Insomni

Insomni

El insomni és un trastorn del somi que es manifesta com la dificultat per a conciliar el somi (insomni inicial), per eixemple, despertar-se freqüentment durant la nit o despertar-se molt primerenc de matí abans de lo planejat (insomni terminal). Segons la duració del problema també pot dividir-se en insomni agut si dura menys de quatre semanes, subagudo quan té una duració d'entre quatre semanes i sis mesos, o crònic si dura més de sis mesos. La queixa més freqüent associada a l'insomni és la somnolència diürna, baixa concentració i incapacitat per a sentir-se actiu durant el dia. L'insomni pot deure's a moltes causes, entre elles insomni primari, estrés, trastorns psiquiàtrics com ansietat o depressió, insomni relacionat en alteracions del ritme circadiano, la genètica, o en certs anticonceptius. En l'actualitat, és freqüent la prescripció de fàrmacs per al tractament a curt determini de l'insomni, no obstant, el tractament farmacològic deu evitar-se durant periodos de temps prolongats, i és convenient en certs casos d'insomni crònic l'us d'atres tècniques, com la teràpia conductual, cognitiu-conductual. És important l'us de mides generals o higiene del somi, entre elles seguir un horari lo més regular possible.

Causes de l'insomni

L'insomni pot tindre orígens diversos:

• Situacions generadores d'estrés temporal o crònic, per problemes o preocupacions laborals, familiars, sexuals, econòmiques, etc.;
• Les condicions físiques de l'espai en el que es descansa;
• Hàbits irregulars del somi, aixina com canvis freqüents d'horaris a l'hora d'anar-se a dormir o d'alçar-se;
• Mals hàbits alimenticis (sopars copiosos, anar-se allit en fam);
• Consum de substàncies excitants del sistema nerviós (té, café, alcohol, begudes en coa, tabac i drogues vàries);
• Despuix d'intervencions quirúrgiques (les patologies orgàniques que vénen acompanyades de dolor solen ser causants de dificultats per a dormir);
• Abstinència de l'alcohol o d'atres substàncies depresoras del sistema nerviós;
• Efectes secundaris dels medicaments;
• Trastorn d'estrés postraumático: despuix d'algun accident, d'un colp, d'un traumatisme o d'alguna atra situació estresante (generalment intensa i repentina) és possible que l'individu tinga dificultats lleus o greus per a descansar;
• Estats d'ansietat excessiva (vejau crisis d'ansietat i atac d'ansietat).

Prevenció

Algunes de les pautes profilácticas recomanades per a els qui tenen predisposició a les dificultats per a conciliar el somi són:

• La cafeïna és un estimulant del sistema nerviós i es deu interrompre el seu consum 4-6 hores abans de gitar-se (dins d'eixe lapsus seguix havent, en la sanc, traces d'esta substància que, a lo manco en algunes persones aparentment més susceptibles, seguixen provocant insomni, ansietat, intranquilitat, nerviosisme). En dosis estàndar, com 100 mg per dia, l'equivalent a una tassa de café, produïx dependència física i sicològica.

les referencies sense nom deuen de tindre contingut Entre les begudes que contenen cafeïna, estan el café, el té, el mate, alguns refrescs de coa i begudes energètiques .

• La nicotina també és un estimulant del sistema nerviós (i no, com sol creure qui fuma consuetudinariamente, un tranquilizante) i deu evitar-se prop de l'hora de gitar-se i en els despertares nocturns. Ademés, provoca adicció (dependència física i sicològica).
• El alcohol és un depressor del sistema nerviós; si be pot facilitar l'inici del somi, provoca despertares a lo llarc de la nit. Ademés, causa adicció (dependència física), per lo que deu evitar-se.
• Un menjar llauger pot induir al somi, pero un menjar copiós en un moment massa propenc al somi pot fer que este siga menys profunt, si be és cert que no és recomanable anar-se en fam allit.
• És recomanable l'eixercici, pero no en les 3-4 hores prèvies a l'hora de gitar-se, puix el sistema nerviós s'activaria i la sensació de somnolència es perdria; l'eixercici regular per les vesprades pot fer que el somi siga més profunt.
• Minimisar el soroll, la llum i les temperatures extremes (no més de 24 °C ni menys de 12 °C) durant el periodo de somi, utilisant tapons per als oïts, sorolls tènues de fondo com un ventilador, persianes en les finestres, mantes elèctriques o aire acondicionat.
• Tractar de gitar-se i despertar-se més o menys a la mateixa hora tots els dies. S'ha demostrat que canvis constants en els horaris de somi aumenten la provabilitat de que en algunes persones es generen dificultats greus i cròniques per a dormir.
• És important que s'associe allit en el descans.
• Establir comportaments rutinaris que s'associen en el somi, per eixemple: preparar la roba per al dia següent, prendre un got de llet, posar el despertador, posar-se el pijama, etc.
• Gitar-se només quan es tinga somi, en cas d'estar en ellit i desvelar-se, tornar a alçar-se fins a tindre somi.
• Intentar reduir l'us de dispositius tecnològics, ya que l'adicció i un us excessiu pot tindre relació en l'insomni en els adolescents.
• Per a tractar l'ansietat causant d'insomni i previndre se sugerix prendre mides professionals com la psicoterapia (tècnica del control d'estímuls, relaixació, tècniques de control cognitiu).
• No cal sobre exigir-se en les hores de treball sobretot no estant despert fins a altes hores de la nit.

Tipos d'insomni

Existixen diverses classificacions de l'insomni, segons la duració del trastorn, segons la gravetat en la que es present i segons l'horari en el que es present. Hi ha dos tipos principals d'insomni:

• Insomni primari: quan la causa que ho provoca no s'identifica fàcilment o no està associat a cap atra maltia

• Insomni secundari: apareix com a conseqüència de diferents causes, tals com una maltia, un trastorn mental, el consum de certes substàncies o medicaments o l'existència de problemes ambientals (soroll, temperatura) o socials (problemes familiars i laborals, canvis d'horari per treball o viages)

• Segons la seua duració, es pot distinguir entre l'insomni transitori o agut (dura menys de 4 semanes), l'insomni a curt determini o subagudo (més de 4 semanes, pero menys de 3-6 mesos) i l'insomni a llarc determini o crònic (més de 6 mesos).

• En funció de la seua gravetat, es distinguix entre l'insomni lleu o llauger, en el que existix una mínima deterioració de la calitat de vida; el moderat, que es dona cada nit i en el que escomencen a sorgir certs signes de la deterioració de la calitat de vida en síntomes com a irritabilitat, ansietat, fatiga, i el sever o greu, en el que els síntomes se sofrixen en major intensitat i per tant la calitat de vida es veu un poc més afectada.

• Pels horaris, es fa distinció entre l'insomni inicial o de conciliació (dificultats lleus o greus per a conciliar el somi en gitar-se), l'intermig o de manteniment del somi (en lloc de dormir tota la nit de continu, la persona es desperta vàries voltes durant la nit) i el terminal o de final de somi o de despertar precoç, conegut pels experts com a insomni matinal (la persona desperta poc o molt abans de l'hora que tenia planejada fer-ho).

Conseqüències

El descans és fonamental per a l'organisme, en una finalitat restauradora: és essencial per a la conservació de l'energia i la termorregulación, i en general per a que pugam ser capaces de tindre un grau satisfactori de vigilància i atenció durant el dia. D'esta manera, la falta o una calitat pobra del mateix pot dur conseqüències tals com:

• depressió
• dificultats de concentració
• somnolència diürna
• cansanci constant
• accidents de tràfic i laborals
• irritabilitat
• dificultats de memorisació
• desorientación existencial
• conflictes

Tractaments

Els tractaments per a l'insomni són multidisciplinario. Segons l'Acadèmia de Medicina de Somi (AASM) i les llínees europees, el tractament de primera llínea per a un adult és no farmacològic. Diversos estudis i metaanálisis han demostrat que per a l'insomni lo que més servix és la teràpia cognitiva-conductual (enfocades en la vinculació del pensament i la conducta), si esta no aplegara a funcionar, s'aplegarien a tractaments farmacològics, també poden considerar-se al principi de la teràpia per a que esta tinga més provabilitats de ser efectiva.

• Hipnòtics: Medicaments especialisats per a tractar a  persones que sofrixen desórdens del somi. No són recomanables per a tractar l'insomni crònic, es recomanen de manera intermitent (per a evitar l'adicció)  en cas que l'individu necessite urgentment conciliar el somi.

• Hipnòtics benzodiazepínicos: Acurten la latencia del somi aumentant la cantitat total del somi, posseïx accions ansiolíticas, miorrelajantes i antiepilépticas. En cas d'impossibilitat de conciliar el somi a l'inici s'efectuarà fàrmacs com per eixemple: midazolam / lormetazepam. En cas que l'individu present dificultat per a mantindre el somi o sofrixca de despertar precoç, es recomana: lorazepam / clonazepam.

• Hipnòtics no benzodiazepínicos: Es varen crear a raïl dels efectes secundaris dels hipnòtics benzodiazepínicos. Posseïx accions hipnòtiques pero sense efectes miorrelajantes, ansiolíticas ni antiepilépticos, ademés tenen poc efecte sobre la memòria o aprenentage.

• Antidepressius: Es recomana quan l'insomni està associat a un quadro depressiu, alguns medicaments són la trazodona i la mirtazapina.

• La teràpia cognitiva conductual (TCC-1): es considera com la primera opció per a tractar l'insomni, són de 4 a 8 sessions, lo que s'inclou en estes sessions són: educar sobre la regulació del somi, control d'estímuls, higiene del somi, restricció del somi, entrenaments de relaixació.

• Estímul control: Es realisen certes normes per a enfortir la relació entre ellit i el somi.

• Restricció del somi: Consistix en restringir el número d'hores de somi aumentant la pressió del somi. Per eixemple si un individu destina 8 hores al somi i en realitat solament dorm 6, es reduirà a sol a 6 hores en llit, posteriorment la privació del somi contínua, provocant que l'individu dorga la majoria del temps.

• Relaixació: yoga, respiració abdominal, meditació, hipnosis, sugestió, biofeedback.

• Melatonina: A la melatonina se li coneix com l'hormona del somi. Suplements alimenticis en l'hormona de melatonina ajuden a millorar el somi.

En les arts

Moltes obres lliteràries (poemes, noveles, obres de teatre) han tingut com el seu personage central este trastorn del dormir o algun atre dels trastorns de somi. Per eixemple, Insomni és el títul d'un poema de l'escritor i acadèmic espanyol Dámaso Alonso en el que es descriu el Madrit de la posguerra.

Les películes Taxi Driver, Fight Club, Insomnia, Cashback, El maquiniste i El club dels insomnes tenen com a tema central este trastorn de somi.

Vore també

• apnea de somi
• contaminació acústica
• hipersomnia primària
• ronquidos
• síndrome de la fase del somi retardada
• el somi i les emocions

Enllaços externs

• nlm. nih. gov/medlineplus/spanish/ency/artícul/000805. htm Generalitats sobre l'insomni MedlinePlus