Anar al contingut

Ficus sycomorus

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Sycomoros old.jpg
sicomor (Ficus sycomorus)

El sicomor o sicómoro (Ficus sycomorus) és un arbre de la família de les moráceas i del gènero de les higueras que va tindre gran importància en el Antic Egipte, encara que actualment és difícil de trobar en eixe país. Els britànics li criden sycamore, pero també fig-mulberry, per la semblança dels seus fulls a les de la morera.

No es deu confondre en el sicomor europeu (Acer pseudoplatanus) ni en el sicomor americà (Platanus occidentalis), el sicomor de Califòrnia (Platanus racemosa) o el sicomor d'Arizona (Platanus wrightii).

Distribució

[editar | editar còdic]

Cultivat en Egipte des del tercer mileni a. C., la higuera sicómoro és originària d'Àfrica Central, a on li la troba des de Senegal i el Sahel fins a Namíbia i el nordest d'Àfrica del Sur, en l'excepció del bosc tropical humit. Apareix espontàneament al sur de la península aràbiga, en Chipre i en certes regions de Madagascar, i també en Líban, a on el famós carrer Gemmayzeh es diu aixina pel seu nom àrap gemmayz. #Present des de temps històrics en Palestina i en Egipte. En la novela de Juliol Verne, Kerabán el Testarudo, apareix al sur de mar Negra. En el seu hàbitat original, creix generalment sobre sols rics, a lo llarc de les riberes i en els boscs mixts.

Descripció

[editar | editar còdic]

Ficus sycomorus pot medir fins a 20 m d'altura i 6 metros d'esgambi en una copa prou espessa. La corfa és verda groguenca i es exfolia en tires que deixen apareixen en el seu interior una atra corfa groguenca. Com totes les higueras, el sicómoro conté làtex.

Els fulls cordiformes (en forma acorazonada) tenen un color vert obscur, són asproses i medixen uns 14 cm de llarc i uns 10 cm d'ample i estan dispostes en espiral al voltant de la branca. Sobre el seu envés vert clar es veuen els nervis prominents. El peciol pubescente medix de 0,5 a 3 cm de llongitut.


El frut és una figa comestible de 2 a 3 cm de diàmetro, que passa del vert al groc rosat. Apareix en arracades directament sobre el tronc a lo llarc de tot l'any, en un pico entre juliol i decembre. La flor creix dins de la figa i mascles i femelles creixen en fruts diferents, de manera que fa falta l'ajuda d'una menuda avespa per a la polinisació.

Es reproduïx fàcilment per esquejes, que deuen ser prims com un dit i d'uns 15 cm de llongitut. Es planten en un test gran en terra humida i cal esperar vàries semanes a que escomence a créixer abans de transplantar-ho. També es pot plantar per mig de estacas més grosses obtingudes d'una branca directament en el sol, procurant que la estaca no estiga massa seca. És suficient en que tinga un metro de llongitut i l'esgambi d'un braç. En tots els casos, deu plantar-se just abans de l'estació humida.

Encara que esta espècie de higuera requerix per a fructificar de simbiosis en l'avespa Ceratosolen arabicus, i este insecte està desaparegut d'Egipte, Zahy i Hopf (Zohay D. i Hopf M. Domestication of plants in the Old World, Oxford, 2000) no tenen dubte de que este país va ser la principal àrea del cultiu del sicómoro, ya que hi ha ataüts construïts en la seua fusta. En els països tropicals que este insecte abunda, s'ha desenrollat un complex miniecosistema entorn a l'avespa, una série de nematodos, atres avespes paràsites, varis predadores majors i el sicómoro. Entre tots, asseguren una producció constant de figues.

Usos

[editar | editar còdic]

Pel seu porte ampli s'usa com a arbre d'ombra en els països càlits, especialment en el Propenc Orient. La seua fusta blana servix de combustible i per mig de la frotación de dos branques es pot encendre un fòc. També s'usa per a fer talles, especialment per a tambors. El frut és comestible, de sabor aromàtic, pero sol estar ple d'insectes. De les figues fermentades es pot obtindre una beguda alcohòlica. Són molt atractius per als pardals, que li'ls mengen inclús quan estan caiguts en l'aigua.

Els fruts, com els fulls, es poden usar com a aliment per al ganado, especialment les cabres, i milloren la producció de llet. En molts llogarets se li dona a les vaques una mescla de fulls i fruts.


En la corfa es poden fer cordes molt resistents. Una decocció de la corfa i el làtex s'usa per a combatre la tós i la escrófula, una inflamació dels ganglis del coll. Este líquit també s'usa contra la dermatofitosis.

El làtex s'usa per a tractar inflamacions de la pell i es fricciona sobre les barrugues per a destruir-les. Pel seu caràcter pegajoso, també s'usa com a trampa per a caçar pardals menuts.

Diu el Dioscórides: "Es diu aixina mateix sicómoro el seu frut per ser desabrido al gust. És un arbre alt, semblant a una higuera, molt proveït de suc i semblança al moral pels seus fulls. produïx frut tres o quatre voltes a l'any, no dels rams, com en el cas de la higuera selvada, sino del tronc: el seu frut és semblant al de la higuera selvada, més dolça que la figa selvada i no té grana dins... Es dona moltíssim en Caria, en Rodas i atres llocs que no són rics en gra. S'extrau suc de l'arbre abans de produir el frut, en primavera, a pur de martafallar superficialment la corfa en una pedra... S'arreplega la llàgrima en una esponja o un tros de llana i una volta sec i molejat en pastilles, s'almagasena en un recipient de fanc cuit... El suc té virtut molificativa, cicatrizante de ferides sudorífico de coses de digestió difícil. Es beu i s'aplica com a ungüent contra la mordedura de serps, l'enduriment del bazo, els dolors d'estòmec i les #ariçonada; el suc es carcome ràpidament... Es produïx també en Chipre un sicómoro de diferent espècie, puix els seus fulls s'assemblen a les del om. Produïx un frut del tamany de les prunes, encara que més dolça. En tot lo demés, és semblant a lo que s'ha dit".

Història

[editar | editar còdic]

El sicómoro escomença a mencionar-se en époques predinásticas en el Antic Egipte. En algunes ocasions es menciona a Egipte com el "País dels sicomors", i a l'arbre se li cridava falsa higuera o higuera egipcíaca. Segons Zohay i Hopf, els egipcíacs eren els únics que cultivaven este arbre, molt fàcil de reproduir per mig de esquejes.

Per la seua fusta incorruptible, els egipcíacs ho varen relacionar ràpidament en la mort i la resurrecció; d'ahí que es plantaren prop de les tombes i que els ataüts es construïren quan era possible en la seua fusta blana i llaugera. També es feyen amulets en la forma dels seus fulls.

Al principi, la tapa de l'ataüt s'identificava en la deesa del cel Nut, encara que, en el temps, l'arbre va acabar identificant-se també en Hathor i en Isis, les tres senyores del sicómoro.

És normal trobar representacions en les que apareixen Hathor o Nut pujades a un sicómoro donant de menjar o de beure al ba del difunt. Nut adopta llavors el paper protector i compassiu de Hathor. Com a arbre del viager, era Hathor qui oferia les seues figues als viagers que es trobaven en un d'estos arbres en el camí.

Hathor apareix a voltes en la menció de “Dama del sicómoro del Sur”, referint-se a l'arbre que creix en Menfis, ya que el sicómoro de Nort creixia en Heliópolis.

L'ataüt d'Osiris estava construït en fusta de sicomor i rebia l'ombra del mateix arbre. Ser enterrat en un ataüt d'eixa fusta significava ser acollit per l'abraç de la gran mare en forma de Isis, Hathor o Nut.

Un jeroglífic mostra dos sicómoros iguals en l'horisó de l'est com les portes del cel per les que emergix cada dia el sol, d'ahí que també se li conega com “El gran arbre d'horisó oriental”.

El sicomor en la tradició cristiana

El sicomor és mencionat en La Bíblia, com l'arbre al que va pujar Zaqueo -"cap dels publicanos, i molt ric"- per a poder vore Jesús en la seua entrada a Jericó (Lucas 19:1-4; Reina Valera 1960).

"L'arbre de la Verge" és un vell sicomor que es troba en el-Matariya, El Caire, Egipte.[1] La tradició arreplega que en ell la Verge María va descansar durant el seu fugida a Egipte.[2]

Lliteratura

[editar | editar còdic]
  • En la Bíblia, Amós (Amos 7:14), pastor i productor de figues del sicómoro. En el llibre dels Salms (78:47), parla també dels sicómoros d'Egipte, ferits per les plagues. En Jericó, Zaqueo es puja a un sicómoro per a vore passar a Jesús.
  • En I Reis 10:27 es diu: “El rei va fer l'argent tan comú en Jerusalem com les pedres, i va fer els cedres tan abundants com els sicómoros que estan en el pla”.
  • En la Mishná hebrea, en el llibre de Zeraim es descriuen l'Alta Galilea com l'àrea al nort de Kfar Hananya a on no creix el sicómoro; pel contrari, la Baixa Galilea és l'àrea al sur de Kfar Hananya a on creix el sicómoro.
  • En el Evangelio de Lucas (19,1-10) es menciona a un home cridat Zaqueo, cap de publicanos i ric, tractava de distinguir quí era Jesús, pero la gent li l'impedia, perque era baix d'estatura. Va córrer més alvance i es va pujar a una sicómoro, per a vore-ho, perque tenia que passar per allí. Jesús, en aplegar a aquell lloc, va alçar els ulls li va dir: Zaqueo, baixa en seguida, perque hui tinc que estajar-me en la teua casa.
  • En la primera escena del primer acte de "Romeo i Julieta", de William Shakespeare, Lady Montesco pregunta a Benvolio si ha vist Romeo i este respon a la mare del seu amic: "Una hora ans que el sol sagrat aguaitara pel balcó dorat d'Orient, la meua ànima entristida em va moure a eixir. Allí, por entre els sicomors en una arboleda que creix en l'oest de la ciutat, vaig vore passejant el vostre fill molt primerenc (...)". Traducció de Manuel Ángel Conejero Dionís-Bayer i Jenaro Talens.
  • Sinuhé, el nom egipcíac que protagonisa un antic relat, una novela i una película, significa «fill del sicomor».

Taxonomia

[editar | editar còdic]

Ficus sycomorus va ser descrita per Carlos Linneo i publicat en Species Plantarum 1: 1059. 1753.[3]

Etimologia

Ficus: nom genèric que es deriva del nom donat en llatí al figa.[4]

sycomorus: epítet

Sinonímia
  • Ficus chanas Forssk.
  • Ficus cocculifolia Baker
  • Ficus cocculifolia subsp. sakalavarum (Baker) H. Perrier & Leandri
  • Ficus cocculifolia var. sakalavarum (Baker) H. Perrier
  • Ficus comorensis Warb.
  • Ficus damarensis Engl.
  • Ficus gnaphalocarpa (Miq.) Steud. ex Miq.
  • Ficus integrifolia Sim
  • Ficus sakalavarum Baker
  • Ficus scabra Sim
  • Ficus sycomorus subsp. gnaphalocarpa (Miq.) C.C.Berg
  • Ficus trachyphylla (Miq.) Miq.
  • Ficus trachyphylla Fenzl
  • Sycomorus antiquorum Gasp.
  • Sycomorus gnaphalocarpa Miq.
  • Sycomorus rigida Miq.
  • Sycomorus trachyphylla Miq.[5]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ Awo. «Nodo: L'arbre de la Verge (13956414941)» (en espanyol) (HTML). www.openstreetmap.org. Consultat el 21 de juny de 2026.
  2. ↑ I. A. Wallis Budge: Notes For Travellers In Egypt p. 281.
  3. ↑ «Ficus sycomorus». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 12 de febrer de 2013.
  4. ↑ En Noms Botànics
  5. ↑ Ficus sycomorus en PlantList

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  1. Berg, C. C. 1986. The Ficus species (Moraceae) of Madagascar and the Comoro Islands. Bull. Mus. Natl. Hist. Nat., B, Adansonia 8(1): 17–55.
  2. Berg, C. C. 1991. 156. Moraceae. Fl. Zambes. 9(6): 13–76.
  3. Gibbs Russell, G. I., W. G. Welman, I. Reitief, K. L. Immelman, G. Germishuizen, B. J. Pienaar, M. v. Wyk & A. Nicholas. 1987. List of species of southern African plants. Mem. Bot. Surv. S. Africa 2(1–2): 1–152(pt. 1), 1–270(pt. 2).
  4. Schatz, G. I., S. Andriambololonera, Andrianarivelo, M. W. Callmander, Faranirina, P. P. Lowry, P. B. Phillipson, Rabarimanarivo, J. I. Raharilala, Rajaonary, Rakotonirina, R. H. Ramananjanahary, B. Ramandimbisoa, A. Randrianasolo, N Ravololomanana, Z. S. Rogers, C. M. Taylor & G. A. Wahlert. 2011. Catalogue of the Vascular Plants of Madagascar. Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 0(0): 0–0.

Fonts

[editar | editar còdic]

Enllaços externs

[editar | editar còdic]
Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Ficus_sycomorus&oldid=575164»