Manuscrit
Un manuscrit (del llatí manu scriptum, que significa ‘escrit a mà’) és un document que conté informació escrita a mà sobre un soport flexible i manejable (per eixemple: el papir, el pergamí o el paper), en matèries com la tinta d'una ploma, d'un bolígraf o simplement el grafit d'un llapis. El manuscrit no té que ser necessàriament antic; una carta és un eixemple de manuscrit modern. Generalment, en eixe nom es fa referència a escrits realisats per la mà d'escritors importants en qualsevol camp del saber.
Es denomina inscripció al text que es grava en pedra, metal o un atre material dur.
Història
[editar | editar còdic]L'història dels manuscrits és molt antiga i constituïx part fonamental de les grans cultures. La seua missió era transmetre coneiximents, relats o creències a les seues coetáneos, a les següents generacions o a atres cultures. Els escrigas del Antic Egipte estan entre els més antics creadors de manuscrits. El fragment més antic de papir es va descobrir en la tomba de Hemaka, alt oficial del faraó Donen (2914-2867 a. C.), en la necròpolis de Saqqara, encara que no han perdurat els possibles signes jeroglífics escrits en ell.
En el III s'aplica per volta primera el terme en llatí manuscriptum per a designar el caràcter "autèntic" o "autógraf" d'un document. Els humanistes dels sigles XV i XVI varen destinar la paraula libri per a referir-se a lo que nosatres entenem per manuscrits en l'actualitat.[1]
Els manuscrits més antics i autèntics d'autors clàssics es varen fer sobre el papir. Este material no era resistent per a soportar el pas del temps i han desaparegut casi totes les obres escrites en esta matèria.[2]
Per la inconsistencia i l'escassea del papir, es va inventar el pergamí en Pérgamo durant els temps de Ptolomeo II. Gràcies als materials en els que es fabricava este instrument (pell de corder, vaca o cabra), era més resistent i, en lloc de enrollarlo en tires, es podia plegar en còdexs, similar als llibres que tenim hui en dia.[3]
Els copistas i amanuenses es varen encarregar de la correcció dels còdexs, ells arreglaven els manuscrits segons els seus coneiximents i intuïcions, i es varen ser apartant cada volta més de l'original quan es varen multiplicar les còpies.[4]
Edat Mija
[editar | editar còdic]En l'época medieval, els monges varen ser els majors productors i copistas de manuscrits (hui cridats còdexs) en Occident, la majoria de temes religiosos; ells treballaven en el scriptorium.
Época moderna
[editar | editar còdic]A mitan del sigle XV l'invent de l'imprenta per Johannes Gutenberg va fer que els manuscrits no anaren l'única forma de document escrit, distinguint-se des de llavors entre documents i llibres manuscrits i impresos. El terme manuscrit va acabar designant també els testimonis autógrafs d'autors importants o famosos.
Alguns estudis del sigle XIX, entre els que es troben els escrits del Abat Flandrin i del seu discípul Jean Hippolyte Michon, varen tractar d'identificar la personalitat analisant el traçat dels caràcters manuscrits, naixent d'esta forma la grafología.
Época contemporànea
[editar | editar còdic]Nous invents, com les màquines d'escriure o l'impressió ófset, varen supondre un gran alvanç en la reproducció de texts. Els teclats digitals, vinculats a la reproducció electrònica dels texts (en pantalles de computadoras, telefonia mòvil, celulars, etc.), han deixat l'us de l'escritura manuscrita solament per a tasques escolars, personals (anotacions) o algunes comunicacions privades (cartes, postals), sent la firma l'últim vestigi de dita escritura manuscrita.
Format de presentació
[editar | editar còdic]Els manuscrits poden presentar diferents formats, dels quals el més simple és un full o làmina. Pot compondre's de varis fulls «coser», que es denomina llibre o còdex. En l'antiguetat es va utilisar el roll de papir, format per varis fulls anomenats plagulae, pegades entre sí i enrolladas sobre un cilindre de fusta o os. També es varen utilisar rolls de pergamí, en les pells coser entre sí, com els célebres rolls de la mar Morta.
Els més antics són els manuscrits sobre papir i pergamí. Llevat els manuscrits egipcíacs, cap d'ells es remonta més allà del sigle II de la nostra era. Els manuscrits sobre paper de cotó o seda (charta bombycina) varen ser molt usats des del sigle VIII a el XIV. Els que estan sobre paper de fil daten com a molt de principis del sigle XIII. Durant l'Edat Mija, es varen escriure molts llibres sobre pergamins arrancats d'antics manuscrits i rascats. Se'ls dona el nom de palimpsestos.
L'us d'esta forma antiga de transmissió de l'informació ha donat lloc en l'actualitat a una branca de l'arqueologia denominada paleografia, encarregada de reconéixer la procedència i el contingut de certs manuscrits.
Caligrafia
[editar | editar còdic]L'art d'escriure es denomina caligrafia i està íntimament relacionat en els manuscrits; és molt possible que l'invenció de l'imprenta fera que algunes d'estes grafies anaren desapareixent pel seu desús (és el cas del Sütterlin en Alemània). En atres idiomes la caligrafia s'ha convertit en un element essencial de la seua cultura; estos idiomes són: la Caligrafia àrap, que en idioma àrap, فن الخط fann al-jatt, significa «art de la llínea»; la Caligrafia chinenca, o 書法 shūfǎ, en la que els ideogramas poden ser traçats segons cinc estils històrics. Normalment tots són realisats en pinzell i tinta. Estos estils estan lligats intrínsecament a l'història de l'escritura chinenca, Caligrafia japonesa i Shodou que es considera un art i una disciplina molt difícil de perfeccionar, i s'ensenya com una matèria més als chiquets japonesos durant la seua educació elemental.
Biblioteques
[editar | editar còdic]Els recints acondicionats a on es conserven els manuscrits antics solen ser les bibliotecas. Les biblioteques a on més manuscrits es troben són:
Regne Unit
[editar | editar còdic]- British Library en Londres.
- Bodleian Library ubicada en Oxford.
França
[editar | editar còdic]Espanya
[editar | editar còdic]Itàlia
[editar | editar còdic]- Biblioteca Vaticana.
- Biblioteca Laurenciana, en Florencia.
- Biblioteca Ambrosiana, en Milà.
- Biblioteca Sant Marcos, en Venècia.
- Biblioteca Real de Nàpols.
Alemània
[editar | editar còdic]- Biblioteca de Viena.
- Biblioteca de Munich.
- Biblioteca de Núremberg.
- Biblioteca de Leipzig.
- Biblioteca de Wittemberg.
- Biblioteca de Breslau.
- Biblioteca de Gotinga.
- Biblioteca Estatal de Berlín.
- Biblioteca de Wolfenbüttel.
- Biblioteca Batthyaneum.
Atres països
[editar | editar còdic]- Institut Mashtóts d'investigacions sobre els manuscrits antics (Ereván, Armènia).
- The European Library en L'Haya.
- Beinecke Rare Book Library pertanyent a l'Universitat de Yale (New Haven, Estats Units).
Antigues biblioteques
[editar | editar còdic]- Biblioteca d'Aleixandria. Va ser en el seu moment la més gran del món. S'estima que va ser fundada a començ del sigle iii a. C. per Ptolomeo I i que va aplegar a albergar fins a 900 000 volums, tots ells manuscrits.
Els manuscrits ilustrats
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Manuscrit ilustrat.
L'art de pintar miniaturas i d'ilustrar els llibres va tindre un paper rellevant en el desenroll de les pintures romànica i gòtica, aixina com en atres etapes de la història de la pintura.
Els grans noms de l'art de les miniatures i els llibres ilustrats estan vinculats als tallers d'ilustradorés francesos o flamencs com: Jean Pucelle, Jacquemart de Hesdin, els germans Limbourg; o a pintors toscanos com Simone Martini i uns atres. Durant l'etapa de la pintura gòtica, els llibres són obres que faciliten l'intercanvi cultural i conseqüentment la difusió de les corrents artístiques per les Corts i atres centres artístics de tota Europa. Són justament destacats llibres com el Breviario de Felipe el Bell, el Salteri de Sant Luís, el Salteri de la Reina Mary i el llibre de Les molt Riques Hores del Duc de Berry dels germans Limbourg.
- En Espanya, els manuscrits ilustrats més antics daten de el XI en el primer romànic, són la Bíblia de Ripoll procedent del Monasteri de Ripoll i la Bíblia de Roda procedent de l'antic Monasteri de Sant Pedro de Roda, abdós monasteris es troben en Catalunya, pero els llibres actualment estan: el primer en la Biblioteca Vaticana i el segon en la Biblioteca Nacional de França.
Atres llibres ilustrats procedents dels antics regnes de la península ibèrica són:
- El Llibre dels testament de la catedral d'Oviedo, datat en el XII, en extraordinàries miniatures dibuixades a tota pàgina, en una completa gama de colorés i abundants afegitons d'or i argent.
- La colecció de Còdexs de les obres d'Alfonso X l'Sabio, repletes d'escenes narratives sobre temes variats constituïxen un valiós testimoni de la seua época.
Manuscrits Ilustres
[editar | editar còdic]- Manuscrits de la Mar Morta, també denominats Rolls de Qumrán (cridat aixina per trobar-se els primers rolls en una gruta situada en Qumrán, a la vora del Mar Morta) és una colecció de casi 800 texts d'orige judeu, escrits en hebreu i arameo.
- Codex Alexandrinus, un manuscrit del sigle v de la Bíblia grega que conté la major part de la Septuaginta i del Nou Testament.
- Codex Gigues, també denominat La Bíblia del Diable, correspon a un manuscrit elaborat en el sigle xii i considerat en eixa época com la «octava maravella del món», pel seu impressionant tamany (92 × 50,5 × 22 cm), en 624 pàgines, i 75 kg de pes.
- Manuscrit de Kesos, el primer escrit en llengua romançada del Regne de León, en 959.
- Els Evangelios de Lindisfarne, un manuscrit en llatí en abundants miniaturas que conté els evangelios de Mateo, Marcos, Lucas i Juan.
- Codex Aureus de Lorsch, també conegut com el Lorsch Gospels, escrit entre 778 i 820 durant el regnat de Carlomagno. Va estar localisat per primera volta en l'Abadia de Lorsch en Alemània; denominat en el catàlec de l'abadia Evangelium scriptum cum auro pictum habens tabulas eburneas. Va ser compilado en 830 baix l'abad Adelung. Va ser cridat el Codex Aureus Laurensius, per les lletres d'or del manuscrit i la seua localisació en Lorsch.
- Manuscrit Voynich, un llibre manuscrit ilustrat de contingut desconegut, escrit fa al voltant de 500 anys per un autor anònim en un alfabet no identificat i un idioma incomprensible.
Beatos
[editar | editar còdic]- Beato de Liébana: Un manuscrit miniado elaborat per un monge que va viure en el monasteri de Liebana. Allí va ser a on va escriure els Comentaris al Apocalipsis de Sant Joan, en l'any 776. Dèu anys despuix, en 786, redacta la versió definitiva.
Llibres d'Hores
[editar | editar còdic]- Les molt riques hores del Duc de Berry, un manuscrit en àmplies ilustracions, que conté pregàries per a ser recitades pels fidels llaics en cada una de les hores canòniques del dia.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Herrero Llorente (1965). «CAPÍTULO III LA EDICIÓN CRÍTICA I SU PROBLEMÁTICA», Sánchez Pacheco (ed.). Introducció a l'Estudi de la Filologia Llatina, Madrit, Espanya: Editoral Gredos, p. 41. ISBN 84-249-2833-4.
- ↑ Herrero Llorente (1965). «CAPÍTULO II LOS MANUSCRITOS. CÓMO HAN LLEGADO HASTA NOSOTROS», Sánchez Pacheco (ed.). Introducció a l'Estudi de la Filologia Llatina, Madrit, Espanya: Editoral Gredos, p. 29. ISBN 84-249-2833-4.
- ↑ Herrero Llorente (1965). «CAPÍTULO II LOS MANUSCRITOS. CÓMO HAN LLEGADO HASTA NOSOTROS», Sánchez Pacheco (ed.). Introducció a l'Estudi de la Filologia Llatina, Madrit, Espanya: Editoral Gredos, p. 31. ISBN 84-249-2833-4.
- ↑ Herrero Llorente (1965). «CAPÍTULO II LOS MANUSCRITOS. CÓMO HAN LLEGADO HASTA NOSOTROS», Sánchez Pacheco (ed.). Introducció a l'Estudi de la Filologia Llatina, Madrit, Espanya: Editoral Gredos, p. 32. ISBN 84-249-2833-4.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- V (1965). Sánchez Pacheco (ed.). Introducció a l'Estudi de la Filologia Llatina, Madrit, Espanya: Editorial Gredos. ISBN 84-249-2833-4.
- V (1989). Diccionari de bibliología i ciències afins, Salamanca-Madrit: Edicions Piràmide. ISBN 84-368-0477-5.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- Archiu:Commons-logo.svg Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Manuscrit.
Archiu:Wiktionary-logo-v2.svg Manuscrit en el Viccionari.
- Blog: Pecia li manuscrit médiéval [1] archivat en Wayback Machine.
- Biblioteca Nacional d'Espanya Manuscrit
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «manuscrito» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.