Ficus
| Ficus | |||
|---|---|---|---|
| Classificació científica | |||
| Regne | Plantae | ||
| Divisió | Magnoliophyta | ||
| Classe | Magnoliopsida | ||
| Orde | Rosales | ||
| Família | Moraceae | ||
| Gènero | Ficus | ||
| Espècie | unes 800-1.000 espècies | ||
El gènero Ficus inclou arbres, abruixells i plantes trepadores, moltes d'elles conegudes pel seu fruit característic, la figa, i pel seu paper ecològic en ecosistemes tropicals. És un dels gèneros més diversos de plantes llenyoses en el món, i es distribuïx principalment en zones tropicals i subtropicals.
Descripció morfològica[editar | editar còdic]
Els membres del gènero Ficus presenten característiques distintives:
- Fulla: simples, alternes, generalment en làmina gran i nerviació peninervada, de marge sancer o llaugerament lobulat, en làtex blanc.
- Flor: inflorescències especials dites siconis, que contenen flors unisexuals tancades dins d'un receptàcul carnós.
- Fruit: siconi (figa), fruit múltiple i carnós derivat de la inflorescència interna, sovint comestible.
- Tronc: arbres o abruixells en escorça llisa o clavillada, alguns epífics i estranguladors, en làtex abundant.
Hàbitat i distribució[editar | editar còdic]
Ficus es distribuïx principalment en zones tropicals de tot el món: Àfrica, Àsia, Austràlia, Amèrica Central i Suramèrica. Algunes espècies arriben a climes més temperats, com Ficus carica, originària del Mediterràneu occidental i sur-oest asiàtic.
Classificació interna[editar | editar còdic]
Les espècies més conegudes i representatives són:
• Ficus carica: figuera comuna (cultivada pel seu fruit comestible)
• Ficus religiosa: figuera sagrada de l'Índia
• Ficus benghalensis: arbre banyan
• Ficus elastica: figuera de caucho
• Ficus sycomorus: sicomor
• Ficus microcarpa: figuera de llorer, usada com ornamental
Sistemàtica i filogènia[editar | editar còdic]
Ficus forma part de la família Moraceae i és el gènero més gran dins d'ella. Estudis moleculars han mostrat que el gènero és monofilètic i antic, en especialisació estreta en la seua relació ecològica en les vespes polinisadores del gènero Blastophaga.
Citologia[editar | editar còdic]
El número cromosòmic més comú en Ficus és 2n = 26 o 2n = 28, segons l'espècie. Algunes espècies presenten variabilitat cromosòmica per hibridació i selecció.
Taxonomia[editar | editar còdic]
Ficus fon descrit per Carles Linneo en l'any 1753. És el gènero tipo de la família Moraceae, coneguda per les seues plantes llenyoses, làtex blanc i fruits múltiples.
Etimologia[editar | editar còdic]
Ficus: nom llatí clàssic usat per a designar la figuera i el seu fruit, la figa.
Importància ecològica[editar | editar còdic]
Les espècies de Ficus són fonamentals en boscs tropicals, car produïxen fruits abundants que alimenten gran varietat de fauna (aus, primats, rat penats, etc.) durant tot l’any.
Usos[editar | editar còdic]
• Fruita comestible (figues)
• Medicina tradicional
• Fusta tova per a usos locals
• Ornamental en parcs i jardins
• Fonts de làtex i fibres
Amenaces i conservació[editar | editar còdic]
Moltes espècies de Ficus estan amenaçades per la destrucció d'hàbitat, especialment en zones tropicals. Algunes espècies tenen programes de conservació i propagació ex-situ.
Galeria[editar | editar còdic]
Vore també[editar | editar còdic]
Referències[editar | editar còdic]
- Berg, Cornelis C. (1989). Classification and Distribution of Ficus
- Corner, E.J.H. (1965). The Life of Plants
- Ficus en The Plant List
Bibliografia[editar | editar còdic]
- Guillot Ortiz, Daniel. Flora ornamental española: aspectos históricos y principales especies (en castellà). Jolube Consultor Botánico y Editor, 2012-12-01, p. 120. ISBN 978-84-937528-1-1
- Janzen, D. H. (1979). How to be a fig. Annual Review of Ecology and Systematics, 10, 13–51
- Weiblen, G. D. (2002). How to be a fig wasp. Annual Review of Entomology, 47, 299–330
Enllaços externs[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Ficus.
Wikispecies té un artícul sobre Ficus.