Suïcidi

Suïcidi

Una dòna descobrix a un home que s'ha suïcidat penjant-se des d'un balcó. Ilustració de José Guadalupe Posada (Museu Metropolità d'Art, Nova York).

El suïcidi (del llatí: suicidium)és un acte pel que una persona es provoca la mort de manera intencional.Per lo general és conseqüència d'un sofriment psíquic i desesperació derivat o atribuible a circumstàncies vitals com les dificultats financeres, els problemes en les relacions interpersonals, malties doloroses, soletat, circumstàncies polítiques adverses o el acossament sicològic.Estes poden aplegar a donar forma a una patologia psiquiàtrica i ser catalogades de trastorns mentals com la depressió, el trastorn bipolar, la esquizofrènia, el trastorne llímit de la personalitat, el alcoholisme o el use de drogues.L'indicador conegut més «important» i factor de risc individual és l'antecedent d'un intent de suïcidi no consumat.

Els métodos de suïcidi varien per país i estan parcialment relacionats en la seua disponibilitat. Els més comuns són el ahorcamiento, l'enverinament en plaguicidas i la manipulació d'armes de fòc. Esta va ser la causa de mort de 817 000 persones globalment en 2016, un aument en comparació a les 712 000 morts per esta raó en 1990. Per lo anterior, el suïcidi és la novena causa de mort a nivell mundial, elevant-se a la segona entre jóvens de 10 a 29 anys. És més comú en hòmens que en dònes; els primers tenen entre tres i quatre voltes més provabilitats de suïcidar-se que les últimes. S'estima que cada any hi ha de dèu a vint millons d'intents de suïcidi, que quan no són mortals poden carrejar lesions i incapacitat a llarc determini. Per la seua banda, els intents no consumats són més comuns en hòmens jóvens i dònes en general.

per a previndre el suïcidi resulta efectiu abordar les causes i circumstàncies a través de psicoterapia. Algunes mides limitantes del moment immediat i previ a l'acte suïcida són llimitar l'accés als métodos –com a armes de fòc, drogues i verís–, o del abús de substàncies. Es considera que una apropiada cobertura del tema pels mijos de comunicació llimita els intents. Un abordage dirigit cap a les raïls i causes del suïcidi implica, entre atres vies, treballar en la millora de les condicions econòmiques. L'abordar la complexitat de les conductes suïcides comença per identificar els factors de risc i de protecció. Els factors de risc clau comprenen des dels sistemes sanitaris i la societat fins als nivells comunitari, relacional i individual. Entre ells es troben les barreres d'accés a l'atenció de salut, les catàstrofe, les guerres i els conflictes, els intents de suïcidi anteriors, etc. Estos factors solen actuar de forma acumulativa per a aumentar la vulnerabilitat a la conducta suïcida. Si be la relació entre el suïcidi i els trastorns mentals està ben establida, molts suïcidis també poden produir-se de forma impulsiva en moments de crisis, com una pèrdua econòmica. Alguns factors de protecció són les relacions personals sòlides, les creències religioses o espirituals i les estratègies d'afrontamiento i pràctiques de benestar positives. Encara que són comuns les llínees telefòniques d'ajuda, no hi ha evidència sobre la seua efectivitat. En l'actualitat, estan en marcha varis estudis de llingüística computacional que treballen en algoritmes per a detectar patrons en ellenguage de la persona que planeja un suïcidi.

La visió del suïcidi està influenciada per temes com la religió, el honor i el sentit de la vida. Tradicionalment les religions abrahámicas ho consideren un pecat, per la seua creència en la santitat de la vida. Durant l'era dels samuráis en Japó, el harakiri era respectat com una manera de resarcir un fracàs o com una forma de protesta. El ritual hinduista denominat satí, prohibit en el Raj britànic, implicava la inmolación de la viuda en la pira funerària del marit recent fallit, ya fora voluntàriament o per pressió de la família o la societat.

Encara que en diversos països el suïcidi o el seu intent són considerats un delicte, en la majoria de les nacions occidentals no són punibles. Durant els sigles XX i XXI, el suïcidi per mig d'inmolación va ser utilisat en algunes ocasions a manera de protesta, mentres que els atacs suïcida, com el kamikaze, han segut amprats com una tècnica militar i terrorista.

Definicions

El suïcidi és el «acte de llevar-se deliberadament la pròpia vida». Mentres que l'intent de suïcidi —també cridat comportament suïcida no mortal— és la autoagresión portada a terme en l'intenció de morir que, no obstant, no resulta en la mort de l'individu. Per la seua banda, el suïcidi assistit consistix en l'ajuda que una persona brinda a una atra que desija acabar en la seua vida, ya siga en els coneiximents o els mijos per a fer-ho. En contrast, en la eutanàsia la persona que ajuda a una atra a finalisar la seua vida juga un paper més actiu, per eixemple al no instaurar o en suspendre el tractament mèdic. La ideació suïcida implica pensaments sobre suïcidar-se «en diversos graus d'intensitat i elaboració» i el «homicidi seguit de suïcidi» representa el suïcidi d'un individu en un periodo màxim de vintiquatre hores despuix d'assessinar a una o més persones.

La paraula en sí (llatí:suïcidi) va ser falcat pel monge cisterciense espanyol Juan Caramuel i és mencionat per primera volta en la seua obra Theologia moralis fundamentalis del 1652

Camp suicidològic

El camp interdisciplinar que estudia els diversos aspectes relacionats en els comportaments suïcides. Entenent que el comportament suïcida té orige multicausal i que requerixen d'intervencions interdisciplinàries i intersectorials. Este camp interdisciplinar està orientat al desenroll de coneiximents científics, teòrics, metodològics i ètics en relació en la promoció, prevenció, atenció i assistència, posvención, investigació, formació, capacitació i polítiques d'estat per a l'intervenció en el procés suïcida i/o en el trastorn del comportament suïcida.

Factors de risc

El suïcidi consumat sol ser la conseqüència de la suma de diversos factors determinants, precipitantes o predisponentes, d'índole social, cultural i biològic. Els treballs sociològics recents han emfatisat cada volta més el significat, la cultura i els mecanismes de nivell meso en les explicacions del suïcidi.

Les causes concretes de suïcidi són de difícil evaluació entre atres motius perque solament entre un 15 i 40% dels casos tenen una nota de suïcidi.

Patir algun trastorn mental de base (com trastorn depressiu, trastorn bipolar, esquizofrènia, trastorns de l'espectre autiste, trastorne llímit de la personalitat, trastorns de la conducta alimentària entre uns atres), haver sofrit traumatismes craneoencefàlics, o ser portador de diversos factors genètics són elements associats a un major risc suïcida. Sobre el factor genètic, en Brent i Melhem (2008) se senyala que podria influir a entre 38 i 55 % dels comportaments suïcides.

Les condicions estructurals i problemes socioeconòmics com pobrea, violència, desocupació, migració, abús de substàncies, sinhogarisme, discriminació, estigma social, etc., faciliten la sinèrgia dels distints factors que influïxen en el suïcidi. D'esta forma, és freqüent que coexistixquen trastorns mentals i abús de substàncies (patologia dual) que inclinen al suïcidi. Estos trastorns i adiccions apareixen a la seua volta associats a historials de maltracte infantil o situacions familiars econòmicament difícils. La presència d'antecedents familiars també és un factor de risc.

A nivell individual els factors més importants són els antecedents de conductes autolesivas o d'intents suïcides.També s'ha trobat un major risc entre persones en un baix rendiment acadèmic durant el bachillerat a l'edat de 16 anys.

La disponibilitat de mijos incrementa el risc, trobant-se taxes de suïcidi majors en llars en armes de fòc. Els veterans de guerra tenen, en part, un major risc de suïcidar-se per l'elevada incidència de trastorns mentals, com el trastorn per estrés postraumático, i problemes de salut física relacionats en la guerra. Els cossos policials també són un colectiu afectat per unes altes taxes de suïcidi.

En l'actualitat segons diverses investigacions realisades en l'atenció clínica de pacients en trastorn per comportament suïcida, es falca el terme processe suïcida. Este consistix en una successió de fases que es van encadenant, tenint diferents temps de trànsit i nivells de gravetat. Dit procés es construïx en la trama de l'història vital del subjecte, a on tres preguntes guien el seu pensament: cóm, quàn i on. Les fases nomenades tenen la seua raïl en dificultats per a resoldre problemes de la vida quotidiana. Dites fases són:

1. acumulació de problemes sense resoldre
2. acumulació de conflictes
3. crisis
4. pensaments negatius
5. ideació suïcida
6. crisis per intent de suïcidi
7. suïcidi

El trastorn depressiu major i uns atres trastorns de l'estat d'ànim, com el trastorn bipolar, poden incrementar fins a vint voltes el risc de suïcidi.

A partir d'observar que l'acte suïcida no constituïx en sí mateixa un succés acabat, reduït, sino que travessa diferents fases, és que es pot comprendre que és possible intervindre en cada una d'elles a partir d'intervencions preventives, diagnòstiques, clíniques i posventives.

Els factors de risc per al suïcidi es poden dividir en dos grups:

• Factors de risc modificables.- Els quals es relacionen a factors socials, sicològics i psicopatològics que poden ser potencialment modificables clínicament.
• Factors de risc no modificables.- Els quals s'associen al propi subjecte o al grup social al que pertany, caracterisant-se pel seu manteniment en el temps i perque el seu canvi és alié al clínic.

Malties mentals

S'ha estimat que, al moment del suïcidi —inclosos els intents del mateix—, en més del 90 % dels casos existia la presència d'alguna maltia mental; d'entre estos, en un 27 % concorrien problemes importants en l'alcohol o les drogues. En aquells pacients ingressats en unitats psiquiàtriques el risc vitalici de concretar el suïcidi és d'aproximadament 8.6 %. D'acort en Chehil i Kutcher (2012), la mitat de les persones fallides per esta raó podrien haver patit de trastorn depressiu major. Este i uns atres trastorns de l'estat d'ànim, com el trastorn bipolar, poden incrementar fins a vint voltes el risc de suïcidi. La esquizofrènia, els trastorns de la personalitat i el trastorn per estrés postraumático són algunes condicions també relacionades. Prop del 5 % dels individus en esquizofrènia moren per suïcidi. Per la seua banda, els trastorns de la conducta alimentària també són un factor de risc.

No obstant, Bostwick i colaboradors (2016) senyalen que els intents previs són considerats l'indicador més «robust» d'un suïcidi ulterior. Al voltant d'un 20 % dels suïcides varen intentar matar-se prèviament; d'ells, l'1 % va concretar el suïcidi al cap d'un any i el 5 % després de dèu. Per una atra part, és comú que les pràctiques autolesivas carixquen de motius suïcides i, en la seua majoria, no representen un risc de suïcidi. No obstant, sí se suïciden alguns dels que les realisen. Aixina mateix, aproximadament el 80 % dels suïcides va acodir en un mege en l'any anterior a la seua mort; 45 % ho va fer en el més previ. Un estudi d'Ahmedani i colaboradors (2014) va trobar que, d'un total de 5894 morts per suïcidi, el 83 % va rebre alguna atenció mèdica en l'any anterior i aproximadament el 45 % va ser diagnosticat en alguna maltia mental.

Abús de substàncies adictives

Despuix de les malties mentals, el abús de substàncies és el factor de risc més comú.

El abús de substàncies adictives és el segon factor de risc més comú. Estan associats tant l'abús crònic, com l'intoxicació aguda. El risc incrementa quan es combina en problemes personals, com el duel. Per un atre costat, l'abús de substàncies està associat en alguns trastorns mentals.

La majoria de les persones es troben baix l'influència de drogues sedantes (com el alcohol o les benzodiazepinas) al moment de suïcidar-se; el alcoholisme està present en entre el 15 i el 61 % dels casos. Generalment, els països en majors taxes d'us d'alcohol i major densitat de bars tenen taxes de suïcidi més altes. Entre el 2.2 i el 3.4 % de les persones tractades per alcoholisme fallixen per suïcidi. Comunament, els alcohòlics que intenten suïcidar-se són hòmens, majors i han intentat suïcidar-se prèviament. Són suïcidis entre el 3 i el 35 % de les morts per consum d'heroïna. En adolescents en abús d'alcohol, les disfuncions neurològiques i sicològiques poden contribuir a incrementar el risc.

L'abús de cocaïna i metanfetaminas tenen una alta correlació en el suïcidi. En les persones que usen cocaïna el risc és major durant la fase d'abstinència. En aquells que ampren inhalantes també hi ha un significatiu risc; 20 % de les persones intenta suïcidar-se en algun moment i més del 65 % ho ha considerat. Aixina mateix, el consum de tabac també implica cert risc de suïcidi. No obstant, hi ha poca evidència de per qué succeïx açò; s'ha conjeturado que aquells en predisposició a fumar també tenen predisposició al suïcidi, que el fumar causa problemes de salut que, subsecuentemente, duen a les persones a posar fi a la seua vida i que fumar afecta la química del cervell, causant tendència al suïcidi.

Ludopatía

Comparats en la població general, els ludópatas tenen una major ideació suïcida i una major cantitat d'intents de suïcidi. Entre el 12 i el 24 % dels apostadores patològics han intentat acabar en la seua vida. En les esposes dels ludópatas, la taxa de suïcidi és tres voltes major en comparació a la població general. Atres factors que incrementen el risc en ludópatas són les malties mentals i l'abús de substàncies.

Condicions mèdiques

Existix una associació entre les tendències suïcides i problemes de salut com el dolor crònic, el traumatisme craneoencefàlic, el càncer, la insuficiència renal (en necessitat d'hemodiálisis), el sida i el lupus eritematoso sistémico. El diagnòstic de càncer duplica el subsecuente risc de suïcidi. En Japó, els problemes de salut són registrats com la principal raó de suïcidi.

En recents investigacions s'han establit estretes relacions entre la neuroinflamación i diversos factors d'inflamació sistémica lleu associades a malties metabòliques com a factors moduladors de la conducta suïcida.

Per una atra part, trastorns del somi com el insomni o la apnea del somi són també factors de risc per a depressió i suïcidi. En alguns casos, els trastorns del somi poden ser un factor de risc independent per a la depressió. Atres condicions mèdiques poden presentar-se en síntomes similars als trastorns de l'estat d'ànim, incloent el hipertiroidisme, el Alzheimer, els tumors cerebrals, elupus eritematoso sistémico i efectes adversos de certs fàrmacs (com beta bloqueadores i esteroides).

Factors psicosocials

Erro al crear miniatura:

En situacions extenuantes, el suïcidi pot ser amprat com un método d'escape. Tal va ser el cas d'alguns presos dels camps de concentració nazis, que es varen suïcidar en tocar les tanques electrificades.

Certs estats sicològics poden incrementar el risc de suïcidi, com les idees de minusvalia i desesperança, anhedonia, depressió i ansietat. També influïx una pobra capacitat de resoldre problemes, pèrdua de capacitats que antigament es tenien i poc control dels impulsos. En adults majors, és important la percepció de ser una càrrega per a atres persones. El suïcidi producte d'una «pobra integració a la societat» es denomina «suïcidi egoiste».

Traces de personalitat de tipo impulsiva es troben àmpliament associats al suïcidi, la hiperreactividad a l'estrés que generen situacions emocionals negatives o adverses en la vida de les persones, com per eixemple: el duel o la pèrdua d'un familiar o amic, d'un treball o l'aïllament social (com el viure solament), incrementen el risc de suïcidi. Aixina mateix, les persones que mai s'han casat tenen un risc major. Al contrari, el ser religiós pot reduir-ho. Lo anterior s'ha atribuït a les percepcions negatives de moltes religions sobre el suïcidi i a l'interrelació que la religió pot proveir.

Algunes persones opten pel suïcidi per a escapar de situacions com el acossament escolar o el prejuí. Un historial d'abús sexual infantil i d'acolliments temporals són també factors de risc. Es creu que el abús sexual contribuïx en al voltant del 20 % del risc total. Des d'un punt de vista evolutiu, una explicació del suïcidi és que este ajuda a l'eficàcia biològica inclusiva, lo que ocorre si el suïcida és una persona que no pot tindre més fills, per lo que, en suïcidar-se, evita furtar recursos necessaris als seus parents. Una objecció a esta teoria és que les morts d'adolescents sans no ajuden a l'eficàcia biològica inclusiva.

La pobrea també està relacionada. L'increment de la pobrea relativa, en comparació a les persones que rodegen a l'individu, incrementa el risc. Prop de 200 000 grangers en la Índia s'han suïcidat des de 1997 degut, en part, a problemes financers. En China, el suïcidi és tres voltes major en les regions rurals. Es creu és degut, parcialment, a les dificultats econòmiques en estes àrees del país. La reducció de la pobrea sembla confirmar l'importància d'este factor i la seua relació en el número de suïcidis. Una pujada en Estats Units del salari mínim en 1 dólar podria haver evitat 27 000 suïcidis, que podrien ser 57 000 si l'aument fòra de 2 dólars segons un informe publicat en Journal of Epidemiology & Community Health.

Alguns estudis correlacionan les crisis econòmiques en l'aument de morts per suïcidi. Un estudi va trobar que cada punt d'aument en la desocupació està associat en un aument del 0.79 % en les taxes de suïcidi en persones menors a 65 anys d'edat. D'acort a la Organisació Mundial de la Salut, els problemes mentals, la ingesta excessiva d'alcohol i el suïcidi s'incrementen durant les recessions econòmiques. El suïcidi és més comú en zones d'alta carència socioeconòmica, fragmentació social i desocupació, per lo que la protecció social és fonamental per a paliar l'aparició de problemes mentals durant les crisis econòmiques. Segons senyes de països europeus, la desocupació no incrementa les taxes de suïcidi si la despesa anual en programes de benestar social és major a 190 dólars per persona. No obstant, hi ha també estudis que sostenen que el risc de suïcidi entre la gent desocupada és entre dos i tres voltes major.

Un atre factor psicosocial que aumenta el risc de suïcidi és la soletat, un problema molt estés en les societats modernes. Esta circumstància es dona en freqüència en persones majors aixina com en persones separades o divorciades. Estes últimes presenten de fet un risc de suïcidi major que les que estan casades, particularment en el cas dels hòmens. Entre estos, el percentage de suïcidis multiplica per 2,4 el dels hòmens casats, i tenen fins a huit voltes més provabilitats de llevar-se la vida que les dònes divorciades. No s'ha trobat no obstant una diferència estadístiques entre les dònes casades i les divorciades. Per un atre costat, estar fadrí o viudo no sembla tindre un efecte significatiu en el risc de suïcidi.

Per la seua banda, la paternitat presenta també una significativa influència en el risc de suïcidi. Els adults en chiquets presenten un risc de menys de la mitat que els adults sense ells, sent encara menor en persones en dos o més fills.

Pero no solament estos són els únics factors. L'ocupació pot dur a les persones a acabar en la seua vida. Segons un estudi revela que les professions en major risc de suïcidi en Espanya són Agents de Policia i Mege. De fet solament en 2021, 34 agents es varen llevar la vida, dels quals 17 pertanyien a Policia Nacional i 17 a Guàrdia Civil. Ademés, cal destacar, que durant la pandèmia per coronavirus la taxa de suïcidi per ocupació va pujar un 3,3 %.

Mijos de comunicació

Els mijos de comunicació, com Internet, són importants factors de risc. La forma en que es descriu el suïcidi, en una prominent i repetitiva cobertura d'alt volum que lo glorifica i idealiza, té un efecte negatiu. Quan es realisen descripcions detallades d'un método de suïcidi, l'us d'este método pot incrementar en la població.

Lo anterior desencadena el denominat efecte Werther, que pren el seu nom del protagoniste de la novela Les penes del jove Werther de Johann Wolfgang von Goethe, el suïcidi del qual va ser emulat per varis admiradors dellibre. El risc és major en adolescents, que poden tendir a idealizar la mort.

L'efecte contrari, el propost efecte Papageno, en el que la cobertura d'estratègies d'afrontamiento efectives poden tindre efectes preventius, es basa en el nom del personage de La flauta màgica de Wolfgang Amadeus Mozart, que, tement la pèrdua d'una persona volguda, planeja suïcidar-se fins que és auxiliat pels seus amics. Quan els mijos de comunicació seguixen les directrius recomanades, el risc de suïcidi pot disminuir. No obstant, obtindre respal de l'indústria pot ser difícil, especialment a llarc determini.

Des d'Argentina, en el 2017 el Ministeri de Desenroll i la direcció Nacional de Salut Mental, varen prendre l'iniciativa de la realisació d'una guia que aborda la academia. edu/126222292/Prevenci%C3%B3n_del_suicidio_en_los_medios_de_comunicaci%C3%B3n Prevenció del suïcidi des dels Mijos de Comunicació

Rets socials

En alguns casos, els usuaris de les plataformes de rets socials poden experimentar pressió social per a suïcidar-se, idealizar a els qui ho hagen fet i acordar pactes suïcides. Per eixemple, en 2008, un fòrum japonés es va compartir informació sobre la possibilitat de suïcidar-se en àcit sulfhídrico. Poc despuix, 220 persones varen intentar suïcidar-se d'eixa forma, d'ells, en 2008 va ser un intent exitós. Per la seua banda, Biddle et al. (2008), varen portar a terme la busca sistemàtica de dotze térmens relacionats en el suïcidi, com a «suïcidi», «métodos de suïcidi», «¿cóm suïcidar-se?» i «els millors métodos de suïcidi», per a analisar els resultats. Varen trobar que, dins dels primers resultats obtinguts, apareixien llocs pro suïcidi i sals de chat en a on es discutien temes generals relacionats en el suïcidi.

En 2013 apareix en Rússia el joc de la Ballena blava que consistix en 50 reptes, sent este últim el suïcidi. Per a l'any 2016 es reporten 130 morts per part de jóvens relacionat al joc en Rússia i s'expandix a països hispanoamericans com Brasil, Mèxic i Colòmbia.

Racionalisació

El suïcidi racional és el suïcidi «fredament decidit per una persona que rep els adequats contes paliatius i respal moral per a la seua maltia». L'acte de, deliberadament, provocar-se la mort en benefici d'atres persones és denominat «suïcidi altruïste». Un eixemple és el suïcidi d'una persona major per a deixar una major cantitat d'aliments a les persones més jóvens de la comunitat. En algunes cultures esquimal, el suïcidi és vist com un acte de respecte, corage o sensatea.

Per una atra part, el ataque suïcida és una acció política en la que un o varis atacants porten a terme un atac violent contra atres individus en l'enteniment de que el resultat serà la seua pròpia mort. Alguns són motivats pel desig de convertir-se en màrtirs. Aixina mateix, les missions kamikaze són portades a terme com un deure a una causa superior o una obligació moral. El homicidi-suïcidi és l'acte en el que un homicidi és succeït en menys d'una semana pel suïcidi de l'homicida.

Comunament, el suïcidi colectiu es realisa baix pressió social en comunitats a on els membres cedixen la seua autonomia a un líder. Per la seua banda, quan dos persones acorden llevar-se la vida al mateix temps es denomina «pacte suïcida». En situacions extenuantes, a on continuar en la vida es torna intolerable, algunes persones opten pel suïcidi com un método d'escape. Alguns presos dels camps de concentració nazis es varen suïcidar en tocar les tanques electrificades.

Métodos

Artícul principal → .

Métodos de suïcidi utilisats en Llatinoamèrica i el Carib entre 2005 i 2009, segons la Organisació Panamericana de la Salut.

Els métodos de suïcidi més comuns varien per país. No obstant, entre els més utilisats estan el ahorcamiento, el enverinament per pesticidas i el dispar en arma de fòc. Es creu que les diferències en els métodos es deuen, en part, a la seua disponibilitat. En una revisió de 56 països es va trobar que el ahorcamiento era el método més utilisat en la majoria, sumant el 53 % de suïcidis en hòmens i 39 % en dònes.

A nivell mundial, 30 % dels suïcidis són realisats per mig de pesticidas. No obstant, l'us d'este método varia marcadament del 4 % en Europa a més del 50 % en el Pacífic. També és comunament utilisat en Llatinoamèrica, pel fàcil accés als pesticidas en les poblacions agrícoles. La sobredosis de medicaments és motiu d'aproximadament dos terços dels suïcidis en dònes i un terç en hòmens. Molts no són planejats i ocorren durant periodos d'ambivalencia.

Igualment, la taxa de mortalitat varia segons el método: arma de fòc 80-90 %, ahogamiento 65-80 %, ahorcamiento 60-85 %, tubo d'escape 40-60 %, bot 35-60 %, crema de carbó 40-50 %, pesticidas 6-75 % i sobredosis de medicaments 1.5-4 %. Els métodos més amprats per a l'intent de suïcidi i per al suïcidi exitós també són diferents; prop del 85 % dels intents de suïcidi en el món desenrollat es realisen per sobredosis.

En China, el método més comú és l'enverinament per pesticidas. En Japó, encara que encara es practica el harakiri, el método més comú és el ahorcamiento, de la mateixa manera que en Suïssa. El bot des d'alguna altura és comuna en Hong Kong i Singapur, involucrat en el 50 i 80 % dels suïcidis, respectivament. En Estats Units, el 57 % dels suïcidis involucra un arma de fòc, método una miqueta més comú en hòmens que en dònes, seguit de l'ahorcamiento en hòmens i l'enverinament en dònes.

Un atre método de suïcidi és practicar corts en les gobanelles. A voltes s'efectuen en l'objectiu d'autolesionar, encara que si la hemorràgia és intensa, pot generar la mort. En el cas d'un intent de suïcidi no mortal, la persona pot lesionar-se els tendons o en els nervis ulnar i mijà que inervan els músculs de la mà, lo que pot resultar en una reducció temporal o permanent de la capacitat sensorial i motora de la persona, o en un dolor crònic al vore's afectades les fibres nervioses nociceptives. En els intents de suïcidi per ahogamiento, la mort sol ocórrer per hipoxia cerebral ocasionada per obstrucció de l'artèria carótida comuna, trencament de coll, o bloqueig de les vies aérees. A mida que el nivell de diòxit de carbono en la sanc de la persona s'eleva, el sistema nerviós central envia als músculs respiratoris una senyal involuntària per a que es contraguen, i la persona respira aigua. La mort generalment ocorre quan el nivell d'oxigen es torna massa baix per a sustentar les cèles cerebrals. El suïcidi per electrocució implica l'us d'una descàrrega elèctrica que causa arrítmia del cor afectant dramàticament el fluix sanguíneu.

Fisiopatologia

No existix una fisiopatologia unificadora de la depressió o el suïcidi. No obstant, es creu són resultat de l'interacció de factors socioambientals, psiquiàtrics i de comportament. Els nivells baixos del factor neurotrófico derivat del cervell (FNDC o BDNF en anglés) estan directament associats en el suïcidi i indirectament associats en el trastorn depressiu major, el trastorn d'estrés postraumático, l'esquizofrènia i el trastorn obsessiu-compulsivo. En diverses autòpsias han trobat nivells baixos del FNDC en el hipocamp i en la corfa prefrontal en persones en condicions psiquiàtriques i sense elles. Es creu que en els suïcides els nivells de serotonina es troben baixos, lo que es basa, parcialment, en la troballa en autòpsia de nivells incrementats de receptors 5-HT2A. Aixina mateix, atres proves han trobat nivells reduïts d'àcit 5-hidroxindolacético en el líquit cefalorraquídeo. No obstant, evidències directes són difícils de reunir. També es creu que la epigenética participa en la determinació del risc de suïcidi.

En l'actualitat existixen diversos models teòrics que expliquen la presència de l'actuació suïcida.

• Model integratiu «Motivacional-volitiu de la conducta suïcida».
• Models de pronòstic per al suïcidi.
• Model «Estresor - Diátesis».
• Model d'inflamació celar en el suïcidi.

Prevenció

Per a Prevenció del suïcidi, vore Prevenció del suïcidi.

La prevenció del suïcidi comprén els esforços colectius encaminats a reduir l'incidència del suïcidi per mig de mides preventives. Una forma de reduir el risc és llimitar l'accés a certs métodos, com les armes de fòc i verins. Atres mides inclouen: reduir l'accés a carbó vegetal i barreres en ponts i plataformes del metro. També pot ser efectiu el tractament d'adiccions, com a l'alcohol o a les drogues, malties, com la depressió, i de persones en intents de suïcidi previs. S'ha propost reduir l'accés a alcohol com una estratègia preventiva (aixina com reduir el número de bars). A pesar de que les llínees de crisis són comunes, existix poca evidència que recolze o refute la seua efectivitat. En adults jóvens en pensaments suïcides, la teràpia cognitiu-conductual pot ajudar a millorar els resultats. El desenroll econòmic per mig de la seua habilitat de reduir la pobrea pot ser capaç de reduir les taxes de suïcidi. També poden ser efectives les mides que incrementen la conexió social, especialment en hòmens adults majors. El Dia Mundial per a la Prevenció del Suïcidi se celebra cada 10 de setembre en el respal de l'Associació Internacional per a la Prevenció del Suïcidi i la Organisació Mundial de la Salut.

Les llínees de crisis suïcida existixen en molts països. Estes llínees poden acomodar al públic general o especialisar-se en demogràfiques específiques. Estudis dels Estats Units i Austràlia sugerixen que les llínees de crisis suïcida poden aliviar les ideacions suïcides o autodestructives. Una de les primeres llínees de crisis suïcida va ser dirigit per Plantilla:Enllaç interlingüístico ("Samaritanos" en anglés), una associació caritativa fundada en el Regne Unit en 1953 per Chad Varah. Va decidir establir un "servici d'escolta" despuix de llegir un sermón en la tomba d'una chiqueta de 14 anys que havia mort per suïcidi. Abans de la seua mort, a ella la faltava respal emocional durant un temps d'afligiment greu.

Trastorns mentals

El tractament en antidepressius, com la fluoxetina, pot ser efectiu per a reduir el risc de suïcidi en pacients en malties mentals.

Diversos tractaments poden reduir el risc en persones en problemes mentals. Els pacients en un major risc de suïcidi poden ser ingressats, voluntària o involuntàriament, en una unitat psiquiàtrica. Comunament els són remogudes les pertinences que puguen utilisar per a autolesionar. Alguns meges fan que els pacients firmen un «contracte de no suïcidi», per mig del que es comprometen a no autolesionar si són donats d'alta. No obstant, no hi ha evidències que demostren un efecte significatiu d'esta pràctica. Si la persona no està en alt risc, es poden portar a terme tractaments psiquiàtrics per a pacients externs. Aixina mateix, no s'ha confirmat que les hospitalisacions a curt determini siguen més efectives que l'ajuda comunitària en persones en trastorne llímit de la personalitat (TLP), que són suïcides crònics.

Hi ha evidencia tentativa que senyala que la psicoterapia, específicament la teràpia dialèctica conductual, reduïx la tendència suïcida en adolescents i en persones en TLP. També pot ser útil en reduir els intents de suïcidi en adults en alt risc. No obstant, no s'ha trobat evidència que demostre una disminució en suïcidis completats. Hi ha controvèrsia entorn a les ventages en comparació als danys dels antidepressius. En jóvens, els antidepressius com els ISRS semblen aumentar el risc de suïcidi de 25 sobre 1000 a 40 sobre 1000. En contrast, en adults poden reduir el risc. El liti pot ser efectiu per a reduir el risc en persones en trastorn bipolar i depressió clínica a nivells similars als de la població general. Ademés, la clozapina pot reduir els pensaments suïcides en alguns pacients en esquizofrènia.

Llegislació

Diferents països han creat mecanismes llegals per a millorar les condicions a l'hora d'enfrontar els factors de risc de suïcidi, aixina com implementar programes de prevenció liderats per institucions com la Organisació Mundial de la Salut o la Organisació Panamericana de la Salut.

Argentina

En Argentina des de la Presidència de la Nació, el Ministeri de Salut i el Ministeri de Desenroll Social, han generat un instrument de Prevenció del suïcidi en els Mijos de Comunicació.. L'impulsor de la Llei va ser en eixe llavors el diputat nacional per la Província de Jujuy, Dr. Mario Fieu. La Llei Nacional de Prevenció del Suïcidi, du el número 27.130 i va ser publicada en el bolletí Oficial el 8 d'abril del 2015, passant per abdós cambres de llegisladors aprovada per unanimitat.. Des de la promulgació de la Llei Nacional de Prevenció del Suïcidi, el Programa de Prevenció, Atenció i Posvención del Suïcidi - ENTRENADORS DE VIDA, se centra en difondre la Llei en les Províncies i Municipis que integren la República, este treball va conseguint adheriment i proyectes en l'intenció de sumar cada jurisdicció a la Llei Nacional.

Llocs d'ajuda

Molts centres sanitaris, públics o privats, disponen d'unitats d'atenció sicològica o psiquiàtrica preparades per a donar respal i tractament a les persones en idees suïcides o atres trastorns psicoemocionals. Per a una atenció d'urgència, existixen també en diversos països llínees de teléfon, ya siguen de titularitat pública o sostinguts per organisacions no governamentals, dirigides a ajudar a la gent en situació de crisis o en pensaments suïcides.

Ajuda per a persones que pensen en suïcidi (números de teléfon en països hispanohablante i EE. UU.)

País	Teléfon	Lloc(s) web / font(s)	Servici de chat	Videochat en llengua de senyes
Argentina	0800 345 1435 (gratuïta, des de tot el país) o (011) 5275-1135 (gratuïta, des de tot el país) o 135 (llínea gratuïta des de Capital i Gran Buenos Aires), totes les llínees de lun a dom de 8:00 a 0:00 hores	https://www. asistenciaalsuicida. org. ar/horarios-de-atencion; https://ogpab. org/lineas-de-ayuda-salud-mental/	https://aquiestoy. chat (en Argentina: lu a vier de 15:00 a 23:00 hores [voluntaris entrenats i supervisats per professionals])
Bolívia	800-14-0082 (horari no trobat) o 8113040 (horari no trobat)	https://ogpab. org/lineas-de-ayuda-salud-mental/, https://www. opinion. com. bo/articulo/revista-asi/suicidio-signos-alerta-prevencion-lineas-ayuda/20230715005908913914. html	per mig de WhatsApp: 7797667 o en Internet: https://aquiestoy. chat (en Bolívia: lu a vier de 14:00 a 22:00 hores [voluntaris entrenats i supervisats per professionals])
Chile	4141 (les 24 hores de dilluns a dumenge, gratuïta); 600 360 7777 (24 hores al dia, gratuïta)	https://www. minsal. clinea-de-atencion-4141-no-estas-solo-no-estas-sola/; https://ogpab. org/lineas-de-ayuda-salud-mental/	a través d'https://quedate. saludoriente. cl/ de dilluns a dumenge, incloent festius 10:00 a 22:00 hores o a través d'https://aquiestoy. chat (en Chile: lu a vier de 14:00 a 22:00 hores [voluntaris entrenats i supervisats per professionals])
Colòmbia	106 (tot el país, gratuïta, les 24 hores de dilluns a dumenge), 604 474 59 00 (Bogotà, horari no trobat); vore també una llista de números de teléfon per departament i/o ciutat gov. co/sites/rid/lists/bibliotecadigital/ride/vs/pp/et/directorio-salud-mental-prevencion-suicidio-minsalud.pdf ací (d'agost de 2025)	https://minsalud. gov. co/sites/rid/lists/bibliotecadigital/ride/vs/pp/et/directorio-salud-mental-prevencion-suicidio-minsalud.pdf; https://ogpab. org/lineas-de-ayuda-salud-mental/	https://aquiestoy. chat (en Colòmbia: lu a vier de 13:00 a 21:00 hores [voluntaris entrenats i supervisats per professionals]); per a atres servicis de chat/WhatsApp vore gov. co/sites/rid/lists/bibliotecadigital/ride/vs/pp/et/directorio-salud-mental-prevencion-suicidio-minsalud.pdf ací	videollamades a través de la llínea 106, reserva una videollamada en https://bookings. cloud. microsoft/book/CalendarioLineadeAtencionMental@minsalud. gov. co/? ismsaljsauthenabled=true
Costa Rica	800-2 73 78 69 o 800-AQESTOY (lu a vier de 2:00 p. m. a 10:00 p. m., sáb de 9:00 a. m. a 4:00 p. m.) o 2273-0381 (lu a vier 8:00 a. m. a 5:30 p. m.) o (506) 2272-3774 (horari no trobat)	https://aquiestoy. cr/; https://www. mep. go. cr/sites/default/files/2025-06/GuiaSaludMental.pdf; https://ogpab. org/lineas-de-ayuda-salud-mental/	https://aquiestoy. chat (en Costa Rica: lu a vier de 12:00 a 20:00 hores [voluntaris entrenats i supervisats per professionals])
Cuba	532-348-14-49 (horari no trobat)	https://www. independentespanol. com/estilo/dia-salud-mental-octubre-significado-b2627385. html	https://aquiestoy. chat (en Cuba: lu a vier de 14:00 a 22:00 hores [voluntaris entrenats i supervisats per professionals])
Equador	Es marca 171 des de qualsevol teléfon fix o mòvil, sense cost. En contestar, se selecciona la Opció 6. (24 hores al dia/7 dies de la semana)	https://www. expreso. ec/buenavida/el-pacto-nacional-por-la-salud-mental-5-servicios-gratuitas-en-ecuador-274020. html; https://ogpab. org/lineas-de-ayuda-salud-mental/	https://aquiestoy. chat (en Equador: lu a vier de 13:00 a 21:00 hores [voluntaris entrenats i supervisats per professionals])	videollamada a través de 171, Opció 6
El Salvador	Llínea 131 (24 hores del dia), 2121-4039 o 2121-4040 (abdós 24 hores del dia, 7 dies de la semana)	https://repositorio. ues. edu. sv/server/api/core/bitstreams/f4111020-7439-4f7f-b9bc-88d56c6caf2e/content (pàgina 5); https://lapagina. com. sv/nacionals/familiares-encuentran-sin-vida-a-mujer-en-su-vivienda-de-santa-ana/; https://ogpab. org/lineas-de-ayuda-salud-mental/	https://aquiestoy. chat (en El Salvador: lu a vier de 12:00 a 20:00 hores [voluntaris entrenats i supervisats per professionals])
Espanya	Llínea 024 (24 hores del dia, 365 dies de l'any, gratuïta) o 717 003 717	https://www. sanidad. gob. es/linea024/home. htm; https://telefonodelaesperanza. org/	a través d'https://www. sanidad. gob. es/linea024/home. htm (24 hores del dia, 365 dies de l'any) o a través d'https://aquiestoy. chat (en Espanya: lu a vier de 19:00 a 03:00 [voluntaris entrenats i supervisats per professionals])	a través d'https://www. sanidad. gob. es/linea024/home. htm
Estats Units	Llínea 988 (també en espanyol, 24 hores del dia, 365 dies de l'any, gratuïta)	https://988lifeline. org/es/inicio/	a través d'https://988lifeline. org/es/inicio/ (24 hores del dia, 365 dies de l'any)	vore https://988lifeline. org/es/sordo-con-problemas-de-audicion-perdida-auditiva/ per a opcions per a persones en problemes d'oïment (24 hores del dia, 7 dies de la semana)
Guatemala	2232-6262 (Teléfon de l'Esperança); 2321-7400. Ext. 2468 (Dep. de Salut Mental de l'Hospital Roosevelt)	https://ogpab. org/lineas-de-ayuda-salud-mental/; https://www. gazeta. gt/63034/	https://aquiestoy. chat (en Guatemala: lu a vier de 12:00 a 20:00 hores [voluntaris entrenats i supervisats per professionals])
Guinea Equatorial	555 349 436 (Hospital de Salut Mental Malabo, lu a vier 8:00 am a 17:00 pm)	https://hsm. gob. gq/contacto/
Hondures	Llínea 150 (debades, a qualsevol hora, Teléfon de l'Esperança Hondures)	https://www. laprensa. hn/guiamedica/dia-mundial-prevencion-suicidio-alertas-consejos-depresion-ansiedad-HG27306643	https://aquiestoy. chat (en Hondures: lu a vier de 12:00 a 20:00 hores [voluntaris entrenats i supervisats per professionals])
Mèxic	800-911-2000 (Llínea de la vida, 24 hores al dia, els 7 dies de la semana, gratuïta) o 0311 o 55 5658 1111 (una atra llínea per a previndre el suïcidi, 24 hores, els 365 dies de l'any) o SAPTEL – 55 5259 8121 (24 hores al dia, tercera llínea per a previndre el suïcidi)	https://www. excelsior. com. mx/nacional/salud-mental-como-funciona-y-que-costo-tiene-la-linea-de-la-vida-en-mexico/1751536; https://politica. expansion. mx/mexico/2025/09/10/prevencion-del-suicidio-servicios-y-numeros-de-ayuda-mexico, https://ogpab. org/lineas-de-ayuda-salud-mental/	Servici de chat en https://aquiestoy. chat (en Mèxic: lu a vier de 12:00 a 20:00 hores [voluntaris entrenats i supervisats per professionals]) o servici via correu electrònic: lineadelavidasalud. gob. mx
Nicaragua	Llínea 133 (gratuïta, 24 hores del dia, 365 dies de l'any)	https://www. facebook. com/mifamnicaragua/posts/10deseptiembre-d%C3%ADa-mundial-per a-la-prevenci%C3%B3n-del-suicidio%EF%B8%8Fla-salud-mental-es-un/1187833366709786/	https://aquiestoy. chat (en Nicaragua: lu a vier de 12:00 a 20:00 hores [voluntaris entrenats i supervisats per professionals])
Panamà	Llínea 147 (gratuïta, 24 hores del dia, 365 dies de l'any)	https://www. mides. gob. pa/2025/09/10/con-mas-de-7000-atenciones-la-linea-147-del-mides-se-consolida-como-una-herramienta-per a-la-prevencion-del-suicidio/	a través de WhatsApp (6694-2747), a través d'https://aquiestoy. chat (en Panamà: lu a vier de 13:00 a 21:00 hores [voluntaris entrenats i supervisats per professionals])
Paraguai	Llínea de Crisis 155 (gratuïta, 24 hores del dia, 7 dies de la semana)	https://1000noticias. com. py/2026/07/08/paraguay-avanza-cap a-un-modelo-comunitario-de-salud-mental-con-atencion-descentralizada-y-linea-de-crisis-155/; https://ogpab. org/lineas-de-ayuda-salud-mental/	a través d'https://aquiestoy. chat (en Paraguay: lu a vier de 14:00 a 22:00 hores [voluntaris entrenats i supervisats per professionals])
Perú	Llínea 113, opció 5 (gratuïta, 24 hores del dia, 365 dies de l'any)	https://canaln. pe/actualidad/minsa-refuerza-orientacion-salud-mentalinea-113-n485409	a través d'https://aquiestoy. chat (en Perú: lu a vier de 13:00 a 21:00 hores [voluntaris entrenats i supervisats per professionals]); a través de WhatsApp: 955 557 000 o WhatsApp: 952 842 623; a través de correu electrònic infosaludminsa. gob. pe
Puerto Rico	988 o 1-800-981-0023 (abdós 24 hores del dia, 7 dies a la semana i gratuïtes)	https://wipr. pr/assmca-exhorta-a-la-prevencion-y-recuerda-la-disponibilidad-de-la-linea-pas-durante-la-temporada-de-huracanes/	a través d'https://lineapas. assmca. pr. gov (24 hores del dia, 365 dies de l'any) o a través d'https://aquiestoy. chat (en Puerto Rico: lu a vier de 14:00 a 22:00 hores [voluntaris entrenats i supervisats per professionals])	videollamades en llenguage de senyes: 787-615-4112 (24 hores del dia, 7 dies a la semana i gratuïta)
República Dominicana	809-200-1400 (Centre de Contacte de Salut Mental, gratuïta, de 8:00 del matí a 12:00 de la mijanit, informació de 2024)	https://hoy. com. do/vivir/suicidio-senals-de-alerta-y-donde-buscar-ayuda_1052446. html; https://ogtic. gob. do/tenemos-mas-tiempo-per a-escucharte-linea-gratuita-de-salud-mental-con-horario-extendido/	a través d'https://aquiestoy. chat (en República Domoninicana: lu a vier de 14:00 a 22:00 hores [voluntaris entrenats i supervisats per professionals])
Uruguai	0800 0767 o 0767 (abdós gratuïtes i 24 hores del dia, 7 dies de la semana)	https://www. elpais. com. uy/bienestar/mente/atencion-psicologica-gratuita-o-de-baix-costo-donde-hay-servicios-de-salud-mental-accesibles-en-uruguay	a través d'https://aquiestoy. chat (en Uruguay: lu a vier de 15:00 a 23:00 hores [voluntaris entrenats i supervisats per professionals])
Veneçola	a través de VEUEN-911 (24 hores del dia, 365 dies de l'any)	https://confirmado. com. ve/cicpc-activa-linea-telefonica-per a-prevenir-suicidios-ante-aumento-de-casos/	a través d'https://aquiestoy. chat (en Veneçola: lu a vier de 14:00 a 22:00 hores [voluntaris entrenats i supervisats per professionals])

Epidemiologia

Vore també: Anex:Països per taxa de suïcidi

Taxa de suïcidi total (hòmens i dònes) estandardisada per edat (per cada 100 000 habitants) d'Amèrica Llatina i Espanya en 2012, segons senyes de la Organisació Mundial de la Salut.

Aproximadament entre 0.5 i 1.4 % de les persones fallixen per suïcidi, una taxa de mortalitat d'11.6 per cada 100 000 persones cada any. En 2013, el suïcidi va ser la causa de mort de 842 000 persones, en comparació a les 712 000 que varen fallir per esta raó en 1990. Principalment en el món desenrollat, les taxes de suïcidi s'han incrementat un 60 % entre la década de 1960 i el 2012. A nivell mundial, entre 2008 i 2009, el suïcidi va ser la dècima causa de mort més important. Per cada suïcidi completat hi ha entre 10 i 40 intents.

Les taxes per cada 100 000 habitants en 2012 varen ser: Austràlia 10.6, Canadà 9.8, China 7.8, Índia 21.1, Regne Unit 6.2, Estats Units 12.1 i Corea del Sur 28.9. En 2009, va ser la dècima causa de mort en els Estats Units, en aproximadament 36 000 casos anuals i en 650 000 ingressos a hospitals per intent de suïcidi. Per la seua banda, Guyana, Corea del Sur, Sri Lanka i Lituània tenen les taxes més altes del món. Els països en els números absoluts més alts són China i Índia, en aproximadament la mitat del tota. En China, el suïcidi és la quinta causa de mort. En Llatinoamèrica, les majors taxes són les d'El Salvador (13.6), Bolívia i Chile (12.2), Uruguay (12.1), Cuba (11.4) i Argentina (10.3).

Gènero

Artícul principal → Diferencia de gènero en el suïcidi.

Erro al crear miniatura:

Taxa de mortalitat per suïcidi per país (per cada 100 000 habitants) en 2012.

Sense senyes  <2.5  2.5-5  5-7.5  7.5-10  10-12.5  12.5-15

15-17.5  17.5-20  20-22.5  22.5-25  25-27.5  >27.5

En el món occidental, els hòmens fallixen per suïcidi quatre voltes més que les dònes, encara que les dònes ho intenten quatre voltes més que els hòmens. Lo anterior pot ser atribuït a que els hòmens utilisen métodos més letals. Esta diferència és inclús més pronunciada en persones de 65 anys o més, a on un décuplo d'hòmens se suïcida per cada dòna. En els països asiàtics, la relació de suïcidi entre hòmens i dònes és de 2:1, o aplega inclús a igualar-se. Cas especial és el de China, que té un dels índexs de suïcidi femení més alts del món i és l'únic a on este és major al dels hòmens.

En el Mediterràneu oriental, les taxes de suïcidi són casi equivalents entre abdós gèneros. La major taxa de suïcidi femení és la de Corea del Sur (22 per cada 100 000 habitants). En part per l'estigmatisació i la depressió resultant, les persones que es identifiquen en un gènero distint del que li varen assignar en nàixer es troben en alt risc de suïcidi.

Vore també: Suïcidi en varons

Edat

En molts països, les taxes de suïcidi són majors en la mijana i tercera edats. No obstant, el número absolut de suïcidis més alt es troba entre els 15 i 29 anys, donada la cantitat de persones pertanyents a este grup d'edat. En els Estats Units, la taxa és major en els hòmens caucásicos majors de 80 anys, encara que les persones més jóvens ho intenten més freqüentment. És la segona causa de mort més comuna en adolescents. En hòmens jóvens en el món desenrollat, el suïcidi és causa d'aproximadament 30 % de les morts. Les taxes en els països desenrollats són similars, pero constituïx una chicoteta proporció del total de morts degut a que atres tipos de traumatismes tenen majors taxes de mortalitat. En contrast en atres àrees del món, en el Surest asiàtic són més comuns les morts per suïcidi en dònes jóvens que en majors.

Història

En la majoria de les ciutats-estat de la antiga Grècia el suïcidi estava penalisat. En la antiga Atenes, les persones que se suïcidaven sense l'aprovació de l'Estat no podien rebre els honors d'un sepeli normal. El suïcida era enterrat sense assistència en les afores de la ciutat, sense làpida sepulcral o algun marcador. No obstant, el suïcidi era considerat una forma de mantindre l'honor o evitar la humiliació.

En la antiga Roma, va ser permés i considerat durant sigles com una eixida honorable a situacions vergonyoses o infortunades, No obstant, la seua pràctica estava prohibida per als esclaus, ya que sent estos propietat d'una atra persona perjudicava l'interés de l'amo i estava considerat llegalment com un crim contra l'Estat pels seus costs econòmics. Igualment, els soldats eren considerats traïdors o desertors, i se'ls confiscaven els seus bens, si acabaven en la seua vida abans de terminar la missió encomanada. Esta última llegislació ha perdurat a lo llarc del temps en la part oriental de l'imperi.

En la Europa cristiana va passar a ser estimat com un pecat i va ser condenat en el Concilie d'Arlés de 452 com una obra de Satanás, ademés els suïcides eren excomulgados.

En França en l'any 1670 es va promulgar una ordenança criminal en relació en el suïcidi (la qual va durar fins a l'any 1791) en la que es dia que: "el cadàver del suïcida devia ser arrastrat pels carrers, cap avall i, després, tirat o penjat d'una pila de fem". Aixina mateix, les pertinences del fallit eren confiscades.

En el compendio interpretatiu del dret consuetudinari anglosaxó Comentaris sobre les lleis d'Anglaterra (1765-1769) de William Blackstone s'explica que el suïcidi era un crim equivalent a l'assessinat, considerat un dels delictes més greus. Constituïa un tipo de crim particular denominat Felo des, i no va ser descriminalizado fins que es va aprovar la llei sobre el suïcidi de 1961.

Durant el Renaixença, l'actitut contra el suïcidi va començar a canviar. Biathanatos de John Donne contenia les primeres defenses modernes del suïcidi. En la seua obra, Donne sugerix que el suïcidi «no és contrari a les lleis de la naturalea, la raó o Deu». Ademés senyala la falta de condena al suïcidi de figures bíbliques i inclús presenta algunes circumstàncies en les que «la raó recomana el suïcidi».

La secularisació de la societat va començar durant la Ilustració, que va qüestionar les actituts religioses tradicionals contra el suïcidi i es va presentar una perspectiva més moderna de l'assunt. David Hume va negar que el suïcidi fora un crim ya que no afecta a cap persona i era, potencialment, per a benefici de l'individu. En els seus Ensajos sobre el Suïcidi i l'Immortalitat de l'Ànima de 1777, Hume assegura que «Un home que es retira de la vida no fa mal algun a la societat; lo únic que fa és deixar de produir-li be. I si açò és una ofensa, és, certament, de la més modesta espècie».

Per al XIX, en Europa el suïcidi va passar de considerar-se causat per un pecat a ser causat per la locada i també va passar d'un delicte a un tema d'estudi mèdic. Per una atra part, es va convertir en l'objectiu de comentaris satírics, com el de El Mikado, musical de Gilbert i Sullivan, que ironisava sobre l'idea d'eixecutar a algú que s'havia suïcidat. En 1879, la llei anglesa va començar a distinguir entre suïcidi i homicidi, encara que el suïcidi resultava en pèrdua dels drets hereditaris. En 1882, Anglaterra va permetre al suïcida rebre un sepeli durant les hores de llum. I per a mediats del XX, es descriminalizó el suïcidi en la major part dels països occidentals. Des de les Américas es va aportar un nou aspecte en el camp suicidològic, les primeres llegislacions específiques que referixen al suïcidi i que plantegen accions de polítiques públiques i ampliació de drets per a les persones que travessen esta problemàtica i les seues famílies, esta és la msal. gov. ar/htdocs/legisalud/migration/html/24403. htmllei Nacional de Prevenció del Suïcidi 27130

Societat i cultura

Llegislació

Llegalitat del suïcidi assistit a nivell mundial:

 Suïcidi mèdicament assistit llegal

 Llegalisat per sentència judicial, pero no legislado o regulat

 Illegal

En la gran majoria dels països occidentals, el suïcidi no és un crim. No obstant, en alguns països musulmans, encara és considerat com a tal. Encara que en Austràlia el suïcidi no és un delicte, és castigat l'incitar, aconsellar o auxiliar el suïcidi d'una atra persona. Ademés, explícitament es permet l'us de «tanta força com siga necessària» per a evitar que es complete el suïcidi. Entre 1996 i 1997, en el Territori del Nort va ser llegal el suïcidi assistit per meges.

En l'actualitat, cap país europeu castiga el suïcidi o el seu intent. En Anglaterra i Gals es descriminalizó el suïcidi per mig de l'Acta del Suïcidi de 1961, mentres que la República d'Irlanda ho va fer en 1993. En la Índia, el suïcidi era illegal i la família del suïcida podia enfrontar problemes llegals. No obstant, en 2014, el Govern de l'Índia va derogar eixa llei. En Alemània, l'eutanàsia activa és illegal i totes les persones presents al moment del suïcidi poden ser processades per omissió d'auxili.

Per la seua banda, Suïssa va llegalisar el suïcidi assistit en pacients malts mentals crònics. La Cort Suprema de Lausana, en una resolució de 2006, va garantisar el dret d'una persona en un llarc historial de dificultats psiquiàtriques a posar fi a la seua vida. En els Estats Units, el suïcidi no és illegal pero pot carrejar sancions per a les persones que ho intenten. El suïcidi assistit és llegal en el estat de Washington per a persones en malties terminals. En Oregó, els pacients terminals poden solicitar medicaments per a acabar en la seua vida. Als canadencs que han intentat suïcidar-se se'ls pot impedir l'accés als Estats Units. La llei nortamericana permet als guàrdies fronteriços impedir l'accés a malts mentals i persones en intents previs de suïcidi.

Món hispànic

En el món hispànic el suïcidi no és un delicte, pero sí es castiga la seua facilitació o instigació per part de tercers. L'artícul 143 del Còdic Penal espanyol resa que «el que induïxca al suïcidi d'un atre serà castigat en la pena de presó de quatre a huit anys».

Per la seua banda, Bolívia considera illegal el homicidi piadós. L'artícul 257 del seu Còdic Penal senyala que «s'impondrà la pena de reclusió d'un a tres anys, si per a l'homicidi foren determinants els mòvils piadosos [...]». Igualment, en Colòmbia es castiga en dos a sis anys de presó al que «induïxca a un atre al suïcidi» o «li preste una ajuda efectiva per a la seua realisació», mentres que «quan l'inducció o ajuda estiga dirigida a posar fi a intensos sofriments» la pena es reduïx a un o dos anys. En Costa Rica, El Salvador, Paraguay i Perú també està penalisat l'homicidi per motius piadosos. En contrast, l'artícul 37 del Còdic Penal d'Uruguay destaca que, en casos d'homicidi piadós, «els juges tenen la facultat d'exonerar de castic al subjecte d'antecedents honorables, autor d'un homicidi, efectuat per mòvils de pietat, per mig de súpliques reiterades de la víctima». Aixina mateix, encara que en Mèxic l'eutanàsia activa i l'instigar o facilitar el suïcidi són illegals, des de 2008 es permet a pacients terminals rebujar medicació o tractaments mèdics que busquen mantindre-ho en vida —eutanàsia passiva—.

Religió

Els escrits de pensadors com Agustín d'Hipona varen influir en la visió cristiana del suïcidi.

En el cristianisme, el suïcidi és considerat un pecat, (per açò l'iglésia va aplegar a negar la sepultura a alguns suïcides sobretot en sigles passats), en gran part pels escrits d'influents pensadors del Medievo, com Agustín d'Hipona i Tomás d'Aquino. No obstant, el suïcidi no va ser considerat pecat en el Corpus iuris civilis. En la doctrina catòlica, els arguments en contra es basen en el manament «No mataràs», aixina com en l'idea de que la vida és un regal de Deu que no deu ser desdenyat i que el suïcidi va contra el «orde natural» i per lo tant interferix en el pla mestre de Deu per al món. Es creu que les malties mentals o el temor al sofriment reduïx la responsabilitat del suïcida. No obstant, un gran número de suïcidis de seguidors de Deu no són condenats en la Bíblia. En eixos passages, no s'assembla considerar el suïcidi com un pecat greu. El suïcidi encara no es considerava un pecat segons el còdic cristià bizantino de Justiniano. L'iglésia també va aplegar a acusar a determinades publicacions, considerades capaces de difondre l'acte del suïcidi a través del "contagi moral", fent un émfasis particular sobre les notes de prensa i noveles com pot ser la novela "Els dolors del jove Werther" de l'autor alemà Johann Wolfgang von Goethe.

Per al judaisme, també la vida és sagrada i condena el fet d'acurtar la vida. Per a esta religió, el suïcidi és un acte criminal, inclús els suïcides són considerats com a homicides, i un delicte greu, ya que implica «negar que la vida siga un regal diví» i perque «constituïx un desafiu a la voluntat de Deu». Igualment, la moral islàmica és contrària al suïcidi. El Corán ho prohibix en senyalar que «no et mataràs o destruiràs». Per la seua banda, el Hadiz agrega que el suïcidi individual és illegal i un pecat. Ademés existix un estigma associat en el suïcidi en els països islàmics.

En el hinduisme, el suïcidi està, generalment, prohibit, ya que «interromp la sincronisació del cicle de mort i renaixença». No obstant, el hinduisme accepta el dret de les persones a posar fi a la seua vida per mig del dejuni, denominat Prayopavesa, que no és considerat suïcidi ya que és una pràctica no violenta i natural i acceptada només baix certes circumstàncies. El satí, la autoinmolación portada a terme per viudes, va ser una pràctica comuna en la societat hindú durant l'Edat Mija.

En la religió maya, es considerava el suïcidi com una manera extremadament honorable de morir, a un nivell similar al de les víctimes humanes de sacrificis, guerrers caiguts en batalla, dònes mortes de part, o sacerdots. Segons els mayas, els suïcides no anaven a un lloc de condena, sino a un paraís a on ells rebien la seua protecció i felicitat.

Dins de la religió Ainu, es creu que algú que mor per suïcidi es convertix en un Fantasma (tukap) que perseguiria als vius. En general, el món pagà, tant romà com grec, tenia una actitut relaixada cap al suïcidi.

En el Budisme, es reconeix que els actes passats d'un individu influïxen molt en lo que experimenta en el present; els actes presents, a la seua volta, es convertixen en l'influència de fondo per a experiències futures (la doctrina del Karma comú en el hinduisme). Les accions intencionals de la ment, el cos o el parla tenen una reacció. Esta reacció, o repercussió, és la causa de les condicions i diferències que un troba en la vida. El budisme ensenya que totes les persones experimenten un sofriment substancial (Duḥkha), en el que el sofriment s'origina principalment en accions negatives passades (karma), o pot resultar com un procés natural del cicle de naiximent i mort (Samsara). Atres raons de la prevalença del sofriment es referixen als conceptes d'impermanencia i ilusió (Maya (ilusió)). Ya que tot està en un estat constant d'impermanencia o fluix, els individus experimenten insatisfacció en els events fugaços de la vida. Per a eixir del samsara, el budisme advoca pel Noble camí óctuple i no advoca pel suïcidi. No obstant, el budisme no condena el suïcidi sense excepció, sino que observa que les raons del suïcidi solen ser negatives i, per lo tant, contrarresten el camí cap a l'allumenament.

En la Wicca, aixina com en moltes atres religions neopaganas, no existix un consens general sobre el suïcidi. Alguns veuen el suïcidi com una violació de la santitat de la vida i una violació de la més fonamental de les lleis wiccanas, Rede. No obstant, com la Wicca creu en la Reencarnació en lloc de recompenses o castics permanents, molts creuen que els suïcides renaixen (com tots els demés) per a soportar les mateixes circumstàncies en cada vida subsegüent fins que es desenrolle la capacitat de fer front a les circumstàncies.

Filosofia

Artícul principal → Filosofia del suïcidi.

La mort de Séneca per Manuel Domínguez Sánchez (1871).

L'escritor i filòsof francés Albert Camus sosté en El mit de Sísifo que el suïcidi és rendir-se davant el absurt de la vida, sent l'únic problema filosòfic verdaderament sério.

Diverses preguntes han sorgit entorn a la filosofia del suïcidi, incloent qué constituïx un suïcidi, si el suïcidi pot ser una elecció racional i la permissivitat moral del suïcidi. Els arguments relacionats en la aceptabilidad del suïcidi en térmens morals i socials varien des de postures que ho consideren intrínsecament immoral i inacceptable baix qualsevol circumstància, fins a unes atres que ho consideren un dret de qualsevol persona que crea que, racional i concienzudamente, va prendre la decisió de finalisar la vida, inclús si són jóvens i saludables. Entre els oponents al suïcidi es troben Agustín d'Hipona, Tomás d'Aquino, Immanuel Kant i, podria dir-se, John Stuart Mill —l'enfocament de Mill en l'importància de la llibertat i autonomia implica el seu rebuig a decisions per les quals s'impedixca a les persones prendre futures decisions autònomes—. Atres filòsofs veuen el suïcidi com a matèria llegítima de les decisions personals. Els qui recolzen estes posicions sostenen que ningú deu ser obligat a sofrir, particularment de condicions com a malties incurables o mentals i la vellea. Ademés, rebugen la creència de que el suïcidi és sempre irracional, argumentant que pot ser un últim recurs vàlit per a aquells que enfronten dolor o traumes duradors. Una postura més forta argumentaria que a les persones se'ls deuria permetre elegir, de forma autònoma, morir independentment de si estan sofrint. Entre els qui recolzen esta posició es troben David Hume i Jacob Appel. Algunes corrents de la filosofia pessimiste i antinatalista tendixen a la justificació moral del suïcidi. No obstant, Sarah Perry sosté que "és la persona suïcida la que deu justificar la seua negativa a viure, en lloc d'exigir a la comunitat que justifique l'acció d'obligar-ho a viure".

Lliteratura

En la tragèdia Romeo i Julieta, William Shakespeare va resoldre el tràgic final en el suïcidi dels seus protagonistes.

En la lliteratura universal, la temàtica sobre el suïcidi ha segut recurrent des de casi el principi dels primers texts antics. Sófocles, en l'antiga Grècia, ya va parlar sobre ell en les seues tragèdies Edipo rei i Áyax. En Edipo rei, Yocasta s'aforca en el seu propi cabell mentres que en Áyax, el mateix Áyax es deixa caure sobre l'espasa d'Héctor. El célebre dramaturc anglés, William Shakespeare, va immortalisar el tema del suïcidi en els seus drames universals com Otelo o Romeo i Julieta, a on els dos amants tenen un destí tràgic pel seu amor impossible i decidixen acabar en les seues vides. Segons paraules del propi Romeo: «La vida és la meua tortura i la mort serà el meu descans». Ademés, el mateix autor indaga de manera filosòfica sobre el tema del suïcidi en la tragèdia Hamlet, a on el mateix Príncip Hamlet sosté en el seu famós soloquio «Ser o no ser», en l'escena primera del tercer acte, una reflexió sobre el seu propi suïcidi despuix del descobriment de l'homicidi del seu pare per part del seu tio.

En la lliteratura espanyola, la tragicomèdia de La Celestina acaba en el suïcidi de Melibea despuix de vore morir el seu amant Calisto. Similarmente en Don Álvaro o la força del sino despuix de l'assessinat del personage Leonor, el protagoniste don Álvaro cau en la locada i se suïcida tirant-se des d'un precipici. El tema del suïcidi va ser comú en les corrents decimonónicas del romanticisme i realisme lliteraris, present en obres com Frankenstein, Ana Karenina, Madame Bovary, etcétera. En la Anglaterra victoriana, l'autor escocés Robert Louis Stevenson va escriure el conte detectivesco El club dels suïcides, pertanyent a la seua colecció de contes, Les noves mil i una nits, en a on l'autor plantejava una societat secreta els membres de la qual decidixen ingressar en ella per a suïcidar-se.

En la vida real, Leopoldo Lugones, Horacio Quiroga i Alfonsina Storni, entre uns atres, es varen llevar la vida voluntàriament.

Música

Kurt Cobain (en primer terme) i Krist Novoselic (al fondo) al voltant de 1992 interpretant una cançó de Nirvana. Va ser famós i controvertit el suïcidi de Cobain als seus 27 anys.

En l'indústria de la música roc, el suïcidi és alguna cosa recurrent entre els artistes, sobretot entre els cantants, que han alcançat un estatus de dominants dins del món de l'espectàcul musical. El suïcidi en estos casos ha segut induït per pressions inherents a la pròpia indústria musical o per l'abús de drogues.

Alguns dels casos més famosos varen ser, per eixemple, el suïcidi de Kurt Cobain, líder, cantant i guitarriste del grup de roc grunge americà Nirvana, que va ser trobat mort en la seua casa aparentment d'un dispar en el cap —a pesar de que encara existixquen controvèrsia sobre la naturalea real de la seua mort—. Un atre dels casos més representatius va ser el suïcidi d'Ian Curtis, el cantant i líder del grup de Mánchester, Joy Division. El cantant de Stretford va patir d'epilèpsia durant alguns anys de la seua vida i va tindre greus crisis relacionades en ella durant alguns dels seus concerts, les quals ho duyen a convulsionar mentres cantava per lo que ràpidament es va fer famós. Curtis va posar punt final a la seua vida penjant-se del tendedor de la seua casa a l'edat de 23 anys. L'australià Michael Hutchence de la banda INXS, es suicidió en 1997 aforcant-se previ als 20 anys de la banda. Rozz Williams, cantant de la banda de death roc Christian Death, també es va aforcar en el seu domicili de West Hollywood als 34 anys per problemes de tot tipo, sobretot relacionats en els seus frustracions.

Atres cantants i músics famosos suïcides varen ser Jim Morrison de The Doors, Janis Joplin, Brian Jones de The Rolling Stones, Jimi Hendrix que, juntament al citat Cobain, varen formar el cridat Club dels 27, artistes musicals morts a l'edat de 27 anys. En 2017, el cantant de Linkin Park, Chester Bennington, es va aforcar en el seu domicili de Pals Verts (Califòrnia) als 41 anys. Un atre artiste famós que es va suïcidar va ser Avicii.

Cine

L'actor Robin Williams es va suïcidar despuix de patir una maltia neurològica.

L'indústria del sèptim art a sovint retrata el tema del suïcidi des de múltiples punts de vista. Aixina com en Dead Poets Society, película dirigida per Peter Weir en 1989, el protagoniste principal de l'història, Neil Perry, decidix suïcidar-se per culpa de la férrea i intransigent educació paterna que li impedix alcançar el seu somi de ser actor, en Hard Candy —realisada per David Slade en 2005— el protagoniste masculí se suïcida, induït per una chica molt menor que ell, que ho amenaça en revelar alguna cosa molt tórrido sobre el seu passat. En Les vérgens suïcides de Sofia Coppola de 1999, el suïcidi es fa palés en una de les germanes durant la pubertat d'una d'elles. En els films policíacos és habitual centrar els suïcidis despuix d'ingerir substàncies narcóticas com, per eixemple, en Lethal Weapon dirigida per Richard Donner en 1987, a on la chica que obri el cas, Amanda Hunsaker, es precipita pel balcó d'un jagantesc rascacels despuix d'haver-se drogat. Per una atra part, són numerosos els casos suïcides entre el gremi dels creadors de l'indústria de l'espectàcul. L'actor Robin Williams es va suïcidar en 2014 despuix de sofrir una maltia neuronal. També es va suïcidar l'actriu Romy Schneider, famosa per interpretar en el cine a l'emperatriu Isabel de Baviera —més coneguda per Sissi— que es va provocar la mort en 1982 despuix d'haver perdut al seu fill major. El director Tony Scott es va suïcidar en circumstàncies encara no del tot clarificades, ya que mentres el forense va descartar el càncer, el seu germà Ridley Scott va assegurar que havia estat lluitant durant anys contra esta maltia.

Sociologia

En Li suïcide (1897), Émile Durkheim va realisar una investigació sociològica del suïcidi basada en senyes i anàlisis estadístics.

El sociòlec francés Émile Durkheim en la seua obra Li suïcide (1897), senyala que els suïcidis són fenomens individuals que responen essencialment a causes socials. Este acte es definix com «tot cas de mort que resulte, directament o indirectament, d'un acte, positiu o negatiu; realisat per la víctima mateixa, sabent ella que devia produir este resultat». Per a Durkheim, el suïcidi «és el resultat de la fortalea o la debilitat del control de la societat sobre l'individu».

Durkheim definix quatre tipos de suïcidi:

• Suïcidi altruïste: «demanat per la societat, per la seua cultura, normes i costums». La persona carix d'una atra «opció honorable», per lo que seguir vivint seria una «ignomínia». Es dona en individus «integrats en el grup pero en carència d'individualisació».
• Suïcidi egoiste: l'individu té pocs llaços en la societat; «són persones que viuen soles, no tenen família ni grup social o institució en qui relacionar-se». Pràcticament carix d'exigències socials. Es dona en individus «no fortament integrats en el seu grup social».
• Suïcidi anómico: ocasionat per una «repentina ruptura» en la relació entre la persona i la societat, per eixemple, davant la pèrdua de «sers volguts, propietat, prestigi». És dir, ocorre en individus en una «integració distorsionada en el grup».
• Suïcidi fataliste: ocorre «quan existix una reglamentació excessiva, que termina esclafant als individus». Segons Rodríguez Polit et al. (1990), les conclusions més rellevants de l'obra de Durkheim són: que l'individu se suïcida perque la societat a la que pertany ha perdut la seua cohesió i que la religió «eixercix una acció profiláctica sobre el suïcidi perque constituïx una societat». En contrast, els crítics a la seua obra han senyalat: que la realitat social no és independent de les realitats individuals, que hi ha una tendència a «extraure conclusions per mig d'un anàlisis conceptual per a demostrar les coses» i que «[Durkheim] va ajustar» les senyes estadístiques i les idees teòriques per a «demostrar la validea de la seua proposició general».

Defensa

Algunes cultures i subculturas han defés el suïcidi. El eixèrcit japonés, durant la Segona Guerra Mundial, va animar i glorificó els ataques kamikaze, els ataques suïcides realisats per aviadors del Imperi contra els navío aliats. La societat japonesa ha segut calificada de «tolerant del suïcidi». En realisar busques en Internet d'informació relacionada en el suïcidi, entre 11 i 30 % de les pàgines web poden animar el suïcidi i facilitar métodos per a fer-ho. Vàries persones realisen pactes suïcides en llínea, tant en amics preexistentes o en persones recentment conegudes en sals de chat o en fòrums. No obstant, l'Internet pot ajudar a previndre els suïcidis en proveir un grup social a persones aïllades.

Llocs

Erro al crear miniatura:

El pont de Nankín sobre el riu Yangtsé és elloc en la major cantitat de suïcidis en el món. Suma més de 2 000 des de la seua inauguració en 1968.

Alguns punts de referència s'han fet coneguts per als seus alts nivells d'intents de suïcidi. Estos inclouen: el metro de Londres, el pont Nusle de Praga, el cap Beachy d'Eastbourne, el viaducte Príncip Edward de Toronto, el Bot de Tequendama en Colòmbia, el Pont de les Américas en Panamà, The Gap en Sídney, les catarates del Niágara, el pont Golden Gate en Sant Francisco, el pont de Nankín sobre el riu Yangtsé, un peñón conegut com la Pedra Feliç de Valparaíso, el Metro i el Mall Costanera Center en Santiago de Chile, el mont Mihara en Izu Ōshima i el bosc Aokigahara en Japó. Per al 2010, el pont Golden Gate sumava més de 1300 morts per suïcidi des de la seua construcció en 1937. En atres llocs s'han construït barreres per a evitar els suïcidis, per eixemple, la Torre Eiffel de París, el Empire State de Nova York, el pont de la baïa de Sídney o el Viaducte de Madrit.

Casos notables

Erro al crear miniatura:

Periòdics en Llima (Perú) informen sobre el suïcidi en arma de fòc de l'expresident peruà Alan García.

Durant els últims dies de la batalla de Saipán de 1944, mils de ciutadans redactors es varen suïcidar, alguns en botar dels tallats «Banzai» o «Suïcide», temerosos de viure baix l'ocupació nortamericana. un poc similar va succeir a l'any següent, el 8 de maig de 1945; entre 700 i 1000 habitants de Demmin, Alemània, es varen suïcidar davant l'imminent arribada del Eixèrcit Rojo. També durant la Segona Guerra Mundial, al mariscal de camp alemà Erwin Rommel, acusat de participar en el atentat del 20 de juliol, va ser obligat a suïcidar-se baix l'amenaça d'un juí públic (a on seria trobat culpable i rebria la pena de mort) i de represàlies a la seua família. El 18 de novembre de 1978, 914 membres del Temple del Poble es varen suïcidar despuix de prendre cianur. Les folgues de fam de 1981, liderades per Bobby Sands, varen resultar en la mort de 10 persones. La causa de mort va ser identificada pel forense com a «inanició, autoimpuesta» en lloc de suïcidi; la causa va ser modificada a simplement «inanició» en els certificats de mort despuix de protestes dels familiars dels fallits.

El suïcidi també es va usar com a forma de denúncia de la repressió sofrida cap als més dèbils (com la autoinmolación dels bonzes o de Mohamed Bouazizi).

S'han donat casos de suïcidis de pilots d'avions (sense motivació terrorista). Un cas de suïcidi per rebelia és el que presenta Ousmane Sembène, director de cine de Senegal, en l'història del personage central de la seua película La Noire de….

Vore també

[[Archiu:{{#switch:Medicina|20px|Vore el portal sobre Medicina]] Portal:Medicina. Contingut relacionat en Medicina. ataque suïcida autoinmolación dret a morir El complet manual del suïcidi filosofia del suïcidi harakiri inducció al suïcidi

nota de suïcidi píndola del suïcidi prevenció del suïcidi suïcidi altruïste suïcidi assistit suïcidi colectiu suïcidi forçat suïcidi transmés en directe tendència autodestructiva

Bibliografia

• Organisació Panamericana de la Salut (2003). Etienne G. Krug, Lindo L. Dahlberg, James A. Mercy, Anthony B. Zwi i Rafaelozano (ed.). who. int/iris/bitstream/10665/112670/1/9275315884_spa.pdf Informe mundial sobre la violència i la salut, Washington D. C.: Organisació Mundial de la Salut. ISBN 92-75-31588-4.

Enllaços externs

Erro al crear miniatura: Suïcidi en el Viccionari. Tens que especificar títul = i url = al usar {{cita web}}..

• who. int/topics/suicide/es/ Suïcidi en la pàgina de la Organisació Mundial de la Salut.