Anar al contingut

Pandèmia de COVID-19

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Covid-19 SP - UTI V. Nova Cachoeirinha.jpg
Pandèmia de COVID-19

La pandèmia de COVID-19, coneguda també com a pandèmia de coronavirus, va ser una pandèmia derivada de la malaltia causada pel virus SARS-CoV-2.[1][2] Inicialment va ser cridada «neumonia de Wuhan», ya que els primers casos varen ser identificats en decembre de 2019 en la ciutat chinenca de Wuhan,[3][4] en reportar-se casos d'un grup de persones malaltes en un tipo de neumonia desconeguda. La majoria dels afectats tenia vinculació en treballadors del Mercat majoriste de mariscs de Huanan.[5] La Organisació Mundial de la Salut (OMS) la va declarar una emergència de salut pública d'importància internacional el 30 de giner de 2020, condició que va mantindre fins a el 5 de maig de 2023, quan la OMS va decretar el fi de l'emergència sanitària.[6] El curs de la malaltia es troba en endèmic, per

que ya no es reporten casos en tanta freqüència com en els seus primers anys.[7]

Semanes abans de la declaració del fi de l'emergència de salut pública d'importància internacional, alguns països ya havien iniciat la transició del seu enfocament de salut pública cap a la consideració de el SARS-CoV-2 com un virus endèmic.[8][9]

Per al 8 d'agost de 2023 s'havien contabilisat més de 692 millons de casos de la malaltia en 260 països i territoris, i 7.00 millons de fallits. Per una atra part, per a giner de 2023 s'han alcançat les 5294 millons de persones vacunades en a lo manco una dosis, un 66% de la població mundial. La OMS estima que a lo manco el 10% de la població mundial ya s'havia contagiat d'esta malaltia (unes 780 millons de persones infectades aproximadament), pel gran subregistro de casos a nivell mundial.[10][11]


El virus es transmet generalment de persona a persona a través de menudes gotes de saliva, conegudes com gotes de Flügge, que s'emeten al parlar, estornudar, toser o respirar.[12][13][14] També està documentada la transmissió per aerosols (< 5 μm). Es difon principalment quan les persones estan en contacte propenc, pero també es pot difondre en tocar una superfície contaminada i després dur les mans contaminades a la cara o les mucoses. El seu periodo d'incubació sol ser de cinc dies, pero pot variar de dos fins a catorze dies.[15][16] Els síntomes més comuns són febra, tós seca i dificultats per a respirar.[15] Les complicacions poden incloure neumonia, síndrome respiratori agut o sepsis.[17][18][19] En la Organisació Mundial del Comerç (OMC), un grup de 99 països en vies de desenroll liderats per Índia i Suràfrica, en el respal de ONG com Mèdics sense Fronteres, varen demanar la suspensió temporal de les paleses de les vacunes contra la COVID-19 mentres dure la pandèmia. A este demanat s'oponen, entre atres països, la majoria dels membres de la Unió Europea, Estats Units i Brasil.[20][21][22][23][24]

Les mides de prevenció recomanades inclouen llavar-se les mans, cobrir-se la boca en toser, el distanciament físic entre les persones i l'us de caraces facials, ademés del autoaislamiento i el seguiment per a les persones sospitoses d'estar infectades.[13] L'edat (> 65 anys) aixina com la presència de malalties cròniques com la diabetis, cardiopaties, malalties respiratòries, hipertensió arterial o inmunodeficiencias són factors de risc que incrementen la provabilitat de contraure la malaltia i d'aplegar a tindre complicacions greus, per lo que s'aconsella el confinament domiciliari tant com siga possible.[25]

Aixina mateix, s'ha confirmat que atres animals —com venados,[26] gossos, gats, tigres, lleons i rat penat— poden contraure COVID-19 de la mateixa manera que els sers humans. Encara està en estudi si els animals també deurien prendre les mateixes mides de distanciament que els sers humans per a evitar la seua propagació.[27][28] Per a evitar l'expansió del virus, els governs han impost restriccions de viages, quarantenas, confinaments, cancelació d'events i el tancament d'establiments.cita requerida


La pandèmia va tindre un efecte socioeconòmic disruptivo.[29] Durant 2020 i part de 2021 es varen tancar coleges i universitats en més de 124 països, lo que va afectar a més de 2200 millons d'estudiants.[30] Aproximadament un terç de la població mundial va ser confinada i es varen impondre fortes restriccions a la llibertat de circulació,[31] la qual cosa va conduir a una reducció dràstica de l'activitat econòmica[32] i a un aument paralel del desocupació.[33] S'han desnugat maniobres de desinformació i teories conspirativas sobre el virus,[34][35] aixina com alguns incidents de xenofòbia i racisme contra ciutadans chinencs i d'atres països de l'est i surest asiàtic.[36] Per la reducció dels viages i al tancament de numeroses empreses, hi ha hagut un descens en la contaminació atmosfèrica.[37][38]

La OMS va donar per finalisada l'estat d'emergència de la COVID-19 el 5 de maig de 2023.[39] La malaltia ha seguit circulant, pero a partir de 2024, els experts no estaven segurs de si seguia sent una pandèmia.[40] Les pandèmia i els seus finals no estan ben definits, i si una ha terminat o no diferix segons la definició utilisada. A 27 d'octubre de 2024, COVID-19 ha causat 7.071.311 morts confirmades. La pandèmia COVID-19 és la quinta pandèmia o epidèmia més mortífera de l'història.

Malaltia

[editar | editar còdic]

Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Excerpt».

Història

[editar | editar còdic]

Antecedents

[editar | editar còdic]

Des de décades abans de 2020, vàries autoritats científiques i figures mediàtiques advertien sobre la possible aparició d'un virus en capacitat de generar una pandèmia que tinguera conseqüències devastadores per al món. Exitosos llibres com A Dancing Matrix (1994) de Robin Marantz Henig, The Coming Plague (1994) de Laurie Garrett i The Hot Zone de Richard Preston (1995) varen tocar este tema i varen coincidir que mundialment no existia la preparació suficient per a bregar en alguna cosa aixina.[41]

En el sigle xxi les advertències varen continuar, i encara que durant eixe temps va sorgir la pandèmia de grip A (H1N1) de 2009-2010, molts autors i autores varen continuar centrant la seua preocupació en l'aparició d'una pandèmia similar a la pandèmia de grip de 1918, que ha segut la més letal del sigle xx. Mentres que, per un atre costat, la de 2009-2011 va ser la menys letal d'elles, en un número de contagis i morts estimades que varen coincidir en bona part en els que una grip estacional pot causar anualment, i en un nul impacte social i econòmic al nivell mundial. Alguns dels experts que varen advertir sobre una possible pandèmia varen ser:[42]

El científic Vaclav Smil: va escriure en el seu llibre Global Catastrophes and Trends (2008) que «la possibilitat d'una pandèmia d'influenza durant els pròxims 50 anys és virtualment del 100 %».

El científic David Quammen: va parlar en el seu llibre Spillover (2013) que el següent «cataclisme» provocat per una pandèmia, similar a les de 1918 seria més provablement per un virus d'orige animal.[43] El virólogo i expert en influenza Robert Webster: va escriure en el seu llibre Flu Hunter Unlocking the secrets of a virus (2019) que «una pandèmia mortal i disruptiva» era «solament qüestió de temps», i que «la naturalea eventualment va a desafiar de nou a la humanitat en un equivalent al virus de la influenza de 1918».Plantilla:Referència requerida

  • Jeremy Konyndyk, exdirector de l'Oficina de USAID d'Assistència per a Desastres Externs d'Estats Units: va escriure en un artícul de 2017 que «una nova gran crisis sanitària global és una qüestió de 'quàn', no de 'si'», i va afegir que el virus seria comparable al de la pandèmia de 1918.Plantilla:Referència requerida

Una atra de les advertències, que es va popularisar durant l'actual pandèmia, va ser la charrada TED que va donar Bill Gates en 2015, a on va parlar sobre la falta de polítiques de preparació davant una possible pandèmia causada per algun virus altament infecciós i baix circumstàncies que encoragen la seua disseminació; i una volta més, va presentar un model dels contagis que provocaria un virus com el de 1918.[44] Segons va dir Bill Gates, per a un reportage a The Wall Street Journal, també va instar als candidats presidencials de les eleccions d'Estats Units de 2016 a priorisar esforços en preparatius davant una possible pandèmia.[42]

Durant la pandèmia (2020-2023), també varen cobrar notorietat obres que varen tractar temes relacionats en epidèmies, especialment la película Contagion (2011),[45] basada en events com la pandèmia de 2009 i la epidèmia de SARS de 2002-2004, i que havia segut ben rebuda per la comunitat científica per la seua rodalia en la realitat; o la novela The Eyes of Darkness (1981), a on es relatava la creació d'un virus en 100 % de letalidad, cridat «Wuhan-400» en algunes edicions d'este llibre.[46]

Archiu:Huanan Seafood Wholesale Market.png
El Mercat Majoriste de Mariscs del Sur de China en Wuhan, intervingut per les autoritats en ser el primer lloc a on es va registrar el virus SARS-CoV-2 en treballadors i comerciants del recint.

Brot epidémico en Wuhan

[editar | editar còdic]

Plantilla:Vejau Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Excerpt».

Propagació internacional de la malaltia

[editar | editar còdic]

Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Excerpt».

Declaració de pandèmia

[editar | editar còdic]

Plantilla:Vejau Plantilla:Vejau

L'Organisació Mundial de la Salut va declarar el 30 de giner de 2020 l'existència d'un risc de salut pública d'interés internacional, baixe les regulacions del Reglament Sanitari Internacional,[47][48][49] i, posteriorment, l'11 de març de 2020 que la malaltia es considerava ya una pandèmia per l'alta cantitat de persones infectades (118 000) i morts (4291) que havia causat al voltant del món (114 països).[50][51]


Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ «[1]», BBC News. Consultat el 11 de febrer de 2020 (en en-GB).
  2. ↑ bioRxiv.doi:10.1101/2020.02.07.937862.Consultat el 11 de febrer de 2020.
  3. ↑ Diari El Comerç (ed.): «China confirma que la neumonia de Wuhan pot transmetre's entre humans». EFE. Consultat el 6 de decembre de 2021.
  4. ↑ «Clinical features of patients infected with 2019 novell coronavirus in Wuhan, China» (en anglés) (PDF). The Lancet. Archivat des d'el original, el 30 de març de 2020. doi:10.1016/S0140-6736(20)30183-5. Consultat el 2 d'abril de 2020.
  5. ↑ «Nou coronavirus - China». Organisació Mundial de la Salut (OMS). Consultat el 27 de març de 2021.
  6. ↑ «OMS declara que pandèmia de Covid-19 ya no és emergència sanitària». La Tercera. Consultat el 5 de maig de 2023.
  7. ↑ «Alocució d'obertura del Director General de la OMS en la roda de prensa sobre la COVID-19 celebrada l'11 de març de 2020». Organisació Mundial de la Salut (OMS). Consultat el 27 de març de 2021.
  8. ↑ Spain to move from treating COVID-19 as a pandemic to an endemic illness, Euronews.
  9. ↑ Koreans move out of pandemic's shadow after nearly 3 years of battling COVID-19 (in (en)).
  10. ↑ Our World in Data.Consultat el 2022-01-08.
  11. ↑ «COVID-19 Map» (en en). Johns Hopkins Coronavirus Resource Center. Consultat el 2022-01-08.
  12. ↑ Álef Llibera el Coneiximent (ed.): «parlar/ Carl Flügge i les gotes de saliva que s'expulsen en parlar». Consultat el 22 de març de 2020.
  13. ↑ 13,0 13,1 «Q&A on coronaviruses». World Health Organization. Consultat el 24 de febrer de 2020.
  14. ↑ «Coronavirus Disease 2019 (COVID-19) - Transmission» (en en-us). Centers for Disease Control and Prevention. Consultat el 23 de març de 2020.
  15. ↑ 15,0 15,1 «Symptoms of Novell Coronavirus (2019-nCoV)». US Centers for Disease Control and Prevention. Consultat el 11 de febrer de 2020.
  16. ↑ Journal of Autoimmunity.doi:10.1016/j.jaut.2020.102433.
  17. ↑ «Coronavirus Disease 2019 (COVID-19)» (en en-us). Centers for Disease Control and Prevention. Consultat el 23 de març de 2020.
  18. ↑ «La sepsis causa la majoria de les morts per coronavirus» (en és). El Món (Espanya). Consultat el 24 de març de 2020.
  19. ↑ «a-20-dias-2123 Coronavirus: els supervivents conserven ARN del virus fins a 20 dies» (en és). Redacció Mèdica. Consultat el 24 de març de 2020.
  20. ↑ «MSF urge a tots els governs a recolzar la suspensió dels monopolis durant la pandèmia de COVID-19» (en és). Mèdics Sense Fronteres Argentina. Consultat el 2021-02-26.
  21. ↑ «La vacuna contra el Covid-19 i Amèrica Llatina» (en és). CELAG. Consultat el 2021-02-26.
  22. ↑ «Els països rics es neguen a compartir la fòrmula de la vacuna». elDiarioAR.com. Consultat el 2021-02-26.
  23. ↑ «Choque entre el nort i el sur per les paleses covid-19» (en és). EL PAÍS. Consultat el 2021-02-26.
  24. ↑ «VÍDEO | Per qué el monopoli de les vacunes impedix l'accés equitatiu dels països més pobres». ElDiario.és. Consultat el 2021-02-26.
  25. ↑ «Preguntes i respostes sobre la malaltia per coronavirus (COVID-19)». www.who.int.
  26. ↑ «[2]». Consultat el 2022-03-08 (en és).
  27. ↑ «Dos gats en Nova York són les primeres mascotes en coronavirus confirmat en EE.UU.» (en és-es). CNN. Consultat el 23 d'abril de 2020.
  28. ↑ «Dos gossos, un gat i una tigresa: els inquietants bots del nou coronavirus als animals» (en és). EL PAÍS. Consultat el 23 d'abril de 2020.
  29. ↑ «[3]», The New York Claves (en en).
  30. ↑ «COVID-19 Educational Disruption and Response» (en en). UNESCO. Consultat el 22 de març de 2020.
  31. ↑ «Un terç de la població mundial, confinada per coronavirus». El Periódico d'Extremadura. Consultat el 28 de març de 2020.
  32. ↑ «El FMI alerta que el covid-19 durà al món a una recessió com la de 1930». Heralt d'Aragó. Consultat el 24 d'abril de 2020.
  33. ↑ «El COVID-19 podria cobrar-se casi 25 millons d'ocupacions en el món, afirma la OIT» (en és). Organisació Internacional del Treballe. Consultat el 24 d'abril de 2020.
  34. ↑ «[4]», Business Insider.
  35. ↑ «Coronavirus and the Black Death: spread of misinformation and xenophobia shows we haven't learned from our past». The Conversation. Consultat el 14 de març de 2020.
  36. ↑ «[5]», The New York Claves. Consultat el 23 de març de 2020.
  37. ↑ Watts, Jonathan. «[6]», The Guardian.
  38. ↑ «Analysis: Coronavirus temporarily reduced Chinenca's CO2 emissions by a quarter». Carbon Brief. Consultat el 8 d'abril de 2020.
  39. ↑ «[7]», The Brink. Consultat el 16 de setembre de 2024 (en en).
  40. ↑ Error de {{Cite news}}: le parametro title es obligatori.
  41. ↑ National Geographic.Consultat el 3 de juliol de 2020.
  42. ↑ 42,0 42,1 Hillary Huffower. «[8]». Consultat el 3 de juliol de 2020.
  43. ↑ «Spillover: Animal Infections and the Next Human Pandemic». Bookshop. Consultat el 11 de juliol de 2020.
  44. ↑ «[9]». Consultat el 3 de juliol de 2020.
  45. ↑ «[10]». Consultat el 11 de juliol de 2020.
  46. ↑ Harmeet Kaur. «[11]». Consultat el 11 de juliol de 2020 (en en).
  47. ↑ «New coronavirus infects health workers, spreads to Korea» (en en). CIDRAP. Archivat des d'el original, el 21 de giner de 2020. Consultat el 21 de giner de 2020.
  48. ↑ «OMS declara estat d'emergència internacional davant l'alvanç del nou coronavirus». delfino.cr. Consultat el 30 de giner de 2020.
  49. ↑ «Statement on the second meeting of the International Health Regulations (2005) Emergency Committee regarding the outbreak of novell coronavirus (2019-nCoV)» (en en). www.who.int. Consultat el 30 de giner de 2020.
  50. ↑ «OMS advertix que pot ser considerat com una pandèmia». politico.mx. Consultat el 11 de març de 2020.
  51. ↑ «Atenció: la OMS declara al coronavirus com una pandèmia». El Temps. Consultat el 11 de març de 2020.
Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Pandèmia_de_COVID-19&oldid=632085»