Anar al contingut

Seti I

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Seti I

Menmaatra Sethy, o Seti I,[1] fill de Ramsés I i Sitra, va anar el segon faraó de la dinastia XIX; va governar uns quinze anys, de c. 1294 a 1279 a. C.[2] En atres #cronologia el regnat s'estima entre els anys 1318 a. C. -1304 a. C.,[3] o entre el 1305 a. C. - 1289 a. C.[4][nota 1]

El nom Seti significa "de Set", lo que indica que estava consagrat al deu Set (també denominat "Sutekh" o "Seth"). Com ocorre en la majoria dels faraons, Seti tenia varis noms. Despuix de la seua ascensió, va prendre el pronom "mn-m3't-r'", generalment vocalisat en egipcíac com Menmaatre (Establida és la Justícia de Re).[6] El seu nomen, o nom de naiximent, més conegut, es transcribe com "sty mry-n-ptḥ" o Sety Merenptah, que significa "Home de Set, amat de Ptah". Manetón ho va considerar incorrectament com el fundador de la XIX Dinastia i li va donar una duració de regnat de 55 anys, encara que mai s'ha trobat evidència d'un regnat tan llarc.

Orígens

Va ser militar, com el seu pare, naixcut en la regió del delta de el Nilo, en la zona d'Avaris. El seu nom prové de Seth, el deu de la guerra, de les armes i de l'eixèrcit, al que Seti I va servir com a sacerdot abans de ser soldat.[7]

No se sap molt de la joventut de Seti I, mes sí sobre el seu regnat. En convertir-se el seu pare en visir d'Horemheb i més tart en faraó, va anar pronte associat al tro, pero ya per llavors era d'edat madura. En el seu primer any de govern en solitari, es va llançar a la temerària conquista de Palestina, Síria i Fenicia, que havien conseguit la seua independència durant el regnat d'Ajenatón o havien segut conquistades pels temibles hititas, tradicionals enemics d'Egipte. Les campanyes de Seti pel sur d'estos territoris varen ser un rotunt èxit, sense igual des dels temps de Tutmosis III i Amenhotep II, pero no es va atrevir a anar més al nort per l'alvanç del domini hitita.[8]

Regnat

En pujar al tro, Seti ya era un pare de família, i la seua esposa de tota la vida, Teua, no va ser ascendida al ranc de Gran Esposa Real fins a la mort d'est.[9][10] S'ha supost que Seti I va ser marit de l'obscura Tanedyemy, una reina de començos de la dinastia, de la que desconeixem la seua filiació, pero que provablement fora la filla de Horemheb i el llaç d'unió entre les dinasties XVIII i XIX, lo que donava llegitimitat al regnat de la nova dinastia i lo que explica que la seua esposa Teua, no anara ascendida a Gran Esposa Real fins a la seua mort.[11]

Horemheb, Ramsés I i Seti I varen deure pacificar i reordenar Egipte, sent una atra de les seues conquistes dominar als poderosos sacerdots d'Amón, que despuix del fi de la revolució de Akenatón havien tornat a ser massa poderosos. Un èxit en esta batalla silenciosa va ser l'impedir que els fills heretaren el càrrec. Al mateix temps, es va potenciar el cult als demés deus tradicionals (prohibint, per supost, mencionar al deu Atón), especialment el deu Seth, de qui es va fer restaurar el seu temple en Avaris. Va ser precisament baix Seti I quan va començar la verdadera persecució cap al recort d'Akenatón, i la seua capital inconclusa, Ajetatón, va començar a ser demolida.[4]

Seti I va explotar a gran escala les mines d'or de Nubia en l'objectiu d'enfortir el seu tesor i fer viables els seus proyectes de grans construccions.[12] En principi va fracassar en este objectiu al no trobar aigua en els nous pous que va manar obrir entorn a la mina de Wadi-el Alaki, en la Baixa Nubia, obra que el seu fill Ramsés II continuaria i finalment conseguiria trobar la capa d'aigua uns 12 colzes per baix de l'anterior excavació. En l'Alta Nubia, Seti I va construir una ciutat en Amara-Oest, a uns 180 km al sur de Wadi-al-Alaki. Es creu que també va construir el temple de Amón en Djebel Barkal, prop de Kereima.[13]   

La dinastia XIX havia naixcut com una verdadera família de reis guerrers, d'un clar orige militar. El successor de Seti, el futur Ramsés II no seria una excepció, i va anar per l'immensa fama que va cobrar este faraó que la memòria de Seti I nos ha aplegat, inmerecidament, alguna cosa disminuïda. També la dinastia XIX, sobretot en els seus començos, va ser una casa real que va impulsar grans construccions, i solament els regnats relativament curts de Ramsés I i Seti I varen impedir que pogueren terminar-se colossals monuments que més tart s'adjudicaria Ramsés II com a propis.[4]

Duració del regnat

Fragmente de basalt. Part d'un collar, en relleu, es mostra junt en un cartuig de Seti I, XIX Dinastia. D'Egipte. El Museu Petrie d'Arqueologia Egipcíaca, Londres

La duració del regnat de Seti I va ser d'11 o 15 anys complets. L'egiptòlec Kenneth Kitchen ha estimat que varen ser 15 anys, pero no hi ha dates registrades per a Seti I despuix de la seua estela Gebel Barkal de l'any 11. Com per lo demés està prou ben documentat en registres històrics, atres estudiosos sugerixen que és poc provable que es produïxca una interrupció contínua en els registres dels seus últims quatre anys, encara que és tècnicament possible simplement que encara no s'hagen descobert registres.

Temple de Seti I en Abydos

Peter J. Brand va senyalar que el rei va obrir personalment noves pedreres de roca en Asuán per a construir obeliscs i estàtues colossals en el seu Any 9.[14] Este event es commemora en dos esteles de roca en Asuán. No obstant, la majoria dels obeliscs i estàtues de Seti, com els de Flaminia i Luxor , solament estaven parcialment terminats o decorats en el moment de la seua mort, ya que es varen completar a principis del regnat del seu fill segons l'evidència epigràfica (duyen la forma primerenca de Ramsés II). prenombre real "Usermaatre"). Ramsés II va utilisar el prenombre Usermaatre per a referir-se a sí mateixa en el seu primer any i no va adoptar la forma final del seu títul real "Usermaatre Setepenre" fins a finals del seu segon any.[15]

Brand senyala acertadamente que esta evidència posa en dubte l'idea d'un regnat de 15 anys per a Seti I i sugerix que "Seti va morir despuix d'un regnat de dèu a onze anys" perque només haurien transcorregut dos anys entre l'obertura de les Pedreres de Roca i la finalisació parcial i decoració d'estos monuments.[16] Esta explicació s'ajusta millor a l'evidència de l'estat inacabat dels monuments de Seti I i al fet de que Ramsés II va tindre que completar les #decoració de "molts dels monuments inacabats del seu pare, incloent la mitat sur de la Gran Sala Hipóstila en Karnak i parts dels temples del seu pare en Gurnah i Abidos" durant el primer any del seu propi regnat.[17] Críticament, Brand senyala que la major de les dos esteles rocoses de Asuán afirma que Seti I "ha ordenat l'encàrrec de multitut d'obres per a la fabricació de grandíssims obeliscs i grans i maravelloses estàtues (és dir, colossos) en nom del seu Majestad, L.P.H.". Va fer grans barcaces per a transportar-los, i tripulacions de barcos a la seua altura per a transportar-los des de la pedrera". (KRI 74:12-14)[18] No obstant, a pesar d'esta promesa, Brand subralla que

hi ha pocs obeliscs i aparentment cap colós inscrit per a Seti. Ramesses II, no obstant, va poder completar els dos obeliscs i els quatre colossos assentats de Luxor en els primers anys del seu regnat, els dos obeliscs en particular estaven parcialment inscrits ans que adoptara la forma final de la seua prenombre en algun moment de [el seu] any dos. Esta situació implica que Seti va morir a la veta de dèu o onze anys. Si haguera governat fins al seu catorzé o quinzé any, segurament s'haurien completat més dels obeliscs i colossos que va encarregar en [el seu] any nou, en particular els de Luxor. No obstant, si de fet va morir despuix de poc més d'una década en el tro, llavors haurien transcorregut com a molt dos anys des de que es varen obrir les pedreres de Asuán en l'any nou, i només una part dels grans monolits haurien estat terminats i inscrits a la seua mort, mentres que uns atres acabaven d'eixir de les pedreres per a que Ramsés poguera decorar-los poc despuix de la seua ascensió. ... Ara sembla clar que un regnat llarc, de catorze a quinze anys, de Seti I pot rebujar-se per falta de proves. Més be, un mandat de dèu anys, o més provablement onze, sembla l'hipòtesis més provable.[19]<

Descendència

Els descendents de Seti I en el seu matrimoni en Teua varen ser:[20]

  • Nebchasetnebet (1305 a. C.-1289 a. C.), fill de Teua
  • Amennefernebes
  • Tia o Tiya (1307 a. C.-?)
  • Henutmira o Henutmire, possiblement filla de Teua
  • Ramsés II (c. 1300 a. C.-1213 a. C.), fill de Teua

Sepeli

Seti va morir cap als 40 anys, despuix d'un regnat molt similar, inclús en duració, al de Tutmosis I, entorn a 13-16 anys. Li va succeir el seu fill Ramsés II, en el que havia establit una corregencia per a assegurar la successió pacífica.

La mòmia de Seti, una de les millor conservades, va ser trobada en 1881 en la taibola de Deir el-Bahari i es conserva des de llavors en el Museu d'El Caire.[21] Els estudis realisats sobre la mòmia no tiren llum sobre els motius de la seua primerenca mort, encara que es creu que sofria d'una malaltia vascular que provocava el mal funcionament del seu cor. De fet, est va ser trobat a la dreta del seu cos, per lo que es pensa que el faraó va ordenar, que a la seua mort, li'l posaren en el costat opost per a que funcionara correctament en la següent vida. Encara que atres experts opinen que este va poder haver segut un error dels momificadores.[20]

La tomba de Seti (KV17) és una de les més grans del Valle dels Reis i una de les més belles.[22] Va ser descoberta el 16 d'octubre de 1817 per Belzoni. El seu sarcòfec, un dels més bells trobats en Egipte, es troba actualment en el Sir John Soane Museum, en Londres.[23]

Testimonis de la seua época

Va erigir temples i el seu nom figura en varis monuments i inscripcions:

  • Temple i cenotafio en Abidos (Frankfort 1933 - el cenotafio; Kitchen 1975:129 - 199 - inscripcions)[22]
  • Edificis en el temple de Karnak, en una llarga série d'escenes i inscripcions de les guerres del rei (Kitchen 1975:6 - 32)[22]
  • Temple principal per al cult del rei, en Luxor, Tebas oest (Petrie 1909:13 - 14, pl. XLIII-XLVI, Osing 1977)
  • Blocs trobats en Elefantina (Junge 1987:48 - 50)
  • Mencionat en vàries inscripcions prop d'Asuán (de Morgan 1894:20. 123-124; 28.5)
  • Inscripcions en el Speos Artemidos (temple d'Hatshepsut en Beni Hasan) (Kitchen 1975:41 - 44)
  • Estela de calcita trobada en Karnak (El Caire CG 34501) (Kitchen 1975:38 - 39)
  • Estàtua en El Kab (El Kab 1940: pl. 33)

Tomba en la vall de Jezrael, prop de Nazareth, d'un alt funcionari egipcíac en el sagell de Seti I trobada en 2014.[24]

Titulatura

Notes

  1. ↑ Les diferències en la datacions i #cronologia de l'antic Egipte són habituals per les diferents escoles, especialistes, interpretacions dels jaciments arqueològics, etc. És per això que en alguns casos, sobretot en els periodos més antics, poden oscilar entre 50 a 200 anys de diferència. És d'estil colocar la font bibliogràfica a la que correspon l'o les dates incloses en el text informatiu.[5]

Referències

  1. ↑ Seti I és la denominació més comuna en castellà
    Nom del faraó segons els epígons de Manetón:
    (omés) (Flavio Josefo, Contra Apión)
    (omés) (Flavio Josefo, de Teófilo)
    Bardices (Sext Juliol Africà, versió de Jorge Sincelo)
    Bardices (Eusebio de Cesarea, versió de Sincelo)
    Bardices (Eusebio de Cesarea, versió armènia)
    Atres grafies del seu nom: Aakhepesh, Khanakht, Khanakhtkhaemuastsankhtowe, Khanekhet, Maatmenre, Menefta, Menephthah, Menmaatra, Menmaatre, Menmare, Merenptah, Merienamon, Merienptah, Merneptah, Mineptah, Setepenre, Sankhtaui, Sekhakau, Sekhepertaui, Sethos, Sethosis, Seti, Setimerenptah, Setoy
  2. ↑ Cronologia segons Shaw, Grimal i Málek.
  3. ↑ Page, et a el, 2005, p. 226 - Vol. 1.
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 Padró, 2014, p. 263.
  5. ↑ Alegre García, Susana. «Introducció a la cronologia de l'antic Egipte -» (en es). Amics de la Egiptología. Consultat el 2021-10-01.
  6. ↑ Peter Clayton, Chronicle of the Pharaohs, Thames and Hudson Ltd, 1994. p.140
  7. ↑ Page, et a el, 2005, p. 226 - Vol 1.
  8. ↑ Mokhtar, et a el, 1982, p. 97.
  9. ↑ «Estàtua de la reina Teua» (en es). m.museivaticani.va. Consultat el 2021-10-01.
  10. ↑ Brand, Peter James (2000-01-01). The Monuments of Seti I: Epigraphic, Historical, and Art Historical Analysis (en en), BRILL. ISBN 978-90-04-11770-9. Consultat el 2021-10-01.
  11. ↑ Cervantes, Biblioteca Virtual Miguel de. «La Princesa Hereditària, l'amada de Mut, la que havia segut feta bella, Nefertary / per Teresa Bedman» (en es). Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes. Consultat el 2021-10-01.
  12. ↑ Padró, 2014, p. 264.
  13. ↑ Mokhtar, et a el, 1982, p. 272.
  14. ↑ Peter J. Brand, "The 'Lost' Obelisks and Colossi of Seti I", JARCE, 34 (1997), pp. 101-114
  15. ↑ Brand, "The 'Lost' Obelisks", pp. 106-107
  16. ↑ Brand, "The 'Lost' Obelisks", p. 114
  17. ↑ Brand, "The 'Lost' Obelisks", p.107
  18. ↑ Brand, "The 'Lost' Obelisks", p.104
  19. ↑ Peter J. Brand (2000). Els monuments de Seti I: Epigraphic, Historical and Art Historical Analysis, Brill, p. 308.
  20. ↑ 20,0 20,1 «Seti I, l'home del deu Set - Amics de la Egiptología» (en es). Egiptologia (2000-05-21). Consultat el 2021-10-01.
  21. ↑ Antón, Jacinto. «El misteri del #passera del faraó», El País, 2009-06-14. Consultat el 2021-09-30 (en es).
  22. ↑ 22,0 22,1 22,2 Padró, 2014, p. 265.
  23. ↑ «Belzoni descobrix la tomba del faraó Seti I» (en es). història.nationalgeographic.com.és (2021-09-23). Consultat el 2021-09-30.
  24. ↑ Cf. Carmen Rengel, "Un sarcòfec de 3.300 anys, descobert en el nort d'Israel", en El País, 11-IV-2014, http://cultura.elpais.com/cultura/2014/04/11/actualidad/1397203427_932915.html

Bibliografia

  • Page, et a el, Willie (2005). Encyclopedia of African history and culture (en anglés), Facts On File. OCLC 647901896. ISBN 9780816052707. Consultat el 30/09/2021.
  • Brand, Peter J. The Monuments of Seti I: Epigraphic, Historical, and Art-Historical Analysis. I. J. Brill, Leiden 2000, ISBN 978-9004117709.
  • Epigraphic Survey, The Battle Reliefs of King Sety I. Reliefs and Inscriptions at Karnak vol. 4. (Chicago, 1985).
  • Caverley, Amice "The Temple of King Sethos I at Abydos", (London, Chicago, 1933–58), 4 volumes.
  • Gaballa, Gaballa A. Narrative in Egyptian Art. (Mainz, 1976)
  • Hasel, Michael G., Domination & Resistance: Egyptian Military Activity in the Southern Levant, 1300-1185 BC, (Leiden, 1998). ISBN 90-04-10984-6
  • Kitchen, Kenneth, Pharaoh Triumphant: The Life and Claves of Ramesses II (Warminster, 1982). ISBN 0-85668-215-2
  • Liverani, Mario Three Amarna Essays, Monographs on the Ancient Near East 1/5 (Malibu, 1979).
  • Murnane, William J. (1990) The Road to Kadesh, Chicago.
  • Rohl, David M. (1995). Pharaohs and Kings: A Biblical Quest, illustrated, reprint edició, Crown Publishers. ISBN 9780517703151.
  • Schulman, Alan R. "Hittites, Helmets & Amarna: Akhenaten's First Hittite War," Akhenaten Temple Project volume II, (Toronto, 1988), 53–79.
  • Spalinger, Anthony J. "The Northern Wars of Seti I: An Integrative Study." Journal of the American Research Center in Egypt 16 (1979). 29–46.
  • Spalinger, Anthony J. "Egyptian-Hittite Relations at the Close of the Amarna Age and Some Notes on Hittite Military Strategy in North Syria," Bulletin of the Egyptological Seminar 1 (1979):55-89.

Enllaços externs

Commons

Predecessor:
Ramsés I 		Faraó
Dinastia XIX 		Successor:
Ramsés II

Referències

Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Seti_I&oldid=1193754»