Cartuig egipcíac
En l'escritura jeroglífica egipcíaca un cartuig és el símbol format per un óval, i en una llínea en un extrem tangente a ell, indicant que el text tancat dins és un nom real.
És la representació esquemàtica d'una cuerdo en els seus extrems nugats rodejant el nom del faraó i protegint-ho per a l'eternitat. També servien per a evitar una llectura equívoca, delimitant on escomençava i terminava el nom.
Etimologia
El nom egipcíac era shenu, provinent del verp sheni («circundar»), possiblement derivat de l'anell en sagell: shen. El nom modern de cartuig és d'orige francés (cartouche), aixina denominat per la seua semblança en els cartuchos de munició utilisats pels soldats de Napoleón durant la seua expedició a Egipte, a finals del XVIII.
Història
La manera més freqüent de representar un nom real va ser incloent el seu jeroglífic dins d'un cartuig. Sorgix a mitan de la dinastia II per a denominar als faraons Sened, Neferkasocar i Peribsen. També es va usar en la dinastia III en Nebka i Huny, encara que solament es va utilisar habitualment des de la dinastia IV.
Vore també
- Este artícul conté una traducció derivada de «Cartucho egipcio» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.