Anar al contingut

Luxor

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Luxor
Per a atres usos d'este terme vore Luxor (desambiguaació).

Luxor[1] o Lúxor ([ˈloʔsˤoɾ] en àrap: الأقصر al-Uqsur) és una ciutat egipcíaca, capital de la governació de Luxor, en una població de 284.952 habitants en 2023,[2] edificada sobre les ruïnes de la ciutat de Tebas, la que va ser capital del Imperi Nou del Antic Egipte, i capital de el IV nomo del Alt Egipte. Està situada en la ribera oriental del riu Nilo, uns 200 km al nort de la primera catarata d'Asuán.[3] És una de les ciutats habitades més antigues del món.[4]

Luxor ha segut calificada com "el museu a l'aire lliure més gran del món", ya que alberga les ruïnes dels temples de Karnak i Luxor en la ciutat moderna. A l'atre costat del Nilo, es troba la necròpolis tebana en el vall dels Reis i el vall de les Reines.[5] Luxor és un rellevant destí turístic, rebent entorn a 5 millons de visitants de tot lo món anualment.

Es troba a uns 670 km al sur d'El Caire i a uns 220 km al nort d'Asuán. Alberga l'Aeroport Internacional de Luxor i el port més propenc és Safaga.[6]

Etimologia

[editar | editar còdic]

Luxor prové de l'àrap al-ʾuqṣur (الأقصر), "els palaus", plural de qaṣr (قصر),[7] derivada a la seua volta del llatí castrum "fortalea", com la paraula castellana alcasser.[8] En els texts de l'Antic Egipte, és cridada w3s.t (convencionalment pronunciat com: "Uaset"), que significa "ciutat del Ceptre" i també t3 ip3t ("ta ipet"), "el santuari", d'a on prové el nom grec de la ciutat Θῆβαι (Thebai), el llatí Thebae i el castellà Tebas. La ciutat va rebre atres apelatius, com 'Iunu-shemaa'; Iunu, o siga Heliópolis, "del Sur"; niw.t (niut) que significa "ciutat" (junt en Menfis i Heliópolis, les úniques cridades aixina en egipcíac) i niw.t rst, "ciutat meridional". D'este apelatiu deriva el nom "Nōʼ ʼĀmôn" (נא אמון) usat en el llibre bíblic de Nahum[9] i el nom "No" (נא) usat en el Llibre de Ezequiel[10] i en el de Jeremías.[11][12]

Història

[editar | editar còdic]
Artícul principal → Tebas (Egipte).

Durant el començ del Imperi Antic, la capital egipcíaca era Menfis. Tebas succeïx a Menfis, entorn a 2050 a. C. com a capital, sent durant uns 1500 anys la ciutat més important del Antic Egipte. L'importància de Luxor va començar durant la Dinastia XI, quan la comunitat va créixer en una ciutat vibrant. Mentuhotep II, qui va unificar Egipte despuix de l'inestable Primer periodo intermig, va dur estabilitat a la zona i la ciutat va florir. Les expedicions dels faraons del Imperi Nou a Kush, al nort de Sudan, Canaán, Fenicia i Síria varen dur gran riquea i estabilitat a la ciutat a escala mundial. Tebas va jugar un paper decisiu en l'expulsió de les forces invasoras dels hicsos en l'Alt Egipte i entre les Dinastia XVIII i XX la ciutat va créixer com la capital religiosa, política i militar d'Egipte.[13]


La ciutat va atraure a babilonios, mitanos, els hititas d'Anatolia, els cananeos d'Ugarit, els fenicios de Biblos i Tir i als minoicos de l'illa de Creta. Un príncip hitita de Anatolia inclús va aplegar a contraure matrimoni en la viuda de Tutankamón, Anjesenamón. No obstant, esta importància política i militar va decaure en el Periodo tardà, quan Tebas va començar a ser reemplaça com a capital política per vàries ciutat nortenyes com Bubastis, Sais i finalment Aleixandria.[13]

Aixina i tot, com a ciutat del deu Amón-Ra, Tebas va continuar com a capital religiosa d'Egipte fins al periodo ptolemaico. El deu principal va ser Amón, qui era venerat junt a la seua esposa, la deesa Mut, i el seu fill Jonsu, el deu de la Lluna. En l'esplendor de Tebas, Amón va créixer en importància i es va relacionar en el deu solar Ra, creant el nou "rei de deus" Amón-Ra. El seu gran temple en Karnak, al nort de Tebas, va anar el temple més important d'Egipte fins al final de l'antiguetat.[13]

Posteriorment, la ciutat va ser atacada per l'emperador assiri Asurbanipal, qui va impondre en el tro al príncip Psamético I. Tebas va caure en ruïnes i va perdre importància. No obstant, Alejandro Magne va visitar el temple de Amón, des d'a on l'escultura del deu era traslladada a Karnak en la Festa de Opet, el gran festival religiós. Tebas va ser centre espiritual fins a l'época cristiana i va atraure a numerosos monges cristians del Imperi romà que varen establir monasteris entre les antigues ruïnes, incloent el temple d'Hatshepsut, actualment cridat Deir el-Bahari, "el monasteri norteny".[13]

Despuix de la conquista musulmana d'Egipte, part del temple de Luxor es va convertir en mesquita, actualment coneguda com mesquita d'Abu Haggag.[13]

Durant el XVIII varen començar a aplegar numerosos visitants europeus que despuix publicaven els seus viages i varen documentar la zona. En el XX es va convertir en un rellevant destí turístic.[13]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ Josep Padró, "La transcripció castellana dels noms propis egipcíacs" p. 117, consultat el 20 de juliol de 2014.
  2. ↑ «Egypt: Governorates, Major Cities & Towns - Population Statistics, Maps, Charts, Weather and Web Information». www.citypopulation.de. Consultat el 2025-11-21.
  3. ↑ Central Agency for Public Mobilization and Statistics, Egypten, nov. 2006.
  4. ↑ «الأقصر.. مدينة الشمس التي تضم سدس آثار العالم» (en ar). الجزيرة نت. Consultat el 2025-11-21.
  5. ↑ «"Explore Luxor: The Ultimate Guide to Egypt's Most Iconic Ancient Sites and Tours"» (en en-us). Egyptra Travel - Discover Egypt. Consultat el 2025-11-21.
  6. ↑ https://www.britannica.com/place/luxor
  7. ↑ Verner, Miroslav (2013) Temple of the World: Sanctuaries, Cults, and Mysteries of Ancient Egypt Cairo: American University in Cairo Press. p. 232. ISBN 9789774165634
  8. ↑ Shahîd, Irfan (2002) Byzantium and the Arabs in the Sixth Century Washington, D.C.: Dumbarton Oaks Research Library and Collection. ISBN 9780884022848. page 68.
  9. ↑ Nahum 3:8.
  10. ↑ Ezekiel 30:14–16.
  11. ↑ Jeremías 46:25.
  12. ↑ Huddlestun, John R. Nahum, Nineveh, and the Nile: The Description of Thebes in Nahum 3:8–9. “Journal of Near Eastern Studies”, vol. 62, no. 2, 2003, pp. 97–98.
  13. ↑ 13,0 13,1 13,2 13,3 13,4 13,5 «History of Luxor (Thebes)». www.sacred-destinations.com. Archivat des d'el original, el 2008-10-13. Consultat el 2025-11-21.


Referències

[editar | editar còdic]


Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Luxor&oldid=855612»