Delta fluvial
Una delta és un accident geogràfic format en la desembocadura d'un riu pels sediments fluvials que ahí es depositen. Els depòsits de les deltes dels rius més grans es caracterisen pel fet de que este es dividix en múltiples braços que es van separant i tornant a juntar-se per a formar un cúmul de canals actius i inactius.[1]
La delta més coneguda és el del ric Nilo, i és d'a on procedix el nom en el que es denomina a este tipo de desembocadura. La desembocadura de l'Nilo s'estén per una regió marcadament triangular, que s'assembla molt a la forma de la lletra grega delta (Δ).
Etimologia
[editar | editar còdic]
Una delta d'un riu es diu aixina perque la forma del delta de l'Nilo s'aproxima a la lletra grega mayúscula delta (Δ). La forma triangular de la delta de l'Nilo era coneguda pel públic del teatre clàssic ateniense; la tragèdia Prometeo nugat per Esquilo es referix a ella com la "terra triangular nilótica", encara que no com un "delta".[2] La descripció d'Heródoto d'Egipte en les seues Històries menciona la Delta catorze voltes, com "la Delta, com ho criden els jonios", incloent la descripció de l'eixida de rovina cap a la mar i el costat curvat convexo cap a la mar del triàngul.[2] A pesar de fer comparacions en les deltes d'atres sistemes fluvials, Heródoto no els va descriure com "deltes".[2] L'historiador grec Polibio va comparar la terra entre els rius Ródano i Isère en la delta de l'Nilo, referint-se a abdós com a illes, pero no va aplicar la paraula delta.[2] Segons el geógrafo romà Estrabón, el filòsof cínic Onesicritus de Astypalaea, que va acompanyar les conquistes d'Alejandro Magne en l'Índia, va informar que Patalene (la delta del riu Indo ) era "una delta".[2] (Grec koinē : καλεῖ δὲ τὴν νῆσον δέλτα , romanizado: kalei de tēn nēsón délta , lit. 'ell crida a l'illa una delta').[2] L'autor romà Arriano indica que "la delta de la terra dels indis està format pel riu Indo no menys que el d'Egipte".[2]
Formació d'una delta
[editar | editar còdic]
La delta es forma per la sedimentación, en un espai que sol prendre una forma triangular, del material arrastrat pels rius en produir-se una disminució brusca de la velocitat del fluix, que pot ser causada per la seua desembocadura en la mar, en un llac, o en un atre riu més ample i inclús en els oceans, encara que lo últim és menys freqüent.[1][3]
Les deltes i els estuaris constituïxen les dos formes principals de desembocadura dels rius en les mars, oceans, llac o en atres rius més grans. La seua presència en les desembocaduras està originada per l'amplitut de les marees. Quan les marees són molt intenses, la desembocadura dels rius en els oceans sol ser del tipo d'estuari, ya que durant la pleamar es represan les aigües del riu, mentres que en la bajamar es produïx una gran acceleració de la velocitat de les aigües, lo que impedix l'acumulació dels sediment que formen les illes en el cas de les deltes. És per això que les deltes solen produir-se més en els llac, mars i fins a en rius grans, a on les aigües no sofrixen l'acció de les marees, que en el cas dels oceans oberts.
No obstant, existixen excepcions a esta regla, com en el cas de la Delta del riu Orinoco en Amèrica del Sur i del riu Níger en Àfrica, que són llocs a on l'acció de les marees és molt manco important que en les latitut miges.
En aquells llocs en els que la formació de la delta està dominat pel riu i està menys subjecte a l'acció de les marees i les ones, es pot formar una delta en forma polilobular. La delta del riu Mississipi és un eixemple d'este tipo de formacions.
En alguns casos prou poc habituals, la delta es troba en un vall molt llarc i es coneix com delta fluvial invertida. A voltes un riu es dividix en moltes branques en un àrea terra adins, solament per a tornar a juntar-se i continuar fins a l'mar. Açò sol ocórrer en zones en les que antigament va poder haver un llac. El cas més notable d'este tipo és el delta interior del Níger i La Mojana.
El material térreo que forma la delta és prou variat, podent estar format per una mescla d'argila, rovina i arena. Estos materials poden ser arrastrats per la corrent en funció de la velocitat d'esta, i acumular-se o no, segons siga la major o menor intensitat de les marees.
El sol de les deltes és generalment fèrtil encara que algunes voltes tenen un nivell de sal alguna cosa elevat. Es formen en les desembocadures de rius per l'acumulació de materials fins a formar la penetració de terra en l'mar. Tenen forma triangular.
L'eixemple més significatiu en la península ibèrica és la Delta del ric Ebre.
En les deltes és propici construir ciutats prou chicotetes o ports ya que la sedimentación ho propon i dispon per a una construcció de molta riquea.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 «Dr. Gregory B. Pasternack – Watershed Hydrology, Geomorphology, and Ecohydraulics:: TFD Modeling» (en en).
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 Celoria, Francis (1966). “Delta as a geographical concept in Greek literature”. Isis 57 (3): 385–388. doi:.
- ↑ Principles of sedimentology and stratigraphy, 4th edició, Upper Saddle River, N.J.: Pearson Prentice Hall, pp. 289–306. ISBN 0131547283.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Delta fluvial» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.