Periodo amarniense
_(Mus%C3%A9e_du_Caire)_(2076972086).jpg){kind=link}
El Periodo amarniense (1353 a 1336 a. C.) designa una etapa de l'història d'Egipte durant la qual el faraó Akenatón va regnar en la seua nova capital, Ajetatón. El nom àrap del lloc és Amarna, d'ahí el nom del periodo amarniense.
En el pla religiós, este periodo va estar marcat per un conjunt de reformes úniques en el història del vell Egipte: "el rei herético" va proclamar la supremacia del deu solar Atón, va tancar els temples del deu tebano Amón, va prohibir el cult dels deus tradicionals i va confiscar els bens del clero a favor de l'Estat.
L'abandó de la tradició va afectar a l'iconografia, a l'arquitectura, a les pràctiques religioses i en general a la vida intelectual, que es desenrollava entorn a la religió. L'art amarniense es caracterisa per una representació dels personages, sobretot de la família real, que es califica d'expressionista o de caricaturesco. Esta representació contrasta en una representació delicada de la naturalea, un naturalisme a on abunden les plantes, les flors i els animals.[1]
Antecedents
[editar | editar còdic]La dinastia XVIII havia enaltit el cult a Amón, ya que es considerava que la seua ajuda havia segut crucial per a expulsar als odiats hicsos. El clero de Amón de Karnak va assumir tal poder polític que va aplegar a decidir la llegitimació dels faraons. L'amenaça que suponia per a la monarquia va començar a ser combatuda per Amenofis II, que va decidir opondre's al clero de Amón favorint al de Heliópolis; Tutmosis recupera el cult solar, alçant un temple a Atón-Ra en Karnak i favorint els temples de Heliópolis i Guiza. Pero la divinitat principal seguia sent Amón. Estos faraons intentaven evitar la supremacia de la classe sacerdotal tebana recolzant als atres temples.[2]
Quan Neferjeperura Amenhotep va ser coronat, Egipte era un país pròsper pero el clero de Amón havia anat usurpant rendes i poder de forma excessiva. El nou faraó va dedicar els seus esforços a anular eixe poder, i per a això va decidir seguir la política paterna i recolzar a Atón. Amenhotep no era el príncip destinat a ser hereu, i havia vixcut en el palau de Malgatta, en Tebas, en la seua mare, originària de Heliópolis.[3] El seu primer acte polític va ser el ser proclamat faraó en Hermonthis en lloc de Karnac. Se sap que va construir en Karnak quatre temples per al deu Atón, pero la destrucció sistemàtica de la seua obra no ha deixat restants d'això. Permaneixen alguns relleus del disc solar estenent els seus rajos terminats en mans i el nom de Atón dins d'un cartuig, lo que li associa en la realea.[2][1]
Ruptura
[editar | editar còdic]Amenhotep va decidir celebrar el seu festival Sigau en el quart any del seu regnat, alguna cosa inusual ya que solia realisar-se l'any 30 del regnat, encara que podia alvançar-se alguna cosa. Amenhotep i Nefertiti apareixen en les imàgens com a encarnació de Ra i Hathor, divinitats solars.[1]
Eixe mateix any Amenhotep va abandonar Tebas, la capital religiosa, i va edificar la seua nova capital en un lloc desértico del Egipte Mig, en Amarna: Ajetatón, El Horisó de Atón. La cort, de la mateixa manera que la cancelleria real es varen traslladar a Ajetatón i els notables que varen seguir al rei a la seua nova capital i varen fer cavar les seues tombes en els penya-segats que rodegen el lloc.
Ajetatón va ser construïda entre Menfis, centre administratiu, i Tebas, centre espiritual; Amenhotep canvia el seu nom pel de Ajenatón, Aquell que és agradable a Atón, i es declara únic interlocutor de Atón, al que declara deu únic per a eliminar tot tipo d'ingerència de la classe sacerdotal.[4]
Notes
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 Guerrer, Teresa. «Un nou orde religiós». Archivat des d'el original, el 15 de setembre de 2008. Consultat el 23 d'octubre de 2008.
- ↑ 2,0 2,1 Guerrer, Teresa. «Amón i el temple de Karnac en Tebas». Consultat el 24 d'octubre de 2008.
- ↑ Donzell, Pedro. «Akenatón, el rei hereje». La revolució amarniense. Archivat des d'el original, el 23 d'octubre de 2008. Consultat el 24 d'octubre de 2008.
- ↑ Guerrer, Teresa. «Fundació del Horisó de Atón». Consultat el 23 d'octubre de 2008.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Aldred, Cyril (1989). Akhenatón, Editorial Edaf.
- Bedman, Teresa (2003). Regnes d'Egipte. El secret del poder, Ed. Oberon. ISBN 84-96052-16-8.
- Jacq, Christian. Nefertiti i Akhenatón, Edicions Martínez Roca. ISBN 84-270-2294-8.
- Reeves, Nicholas (2002). Akhenatón. El fals profeta d'Egipte, Ed. Oberon. ISBN 84-667-1408-1.
- Bravo, Gonzalo (1994). Història del món antic, Aliança Editorial. ISBN 84-206-2773-9.
- Varis autors. Temari de dibuix, volum IV, Ed. MAD-Eduforma. ISBN 8466509348.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Periodo amarniense» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.