Nebka

Nebka va ser faraó de la dinastia III de l'Antic Egipte segons la llista d'Abidos i el Papir de Torí.

Ha segut identificat per Swelim com el faraó de nom d'Horus Khaba. La identificació és discutida.

Generalment, el nom de Nebka s'associava a Sanakht per l'opinió de Lauer i Petrie. Nebka podria ser el nom Nesut-bit de Sanakht (Sanakht, nom d'Horus), que seria un germà de Djoser que el va precedir en el tro, pero eixa teoria actualment no pareix correcta; Nebka precedeix a Djoser en el papir de Torí i se li dona un regnat de 19 anys. La pedra de Palermo, fragmentada, sembla que li dona només 17 anys, 2 mesos i 23 dies; Manethó li dona 28 anys.

Nebka (¿ Khaba ?) es coneix per les restes arqueològiques. La prova més antiga és la inscripció del nom en la mastaba de Saqqara Q 3345-3346; seguixen les d'Abusir, un cartuig en el Museu de Berlín i un cartuig en el Museu de Leipzig, i una menció en una tomba nomenant un sacerdot del temple funerari de Nebka, que seria el temple proper de Niuserra.

Nabil Swelim nomena una tomba trobada en el complex de Djoser, el propietari de la qual es diu Niankh Nebka, que per una série de raons es pensa que podria indicar un cert cult a Nebka durant la quarta dinastia; en la tomba a 50 metros al nort-oest, el propietari de la tomba es diu Niankh Ba, que estaria format pel nom d'un atre rei de la dinastia III. L'egiptòlec Kurt Sethe va llegir un sagell de Bet Khallaf com a Nebka, pero en el cartuig només és llegible Ka.

A part de lo anterior, s'han trobat sagells o impressions en el nom Khaba en Hieracòmpolis i en algun atre lloc (Naqada). En total, entre les troballes en cinc punts diferents, el seu nom apareix una dotzena de voltes.

No se sap res del seu regnat més que una referència de Manethó, que diu que en el seu temps hi va haver una revolta dels libis. Tradicionalment, se'l va considerar fill de Khasekhemui, pero hui dia això és molt dubtós.

El canvi dinàstic, més que un trencament genealògic, seria un canvi de capital, de Tinis o Abidos a Memfis, despuix de la reunificació. Els experts s'inclinen a pensar que fon Khasekhemui qui va fer construir el cementeri de Gisr al-Mudir en Saqqara, pero ell encara fon soterrast en Abidos; la seua dona Nimaathapi fon soterrada en Bet Khallaf, prop d'Abidos, i es pensa pel seu títol de "mare dels fills del rei" que fon la mare del primer faraó.

A. Dodson proposa com a tomba de Nebka (o del primer rei de la dinastia III) una de les dos d'Abu Rawash (zona de Memfis), al nort del llogaret d'Abu Roash, conegut com a Al Dair, que fon excavat en l'any 1902 per Palenque i en l'any 1931 per Macramallah. Swelim, en canvi, pensa que pot ser de Sanakht.

Vore també

• Khaba
• Sanakht

Referències

• Collier, Mark; Dodson, Aidan; Hamernik, Gottfried (2010). «P. BM EA 10052, Anthony Harris, and Queen Tyti». The Journal of Egyptian Archaeology 96: 242-247. ISSN 0307-5133. doi:10.1177/030751331009600119
• de Buck, A. (December 1937). «The Judicial Papyrus of Turin». The Journal of Egyptian Archaeology 23 (2): 153-154. doi:10.2307/3854420
• Goedicke, Hans (December 1963). «Was Magic Used in the Harem Conspiracy against Ramesses III? (P.Rollin and P.Lee)». The Journal of Egyptian Archaeology 49: 71-92. doi:10.2307/3855702

Bibliografia

• Ancient Egyptian literature: a book of readings (en anglés). University of California Press. 1973-1980. ISBN 0-520-09443-3. OCLC 705628
• Dodson, Aidan and Hilton, Dyan. The Complete Royal Families of Ancient Egypt. Thames & Hudson. 2004. ISBN 0-500-05128-3
• Harris, James E.; Weeks, Kent R. (1973). X-Raying the Pharaohs (Hardback edición). London: Macdonald and Company (Publishers) ISBN 0356043703
• Hawass, Zahi; Saleem, Sahar N. (2016). Scanning the Pharaohs : CT Imaging of the New Kingdom Royal Mummies (Hardback edición). New York: The American University in Cairo Press. ISBN 978-977-416-673-0
• Historia Universal, El Egipto Faraónico. ISBN 950-782-586-X
• Watterson, Barbara (1997). The Egyptians. The Peoples of Africa. Oxford, UK: Blackwell Publishing. ISBN 978-0-631-21195-2
• Page, et al, Willie (2005). Encyclopedia of African history and culture (en anglés). Nueva York, Estados Unidos: Facts On File. ISBN 9780816052707. OCLC 647901896
• Thomas Schneider (2002). Lexikon der Pharaonen. Albatros, Dusseldorf. ISBN 3-491-96053-3