Festa de Opet

La hermosa fiesta de Opet (heb nefer en Ipet) o Fiesta de Opet, era la que durant el curs de la mateixa, els deus Amón-Ra de Karnak, acompanyat de la seua esposa Mut i el seu fill Jonsu, visitaven a Amón-Min de Luxor. El seu propòsit principal era reafirmar els estrets llaços existents entre Amón-Ra i el rei, la "encarnació vivent de Horus sobre la terra".^[1] Se celebrava tots els anys en el més de Paofi, segon més de l'inundació del Nilo (Ajet).

Atestada des del regnat d'Hatshepsut, es va mantindre fins a la dinastia XXV d'Egipte. En el seu orige, les festes duraven 11 dies, puix en la dinastia XVIII començava el dia 15 fins a la tornada el dia 26, pero en el temps, en época ramésida, varen aplegar a durar 24 dies i més vesprada, 27.

En la columnata d'Amenhotep III en Luxor, es conserva una excepcional colecció de bajorrelieves, d'uns vintissís metros de llarc, que daten dels regnats de Tutanjamón i Seti I, i s'ilustra el desplaçament de les divinitats, i les cerimònies i festes que tenen lloc a lo llarc de la ruta, lo que ha permés fer-se una clara idea de lo que va anar.

El punt de partida de la processó era el temple de Karnak, a on el rei, "senyor de fer les coses", oficiava ell mateixa el cult i els rituals propis del moment. Després, els "sacerdots purs" o "sacerdots Uab", que duyen el seu cap afaitat, transportaven sobre els seus muscles les tres barques sagrades (el rei també tenia dret a ser transportat en una quarta barca) al Nilo, mentres que danzantes, cantants, acróbates i músics animaven la festa a la població local i als soldats que es apiñaban a lo llarc de la via procesional, vorejada d'estàtues d'esfinges. En aplegar a la vora del Nilo, estes barques procesionales en les estàtues divines, es colocaven en barcos fluvials, inclosa la més gran, la Userhat ("proa poderosa") de Amón, "un verdader cedre del Líban", que media uns setanta metros. El caixco de la Userhat estava chapado en or, en relleus que representaven al rei quan oficiava davant el deu. El cap de moltó de Amón, adornada en collars i pectorals, adornava la proa i la popa. Despuix que les deidades hagueren embarcat, la flota sagrada era remolcada a Luxor, a contra corrent, pels encarregats del seu transport i equips de mariners que eren encorajats per himnes i el sò de sistros, tamborés i llaüt, seguits per atres embarcacions de peregrins i fidels a lo llarc de les vores que, al final, es reunien en el moll.

Quan els barcos atracaven finalment en Luxor, les barques sagrades eren desembarcades, en molta precaució i creuaven el recint sagrat de la Opet del sur. Els sacerdots les depositaven en la capella "reposadera" per a que les "imàgens vivents dels deus" pogueren ser revigorizadas per ofrenes d'aigua cristalina, frutes, carn, flors fresques i incens, "totes les coses bones i pures". Una volta realisats estos solemnes rituals, el corteig diví entrava en la columnata de Amenhotep III, a través del pati solar i penetrava en l'obscuritat del santuari a on el rei donava la benvinguda, rodejat per les seues més alts dignatarios.

Les cerimònies que tenien lloc en l'interior del sancta sanctorum, llunt de les multituts, nos són en gran part, desconeguts. És provable que el rei, en un diàlec místic en el seu pare Amón-Ra, haguera practicat en l'image divina el ritual de la "obertura de la boca": toca l'estàtua cultual en l'azuela sagrada i, per tant, repetix la gestualitat realisada pel sacerdot durant el "donar a llum" (mswt) de la divinitat en la "Casa dels orfebres" (taller d'escultors). Per a este ritual, que s'acompanyava d'ofrenes i conjurs, el faraó transmetia màgicament a Amón-Ra l'energia vital d'Amón-Min. Este milacre transfiguraba el mateix ka real, per reciprocitat,^[2] i la naturalea divina del príncip es reafirmava. Quan el faraó emergia de el "lloc de la seua justificació a on ha tornat rejovenit" i s'oferix al reconeiximent de la multitut reunida en el pati solar, "la metamorfosis visible per a tots", atesta la seua llegitimitat de dret diví: és tornar a ser lo que va anar en els seus inicis, el "deu perfecte" en el tro d'Horus, el "primer entre els ka vivents".^[3]

Quan es tenia que tornar, finalment, a Karnak, el recorregut es feya, pràcticament idèntic, a l'inversa, pero se sacrificaven llavors boués astados adornats en flors.

Pervivencia

Hui en dia, existix una supervivència de la festa de Opet en la festa musulmana de Mawlid dedicada a Abu Haggag, que se celebra tots els anys en Luxor. Estes festes culminen en una desfilada de barcos menuts que solquen en processó al voltant del recint del temple de Luxor.

Referències

↑ (2006) Els tesors de Luxor i la Vall dels Reis, Madrit: Libsa, p. 60. ISBN 84-662-1294-9.
↑ Georges Posener, De la divinité du pharaon, París, 1960. p. 40: "Cada gest ritual, cada acció o declaració del rei en benefici de la deidad es correspon en un otorgamiento d'una o més gràcies; l'una du a l'atra de manera casi automàtica(...) per un principi d'estricta reciprocitat".
↑ Barry J. Kemp, Ancien Egypt – Anatomy of a Civilization, Routledge, 2004. p. 208. "Inscripció dedicatòria de Amenhotep III"

Bibliografia

Strudwick N & Strudwick K. Thebes in Egypt, Cornell University Press, 1999.

Referències

Este artícul conté una traducció derivada de «Fiesta de Opet» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.

[1] (2006) Els tesors de Luxor i la Vall dels Reis, Madrit: Libsa, p. 60. ISBN 84-662-1294-9.

[2] Georges Posener, De la divinité du pharaon, París, 1960. p. 40: "Cada gest ritual, cada acció o declaració del rei en benefici de la deidad es correspon en un otorgamiento d'una o més gràcies; l'una du a l'atra de manera casi automàtica(...) per un principi d'estricta reciprocitat".

[3] Barry J. Kemp, Ancien Egypt – Anatomy of a Civilization, Routledge, 2004. p. 208. "Inscripció dedicatòria de Amenhotep III"

[1]

[2]

[3]