Cafeïna
 |
Esta pàgina de desambiguació enumera artículs que tenen títuls similars. |
La cafeïna és un antioxidant alcaloide del grup de les xantinas, sòlit cristalí, blanc i de sabor amarc, que actua com una droga psicoactiva, estimulant del sistema nerviós central, per la seua acció antagonista no selectiva dels receptors d'adenosina.[1] La cafeïna va ser descoberta en 1819 pel químic alemà Friedrich Ferdinand Runge: va ser ell qui va falcar el terme Kaffein, un compost químic present en el café, terme que passaria posteriorment a l'espanyol com a cafeïna. La cafeïna rep també atres noms (guaranina, teína, mateína) relatius a les plantes d'a on es pot extraure i perque conté atres substàncies que apareixen en eixos casos. La denominada guaranina del guaraná, mateína de la yerba mat,[2] i la teína del té, són en realitat la mateixa molècula de cafeïna, fet que s'ha confirmat en anàlisis de laboratori.[3] Estes plantes contenen alguns alcaloide adicionals com els estimulants cardíacs teofilina i teobromina i a sovint atres composts químics com polifenolés, que poden formar complexos insolubles en la cafeïna.
És consumida pels humans principalment en infusions extretes del frut de la planta del café i dels fulls del arbusto del té, aixina com també en vàries begudes i aliments que contenen productes derivats de l'anou de coa. Atres fonts inclouen la yerba mat, guayusa, el frut de la guaraná, i l'acebo Yaupon.
En els humans, la cafeïna és un estimulant del sistema nerviós central que produïx un efecte temporal de restauració del nivell d'alerta i eliminació de la somnolència. Les begudas que contenen cafeïna, tals com el café, el té, el mate, algunes begudes no alcohòliques (especialment els refrescs de coa) i les begudes energètiques gogen una gran popularitat. La cafeïna és la substància psicoactiva més àmpliament consumida en el món. En Norteamérica, el 90 % dels adults consumixen cafeïna tots els dies.[4] En els Estats Units, la Food and Drug Administration (Administració de Drogues i Aliments) es referix a la cafeïna com una "substància alimentària Generalment Reconeguda Com Segura (Generally Recognized As Safe) utilisada per a múltiples propòsits".
La cafeïna té propietats diuréticas, si s'administra en dosis suficients a individus que no tenen tolerància a ella. Els consumidors regulars, no obstant, desenrollen una forta tolerància a este efecte, i els estudis generalment no han pogut demostrar la creència general de que el consum regular de begudes cafeinadas contribuïx significativament a la deshidratació.
El dia internacional de la cafeïna és l'11 de juliol.
Presència en la naturalea i productes elaborats
[editar | editar còdic]La cafeïna es troba en moltes espècies de plantes, a on actua com pesticida natural. Segons certs estudis, els alts nivells de cafeïna presents en plantes jóvens que encara estan desenrollant fullage pero carixen de protecció mecànica conseguixen paralisar i matar certs insectes que s'alimenten de la planta. S'han trobat també alts nivells de cafeïna en els sols al voltant dels refillols en els grans de café germinats. Es deduïx d'això que la cafeïna té una funció natural no només com pesticida natural sino també en calitat de substància inhibidora de la germinació d'atres grans propencs de café donant per lo tant millor oportunitat de supervivència a les plantes en creiximent.
Les fonts de cafeïna més comunament usades són el café, el té i en menor medida el cacao. Atres fonts de cafeïna usades en menor freqüència inclouen les plantes de yerba mat, guaraná, i el yaupon, les quals a voltes són utilisades en la preparació d'infusions i begudes energètiques.
Dos dels noms alternatius de la cafeïna, mateína i guaranina, són derivats dels noms d'estes plantes. Alguns entusiasta de la yerba mat afirmen que la mateína és en realitat un estereoisómero de la cafeïna, per lo que seria una substància completament distinta. Açò no és cert lloc que la cafeïna és una molècula no quiral i per lo tant no té enantiómeros, ni tampoc té atres estereoisómeros.[5][6] La disparitat en l'experiència i els efectes entre les variades fonts naturals de cafeïna podria deure's al fet de que les plantes que són font de cafeïna també contenen mescles àmpliament variables d'uns atres alcaloides xantínicos, incloent els estimulants cardíacs teofilina i teobromina, aixina com atres substàncies que junt a la cafeïna poden formar complexos insolubles, com els polifenolés.
Una de les fonts primàries de cafeïna en tot lo món és el gra de café (la llavor de la planta de café), del com es prepara la beguda de café. El contingut de cafeïna en el café varia àmpliament depenent del tipo de gra de café i el método de preparació usats; inclús els grans que es troben en un mateix arbusto poden presentar variacions en la concentració. En general, una porció de café varia entre 40 miligrams per a un expresse d'uns 30 milílitros de la varietat arábica, fins a prop de 100 miligrams per a una tassa (120 milílitros) de café. Generalment el café torrat té menys cafeïna que el café clar perque el procés de torrat reduïx el contingut de cafeïna del gra. El café de la varietat arábica normalment conté menys cafeïna que el de la varietat robusta. El café també conté cantitats traça de teofilina, pero no de teobromina.
El té és una atra font comuna de cafeïna. A pesar de que el té conté més cafeïna que el café, una porció típica conté una cantitat molt menor, ya que el té es prepara normalment en una infusió molt més diluïda. Ademés de la major o menor concentració de l'infusió, les condicions de creiximent, les tècniques de processament i atres variables també afecten al contingut de cafeïna. Certs tipos de té poden contindre més cafeïna que uns atres. El té conté chicotetes cantitats de teobromina i nivells llaugerament més alts de teofilina que el café. La preparació i atres factors tenen un impacte significatiu en el té, i el color és un indicador molt pobre del contingut de cafeïna. Algunes varietats com el té vert pàlit japonés gyokuro, per eixemple, contenen més cafeïna que uns atres més obscurs com el lapsang souchong, que conté molt poca.
La cafeïna és també un ingredient comú de moltes begudes no alcohòliques (especialment begudes gaseoses), com a refrescs de coa originalment preparats a partir de l'anou de coa. Estes begudes contenen típicament entre 10 i 50 miligrams de cafeïna per ració. En contrast, les begudes energètiques poden contindre més de 80 miligrams de cafeïna per ració. La cafeïna en estes begudes està present en els ingredients usats en elles, o s'afig. El guaraná, un ingredient primari en les begudes energètiques, conté grans cantitats de cafeïna en chicotetes cantitats de teofilina i teobromina junt a un excipient natural que produïx una llenta lliberació d'estes substàncies.[7]
En els anys recents alguns fabricants han començat a afegir cafeïna a productes d'higiene com el champú i el sabó, assegurant que la cafeïna pot absorbir-se a través de la pell. L'efectivitat de tals productes, no obstant, no ha segut comprovada, i és provable que tinguen poc efecte sobre el sistema nerviós central ya que la cafeïna no s'absorbix en facilitat a través de la pell.
| Producte | Tamany de la ració | Cafeïna per ració (mg) | Cafeïna per litro (mg) |
|---|---|---|---|
| Pastilles de cafeïna (normal) | 1 pastilla | 100 | — |
| Pastilles de cafeïna (extra fort) | 1 pastilla | 200 | — |
| Excedrin pastilles | 1 pastilla | 65 | — |
| Chocolate (45 % cacao) | 1 barrita (43 g) | 31 | — |
| Chocolate en llet (11 % cacao) | 1 barrita (43 g) | 10 | — |
| Café (cafetera domèstica) | 207 ml | 80-135 | 386-652 |
| Café (cafetera de filtre) | 207 ml | 115-175 | 555-845 |
| Café, descafeinado | 207 ml | 5-15 | 24-72 |
| Café, espresso | 44–60 ml | 100 | 1691–2254 |
| Té negre | 177 ml | 50 | 282 |
| Té vert | 177 ml | 30 | 169 |
| Coca-cola | 355 ml | 34 | 96 |
| Mountain Dew | 355 ml | 54.5 | 154 |
| Jolt Coa | 695 ml | 280 | 402 |
| Ret Bull | 250 ml | 80 | 320 |
| Yerba mat, Guayakí | 6g (fulls solts) | 85 | aprox. 358 |
Alguns fabricants comercialisen pastilles de cafeïna, aduint que la cafeïna de calitat farmacèutica favorix l'alerta mental. Estos efectes han segut sugerits per estudis que mostren que l'us de cafeïna (ya siga en forma de pastilles o no) origina un descens en la sensació de fatiga i un aument en la capacitat d'atenció. Estes pastilles són comunament usades per estudiants que es preparen per als seus exàmens i per persones que treballen o conduïxen durant moltes hores.
Descobriment i síntesis
[editar | editar còdic]En 1819, el químic alemà Friedlieb Ferdinand Runge va aïllar per primera volta una cafeïna relativament pura. Va realisar este treball a petició de Johann Wolfgang von Goethe.[10] Pierre Joseph Pelletier i Pierre Jean Robiquet la varen descriure en 1821. M. Oudry va aïllar la teína del té en 1827, i Gerardus Mulder i Jobst varen demostrar en 1838, que es tractava de la mateixa substància que la cafeïna.[10] L'estructura de la cafeïna va ser elucidada cap al final de el XIX per Hermann Emil Fischer que va ser el primer en conseguir la seua síntesis total.Erro en la cita: Element <ref> no vàlit;
les referencies sense nom deuen de tindre contingut Fischer va anar per una atra part premiat en el Premi Nobel de química en 1902 en part per este treball.
El caràcter aromàtic de la cafeïna es deu a que els àtoms de nitrogen estan pràcticament en un mateix pla (en el orbital d'hibridació sp²). Generalment la cafeïna no es produïx per síntesis perque està disponible en grans cantitats com a subproducte de la decafeinización.Erro en la cita: Element <ref> no vàlit;
les referencies sense nom deuen de tindre contingut
Es pot sintetisar la cafeïna a partir de la dimetilurea i del àcit malónico.[11]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Fisone G, Borgkvist A, Usiello A(2004).Cell. Mol. Life Sci..61(7–8)
- 857–72.doi:10.1007/s00018-003-3269-3.
- ↑ Ricca, Javier (2012-11-01). El mate (en és), Suramericana. ISBN 978-950-07-4069-2.
- ↑ «Cafeïna». medlineplus.gov. Consultat el 2021-10-01.
- ↑ «[1]». Consultat el 23 de novembre de 2018.
- ↑ «Confirmen en Ingenieria que el mate no té mateína, sino cafeïna.» Facultat d'Ingenieria.
- ↑ ambient/MED-01.html «Yerba mat. Conclusió definitiva: la mateína no existix.» El Llitoral.com.
- ↑ GUARANÁ – EL INGREDIENTE ENIGMÁTICO DE LAS BEBIDAS ENERGÉTICAS. En Atén.tv.
- ↑ «Caffeine Content of Food and Drugs». Nutrition Action Health Newsletter. Center for Science in the Public Interest. Archivat des d'el original, el 14 de juny de 2007. Consultat el 3 d'agost de 2009.}
- ↑ «Caffeine Content of Beverages, Foods, & Medications». The Vaults of Erowid. Consultat el 3 d'agost de 2009.}
- ↑ 10,0 10,1 Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadaweinberg - ↑ .
- Este artícul conté una traducció derivada de «Cafeína» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.