Papir Ebers

Archiu:Ebers7766.jpg

Papir Ebers

El papir Ebers és un dels més antics tractats mèdics i de farmacopea coneguts. Va ser redactat en l'antic Egipte, prop de l'any 1500 abans de Crist; està datat en el 8.º any del regnat d'Amenhotep I, de la dinastia XVIII.

Descobert entre els restants d'una mòmia en la tomba de Assasif, en Luxor, per Edwin Smith en 1862, va ser comprat a continuació per l'egiptòlec alemà Georg Ebers, al que deu el seu nom i la seua traducció. Es conserva actualment en la biblioteca universitària de Leipzig.

És també un dels documents escrits més llarcs trobats de l'antic Egipte: es tracta d'un roll de papir de 110 pàgines que medix més de vint metros de llongitut i uns trenta centímetros d'alt, i conté 877 apartats que descriuen numeroses malalties en varis camps de la medicina com l'oftalmologia, la ginecologia, la gastroenterologia i les corresponents prescripcions, aixina com un primer esbós de depressió clínica respecte al camp de la psicologia.

La farmacopea egipcíaca de l'época recorria a més de 700 substàncies, extretes en la seua major part del regne vegetal: safrà, mirra, áloes, fulls de ricino, loto blau, extracte de lliri, suc de rosella, resina, incens, cànem, etc.

El papir també inclou varis remeis obtinguts d'insectes i aranyes.

Coneiximents mèdics

El Papir Ebers està escrit en hierático. Consta de 110 pàgines que contenen algunes de les 700 fòrmules magistrals i remeis.

El papir conté un "tractat del cor", destacant que el cor és el centre del sistema sanguíneu, en gots units a cada part del cos. Els egipcíacs varen descriure el cor com el punt de reunió de numerosos gots, els quals, es creïa en eixe llavors; transportaven els distints decorreguts com la sanc, llàgrimes, orina i l'esperma. També té un capítul per als desórdens mentals, en el que s'arreplega trastorns tals com la depressió i la demència.

Conté ademés alguns capítuls en métodos de contracepció, métodos per al diagnòstic d'embaràs, aixina com atres trastorns ginecológicos, dermatológicos (taques, eczema, acné...), malalties gastrointestinals, parasitarias, urológicas, ademés de l'observació mèdica realisada sobre abdós aparats sexuals; també es detallen algunes malalties oftalmológicas i cutànees, odontológicas, tractaments quirúrgics dels abscesos i tumors, trastorns òsseus i per a les cremades. Proponia tractaments per mig d'immersions de fanc, encantamientos i aplicacions d'ungüents sobre les zones cremades composts per una mescla de femta de res, cera d'abella, banya de moltó, ordi triturada i resina.

Aparte de les receptes màgiques dels sacerdots de la deesa Sekhmet, com el text sobre la llet d'una mare recent donada a llum per a curar les cremades, un tant estrany, s'arrepleguen varis ensalmos o "fetilla", junt en una breu farmacopea; per al tractament de les malalties abans descrites. També hi havia una recepta que usava la Mandrágora, introduïda durant l'Imperi Nou. Se li atribuïa propietats afrodisiacas que, en mesclar-se en el vi o cervesa, provocava un estat de inconciencia. Solia atribuir-se als sacerdots per a conseguir l'estat d'èxtasis. La mirra, duta per la reina Hatshepsut en l'expedició al Punt, posseïa propietats que feya que funcionara com analgésico local. De dita expedició ya mencionada anteriorment, es va extraure també incens, que s'estendria per Egipte per tindre funcions fumigantes. Per a calmar els crits d'un chiquet, s'usava el Làtex de Adormidera (mescla d'opi i morfina), que formaria una píndola juntant-se en els excrements de mosques. D'eixa forma, i com està estipulat en el papir, les dissidència del chiquet "cessarien". Un atre producte que s'utilisava en gran normalitat, era la mel. Es "atribuïa" a que servia com a resistència a que les bactèries no creixqueren, en malalties com la salmonela o la candidiasis.