descens de les aigües en consonancia con l'Amazones. El riu Madeira presenta un desfasaje de dos mesos, començant a créixer en setembre i iniciant la retirada en abril.

L'abundància d'aigua en el sistema amazónico es deu al fet de que gran part del territori es troba ubicat en la zona de convergència intertropical, a on la caiguda de pluges és màxima. Aixina mateix la regió es troba en l'àrea d'intercanvi de vents a on la humitat de l'oceà Atlàntic és espentada cap a l'oest i finalment forçada a ascendir sobre els Vages. Este ascens gela les masses d'aire, creant pluges intenses que es precipiten a lo llarc d'una superfície enorme, procés sense parangón a nivell mundial.

La suau planicie aluvial (cridada vargem) que constituïx la major part del territori per a on corre el riu, queda coberta en fins a 15 m d'aigua. El nivell en Iquitos és de 6 m, en Teffe, 15 m, en Óbidos, 11 m i en Pará 4 m sobre el nivell fluvial mínim que caracterisa l'estació seca.

El sistema de l'Amazones i els seus afluents

Artícul principal → Anexe:Afluents del ric Amazones.

El sistema fluvial de l'Amazones té més de 1000 rius tributaris d'importància,

sent més de 25 els ramals que superen els 1000 km de llongitut. Se sol considerar que el riu Amazones naix nominalmente prop de Nauta en el Perú, en la confluència dels rius Marañón i Ucayali, encara que en aplegar a la triple frontera, en entrar en territori brasiler té un tram que es coneix com a riu Solimõés, que aplega fins a la confluència en el riu Negre, en Maneu-vos. Aigües avall torna a recuperar el nom de riu Amazones. Per això, per a facilitar la localisació dels afluents, s'ha dividit el sistema fluvial del ric Amazones en cinc trams: Ucayali, Marañón, Amazones, Solimõés, Amazones. Ademés, s'ha afegit el ramal desdoblado del riu Pará, per a arreplegar la conca del riu Tocantins, que en puridad, no és un afluent de l'Amazones, encara que en algunes ocasions s'afig. En la taula se senyalen els afluents en una (d) als situats al sur, açò és, aigües avall sobre el marge dret, i en una (i) els situats al nort, açò és aigües avall sobre la marge esquerra del riu.

Història

Presència humana precolombina

Les vores de l'Amazones i els seus afluents tenen una llarga història d'assentaments humans. Contrari a la creència popular, en el bosc plujós de l'Amazones varen existir societats sedentarias. Moltes d'estes poblacions vivien a lo llarc dels rius blancs, en a on tenien mijos de transport, peixca i sols fèrtils que creaven, com la famosa «terra negra» de gran fertilitat en planicies d'inundació que utilisaven per a la agricultura. Durant el primer sigle de l'arribada dels europeus els assentaments natius varen ser diezmados ràpidament pels virus que prèvia i inconscientment varen dur, junt en els seus animals.

Les investigacions de Michael Heckenberger sobre l'informació dels kuikoro han tirat informació sobre jaciments arqueològics que ha interpretat com a poblacions amuralladas de fins a 50 000 habitants, en camins, terres de cultiu i creació de terra preta i atres alvanços tecnològics que haurien fet possible la vida urbana en la selva.

Primeres exploracions europees

El primer europeu que va navegar en les rodalies de l'estuari del Ric Amazones va ser Américo Vespucio en el 1499. Despuix els espanyols Vicente Yáñez Pinzón i Diego de Lepe varen explorar les illes que formen part de l'enorme estuari.

Expedició de Orellana (1541-1542)

El primer descens de l'Amazones des dels Vages per europeus va ser realisat per Francisco de Orellana en 1541.

Francisco de Orellana va partir des de Quito. Orellana i els seus hòmens varen sostindre varis combats en les tribus belicosas que eixien al seu pas, sofrint aixina varis contratemps.

En passar el temps, dia a dia els expedicionarios anaven morint, els #abastiment s'anaven agotant, fins a no tindre ni qué menjar. Era ya decembre i la majoria dels expedicionarios es varen donar conte de que l'expedició no aplegaria al lloc que es buscava, per #lo que varen començar a sublevar-se, pero la caravana perseveró.

Orellana va seguir riu avall. A la veta de sèt mesos i un viage de 4800 km, en els que va navegar riu avall pel riu Napo, el riu Trinitat (¿riu Jurua?), el riu Negre (batejat per Orellana) i l'Amazones descobert el 12 de febrer de 1542, va aplegar a la seua desembocadura (26 d'agost de 1542), i des d'allí es va dirigir costejant a Nova Càdis en Cubagua (actual Veneçola). La Victòria, duent a Orellana i Carvajal, va vorejar la illa Trinitat (actual Trinitat i Tobago) pel sur i va quedar varada en el golf de Paria durant sèt dies, aplegant finalment a Cubagua l'11 de setembre de 1542.

Va ser en este viage en el que l'Amazones va adquirir el seu nom. Conten que l'expedició va ser atacada per feroces dònes guerreres el 24 de juny de 1542, similars a les amazones de la mitologia grega.

No obstant, les cròniques del Pare Gaspar de Carvajal, croniste de Orellana deixa molt clar que els indígenes que els varen combatre estava liderats per dònes de pell blanca:

«… ells [els atacants] són subjectos i tributaris a les amazones, i sabuda nostra vinguda, vanles a demanar recobre i varen vindre fins a dèu o dotze, que estes vàrem vore nosatres, que anaven barallant davant de tots els indis com a capitanes, i barallaven elles tan animadamente que els indis no gosaven tornar les esquenes, i al que les tornava, davant de nosatres els mataven a pals, i esta és la causa per a on els indis es defenien tant. Estes dònes són molt blanques i altes i tenen molt llarc el cabell i van nuetes en cuiro, tapades les seues vergonyes, en els seus arcs i fleches en les mans, fent tanta guerra com dèu indis…»^{cita requerida}

De l'interrogatori a indis que havien capturat els espanyols, el Pare Carvajal detalla en la precisió d'un escribano de jujat:

Expedició de Texeira (1638-1639)

El primer ascens del riu per un europeu va ser en 1638 per Pedro Teixeira, portugués, qui va invertir la ruta de Orellana i va alcançar Quito a través del riu Napo. Va retornar en 1639 en els pares jesuïtes Cristóbal de Falca i Artieda, delegats del virrey del Perú per a acompanyar a Teixeira.

La descripció de les dònes guerreres en la relació del Pare Carvajal és reafirmada pel pare Falca, que va repetir el mateix trayecte prop d'un sigle despuix. Descriu en vàries pàgines a les amazones i es basa per a fer-ho en el testimoni d'indis Tupinambá:

«En el seu dit també d'estos tupinambás, confirmem les llargues notícies que per tot eixe riu dúyem de les afamadas amazones… Els fonaments que hi ha per a assegurar província d'amazones en açò són tants i tan forts que seria faltar a la fe humana el no donar-los crèdit». … «…en que una de les principals coses que s'asseguren era l'estar poblat d'una província de dònes guerreres, que sustentant-se soles sense varons, en els qui no més de certs temps tenien cohabitació, vivien en els seus pobles, cultivant les seues terres, i alcançant en el treball de les seues mans tot lo necessari per al seu sustente».^{cita requerida}

Geografia humana i econòmica

La principal característica suramericana és el gran desequilibri en la seua distribució geogràfica. Mentres la gran majoria es concentra en la costa, enormes regions de l'interior queden pràcticament deshabitades. Una atra característica del subcontinent suramericà, és la seua alta taxa de població urbana: tres de cada quatre llatinoamericans viuen en una ciutat.^{cita requerida} La selva amazónica peruana, colombiana i brasilera, no escapa a esta realitat; la majoria de pobladors de la regió amazónica es concentren en les ciutats al peu del ric Amazones: Iquitos, Leticia, Maneu-vos i Belém do Pará. La majoria dels pobladors són #colon i els seus descendents, d'orige blanc, mestizo i indígena.

Les principals activitats econòmiques que es presenten en el riu Amazones i en la seua regió són l'exportació a tot lo món, del caucho i la fusta. També la peixca, és primordial en el territori amazónico, es presenten vàries exportacions de peixos cap a tota la regió, en general el Pirarocu. L'agricultura i exportació d'aliments, tals com la yuca, la banana i la dacsa i frutes típiques de la regió com, el Copoazú, Carambola, Arazá, Asaí entre unes atres; formen part de la gran varietat d'aliments que produïx esta regió.

Varis poblats en les planures d'inundació de presenten problemes de contaminació natural d'aigües de pou, en particular per arsènic i manganeso.

Comunicacions

Ports

Els principals ports en el riu Amazones es troben en les ciutats de Iquitos, en el Perú, Leticia en Colòmbia i Maneu-vos en Brasil. També Belem do Pará (Brasil) ciutat localisada al sur de la illa de Marajó, podria considerar-se com un lloc ribereño de l'Amazones encara que, en major propietat, quedaria en la marge dreta del riu Tocantins despuix d'unir-se en el braç meridional de l'Amazones que rodeja a dita illa.

Carretera Transamazónica

Una miqueta al sur de l'Amazones corre la carretera Transamazónica, com un llarc caixer de pols i fanc, el resultat d'una de les aventures de desenroll més atrevides que s'ha acomés en la regió. La carretera, cridada BR-230, imita el curs del ric Amazones puix alvança en forma paralela a est. Té, d'acort en els números oficials, 5000 km de llarc.

Ciutats i municipis importants que travessa el riu Amazones

• [[Image:Perú|border|20px|Perú]] Iquitos, Perú.
• [[Image:Perú|border|20px|Perú]] Caballococha, Perú.
• [[Image:Perú|border|20px|Perú]] Santa Rosa del Yavarí, Perú.
• Colòmbia Port Nariño, Colòmbia.
• Colòmbia Leticia, Colòmbia.
• [[Image:Plantilla:Bandera/Brasil|border|20px|Brasil]] Tabatinga, Brasil.
• [[Image:Plantilla:Bandera/Brasil|border|20px|Brasil]] Maneu-vos, Brasil.
• [[Image:Plantilla:Bandera/Brasil|border|20px|Brasil]] Belem do Pará, Brasil.
• [[Image:Plantilla:Bandera/Brasil|border|20px|Brasil]] Macapá, Brasil.

Amazònia

Artícul principal → Amazònia.

A l'est dels Vages s'estén la selva amazónica. Es tracta de la major selva del món i posseïx un enorme valor ecològic, la seua biomassa és capaç d'absorbir immenses cantitats de diòxit de carbono i de expeler la mateixa en el #clímax, baixe els processos de descomposició. Per la seua vital importància per al clima mundial, entre atres aspectes, la seua conservació s'ha tornat un tema d'extrema urgència en els últims anys.

Este bosc equatorial deu el seu orige al clima extremadament humit i càlit de la regió. L'Amazones i els seus múltiples tributaris fluïxen llentament a través de l'àrea, pel gradient extremadament pla: Maneu-vos, a 1600 km de l'Atlàntic, solament està a 44 m s. n. m.

La biodiversitat de la selva amazónica és extraordinària: la regió és la llar de per lo manco 2.5 millons d'espècies d'insectes, decenes de mils de plantes i unes 2000 d'aus i mamífers: un quint de totes les espècies d'aus del món es troben ací. La diversitat d'espècies vegetalés és la major de la terra: alguns experts estimen que 1 km² pot contindre fins a 75 000 tipos distints d'arbres i unes 150 000 espècies de plantes. Eixe mateix quilómetro quadrat alberga en promig unes 90 000 tonellades de biomassa vegetal.

Protector del planeta

L'Amazònia es considera com el pulmó del món ya que absorbix millons de tonellades del diòxit de carbono present en l'atmòsfera. En disminuir la cantitat mundial d'este gas que afecta al planeta, contribuïx a frenar el canvi climàtic.

La selva amazónica constituïx la dècima part de tots els boscs del planeta.^{cita requerida} Part del aire que respira la humanitat es purifica en l'Amazònia.^{cita requerida} Esta purificació de l'aire la realisen les plantes per mig del procés de fotosíntesis.

Gran cantitat de diòxit de carbono (CO₂) es deriva de la descomposició de matèria orgànica, vegetal i animal, una part ix com a gas i una atra és convertida en àcit carbónico en l'aigua de pluja, #lo que dona orige a l'elevada acidea dels sols en les selves i sabanas.^{cita requerida}

Flora i fauna

Tota la flora i fauna de la selva intertropical humida americana està present en la Amazonía.

Allí existixen innumerables espècies de plantes, mils d'espècies d'aus, incontables amfibis i millons d'insectes encara sense classificar.

La fauna és molt variada, des dels insectes més menuts fins als grans mamífers com el jaguar, el puma, el tapir i vàries espècies de venados.

També hi ha reptils com tortugues, caimanés, babillas i serps.

Hi ha aus i peixos de totes les espècies, plomalls i escamas.

En els estanys a lo llarc de l'Amazones florix la planta Victoria regio, una espècie de nenúfar els fulls de la qual circulares alcancen més d'un metro de diàmetro i en ocasions, fins a 5 m, #lo que ha donat peu al mit de que una d'estos fulls pot sostindre a una persona, la qual cosa és fals.

L'immensa selva equatorial oculta una fauna abundant, encara pendent d'una classificació completa. En l'Amazònia existixen 4000 espècies de palometes, més de 3000 de peixos d'aigua dolça, 1700 d'aus, i el 20 % de les espècies de primats del planeta. Baixe la seua extraordinària frondosidad conviuen diferents hàbitats i la major diversitat genèrica del regne animal. La riquea biològica s'explica perque durant millons d'anys l'ecosistema amazónico ha permaneixcut inalterado.

És tan ampli el seu aporte en espècies de peixos i plantes aquàtiques que enumerar-les totes no és tasca fàcil. Per als aficionats al acuarismo, es tracta de la font que proveïx la major cantitat d'espècies piscícoles que poblen els comerços i aquaris de tot lo món.

També alberga una gran cantitat d'amfibis de tot tipo, com a granotes, sapos, salamandres, salamandres i amfibis encara sense conéixer.

Despuix de recórrer-ho en una de les seues expedicions, el famós oceanógrafo Jacques-Yves Cousteau va aplegar a afirmar que «hi ha més espècies de peixos en l'Amazones que en l'oceà Atlàntic».

Vejau també

• Conca de l'Amazones
• Descobriment del ric Amazones
• Riu Hamza
• Amazònia
• Anex:Afluents del ric Amazones
• Riu Ucayali
• Organisació del Tractat de Cooperació Amazónica

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Ric Amazones.