Coffea arabica
El cafeto arábico (Coffea arabica) és un arbust de la família de les rubiáceas natiu d'Etiopia o Yemen;[1] és la principal espècie cultivada per a la producció de café (obtingut a partir de les llavors torrades) i la de major antiguetat en agricultura, datant-se el seu us a finals de l'I mileni en la península aràbiga.
Descripció
[editar | editar còdic]Alcança entre 9 i 12 metros d'altura en estat selvat, en fulls opostes i simples, ovales o oblongas, de color vert obscur, vora ondulada, base obtusa i àpiç acuminado. Les inflorescèncias en cims paucifloras, axilars. Produïx una drupa carnosa i ovoide de color roig lluent que conté dos llavors. Els fruts de C. arabica contenen menys cafeïna que atres espècies cultivades comercialment. Conté principalment el compost cafestol encara que els seus grans no contenen el derivat 16-O-Metilcafestol trobat en atres varietats del café.[2]
Encara que el café és originari d'Àfrica de l'Est, el seu cultiu té gran importància econòmica en Colòmbia, Mèxic, Àfrica, Estats Units, Brasil, Vietnam, Guatemala, Costa Rica i Hondures, països els quals són els principals productors mundials de café.
Estats Units representa el major mercat mundial de café, seguit de Brasil, sent este país aixina mateix el major productor d'este cultiu en el món. Els països escandinaus i Finlàndia són a on es consumix més café per número d'habitants.
Propietats
[editar | editar còdic]El café té propietats diuréticas i estimulant.[3] La cafeïna és un estimulant del sistema nerviós central, a nivell psíquic i també neuromuscular. Les sals potásicas li conferixen un efecte diurético, reforçat pels àcits clorogénicos, responsables de la seua activitat com colerético i expectorante. Aumenta la motilidad gàstrica i el peristaltismo intestinal. En aplicació tòpica és lipolítico. Indicat para astènia psicofísica, hipotensió arterial, bradicàrdia, disquinesias biliars, estrenyiment, bronquitis, intoxicació per opiáceos, depressió cardiorrespiratòria i adiposidades localisades (celulitis).[4] Les dosis excessives poden provocar palpitaciones, migranya, somi irregular i desequilibris cardíacs.cita requerida
Taxonomia
[editar | editar còdic]Coffea arabica va ser descrita per Carlos Linneo i publicat en Species Plantarum 1: 172. 1753.[5]
Coffea: nom genèric que procedix de la paraula Kafa el lloc a on varen descobrir el café, quahwah en àrap clàssic.
arabica: epítet geogràfic que aludix a la seua localisació en Aràbia.
- Coffea arabica f. abyssinica A.Chev., 1942
- Coffea arabica var. amarella A.Froehner, 1898
- Coffea arabica var. angustifolia Cramer, 1907
- Coffea arabica var. brevistipulata Cif., 1937
- Coffea arabica var. bourbon Rodr. ex Choussy, 1928
- Coffea arabica var. bullata Cramer, 1913
- Coffea arabica var. columnaris Ottol. ex Cramer, 1913
- Coffea arabica var. culta A.Chev., 1942, nom. inval.
- Coffea arabica var. cultoides A.Chev., 1942, nom. inval.
- Coffea arabica var. erecta Ottol. ex Cramer, 1913
- Coffea arabica var. latifolia A.Chev., 1942, nom. inval.
- Coffea arabica var. longistipulata Cif., 1937
- Coffea arabica var. maragogype A.Froehner, 1898
- Coffea arabica var. mokka Cramer, 1913
- Coffea arabica var. monosperma Ottol. & Cramer, 1913
- Coffea arabica var. murta Hort. ex Cramer, 1909
- Coffea arabica var. myrtifolia A.Chev., 1942, nom. inval.
- Coffea arabica var. pendula Cramer, 1913
- Coffea arabica var. polysperma Burck, 1890
- Coffea arabica var. pubescens Cif., 1937
- Coffea arabica var. purpurascens Cramer, 1913
- Coffea arabica var. rotundifolia Ottol. ex Cramer, 1907
- Coffea arabica var. straminea Miq. ex A.Froehner, 1898
- Coffea arabica var. sundana (Miq.) A.Chev., 1947
- Coffea arabica var. typica Cramer, 1913
- Coffea arabica var. variegata Ottol. ex Cramer, 1913
- Coffea bourbonica Pharm. ex Wehmer, 1911, nom. inval.
- Coffea corymbulosa Bertol., 1840
- Coffea laurifolia Salisb., 1796
- Coffea moka Heynh., 1846
- Coffea sundana Miq., 1857
- Coffea vulgaris Moench, 1794[6]
Seqüenciació
[editar | editar còdic]39 varietats de Coffea arabica es secuenciaron genèticament en el 2024. El procediment també va incloure la seqüenciació d'un espècimen que va usar Carlos Linneo en el XVIII per a donar-li nom a l'espècie. Els resultats, publicats en Nature Genetics, permeten supondre que C. arabica es va desenrollar fa més de 600 mil anys en els boscs d'Etiopia en creuar-se, de manera natural (hibridació natural) atres dos espècies de café: Coffea canephora i Coffea eugenioides. La població d'esta varietat va aumentar i va disminuir durant el calfament i el refredat de la Terra durant mils d'anys, abans de cultivar-se en Etiopia i en Yemen.[1]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 Europa Press (2024). Tracen l'orige del café arábica en Etiopia fa 600 mil anys. La Jornada, 17 abr, suplement La Jornada de Enmedio, p. 5a, secció Ciències. (Consultat dimecres, 17 d'abril del 2024.)
- ↑ «Interaction of the Coffee Diterpenes Cafestol and 16-O-Methyl-Cafestol Palmitates with Serum Albumins».International Journal of Molecular Sciences.21(5)
- 1823.ISSN 1422-0067.doi:10.3390/ijms21051823.Consultat el 2023-03-20.
- ↑ Plantes medicinals [1]
- ↑ «Coffea arabica». Plantes útils: Linneo. Archivat des d'el original, el 26 de juny de 2013. Consultat el 26 de maig de 2013.
- ↑ «Coffea arabica». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 26 de maig de 2013.
- ↑ Sinònims en Kew
Bibliografia
[editar | editar còdic]- (2004).«A naturally decaffeinated arabica coffee».Nature.429(6994)
- 826.doi:10.1038/429826a.
- Weinberg, Bennet Alan (2001). [2], Nova York: Routledge. ISBN 0-415-92722-6.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- Archiu:Wikispecies-logo.svg Wikispecies té un artícul sobre Coffea arabica.
- Cofenac - Base de Senyes Bibliogràfica sobre estudis de Coffea Arábica.
- ¿Qué és el café Arábica? [3] archivat en Wayback Machine. - Todocafé
- Este artícul conté una traducció derivada de «Coffea arabica» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.
