Atón

Atón (el nom de la qual significa ‘tot’ o ‘completʼ en egipcíac) es creu que era una deidad solar del Antic Egipte que representava al disc solar en el firmament. Es considerava, en la mitologia egipcíaca, l'esperit que encorajava la vida en la Terra. El rei Akenatón, en el decurs del seu regnat, va venerar a Atón pretenent-ho com a divinitat única i exclusiva.

En els primers mits sobre la creació d'Egipte s'afirma que ell és el creador suprem.

Iconografia de Atón.

Akenatón i la seua família adorant a Atón.

Nom egipcíac: Nuguen. Nom grec: Atón.

Iconografia

En els primers temps es va representar com un home en cap de falcó (igual a la representació del Ra-Harajti heliopolitano), despuix com a disc solar del com sorgien rajos en mans esteses cap als creents, o subjectant signes de la vida. Aixina, despuix es va considerar que Atón, per naturalea, estava en tots els llocs i era intangible perque era la llum del sol i l'energia del món. Per lo tant, no tenia les representacions físiques que tenien atres deus egipcíacs; era representat pel disc solar i mans com a rajos de llum. L'explicació de per qué Atón no podia ser representat completament era perque Atón estava més allà de la creació. Aixina, les escenes dels deus esculpidas en pedra, que abans representaven animals i formes humanes, ara mostraven a Atón com un orbe en lo alt en rajos vivificantes que s'estenien cap a la figura real. Este poder transcendia la forma humana o animal.

Més vesprada, es va impondre l'iconoclasia, i inclús les representacions de discs solars de Atón varen ser prohibides en un edicte emés per Akenatón. En l'edicte, va estipular que el nom de Atón devia escriure's fonèticament.

Mitologia

En l'antiguetat era el disc solar del cel, la força vital que animava tot lo que hi havia en la Terra.

En l'época de Amarna, Atón era un deu de bondat infinita, el que vivificaba la Justícia i l'Orde còsmic, Maat, favorint a tots els hòmens per igual. El sobirà era el seu enviat, i el seu profeta en la terra, l'únic digne d'immortalitat.

Estela en pedra calcàrea monstrando a Ajenatón, Nefertiti i les seues filles. Del periodo de Amarna, c. 1350 a. C.

Ruïnes del Menut Temple del Atón en Amarna.

Sincretisme

Va ser identificat en Tot, en la seua forma nocturna, cridant-li "Atón d'Argent".

En els nou primers anys del periodo amarniense, Atón és identificat en Ra-Horajti i Shu com a símbol de llum, sent "Ra, Sobirà de Ajti, actiu en Ajet". Ra va poder ser l'essència del Disc Solar, a la que es fusionarà el rei, que és cridat Ua-en-Ra, "Un en Ra" o "El seu cos és Atón".

El cult a Atón

Artícul principal → Atonismo.

El cult a Atón data del Imperi Nou d'Egipte. Tutmosis IV i Amenhotep III li havien rendit veneració, convertint-se en cult monoteiste, o preferentment henoteísta, durant la reforma religiosa del faraó Amenhotep IV "Amón està satisfet", qui va canviar el seu nom pel d'Ajenatón "Resplandor de Atón" o "Útil a Atón", en el XIV

El seu principal temple estava en la ciutat d'Ajetatón "El Horisó de Atón", en l'actual Amarna. El Himne a Atón, gravat en un mur de la tomba d'Ai, i escrit per Ajenatón, és un dels més bells exponents lliteraris de la cultura egipcíaca.

Quan s'estudia profundament la nova religió de Ajenatón, lo primer que s'observa és una lluita obstinada per no deixar-l'exclusivament en mans dels sacerdots. Solament existix un màxim representant de la mateixa: el faraó en fer-se cridar sum sacerdot de Ra-harajti, “Aquell que es regocija en el horisó”.

Gran part del clero, en perdre els seus privilegis, es va opondre al cult preferent a Atón i els egipcíacs varen seguir venerant als seus antics deus per a demanar-los protecció de les malalties o la resolució de les seues necessitats més apressants. Es va tractar de crear un nou cult més senzill al Atón, pero no va deixar de ser més abstracte i intelectual.

Despuix de la mort d'Ajenatón es va tornar paulatinament a la situació anterior i, posteriorment, es va abandonar Ajetatón (Amarna) i, a l'ascensió de la Dinastia XIX, es va pretendre borrar tot vestigi de l'aventura teocràtica d'Amarna.

Estela del temple de Atón, el cult monoteiste del Sol promogut per Akenatón en Amarna (1352-1336 a. C.).

La nova religió

Atón era el Sol

També es comprova que Aton era el Sol, lo que no resulta cap novetat, ya que en una estela de la XII dinastia es pot llegir: “El va ascendir al cel per a fondre's en Atón el cos del deu que ho havia creat”. També el faraó Amosis, pertanyent a la XVIII dinastia, mane escriure: “Ell va ser sobirà i va governar sobretot lo que comprenia Atón. ”Molts atres monarques d'Egipte varen concedir una gran importància al deu de Akenatón; no obstant, cap d'ells es va atrevir a considerar-li l'Únic, el que devia estar sobre tots els demés deus.

Front a totes estes referències l'arqueòlec anglés T. E. Peet es mostra molt tallant, ya que no considera que hi haguera cap mostra d'idealisme en les decisions de Akenatón:

Eixa és una qüestió sobre lo que s'ha dit i escrit moltes barbaritats, perque en les investigacions es concedix un marge excessiu al romanticisme i a la fantasia. Verdaderament, l'apariència del deu no deixa entrevore res que faça verosímil eixa fe tan ponderada; Atón no era el disc solar en un sentit físic, sino “l'energia que entranya”. cal afirmar, pel contrari, que jamai es va representar a un deu egipcíac en un aspecte tan realiste com a est, puix be la paraula Atón té idèntic significat perque era simplement el vocablo usual per a designar el disc solar en un sentit corpóreo i si acàs va haver alguna evolució autèntica en el nou ideari de Akenatón respecte al deu solar -com denoten la forma i el nom-, es va orientar sense dubte cap a un materialisme encara major. Nosatres no podem respalar l'opinió de Peet, com provarem en mostrar els himnes de Akenatón. Estos constituïxen al credo de la nova religió. En els mateixos es va deixar a un costat la mitologia per a concedir un valor màxim a les imàgens exquisites, aquelles que millor poden mostrar l'entusiasme que desperta la vida. Totes estes pregàries de goig varen deure entonar-se en les dates més senyalades.

El deu Atón era la representació del Sol.

El gran himne a Atón

El gran himne a Atón es va trobar en la tomba del faraó Ai, que va ser la “mà dreta” o el confident de Akenatón.

La teua lluentor en la vora del firmament és bell. ¡Oh, Atón, vivent que has existit sempre! Quan t'alces en la vora oriental del cel caramulles en la teua bellea cada país. Puix eres bell, gran i chispeante, t'eleves en força sobre la terra; els teus rajos abracen els països i lo que has creat. Eres Ra, i has captivat a tots ells; els encadenes per mig del teu amor. Encara que estigues llunt, els teus rajos toquen la terra; encara que t'eleves molt alt les teues chafades són dia.

La nit

En sumergir-te per la vora occidental del cel, el món queda en tenebres, com a mort. Tots dormen en les seues estàncies, mantenen el cap cobert, el nas taponada i no es contemplen entre sí. Qualsevol podria arrebatar-los els seus bens, amagats baix els seus caps, sense que s'enteraren. Cada lleó ix de la seua caverna, totes les serps ataquen. Regna l'obscuritat, emmudix el món; puix qui ho ha creat s'ha anat a descansar en els confines celests.

El dia i el home

Lluminosa és la terra Quan t'alces en l'extrem celest, quan et presentes de dia, com Atón. L'obscuritat queda desterrada a penes nos envies els teus rajos, els dos països celebren cada dia una festa, alertes i ben fermes sobre els seus peus perque el teu els has donat anime. Es llaven i agarren les seues robes; eleven els braços per a orar tan pronte com apareixen. Tots els sers humans inicien el seu treball.

El dia, els animals i les plantes

Tot animal es recrea en les seues pastures. Tot arbre i plantes florixen, les aus aletean sobre els seus pantans i eixes ales s'eleven en oració cap a tu. Totes les ovelles brincar… viuen tan pronte com tu t'eleves sobre elles

El dia i l'aigua

Les embarcacions naveguen aigües dalt i aigües avall, cada via està oberta perque tu l'allumenes. Els peixos en la corrent boten per a tu, i els teus rajos apleguen fins al centre del gran mar.

Creació del home

Tu eres qui crea als chiquets en les dònes, qui ha donat la llavor als hòmens; qui infunde vida al fill en les entranyes de la seua mare, qui ho tranquilisa quan plora, eres l'ànima en el sen matern. ¡Eres qui procura alé per a animar tot quant ell ha fet! Quan ell ix del cos… el dia del seu naiximent, tu li obris la boca per a que parle; cregues tot quant ell necessita.

Creació dels animals

El pollet pía ya en el cascarón, tu li transmets el teu alé per a animar-ho allí. Quan ho has fet fins al caramull, el cascarón pot trencar-se ya, i llavors l'ix de l'ou per a piar en totes les seues forces; mou les pates i corretea per doquier

a penes sorgix de l'ou.

Creació de l'univers

¡Cuan distintes són les teues obres! S'oculten a la nostra mirada. ¡Oh, deu únic, que el seu poder no té igual! Tu vares crear la terra com ho desijaves mentres estaves sol: sers humans, tota classe d'animals, grans i menuts. Tot lo que està dalt i es trasllada en les seues ales… tot quant esta sobre la terra, lo que camina en ella tot lo que està dalt i es trasllada en les seues ales, els països siri i nubio, i el país egipcíac; vares posar a cada cual en el seu lloc i li vares donar quant necessitava. Cada u té la seua propietat i els seus dies estan contats. Les seues llengües parlen múltiples llenguages, aixina mateix les seues formes i colors són diferents… ¡sí, tu has fet distints als hòmens!

Rec de la terra

Tu vares crear a el Nilo en ultratumba i li vares fer sorgir al teu albir per a que els hòmens pogueren mantindre's en vida tal com els vares fer, ¡tu, el sobirà de tots ells! Tu, sol diari, terror de cada país remot, has creat també la seua vida. Tu has posat un Nilo en el cel per a que es derrame sobre ells, i alçara ones com la mar i regue els camps al voltant de les seues ciutats. ¡Qué magnífics són els teus plans, senyor de l'eternitat! El Nilo celest és per als països estranys i per a les criatures salvages del desert que es mouen en les seues pates; pero el Nilo (real) mana des de ultratumba per a Egipte. Aixina, els teus rajos nutrixen cada hort quan t'alces, aixina viuen i creixen per a tu.

Les estacions de l'any

Tu fas les estacions de l'any per a realisar totes les teues obres. El hivern per a refrescar-les, i també la calor de l'estiu. Has fet el distant firmament per a ascendir a ell i contemplar des del tot quant has creat mentres estaves sol, radiant és la teua figura de Atón vivent. Contenint riada, resplandeciente, distanciant-te i retornant de nou.

Embellecimiento per mig de la llum

Has fet millons de formes valent-se del teu propi ser. En ciutats, llogarets i caserius, sobre camins o rius… totes les mirades es dirigixen a tu quan eres el sol diari lluint sobre la terra.

Atón i el faraó

Tu estàs en el meu cor, cap que et conega ocupa eixe lloc llevat el meu fill Akenatón, Tu els has iniciat en els teus plans, en la teua energia. El món està entre les teues mans tal com ho has fet. Quan t'alces, ells (els sers humans) viuen, quan et gites, moren. Puix tu eres la vida mateixa i un viu per la teua mediació. Tots els ulls contemplen la teua bellea fins que et sumergixes. Tot treball s'interromp quan desapareixes per Occident. I en alçar-te, cada cual recomença la seua tasca per a créixer en el ben del Faraó. Des de que vares fundar la terra la vares ordenar com és degut, la vares ordenar per al teu fill que ha naixcut de tu, el rei que viu de la veritat. El senyor d'abdós països, Nefer-jeoperu-Ra, Ua-en-Ra, fill de Ra qui viu de la veritat. El sobirà de la corona, Akenatón, la vida de la qual siga llarga; (i para) la gran esposa real, amada per ell, sobirana d'abdós països, Nefer-neferu-Aton. ¡Viva i florixca per a sempre jamai!

El chicotet himne a Atón

Este himne estava gravat en cinc de les sepultures que varen ser desenterradas en Tell-al Amarma (Aketatón). Pot afirmar-se que la pregària va brotar dels mateixos llavis de Akenatón ans que un escriga la copiara:

¡Oh, Atón sempre viu, senyor de l'eternitat, eres esplendoroso quan brotes! Et mostres lluent, perfecte, imponent. El teu amor és infinit, generós. Els teus rajos donen llum a tot els rostres, el teu esplendor proporciona vitalitat als cors en el moment que allumenes les Dos Terres en el teu afecte. Deu adorable que s'ha creat a sí mateixa, que dona forma a cada lloc en el que apareix, la totalitat dels hòmens, les manades i les reses, tots els boscs que estenen les seues raïls en la terra. Viuen en el moment que tu apareixes per a beneficiar-los. Tu eres el pare i la mare de tot lo que ha segut creat.

Quan sorgixes, els ulls et veuen admirats, els teus rajos allumenen la terra per complet. Tot cor t'alaba en contemplar-te, en l'instant que et mostres com el seu senyor. En posar-te en la zona de llum, en l'occident del firmament, es tomben igual que si falliren, deixant el cap tapat, els seus nassos faltes d'aire, fins que resplandeces novament en la regió de la claritat en tota la teua perfecció. S'existix quan tu lluïxes, i totes les regions se senten de festa.

Cantants i músics criden de goig en els patis del temple de la pedra alçada (el benben) i en tots els atres edificis religiosos de Aketatón, la ciutat de la rectitud a on et regocijas. En els seus centres se servixen els menjars. El teu fill adorat pronuncia les teues pregàries, oh Atón vivent en les seues aparicions. Tots aquells als que has creat brincar de felicitat davant tu. El teu vulnerable fill exulta, oh Atón vivent cada dia gozoso en el cel. La teua descendència és el teu fill venerat, l'únic de Ra (el Faraó). El fill de Ra no cessa de resaltar la teua perfecció, Nefer-keperuré, l'únic de Ra.

Yo soc el teu fill que et servix i alaba en el teu nom. El teu poder i la teua força es mantenen fermes en el meu cor. Eres el Atón vivent el símbol del qual perdura, tu has creat el cel lluntà per a lluir en el mateix, en l'intenció de contemplar la teua obra. Eres l'Un en el que s'estagen un milló de vides. Per a mantindre-les vives, insuflas l'alé d'existència en el seu nas. Per la visió dels teus rajos, totes les flors resplandecen de vida. Per a mantindre-les vives, insuflas l'alé d'existència en el seu nas. Per la visió dels teus rajos, totes les flors resplandecen de vida. Lo que existix i brota de la terra quan tu resplandeces. Satisfà la seua set en contemplar-te, les raberes triscan, les aus agiten gozosament les ales en els seus nius. Les prepares per a resar al vivent Atón, el seu creador.

La simplificació dels texts hermètics

En llegir tots estos himnes de Aketatón s'aprecia una gran ingenuïtat, com la demostració de apasionamiento d'un fill agraït als favors que rep del seu pare. Cada llínea del text és una simplicitat sorprenent, el seu mensage no requerix cap interpretació, perque significa lo que conté. Les gents d'Egipte estaven acostumades a el hermetisme dels sacerdots. Com la majoria no sabia llegir els jeroglífics gravats o pintats, devien esperar que algú ho fera per ells. No obstant, quan açò succeïa, la seua confusió era major al no haver entés lo que escoltaven.

Hem de resaltar que en Egipte existia una llengua vulgar, formada per una combinació de paraules pròpies i estrangeres que els obrers dels ports, els marins i els habitants de les ciutats fronterices preferien a l'oficial. També s'utilisaven uns escrits molt rudimentaris, en els que s'incloïen res més que els sustantius, que resultava molt pràctic para els truques clandestins, ya que recórrer a un escriga oficial es considerava prou prohibitivo.

Una de les pretensions de Akenatón va ser la d'ensenyar al poble una llengua “vulgar”, prescindint dels jeroglífics més complicats. Perque somiava en estendre la seua religió més allà dels llímits d'Egipte. Mentres esperava la construcció de la ciutat de Atón, ya havia començat a enviar escrits als reis aliats, en els que els proponia que adoraren al deu únic.

En els Himnes de Akenatón no hi ha cap alusió negativa, falten les amenaces, els presagios a la destrucció i tota eixa cantinela aterradora en la que es recolzen tantes religions per a aporegar als pecadores. Supon una clara demostració d'amor, una alusió a lo quotidià, igual que si s'estiguera dirigint a un llaurador, a un ganader a tots els sers humans que mantenien un contacte permanent en la naturalea, ya que de la mateixa depenien per a sobreviure. Pero sobre la naturalea es trobava Atón, el Sol, al que es descriu com el creador de tot lo existent. Solament quan es posa, sorgix una tébea amenaça en eixes alusions a “cada lleó ix de la seua caverna / totes les serps ataquen. / Regna l'obscuritat, emmudix el món…”Lo que es recomana, implícitament, és oblidar-se de la nit, permanéixer en les cases dormint i eixir en l'amanecer, quan Atón torne a protegir tot lo creat pel mateix.

Acceptació per part dels egipcíacs

Alguns egipcíacs els oferixen una resposta a esta pregunta: “Existix una tendència romàntica a contemplar la societat formada en Aketatón com un paraís banyat pel sol, en el que s'obtenien dos collites anuals, la vida es desenrollava plácidamente i tot transcorria molt prop de lo que podria considerar-se un paraís. Inviten a això les pintures i escultures localisades, en les que apareixen una bella parella real, unes princeses juganeres i sanes i uns palaus aureolados per una fe gozosa que es beneficia de la protecció d'un deu ple d'amor. Per desgràcia, tot eixe esplendor sol era una frontera, degut a que la misèria, les desgràcies i lo negatiu quedava amagat. Les imàgens que nos han segut llegades hem de vore-les com una espècie de propaganda. Pero també contem en els texts, lo que nos ha permés conéixer que la nova religió va ser rebujada per grans sectors de la població…” Açò és cert. Les gents més humils havien fixat la seua atenció en Osiris, divinitat a la que varen seguir adorant en secret. Pero la seua fe era molt semblada a la que hui mantenen les poblacions desocupades, els que viuen en pensions reduïdes o no se senten ben definits per l'Estat. Lo que els preocupava era subsistir diàriament, i la religió quedava en un segon terme. El poble egipcíac va acceptar a Atón perque li l'imponia el seu monarca, al que seguia considerant la representació de deu. Lo que eixia de la seua boca devia ser obedit sense sometre-ho a discussió. Una atra cosa molt distinta era lo que cada u feya en la seua pròpia casa. En les excavacions arqueològiques realisades en Tel al-Amarna (Aketatón) s'han trobat cent d'amulets i menuts objectes religiosos d'atres deus molt distintius a Atón. Açò permet saber que alguns dels partidaris de la nova religió no varen abandonar, a lo manco en la seua intimitat, les velles religions. Varis d'ells varen seguir duent en públic noms que en la seua composició recordaven als deus prohibits, sense que anaren obligats a canviar-los. És possible que Aketatón s'haguera convingut de que la seua religió necessitava més temps. L'operació de massiva censura havia produït uns fruts molt relatius. Lo millor era esperar. -->

Akenatón i la seua família ofrendando al deu solar Atón (estela trobada en la tomba real). Museu Egipcíac d'El Caire.

Vore també

• Ajenatón
• Atonismo
• Inti
• Les Reines de Amarna
• Ra_(mitologia)

Referències

• Rosa Thode, El panteón egipcíac, Atón en egiptologia.org

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Atón.
• Himne a Atón. Trad.: Alexandre Herrero Pardo
• Gestoso Singer - L'iconografia de Atón en l'Egipte de la dinastia XVIII i la seua relació en l'ideologia amarniana - Transoxiana 6
• Cersosimo - Ètica i moral en l'Antic Egipte - Transoxiana 5
• DAVID HOLT.(2011).Berlin neues museum amarna 18th dynasty (3) Akhenaten.Recuperat 18 de maig de 2014, a partir de:https://www.flickr.com/photos/zongo/5456826924/in/photolist-9jcEwQ-cepnVh-8gTnsm-4gXsu2-4h2AQU-dKtMmN-8uaPQj-4g472G-8gQ72V-6mcCD9-8tLi1t-2jAWWy-4fMFcs-8tPmms-ejwGvJ-4gdGDF-8tXe2g-4gi1E9-3daRw1-5dCzt8-dKu17d-4piwh2-4gdRHP-4gdRpc-4gdP3i-4ghR7d-4ghQ1Y-4ghNTd-4gdGYn-8tXWZ6-2DVg4C-2x65hY-4ghMLE-b63QY2-5jB9i7-6Daui8-2DVbRJ-8bHkZG-8be3ZK-8bHkQN-8be3PZ-8be3Kc-8bHkBb-8be3A4-8be1Wp-8be1Es-8be1Na-8bHiEJ-8bHizJ-8be1xp.

• Dalbérra, Jean-Pierre.(2007).l'ix-li d'Akhenaton (1356-1340 av J.C.) (Musée du Caire).Recuperat 18 de maig de 2014,a partir de:https://www.flickr.com/photos/dalbera/2076962102/in/photolist-4awYtq-dB72SN-ahrVBs-k5yYMn-6ZHqLL-5pGEYY-2x67aW-9H5N6T-jZsukx-5ndt5k-oE9MU-4fLHkc-gFMjWY-nsL8Lb-6fJdCB-hG7JtT-987oUQ-5nLo99-5nG7Tz-5nLkTJ-5nG4UX-5nLopG-5nLonY-5nLoiU-5nLof7-5nG85M-5nG82T-5nLnXU-5nLnR9-5nG7Em-5nLnGs-5nG7Dn-5nG7zz-5nG7xc-5nLnub-5nG7si-5nLno5-5nLnjo-5nG7eZ-5nLn8o-5nLn5N-5nLn1U-5nG6W4-5nG6Sg-5nLmQA-5nLmLf-5nG6GX-5nLmDG-5nLmzN-5nG6vK.
• Dalbérra, Jean-Pierre.(2008).Li musée égyptien (Turin).Recuperat 18 de maig de 2014,a partir de:https://www.flickr.com/photos/dalbera/2865505911/in/photolist-5ndt5k-oE9MU-4fLHkc-gFMjWY-nsL8Lb-6fJdCB-hG7JtT-987oUQ-5nLo99-5nG7Tz-5nLkTJ-5nG4UX-5nLopG-5nLonY-5nLoiU-5nLof7-5nG85M-5nG82T-5nLnXU-5nLnR9-5nG7Em-5nLnGs-5nG7Dn-5nG7zz-5nG7xc-5nLnub-5nG7si-5nLno5-5nLnjo-5nG7eZ-5nLn8o-5nLn5N-5nLn1U-5nG6W4-5nG6Sg-5nLmQA-5nLmLf-5nG6GX-5nLmDG-5nLmzN-5nG6vK-5nLmvs-5nLmt5-5nLmqL-5nLmmm-5nG6ev-5nG69M-5nLmbh-5nLm6o-5nLm4d.