Gran Sala Hipóstila
La Gran Sala Hipóstila es troba dins del complex del temple de Karnak, en el recint de Amón-Ra. És un dels monuments més visitats del Antic Egipte. L'estructura va ser construïda al voltant de la Dinastia XIX (c. 1290-1224 a. C.).[1] El seu disseny va ser inicialment instituït per Hatshepsut, en la capella noroest dedicada a Amón, en el terrat superior de Deir el-Bahari. El nom fa referència al patró arquitectònic hipóstilo.
Dedicat a Amón-Ra, la deidad més alta del panteón egipcíac, Karnak va ser en el seu dia el santuari religiós més opulento de Tebas, la capital imperial d'Egipte (ara Luxor).
Construcció
[editar | editar còdic]
La Gran Sala Hipóstila comprén una superfície de 5.000 m².[2] La teulada, ara derrocat, estava sostingut per 134 columnes en 16 files: les 6 files més externes tenen 9 columnes, i la sèptima, la segona des del centre, té solament 7 columnes. Estes 122 columnes medixen 14 metros en capiteles que s'assemblen a capolls florals tancats de papir. Les dos files centrals tenen 5 columnes separades del restant, en una sexta acoplada a un mur posterior. Estes 12 columnes són més altes i amples que les demés, en 10 metros de circumferència i 24 metros d'altura, en grans capiteles acampanados que s'assemblen a flors de papir en flor que sostenien una secció elevada de la teulada.[3] Les finestres enrejadas d'un triforio permetien l'entrada de llum natural a través d'esta secció.[1] Les 134 columnes de papir representen el pantà primigeni de papir del que Atón, una deidad autocreada, va sorgir de les aigües de Nun al començ de la creació.
La sala no va ser construïda per Horemheb ni per Amenhotep III, com creïen els estudiosos anteriors, sino que va ser construïda íntegrament per Seti I, qui va gravar inscripcions en l'ala nort de la sala. La decoració de l'ala sur va ser completada pel faraó Ramsés II, de la dinastia xix.[4]
Els constructors varen estendre rampes d'atobó cap a fòra des dels costats nort i sur de la sala, despuix de reblir-les en la part superior de la primera hilada de mampostería. Encara que es conserven suficients restants dels terraplens d'estos edificis de la Sala Hipóstila, existixen relíquies d'una atra rampa que es va utilisar per a construir la torre sur del primer pilono. Els caixons d'una construcció d'atobó es varen reblir en terra aluvial solta i arena del desert. La sala provablement es va construir utilisant el material més disponible i convenient.
Inscripcions i relleus
[editar | editar còdic]
La Gran Sala Hipóstila del temple de Karnak és un eixemple excepcional de l'art i l'arquitectura de l'antic Egipte, que exhibix el llegat perdurable dels successius faraons a través de les seues inscripcions i relleus. A lo llarc dels sigles, numerosos monarques, com Seti I, Ramsés II i faraons posteriors, com Ramsés IV, varen ampliar l'extensa colecció de belles talles del temple, cada una en el seu propi estil creatiu.[5] Les parets i columnes de la Sala estan cobertes de bells bajorrelieves que representen events religiosos, conquistes militars i ardits reals, i que servixen com a testimoni visual de la rica història d'Egipte. Estes elaborades escultures no solament representen els canviants estils creatius i creències dels regnats anteriors, sino que també demostren la llarga història del temple com a centre d'autoritat religiosa i política.[3]
Una série de faraons successius varen afegir inscripcions als murs i columnes en els llocs que els seus predecessors havien deixat en blanc, entre ells Seti I, Ramsés III, Ramsés IV i Ramsés VI. Dins de la Gran Sala Hipóstila, els artesans de Seti I varen crear exquisites escultures en bajorrelieve per als murs, les columnes i els seus àbacs, arquitraus i les parts internes del sostre del triforio. Dins de la Sala, els ornaments tallats de Seti I solen ser de la millor calitat. La sotil modelació de figures humanes, objectes inanimados i símbols egipcíacs és característic dels seus bajorrelieves.[5]
Tots els relleus de l'ala sur de la Sala i les dotze grans columnes de la nau central varen ser esculpidos para Ramsés II.[5] Les columnes mostren eixemples de cada una de les tres etapes de la seua decoració en relleu (R', R2, R3). Despuix del seu ascens al tro, les primeres zones en ser adornades varen ser l'eix nort-sur i la nau central. Estos passadiços procesionales (llínees rectes descendents) eren prioritaris, com ho demostren els relleus de l'entrada sur, tallats al començ del seu regnat. Encara que Seti I va inscriure els àbacs, arquitraus i el triforio que coronaven les grans columnes, resulta curiós que mai tallara les escenes en les pròpies files i columnes.[6]
En l'interior de la Gran Sala Hipóstila es troben relleus afonats, tallats en la paret i no elevats.[3] Estos representen principalment l'época del faraó Ramsés II i el seu pare Seti I, i la majoria de les imàgens ornamentals representen cerimònies religioses i els triumfos militars del faraó.[5]
.jpg)
Els murs exteriors representen escenes de batalla,[6] Seti I al nort i Ramsés II al sur. Encara que estos relleus tenien funcions religioses i ideològiques, són importants registres de les guerres d'estos reis. En un atre mur contigu al mur sur de la Sala es troba un registre del tractat de pau egipcíac-hitita que Ramsés II va firmar en l'any 21 del seu regnat.
En 1899, onze de les enormes columnes de la Gran Sala Hipóstila es varen derrocar en cadena degut a que els seus fonaments varen ser socavats per les aigües subterrànees. Georges Legrain, llavors arqueòlec cap de la zona, va supervisar la reconstrucció,[5] que es va completar en maig de 1902. Posteriorment, es varen tindre que continuar treballs similars per a reforçar el restant de les columnes del Temple.[2]
L'enorme cantitat d'inscripcions que cobrixen casi totes les superfícies, incloent el sostre, les parets i les columnes, sol sorprendre als visitants. Estes inscripcions i relleus reflectixen les diverses époques en les que es varen realisar, com ho demostra la varietat d'estils artístics i noms reals presents.[3] Successius faraons, emperadors romans, sums sacerdots i inclús egipcíacs comuns varen ampliar l'extensa colecció d'escultures del temple a lo llarc dels sigles, alterant la seua arquitectura, realisant reparacions i deixant tras de sí grafitis religiosos.[2]
En un intent per harmonisar en la Sala i els seus famosos dissenyadors, monarques posteriors com el faraó Ramsés IV[6] (r. 1151-1145) i el sum sacerdot de Amón Herihor (r. 1080-1072) varen decorar zones prèviament buides o inclús varen cobrir antigues inscripcions en les columnes. Fins al sigle iv d. C., quan el paganisme en Egipte va començar a decaure, la Gran Sala Hipóstila va permanéixer en funcionament durant dèsset sigles més.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 Kleiner, Fred S. Gardner's Art Through the Ages. 14th. Boston: Wadsworth, 73. Print.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 «[1]». Consultat el 2025-12-04 (en en).
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 «THE GREAT HYPOSTYLE HALL. Form AND Function» (en en-gb). NILE Magazine. Consultat el 2025-12-04.
- ↑ Brand, Peter J. (2000-01-01), "Catalog of the Monuments of Seti I", The Monuments of Seti I, BRILL, pp. 119–299, ISBN 978-90-04-49566-1, retrieved 2023-05-26
- ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 «SAOC 19. The Coregency of Ramses II with Seti I and the Dona't of the Great Hypostyle Hall at Karnak | Institute for the Study of Ancient Cultures». isac.uchicago.edu. Consultat el 2025-12-04.
- ↑ 6,0 6,1 6,2 «Amazon.com: Karnak: Evolution of a Temple: 9780415404860: Elizabeth Blyth: Books» (en en-us). www.amazon.com. Archivat des d'el original, el 2021-11-02. Consultat el 2025-12-04.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Gran Sala Hipóstila» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.