Inflorescència
En la botànica, la inflorescència és la disposició de les florés sobre les brancas o l'extremitat del talle; el seu llímit està determinat per un full normal. L'inflorescència pot presentar-se en una sola flor, com en el cas de la magnolia o el tulipán, o constar de dos o més flors com en el gladiolo i el blat. En el primer cas se li denominen inflorescència unifloras i en el segon li les crida plurifloras.
Les inflorescència unifloras poden ser terminals com en la magnolia, o axilars com en la camelia, i consten generalment del pedicel i algunes bràctees.
Els òrguens constitutius de les inflorescència plurifloras són les flors proveïdes o no del pedicel, l'eix o receptàcul comú, el pedúncul i les bràctees. El pedicel és la part del talle que sosté la flor; a voltes és molt curt, i atres voltes és nul, en el cas de les quals la flor es diu assentada o sésil. L'eix o raquis és la part allargada del talle que du les branques floríferas; si és curt i està eixamplat en forma de plat es diu receptàcul comú.
El pedúncul, és la part del talle que soporta el raquis o el receptàcul comú. L'eix que ix de la base arrosetada de la planta o d'un orgue subterràneu es diu escape (per eixemple, amaryllis, o Agapanthus, Taraxacum).
Les bràctees o hipsófilos són els fulls modificats, generalment menors que els fulls normals, coloreadas o verdosas, que naixen sobre el ráquis o acompanyen a les flors. Algunes voltes falten, com en el cas de les crucífera, atres voltes reben noms especials, tals com glumas i glumelas en les poáceas i ciperáceas, o espata en les aráceas i palmeres. En atres casos les bràctees formen òrguens protectors de les flors (involucres), com la cúpula de quercus i el erizo del castany.
El prófilo o bracteola és la primera bràctea d'una branca axilar, està disposta del costat opost al full normal. En les monocotiledóneas és bicarenada i per l'esquena, cóncau, s'adossa l'eix que du la branca. En les espiguillas de les poáceas el prófilo rep el nom de pálea o glumela superior.
Tipos de inflorescència
[editar | editar còdic]
Les inflorescència plurifloras poden ser simples, si solament consten d'un eix o receptàcul comú que du les ramitas unifloras o compostes quan l'eix principal du branques plurifloras laterals.
D'acort en la forma i desenroll de l'eix es distinguixen dos tipos diferents de inflorescència: les racimosas, el creiximent de les quals és indefinit, i les cimosas, de creiximent definit.
En abdós casos poden estar formades per inflorescència elementals d'igual naturalea que l'inflorescència total (per eixemple, arracada d'arracades o mechó de mechons) i li les denomina inflorescència homogénees. Pel contrari, poden estar formades d'elements de distinta naturalea, siga del mateix tipo (per eixemple, arracada de mechons) o de distint tipo (per eixemple, cim de capítuls). En el primer cas li les denomina inflorescència heterogénees i, en el segon, inflorescència mixtes.
En els casos en que l'inflorescència pluriflora simula una sola flor, tal com el capítul de les compostes (asteraceae), el espádice de les aráceas o el ciatio de euphorbia, se li denomina pseudanto.
Inflorescència obertes o racimosas
[editar | editar còdic]Les inflorescència es denominen obertes, racimosas o racemosas quan els meristemas apicales dels diversos eixos mantenen la seua activitat mentres dura el creiximent d'estes. En este tipo de inflorescència totes les flors són laterals. L'eix o raquis de l'inflorescència creix indefinidament mentres als costats es produïxen ulls florals que s'òbrin a mida que aquell es desenrolla. Els botons apicales, o del centre de l'inflorescència, són els últims en obrir-se. La marcha de la floració és centrípeta.
En este tipo de inflorescència es distinguixen quatre classes diferents que oferixen una notable diversitat de formes: el arracada, la mechó, la umbela i el capítul.
Inflorescència tancades o cimosas
[editar | editar còdic]
Les inflorescència es denominen tancades o cimosas quan els meristema apicales dels diversos eixos es consumixen en la producció de flors. Per baix de l'ull terminal convertit en flor, atres ulls laterals produïxen nous eixos. En este tipo de inflorescència totes les flors són terminals. En les inflorescència cimosas la flor terminal de l'eix principal és la primera en obrir-se, seguida de les flors terminals dels eixos de segon orde, tercer, etc.
Pel seu aspecte general recorden a inflorescència racimosas, pero el desenroll de la floració és diferent, puix comença per la flor central i termina en les laterals, seguint una marcha centrífuga.
És comú, ademés, que la bràctea aparega del costat contrari a la branca florífera; açò es deu a que cada eix que va naixent arremata en una flor i cessa de créixer, començant el creiximent d'una atra branca en l'aixella formada pel full i la ramita floral.
El número de branques floríferas que es desenrolla baix de la primera flor, o a on s'ha interromput el creiximent vegetatiu és variable entre una o més. En el cas de ser única, l'inflorescència es diu monocasio (per eixemple, el Iris), si són dos dicasio (per eixemple, les cariofiláceas), si són tres o més es denomina pleiocasio (per eixemple, geranium). Les inflorescència cimosas comprenen moltes classes, entre les quals les principals són la cim helicoidal, la cim circinada, la cim dicotòmic, la cim umbeliforme, la cim corimbiforme i la cim capituliforme.
Inflorescència especials
[editar | editar còdic]Es tracta de inflorescència que no seguixen cap patró específic per a la ramificació de l'eix floral. Són molt rares, i es presenten solament en alguns tàxons.
- Sicono: L'eix floral és carnoso i envolvente; les flors són unisexuales, pero es presenten en la mateixa inflorescència en igual número. És propi del gènero Ficus.
- Ciato: L'eix és carnoso; les flors són unisexuales, en flors masculines monandras (el número de les quals varia de cinc a sèt) i una sola flor femenina central. Es presenta solament en el gènero Euphorbia.
Diferències en el talle
[editar | editar còdic]Les inflorescència es diferencien del restant del talle vegetatiu per algunes característiques com:
- Tenen creiximent llimitat, concloent la seua vida quan s'ha realisat la funció reproductora, a diferència del talle vegetatiu que té creiximent illimitat.
- Els seus ulls solen transformar-se en branques, d'ahí que a sovint estiguen molt ramificadas, a diferència del talle vegetatiu que manté ulls inactius.
- Solen presentar fulls diferents en el tamany, forma i color de les que porta el talle vegetatiu. Estos fulls es denominen bràcteas, i la seua missió sol ser la protecció de les branques reproductores.
- La ramificació de l'inflorescència es completa en molt poc temps, a diferència de la relativa llentitut del talle vegetatiu per a ramificarse.
- Els elements de les inflorescència són tallos o branques en fulls en les aixelles dels quals naixen flors. Al talle se li crida eix de l'inflorescència, i pot ramificarse en eixos secundaris, terciarios, etc.
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Inflorescencia» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.