Desocupació

Mapa mostrant la taxa de desocupació per país, avall es mostra el percentage de la població no té o no troba ocupació; informació recopilada per Our World in Data en 2021.

La desocupació, també referit com a desocupació, desocupació o carència de treball, és, per un costat, la situació d'una persona que carix d'ocupació i, per un atre costat, la part de la població en edat, condicions i disposició de treballar (població activa) que es troba en eixa situació. Per a referir-se a la cantitat de desocupats de la població s'utilisa la taxa de desocupació per país o un atre territori. La situació contrària a la desocupació és el plena ocupació.

Ademés de la població activa, en la que s'inclou tant als que estan treballant com al conjunt dels parats o desocupats d'un país, les societats conten en una població inactiva composta per aquells membres de la població que no estan en disposició de treballar, siga per estudis, edat, malaltia o qualsevol atra causa llegalment establida.

Per a que la persona que carix d'ocupació conte com a desocupada, les normes estadístiques exigixen que busque activament una ocupació.

Les causes d'esta situació són múltiples, produint com a conseqüència distints tipos de desocupació (cíclico, estructural, friccional i monetari). Ademés, existix el desocupació tecnològica, que s'origina quan hi ha canvis en els processos productius que fan que les habilitats dels treballadors deixen de ser útils.

Si ben la desocupació sol ser considerat un flagelle, en ocasions li l'utilisa com una ferramenta de política pública, orientada a dinamisar l'economia per mig de la competència entre els treballadors desocupats.

"Per a paliar la situació de desocupació, la majoria de les persones opten per dedicar-se a treballs informals o al emprendimiento de negocis propis. Ademés, si et despedixen, et pots quedar sense diners, pero si eres un jubilat, seguixes rebent diners."

Història

Encara que en l'Edat Mija «el problema de la desocupació com s'entén hui encara no existia», hi havia desocupados. No obstant, en aquell temps, a la persona que no treballava li la tenia per holgazana o vagabunda. En el seu llibre Aneu-li Hands (Mans ociosas), el professor John Burnett explica que fins al XIX molts analistes anglesos «identificaven als desocupats principalment en els ‘inadaptados’ i rodamons que dormien al ras i deambulaven de nit pels carrers».

El «descobriment de la desocupació» va tindre lloc a finals del XIX o principis del XX. Es varen formar comissions governamentals especials per a estudiar-ho i resoldre-ho, com la Comissió Selecta de la Cámara britànica per a tractar la «Consternació per la falta d'ocupació», de 1895. La desocupació s'havia convertit en una epidèmia.

La consciència d'este problema va aumentar dràsticament, sobretot despuix de la Primera Guerra Mundial. Esta lluita havia eliminat la desocupació. Pero a principis dels anys vint el món occidental va experimentar una recessió despuix d'una atra, lo que va culminar en la Gran Depressió, que des de 1929 va sacsar les economies industrialisades del món sancer. Despuix de la Segona Guerra Mundial, molts països varen tindre un nou auge econòmic i la desocupació va disminuir ostensiblement.

«És permissible dir que l'orige del problema actual de la desocupació es remonta a mitan dels anys xixanta»^{cita requerida}

Organisació de Cooperació i Desenroll Econòmics

El mercat laboral va sofrir un atre descalabro com a conseqüència de la crisis petrolera dels anys setanta, i l'ona d'informatisació en la seua seqüela d'acomiadaments. La desocupació s'ha propagat inclús entre el personal administratiu, un àrea de treball que en el passat es considerava lliure de tal risc.

Tipos i definicions

Desocupació estructural

La desocupació estructural correspon tècnicament a un desajust entre oferta i demanda de mà d'obra (treballadors). Esta classe de desocupació és més perniciosa que la desocupació estacional i la desocupació friccional. Ademés, no depén del temps sino de la capacitat d'absorció de força de treball que té el capital constant, l'acumulació de la qual promou un aument de la productivitat de la força de treball i, de manera contradictòria, promou un major desocupació estructural.

Per un atre costat, el factor tecnològic és un element a considerar permanentment en les crisis capitalistes. La fusió de les empreses motrius del sistema (que incorren en monopoli) i el constant progrés tecnològic fa que la mà d'obra siga menys requerida en alta tecnologia, desplaçant-se grans masses cap a treballs informals o de caràcter de treball precari. Coincidixen dos fenomens: sobreproducció i desocupació estructural (en subempleo). Les respostes neolliberals tradicionals, en una economia globalizado, no resolen la desocupació estructural i s'han plantejat mides keynesianas i unes atres de caràcter estructural com la reducció del temps de treball i l'implantació de models de redistribució de la renda entre els subempleados i desocupats (renda bàsica universal, rendes d'inserció, salaris socials o ingrés ciutadà).

Gran part del desocupació tecnològica, per la substitució de treballadors per màquines, podria considerar-se com una desocupació estructural. Alternativament, la desocupació tecnològica podria referir-se a la forma en que els auments constants en la productivitat signifiquen que es necessiten menys treballadors per a produir el mateix nivell de producció cada any. Com ho indica la Llei de Okun, el costat de la demanda deu créixer lo suficientment ràpit per a absorbir no solament la creixent força laboral, sino també els treballadors despedits per l'aument de la productivitat laboral.

Desocupació estacional

La desocupació estacional es pot vore com un tipo de desocupació estructural, ya que és un tipo de desocupació que està vinculat a certs tipos de treballs, com l'agricultura o el turisme. Per eixemple, els empleats de parcs d'atraccions sofrixen una desocupació estacional durant l'hivern, ya que menys gent les visiten durant eixe temps. Les mides oficials de desocupació més citades eliminen este tipo de desocupació de les estadístiques utilisant tècniques de «ajust estacional». Açò es traduïx en una desocupació estructural substancial, permanent.

Desocupació cíclico

Desocupats en Mèxic, 2009

Este tipo de desocupació ocorre cíclicamente —coincidint generalment en els cicles econòmics— i les seues conseqüències poden dur a països en institucions dèbils a la violència i finalment la desobediència civil. En països desenrollats la situació pot provocar vuelcos des de les polítiques d'Estat fins a definitivament l'adopció d'un sistema econòmic distint com a conseqüència del carpiment institucional. De fet, un cas de desocupació cíclico va ser la causa d'una crisis mundial en 1929.

Per a economistes com Arthur Cecil Pigou la desocupació pràcticament ocorria només per raons del cicle econòmic, i durant la crisis dels anys trenta va sostindre allò i es va tindre que enfrontar a un dur opositor a la seua visió economia neoclàssica de part de l'economiste britànic de l'Universitat de Cambridge John Maynard Keynes.

De Cecil Pigou se sol dir que «—a diferència de Marshall— va estar a favor de molts dels objectius dels socialistes, encara que es va opondre a atres plantejaments, com, per eixemple, l'existència d'empreses públiques. En qualsevol cas, l'impacte dels seus postulats només va captar un interés molt llimitat en el seu moment, ya que a mida que transcorria la seua vida, la seua fama es va ser veent eclipsada per les noves doctrines del seu colega John Maynard Keynes, en qui va tindre més d'una polèmica».

Desocupació friccional

Artícul principal → Desocupació friccional.

La desocupació friccional (per rotació i busca) i la desocupació per desajust laboral (per les discrepàncies entre les característiques dels llocs de treball i dels treballadors) apareixen aun cuando el número de llocs de treball coincidixca en el número de persones dispostes a treballar.

La desocupació friccional existix perque tant les ocupacions com els treballadors són heterogéneus, i pot produir-se un desajust entre les característiques de l'oferta i la demanda. Este desajust pot estar relacionat en les habilitats, el pagament, el temps de treball, l'ubicació, les indústries de temporada, l'actitut, el gust i una multitut d'atres factors. Els nous participants (com els estudiants graduats) i els que tornen a ingressar (com les antigues ames de casa) també poden sofrir un periodo de desocupació friccional.

Tant els treballadors com els empleadores invertiran temps i esforç per a trobar una millor opció de contractació o treball. De fet, açò és beneficiós per a l'economia, ya que resulta en una millor assignació de recursos. No obstant, si la busca du massa temps i els desajusts són massa freqüents, l'economia sofrix, ya que no es realisarà cap treball. Per lo tant, els governs buscaran formes de reduir la desocupació friccional innecessària a través de múltiples mijos, entre ells, proporcionar educació, assessorament, capacitació i assistència, com guarderies infantils.

Desocupació de llarga duració

Es considera parat de llarga duració a la persona inscrita com a demandant d'ocupació, de forma ininterrompuda, durant un periodo superior a uns sis mesos.

La desocupació de llarga duració provoca un efecte negatiu sobre la capacitat que té el mercat de treball, en el model clàssic, per a restablir el plena ocupació de forma automàtica. En este model, el mercat tendix de manera natural cap a l'equilibre sense desocupació, perque davant l'existència de desocupació, els desocupats competixen en els ya amprats pels llocs de treball disponibles, pressionant a la baixa els salaris i restablint l'equilibri en una disminució de salari. En la desocupació de llarga duració, pel contrari, el mercat es distorsiona ya que este tipo de desocupats no competixen en els empleats, perque les empreses no els consideren "elegibles", en la mida en que entenen que no són capaces de substituir als que estan eixercitant les seues mateixes tasques i, per tant, no pressionen a la baixa els salaris i no reconduïxen el mercat de treball cap a un nou equilibri.

Esta distorsió del mercat de treball fa necessari que l'Estat intervinga, prestant una atenció especial a este tipo de parats, si ben els esforços en este sentit no sempre es veuen coronats per l'èxit.

Formes de medició

Taxa de desocupació

Les sifres sobre l'ocupació i la desocupació es troben entre les senyes econòmiques més minuciosos i més amplis d'un país. S'obtenen periòdicament generalment a través d'enquestes a llars.

Amprant els conceptes de la 13.ª Conferència Internacional d'Estadístics del Treball de la OIT es classifica a la població resident d'una edat específica com:

• Població activa Comprén les persones que estan amprades i les desocupades.
  • Empleats. Persones que en el periodo de referència (una semana usualment) varen treballar una hora per lo manco baix qualsevol de les següents formes:
  • Ocupació assalariada
  • Ocupació independent (inclou productors de bens i servicis per a consum propi o de la llar
  • Ajudants en l'ocupació assalariada o independent d'un membre de la llar
  • Absents d'una ocupació assalariada o independent per raons com a vacacions, folgues, entre uns atres.
  • Desocupats. Persones no amprades que en el periodo de referència varen estar en busca d'una ocupació i corrientemente disponibles per a treballar. Les mides concretes de busca poden incloure el registre en oficines de colocació públiques o privades, solicituts directes als empleadores, diligències en els llocs de treball, explotacions agrícoles, fàbriques, mercats o atres llocs de concurrència, avisos en els periòdics o respostes a les ofertes que apareixen en ells, solicitut d'ajuda a amics i familiars, busca de terrenys, edificis, maquinària o equips per a establir la seua pròpia empresa, gestions per a conseguir recursos financers, solicituts per a obtindre permissos i llicències, etc.

• Inactius. Persones no empleades ni desocupades en raó de:
• Assistència a instituts d'educació
• Dedicació a treballs de la llar
• Jubilació o vellea
• Atres raons, tals com a malaltia o incapacitat, que puguen especificar-se.

La taxa de desocupació és el cocient entre el total de desocupats i la població activa, expressada com a percentage. És dir, no és una proporció entre el total de la gent desocupada i el total de la població, sino el d'aquella que es denomina «econòmicament activa».

Per la seua banda, la taxa d'ocupació es calcula com la relació entre la cantitat de persones amprades respecte a la cantitat de persones en edat de treballar.

Desocupació oberta

Són persones que no varen treballar durant la semana de referència, varen buscar activament una ocupació, és dir, varen realisar accions concretes per a obtindre una ocupació, i estaven disponibles per a treballar de colp i repent. Eixos són els tres requisits per a estar desocupado obert: no tindre treball, buscar activament treball i estar disponible i dispost a treballar.

Esta definició recomanada per l'OIT en la seua Tretzena Conferència Internacional d'Estadístics d'octubre de 1982, va ser adoptada pels països de l'OCDE, l'Organisació per a la Cooperació i el Desenroll Econòmic, com la forma de medició oficial del grup de països desenrollats. Aixina mateix, Estats Units, Canadà i Mèxic, que conformen el Tractat de Lliure Comerç d'Amèrica del Nort (TLCAN) o NAFTA (North American Free Trade Agreement) varen adoptar les recomanacions de la OIT respecte de la medició de la desocupació oberta i varen harmonisar les seues definicions respectives.

Desocupació en iniciadores

Són persones que no varen treballar durant la semana de referència, no varen buscar activament una ocupació perque en anterioritat havien conseguit una possibilitat de treball i es troben esperant notícies del potencial empleador o client, i estan disponibles per a escomençar a treballar.

Alguns països classifiquen a estos treballadors com desocupados, lo que és la recomanació de la OIT, encara que carixquen d'una de les tres condicions de la desocupació oberta que és buscar activament ocupació durant les últimes quatre semanes. Atres països, no obstant, els classifiquen com ocupats.

El volum que representen els iniciadores és comunament chicotet i la seua inclusió o exclusió de la desocupació oberta pot afectar a la taxa de desocupació en un 0,3 a 0,4 per cent.

Desocupació amagada

La desocupació amagada o encobert és la desocupació de treballadors potencials que no es reflectix en les estadístiques oficials, per la forma en que es construïxen les senyes. En molts països, només els que no tenen treball pero busquen treball activament (i/o califiquen per als beneficis de la seguritat social) es consideren desocupats. Els que han deixat de buscar treball (i, a voltes, els que estan en programes de capacitació del Govern) no es conten oficialment entre els desocupats, encara que no estiguen amprats.

L'estadística tampoc conta els subempleados, és dir, les persones que treballen menys hores de les que preferixen o en un treball que no fa bon us de les seues capacitats. Ademés, les persones en edat de treballar pero que actualment estan en educació a temps complet generalment no es consideren desocupades en les estadístiques del govern. Les societats natives tradicionals que sobreviuen per mig de la recolecció, la caça, el pastoreig i l'agricultura en àrees selvades, poden o no contabilisar-se en les estadístiques de desocupació. Les estadístiques oficials a sovint subestiman les taxes de desocupació per la desocupació amagada.

Efectes de la desocupació

Archiu:Video Wikipedia.webm La presència d'una elevada desocupació és un problema tant econòmic com a social. Una economia en alta desocupació no està utilisant tots els recursos, específicament mà d'obra, disponibles per a ella. Ya que està operant per baix del seu frontera de possibilitats de producció, podria tindre una major producció si tota la força laboral estiguera empleada de manera útil. Com a problema social és una font de sofriments, ya que els treballadors desocupats tenen que viure en una renda menor o totalment sense ella. Durant els periodos d'elevada desocupació, les dificultats econòmiques també afecten a les seues emociones i a la vida familiar ya que açò du conseqüències en l'economia domèstica.

Personals

L'efecte de diferents acontenyiments vitals en la satisfacció en la vida. La desocupació és un dels acontenyiments en efectes negatius més duradors en la satisfacció en la vida.

En regions a on els desocupats no tenen cobertura per desocupació, la salut d'estes persones es veu resentida, en major incidència en persones en tractaments o familiars d'estos, a on deuen ser medicados. Per escassea i l'elecció de destinar els mínims aforros be a l'alimentació o medicines, a on no es dispon dels diners suficients per a abdós coses, apleguen a aparéixer problemes de desnutrición o carències nutricionals per un costat, i igualment carències funcionals o agravament a causa de la no disposició de medicaments.

Per la mateixa, la salut buco-dental d'estes persones és greu, ya que en certs països l'assistència dental no la cobrix el segur, per lo que la salut dental es veu agravada de cert modo.

La combinació de desocupació, falta de recursos financers i responsabilitats socials pot fer que els treballadors desocupats prenguen treballs que no s'ajusten a les seues habilitats o els permeten usar els seus talents. Ademés, pot causar depressió, falta de confiança i cantitats d'estrés. Este estrés aumenta quan els desocupats s'enfronten a problemes de salut, pobrea i falta de respal relacional. Per als empleats, la desocupació pot causar temor a perdre el treball i estimular l'ansietat sicològica.

Un atre cost personal de la desocupació és el seu impacte en les relacions. Un estudi de 2008 de Covizzi, que examina la relació entre la desocupació i el divorç, va trobar que la taxa de divorç és major per a les parelles quan una parella està desocupada. No obstant, un estudi més recent ha trobat que algunes parelles a sovint es mantenen juntes en matrimonis «infeliços» o «no saludables» quan estan desocupades per a cobrir els costs financers. Un estudi realisat en 2014 per Van der Meer va trobar que l'estigma que prové d'estar desocupat afecta el benestar personal, especialment per als hòmens, els qui a sovint senten que els seus identitats masculines estan amenaçades per la desocupació.

La desocupació també pot dur costs personals en relació en el gènero. Un estudi va trobar que les dònes tenen més provabilitats d'experimentar desocupació que els hòmens i que tenen menys provabilitats de passar de llocs temporals a llocs permanents. No obstant, un atre estudi sobre gènero i desocupació va trobar que els hòmens són més propensos a experimentar major estrés, depressió i efectes adversos de la desocupació, en gran part per l'amenaça percebuda de la seua paper com sostingues de la família. Este estudi va trobar que els hòmens esperen ser vists com a «menys varoniles» despuix d'una pèrdua de treball de lo que realment són, i com a resultat s'involucren en comportaments compensadors, com la pren de riscs financers i l'aument de l'asertividad.

Els costs de la desocupació també varien segons l'edat. Els jóvens i els vells són els dos grups etaris que actualment experimenten major desocupació.

Socials

Les crisis econòmiques solen acompanyar-se de pijor salut per l'aument del pare i de la pobrea. Açò provoca un increment de les diferències entre pobres i rics, encara que no sempre major mortalitat. No obstant la desocupació sol ser raïl i associat d'un aument de les morts per suïcidi en tots els països. Un eixemple d'això és el cas d'Espanya, a on des de 2008 els suïcidis varen aumentar fins a tornar-se la tercera causa de mort, despuix de la mortalitat cardiovascular i el càncer, superant als decesos per carretera o accidents de tràfic entre els 10 i 24 anys. Les causes socials que impulsen eixe creiximent vénen lligades al malestar social general sorgit del sentiment de rebuig i l'eixecució de polítiques que danyen certs pilars del estat de benestar com el sistema de previsió social, l'educació, la sanitat, la cultura o el mig ambient.

L'alta desocupació pot encorajar la xenofòbia i el proteccionisme, ya que els treballadors temen que els estrangers els estiguen furtant les seues ocupacions. Els esforços per a preservar les ocupacions existents dels treballadors natius, inclouen barreres llegals contra «forasters» que volen ocupacions, obstàculs a l'immigració i / o aranzel i barreres comercials similars contra competidors estrangers.

L'aument de la desocupació tradicionalment ha segut considerat pel públic i els mijos de comunicació com un factor associat a la derrota electoral dels governs. L'alta desocupació també pot causar problemes socials com el crim. Si les persones tenen menys ingressos disponibles, és provable que els nivells de delinqüència dins de l'economia aumenten.

== Polítiques d'ocupació == La forma en que la política fiscal afecta al ocupació és un tema complex, per lo que és necessari sospesar cuidadosadament els efectes d'incentiu i desincentivo que comporta l'intervenció del sector públic. Per eixemple, un sistema de prestacions per desocupació ben dissenyat no solament brinda una important ret de protecció a la població, sino que, ademés, permet als treballadors dedicar més temps a la busca de l'ocupació més productiva. No obstant pugues al mateix temps, prolongar la duració de la desocupació, lo que tindria efectes secundaris sobre el potencial de producció de l'economia, perque els treballadors que es troben en una situació de desocupació de llarga duració experimenten una depreciació de la seua capital humà.

Les possibles desventages de les prestacions socials s'observen en més claritat en els seus efectes sobre l'oferta de factor treballe. En freqüència es menciona el pagament incondicional o illimitat de prestacions per desocupació com un dels principals factors que desincentivan la busca d'ocupació. Este tipo de prestacions pot, aixina mateix, reduir les pressions per a reformar un mercat de treball ineficiente en altes taxes de desocupació perque els desocupats gogen d'eixos beneficis. També els sistemes públics de pensions tenen efectes significatius sobre l'oferta de treballadors. L'escassa penalisació de la jubilació anticipada, o inclús la seua promoció activa, han reduït dita oferta. Per una atra part, la perspectiva de jubilació anticipada constituïx un desincentivo per a que els treballadors mantinguen els seus coneiximents professionals i participen en un procés d'aprenentage continu. Ademés, els incentius a la jubilació anticipada faciliten l'eliminació de mà d'obra inclús en circumstàncies en que l'acomiadament és molt difícil. Com a resultat, les empreses que necessiten reduir la seua plantilla la retallarien en els segments de major edat, donant-se el cas de que estos treballadors poden ser precisament els que més experiència tinguen i no els menys productius.^{cita requerida}

Les polítiques orientades al mercat de treball, si es dissenyen i posen en pràctica adequadament, poden estimular l'oferta i la demanda de factor treballe i, per tant, la taxa d'ocupació. Una atra de les alternatives és la reducció de beneficis per desocupació. Encara que açò puga crear incentius laborals, el seu maneig com a política pública pot resultar més difícil. En un estudi realisat en diferents països d'Europa en 2018, es conclou que hi ha una provabilitat del 52% de que aquells que experimenten la reducció troben treball abans que una persona desocupada en beneficis per major número de temps. Els programes de formació poden ajudar a mantindre i millorar els coneiximents professionals, reduint els desajusts entre oferta i demanda i la deterioració del capital humà entre els desocupats de llarga duració. Un atre desafiu que es planteja és el reintegrament dels grups difícils d'amprar, com els treballadors poc qualificats, els parats de llarga duració o els treballadors de més edat.

Solucions del costat de la demanda

Els auments en la demanda de mà d'obra mouran l'economia a lo llarc de la curva de demanda, aumentant els salaris i l'ocupació. La demanda de treball en una economia es deriva de la demanda de bens i servicis. Com a tal, si aumenta la demanda de bens i servicis en l'economia, aumentarà la demanda de mà d'obra, aumentant l'ocupació i els salaris.

Hi ha moltes formes d'estimular la demanda de bens i servicis. Una teoria proposta és aumentar els salaris de la classe treballadora (aquells en major provabilitat de gastar l'aument dels fondos en bens i servicis, en lloc de varis tipos d'aforros o compres de productes bàsics) lo que en l'història econòmica sempre ha funcionat i s'explica gràcies al multiplicador keynesiano i a la Llei de Okun resumida: créixer sobre el 3% anual implica zero creiximent de l'ocupació i a partir d'eixe creiximent es creix mig punt d'ocupació per cada punt. Es creu que l'aument dels salaris és més efectiu per a impulsar la demanda de bens i servicis que les estratègies de la banca central que posen la major oferta de diners principalment en mans de persones i institucions riques. Els monetarista sugerixen que l'aument de l'oferta monetària en general aumentarà la demanda a curt determini. A llarc determini, l'aument de la demanda serà negat per l'inflació. Un aument en les despeses fiscals és una atra estratègia per a impulsar la demanda agregada.

Proporcionar ajuda als desocupats és una estratègia que s'utilisa per a evitar retallades en el consum de bens i servicis que poden dur a un círcul viciós de noves pèrdues d'ocupacions i noves reduccions en el consum / demanda. Molts països ajuden als desocupats a través de programes de benestar social . Estos beneficis per desocupació inclouen el segur de desocupació, la compensació per desocupació, el benestar i els subsidis per a ajudar en el reciclage. L'objectiu principal d'estos programes és aliviar les dificultats a curt determini i, lo que és més important, donar als treballadors més temps per a buscar un treball.

Una solució directa de la demanda a la desocupació és l'ocupació finançada pel govern dels pobres sense discapacitat. Açò es va implementar notablement en Gran Bretanya des del XVII fins a 1948 en l'institució de la casa de treball , que va proporcionar ocupacions per als desocupats en condicions difícils i salaris baixos per a dissuadir el seu us. Una alternativa moderna és una garantia de treball , a on el govern garantisa el treball en un salari digne.

Les mides temporals poden incloure programes d'obres públiques. L'ocupació finançada pel govern no es defén àmpliament com una solució a la desocupació, llevat en temps de crisis; açò s'atribuïx a l'existència d'ocupacions en el sector públic que depén directament dels ingressos tributaris de l'ocupació en el sector privat.

Segons la teoria econòmica clàssica, els mercats alcancen l'equilibri a on l'oferta és igual a la demanda; Tots els que vullguen vendre al preu de mercat poden fer-ho. Els que no volen vendre a este preu no ho fan; En el mercat laboral açò és la desocupació clàssica. La política monetària i la política fiscal poden utilisar-se per a aumentar el creiximent a curt determini de l'economia, aumentar la demanda de mà d'obra i disminuir la desocupació.

Solucions del costat de l'oferta

No obstant, el mercat laboral no és 100% eficient, encara que pot ser més eficient que la burocràcia. Alguns sostenen que els salaris mínims i l'activitat sindical eviten que els salaris caiguen, lo que significa que moltes persones volen vendre el seu treball al preu actual pero no poden. Açò supon que existix una competència perfecta en el mercat laboral, específicament que cap entitat individual és lo suficientment gran com per a afectar els nivells salarials i que els empleats tenen capacitats similars.

Els defensors de les polítiques del costat de l'oferta creuen que eixes polítiques poden resoldre açò fent que el mercat laboral siga més flexible. Estos inclouen l'eliminació del salari mínim i la reducció del poder dels sindicats. Els partidaris de l'oferta argumenten que les reformes aumenten el creiximent a llarc determini en reduir els costs laborals. Esta major oferta de bens i servicis requerix més treballadors, aumentant l'ocupació. S'argumenta que les polítiques del costat de l'oferta, que inclouen retallar els imposts a les empreses i reduir la regulació, creen llocs de treball, reduïxen la desocupació i disminuïxen la participació laboral en l'ingrés nacional. Atres polítiques d'oferta inclouen l'educació per a fer que els treballadors siguen més atractius per als empleadores.

Jornada laboral i desocupació

País	Jornada laboral mija 2018	Desocupació
Erro al crear miniatura: Alemània	1371 h	3.4%
Països Baixos	1410 h	3.7%
Dinamarca	1457 h	4.8%
[[Image:|border|20px|França]] França	1482 h	9.3%
Espanya	1676 h	14.3%

Desocupació en el món

Europa

Alemània

El subsidi de desocupació en Alemània es coneix com segur de desocupació i forma part del sistema de seguritat social alemà. Es va establir per primera volta en 1927. El pla és administrat per l'agència federal de treball.

Tots els treballadors, llevat els interns contribuïxquen al sistema. Des de 2006, alguns treballadors abans exclosos poden optar pel sistema sobre una base voluntària. El sistema es finança en les contribucions d'empleats i empleadores. Els empleats paguen l'1,5 % del seu salari brut per baix del llindar de la seguritat social i els empleadores paguen 1,5 % de contribució en la part superior del salari pagat al treballador. El nivell de contribució es va reduir de 3,25 % per als empleats i empleadores com a part de les reformes del mercat laboral conegudes com Hartz. Les contribucions es paguen solament en els guanys fins al sostre de la seguritat social (2012: 5600 euros). El sistema és en gran medida auto finançar-se, pero també rep una subvenció de l'Estat per a eixecutar les Jobcenters. Els treballadors desocupats tenen dret a: Carestia de la vida coneguda com la prestació per desocupació. Ajuda per a trobar treballe Formació Prestacions de desocupació es paga als treballadors que hagen cotisat a lo manco durant 12 mesos anteriors a la pèrdua d'un lloc de treball. El subsidi es paga a mitat del periodo en que el treballador haja contribuït. Els reclamantes reben el 60 % del seu salari net anterior (en un top en el sostre de la seguritat social), o el 67 % dels demandants en els chiquets. El benefici màxim és per lo tant, 2964 euros (en 2012) En 2011 l'Agència Federal de Treball va tindre ingressos i despeses de 37,5 millons d'euros.

Dinamarca i Àustria

En Dinamarca han optat per millorar la prestació de desocupació, pública, suprimint l'indemnisació privada per desocupació, la sifra de desocupació és del 4,1 %. En Àustria les empreses constituïxen un fondo individual per a complementar la prestació.

Grècia

En Grècia treballadors assalariats en més de dos anys cotisats tenen dret a 454 euros (10% més per cada fill menor d'edat).

Finlàndia

Existixen dos sistemes per a combatre la desocupació. El nivell mínim de respal és proporcionat per Kela, una agència del govern nacional que paga una prestació de desocupació no subjecta a les condicions de recursos per al número màxim de dies, pero també es pot estendre açò a través dels subsidis del mercat de treball. També paga un subsidi despuix d'averiguar els recursos econòmics del solicitant de respal a la renda mínima, a les persones que estan al top de la seua prestació per desocupació. També els desocupats podran unir-se als fondos privats, que oferixen un servici assegurat per a pagar els beneficis relacionats en els ingressos anteriors en el cas de desocupació. Independentment de si els beneficis són pagats per KELA o d'un fondo de desocupació, el desocupat rep l'ajuda del i

, o el treball i el Centre de Mijos de Vida), una agència governamental que ajuda a les persones a trobar ocupació, i als empleadores a trobar treballadors. Ademés de fer coincidir als empleadores en els empleats potencials l'organisme eixercita un paper de la formació a nivell nacional estratègic dels desocupats per a complir en la falta de capacitats actuals i les previsions de l'economia.

França

França utilisa un cuasi sistema de Gante, en virtut del com les prestacions per desocupació són distribuïdes per una agència independent (UNEDIC) en la que els sindicats i les organisacions de empleadores estan representats per igual. UNEDIC és responsable de tres ventages: SE, ACA i ASR. Els principals són esquema requerix un mínim de 122 dies en la composició dels últims 24 mesos i atres requisits ans que les reclamacions es poden fer. Els empleadores paguen una contribució en la part superior dels ingressos abans d'imposts dels seus empleats, que junt en la contribució dels empleats, la finançació del sistema. La prestació màxima per desocupació és (a partir de març de 2009) el 57,4 % de 162 EUR per dia (sostre de la seguritat social contribucions en 2011), o 6900 euros al més. Els reclamantes rebran 57,4 % del seu salari promig diari de l'última 12 mesos anteriors la desocupació, en un import mig de 1111 euros al més. En l'Impost sobre França i atres imposts es paguen les prestacions per desocupació. En 2011, els demandants varen rebre el permís per a un promig de 291 dies.

Amèrica

Mèxic

En Mèxic el 26 de maig de 2009 es va reformar l'artícul 191 de la Llei del Segur Social, el qual en la seua Fracció II establix que els treballadors que deixaren d'estar subjectes a una relació laboral per més de quarantassís dies i que complixquen en els requisits establits en la mateixa fracció, tenen dret a solicitar una ajuda de desocupació atrevixes de la seua Afore (Administradores de Fondos per al Retir) consistent en un retir parcial dels recursos que tinguen acumulats en la Subcuenta de Retir, Cesantía en Edat Alvançada i Vellea.^{cita requerida}

L'evolució del capitalisme altament concentrador de riquea se servix de la classe política mexicana per a dur el model sorgit del Consens de Washington a una etapa superior de neoliberalisme. Les reformes constitucionals aprovades entre setembre de 2012 i agost de 2014 i les seues lleis reglamentàries potencien l'aliança històrica entre la classe política i el gran capital.

El model econòmic no incentiva el creiximent de l'economia productiva. Això explica el dèficit en la generació d'ocupacions. El fenomen de la desocupació és consubstancial al patró d'acumulació econòmica. Si be, oficialment la taxa de desocupació en Mèxic és menor del cinc per cent (INEGI, 2014), eixa taxa no reflectix la realitat de la desocupació i subempleo nacional, degut sobretot al pes que té la informalidad laboral.

Bibliografia

• OIT, XIII CIET sobre PEA, Ocupats, Desocupados i Subocupados, octubre de 1982, Ginebra.
• García-Huidobro, Guillermo, Estacionalidad de l'ocupació agrícola en Panamà, OIT, Panamà.
• CORIAT, Benjamin, El Taller i el cronómetro. Ensaig sobre el taylorismo, el Fordsimo i la producció en massa. Mèxic, Sigle XXI, 1982.

• KEYNES, John M., Teoria General de l'Ocupació, l'interés i els diners. Mèxic, FCE.
• SAMUELSON, P. I NORDHAUS, W., Economia. 17 Edició, McGraw Hill, 2002, Madrit.

Enllaços externs

• Organisació Internacional del Treball, Indicadors Clau del Mercat de Treball (KILM)
• Institut Nacional d'Ocupació d'Espanya
• La Protecció als Desocupats en Espanya 1995 - 2011
• Mapa de la desocupació [1] archivat en Wayback Machine. (estadístiques bàsiques sobre desocupació en Espanya i països de l'UE)