Anar al contingut

Dioscórides

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Dioscórides
Per a atres usos d'este terme vore Dioscórides (desambiguació).


Pedanio (o Pedacio) Dioscórides Anazarbeo (Anazarba, Cilicia, en Àsia Menor, d. c. 40 - d. c. 90) va ser un mege, farmacólogo i botànic de la Grècia romana, que va practicar la medicina en Roma. La seua obra De Matèria Medica va alcançar una àmplia difusió i es va convertir en el principal manual de farmacopea durant tota la Edat Mija i el Renaixença.

Biografia

Dioscórides va nàixer en Anazarba, una antiga ciutat de Cilicia, Àsia menor, en el territori de l'actual Turquia.
Es calcula la seua data de naiximent entorn de l'any 39 de la nostra era.
Va practicar la medicina en Roma, en l'época de l'emperador Nerón. Segons el seu propi testimoni, que figura en la carta que servix de pròlec a la seua obra, va ser cirugià militar en l'eixèrcit romà, en lo que tenia l'oportunitat de viajar en busca de substàncies medicinals per tot lo món conegut per a eixe llavors.[1]

De Matèria Medica

AP

Va escriure una obra en cinc volums, titulada De Matèria Medica, precursora de la moderna farmacopea. El text descriu unes 600 plantes medicinals, incloent la mandrágora, uns 90 minerals i al voltant de 30 substàncies d'orige animal. A diferència d'atres obres clàssiques, este llibre va tindre una enorme difusió en l'Edat Mija tant en el seu idioma original grec com en atres llengües, tals com el llatí i el àrap.[2]

Llibre àrap de medicines simples del De Matèria Medica de Dioscórides. Cumin & dill. c. 1334. Per Kathleen Cohen en el Museu britànic de Londres.

El còdex més antic que es conserva de l'obra data de començos del VI i va ser copiat per a us de la patricia romana Anicia Juliana, filla de l'emperador Anicio Olibrio. Este manuscrit té un total de 491 folis i casi 400 ilustracions a pàgina completa. En 1569 va ser adquirit per l'emperador Maximiliano I i es conserva en la Biblioteca Nacional d'Àustria (Österreichische Nationalbibliothek). És conegut com Codex Vindobonensis Med. Gr. 1. (Vindobona és el nom llatí de Viena) o, simplement, com el Dioscórides de Viena. L'obra va ser traduïda per primera volta a l'àrap en el IX, en el Bagdad abasí. En el sigle següent, el emperador bizantí Constantino Porfirogéneta va enviar un eixemplar dellibre en grec com a present al califa cordovés Abderramán III, que va ser traduït a l'àrap per un monge cridat Nicolás en l'ajuda del judeu Hasdai ibn Shaprut.

Portada d'una de les primeres versions impreses de De matèria medica, Lió, 1554

Es va imprimir per primera volta, en llatí, en 1478, en Colle (Toscana) per Pedro Paduano. Va ser traduït al espanyol per Andrés Estany. Es conserven varis manuscrits ilustrats de De matèria medica. El més famós és el Vienna Dioscurides, profusamente ilustrat, realisat en Constantinopla en 512/513 d. C. Dels sigles XII i XIII es conserven còpies àraps profusamente ilustrades, mentres que els manuscrits grecs sobreviuen hui en els monasteris del Mont Athos.[3]

De matèria medica és la principal font històrica d'informació sobre els medicaments utilisats per grecs, romans i atres cultures de l'antiguetat. L'obra també arreplega els noms dacios,[4] tracios,[5] romans, egipcíacs antics i norteafricà (cartagineses) d'algunes plantes, que d'un atre modo s'haurien perdut. L'obra presenta al voltant de 600 plantes en total,[6] encara que les descripcions estan a voltes redactades de forma obscura, lo que dona lloc a comentaris com: "Numeroses persones, a partir de l'Edat Mija, s'han esforçat per identificar els tipos recónditos",[7] mentres que algunes de les identificacions botàniques de les plantes de Dioscórides seguixen sent meres conjectura.

De matèria medica va constituir el núcleu de la farmacopea europea fins al XIX, lo que sugerix que "la intemporalidad de l'obra de Dioscórides va ser el resultat d'una tradició empírica basada en l'ensaig i l'error; que va funcionar generació despuix de generació a pesar dels canvis socials i culturals i dels canvis en la teoria mèdica". El gènero de plantes Dioscorea, que inclou el ñame, va ser batejat per Linneo en el seu honor. Una palometa, la Ampittia dioscorides, que es troba des de l'Índia al surest cap a Indonèsia i a l'est cap a China, du el seu nom.

Galeria

  • Foli d'un manuscrit àrap de Dioscórides, De matèria medica, 1229.
    Foli d'un manuscrit àrap de Dioscórides, De matèria medica, 1229.

Vore també

Referències

  1. ↑ Borzelleca, Joseph F. (2008). Principles and methods of toxicology, 5th edició, Taylor & Francis, p. 13.
  2. ↑ cancerlynx. com/FRONTsection.PDF Introduction to Dioscorides Matèria Medica by TA Osbaldeston, year 2000.
  3. ↑ Selin, Helaine (2008). Encyclopaedia of the History of Science, Technology, and Medicine in Senar-Western Cultures, Springer, p. 1077. ISBN 9781402045592.
  4. ↑ Nutton, Vivian (2004). Ancient Medicine, Routledge.. Page 177.
  5. ↑ Murray, J. (1884). The Academy, Alexander and Shephrard.. Page 68.
  6. ↑ (2003) Groundbreaking Scientific Experiments, Inventions, and Discoveries of the Ancient World, Greenwood Publishing Group.. Pages 75–76.
  7. ↑ Isely, Duane (1994). One hundred and one botanists. Iowa State University Press.

Bibliografia

Enllaços externs

Commons

Commons


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Dioscórides&oldid=1471716»