Δ
'Delta'[1] (en mayúscula 'Delta', en minúscula 'Delta'; cridada Plantilla:Ifeq:noPlantilla:Ifeq:no)[2][3] és la quarta lletra del alfabet grec. En grec antic tenia la pronunciació d'una oclusiva alveolar sonora [d] o oclusiva dental sonora, en grec modern es pronuncia com fricativa dental sonora [ð].
Esta lletra descendix de la lletra fenicia Daleth, i va donar orige a la de llatina (Dd), la de cirílica (Дд) i la dalda copta (Ⲇⲇ)
En el sistema de numeració grega té un valor de 4 (Δ΄).
Història
Delta va evolucionar a partir de la lletra fenicia 𐤃 (dalet). La seua forma triangular pugues haver significat originalment, una porta o l'extrem d'un peix.[4]
Delta apareixia en tots els alfabets antics de la Grècia arcaica. Tenia dos formes bàsiques en els alfabets, una triangular i una atra més redonejada que s'assemblava a la lletra D de l'alfabet llatí,[5] de la que va ser copiada en els alfabets occidentals. No obstant, en algunes inscripcions tenia una forma que recordava més a la lletra Λ (lambda actual).[6]
Nom
En comparar el nom grec de la lletra, «delta», en el nom original semita, «dálet», s'aprecia una evident metátesis: es conserva l'orde de les consonant pero s'intercanvien les vocals. Esta i atres metátesis similars s'aprecien en els noms de les lletres gregues per a adaptar els fonema semítics a la fonologia del grec.
Per la seua forma, des de l'antiguetat el nom d'esta lletra servix per a referir-se al triàngul de terra fèrtil que forma el Nilo en la seua desembocadura (el delta del Nilo) i per extensió a uns atres deltes fluvials.
Variants epigràfiques
En les fonts epigràfiques arcaiques apareixen les següents variants:[6]
Us
En grec antic, delta representava una oclusiva alveolar sonora /d/, com a D en les paraules espanyoles dama i ona.
En grec modern, la seua pronunciació és llaugerament diferent i representa una fricativa dental sonora /ð/, com la pronunciació de d en la paraula espanyola oda o el dígraf anglés th en that. Els grecs diferencien este sò de l'anterior i per a representar el sò /d/ en paraules estrangeres s'utilisa el dígraf ντ, per eixemple Ντινάρ, dinar.
En el sistema de numeració grega té un valor de 4 (δʹ).
En virología, en el context de la pandèmia de COVID-19, l'Organisació Mundial de la Salut (OMS) va designar com una variant de preocupació a Delta, una mutació del SARS-CoV-2, virus que produïx la malaltia del COVID-19, trobat en octubre de 2020 en Índia.
Com a símbol
- Artícul principal → Alfabet grec utilisat en matemàtiques, ciències i ingenieria.
En matemàtiques i ciències aplicades, delta és utilisada davant d'una variable per a indicar un canvi en el valor d'eixa variable. Usualment, la lletra delta mayúscula (per eixemple, Δx) és usada per a canvis grans o macroscòpics, mentres que la minúscula (per eixemple, δx) s'ampra per a canvis chicotets o microscòpics (infinitesimals). També s'usa Δ en matemàtiques per a referir-se al discriminante d'un polinomi, o per a representar el laplaciano.
En Física s'utilisa normalment per a indicar l'increment d'una variable, aixina per eixemple Δx pot ser x2-x1. Ademés es pot usar en l'equació d'acceleració mija per a indicar un increment de velocitat.
En música contemporànea, s'utilisa per a sifrar concordes cuatreádicos majors (que posseïxen una nota situada a una tercera major i una atra a una quinta justa de la tònica) en una sèptima major inclosa; també se'ls denomina concordes maj7 (concordes majors en sèptima major).
Referències
- ↑ Diccionario de la lengua española
- ↑ Institute of Modern Greek Studies (2013). «Δ, δ», Λεξικό της κοινής Νεοελληνικής (en el), Tesalónica: Aristotle University of Thessaloniki. OCLC 952174328. ISBN 978-9-602-31085-4.
- ↑ Institute of Modern Greek Studies (2013). «δέλτα», Λεξικό της κοινής Νεοελληνικής (en el), Tesalónica: Aristotle University of Thessaloniki. OCLC 952174328. ISBN 978-9-602-31085-4.
- ↑ Korpela, Jukka K.«Kirjainten tarinoita».Consultat el 31.10.2011.
- ↑ Karali, M.: ”Writing systems”. Teoksessa Christidis, A.-F. (toim.)«A History of Ancient Greek. From the Beginnings to Clapix Antiquity».Cambridge University Press.
- 204–205.
- ↑ 6,0 6,1 «Ancient Greek letter forms». Centre for the Study of Ancient Documents, University of Oxford. Consultat el 2018.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Δ» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.