Jeroglífics egipcíacs

Els jeroglífics egipcíacs era un sistema d'escritura inventat pels antics egipcíacs. Va ser utilisat des de l'época pre-dinàstica fins a el IV. Els antics egipcíacs varen usar tres tipos bàsics d'escritura: jeroglífica, hierática i demótica; esta última correspon al periodo tardà d'Egipte.

Jeroglífics egipcíacs

L'escritura jeroglífica va constituir, possiblement, el sistema organisat d'escritura més antic del món, i era utilisada principalment per a inscripcions oficials en les parets de temples i tombes. En el temps va evolucionar cap a formes més simples, com l'hierático, una variant més cursiva que es podia pintar en papirs o plaques de fanc. Més tart, i per la creixent influència grega en el Propenc Oriente, l'escritura va evolucionar cap al demótico, fase en la que els jeroglífics primigenis figuren prou estilisats, produint-se l'inclusió d'alguns signes grecs en l'escritura.

Etimologia

mdw nṯr El terme prové del grec hieroglyphikos (ἱερογλυφικός), compost per ἱερός (hierós) 'sagrat' i γλύφειν (glýphein) 'gravar, cincelar'. És una contracció de l'expressió "ta hieroglyphica grammata" («l'escritura jeroglígica»), que deriva de hieroglyphos (ἱερόγλυφος) usada en l'antiguetat per a l'artesà gravador dels jeroglífics. Originalment, el terme grec és un calc lèxic del egipcíac mdw nṯr (𓊹𓌃, medu necher) que significa «paraules del deu».

Per extensió, el terme jeroglífic, usat des de l'antiguetat, era també aplicat a atres atres símbols de caràcter pictòric. D'ahí deriva el pasatiempo denominat jeroglífic aixina com el nom aplicat a atres escritures antigues com els jeroglífics anatolios o els cretenses.

Història i evolució

S'estima que l'escritura jeroglífica es va començar a utilisar cap a 3300 a. C., aproximadament en la mateixa época en la que va sorgir l'escritura cuneïforme en Mesopotamia. Va ser amprada durant més de 3600 anys, puix l'última inscripció coneguda va ser gravada el 24 d'agost de 394 i es troba en el temple de File.

Durant molts anys es va considerar que la mostra més antiga d'escritura jeroglífica egipcíaca era la Paleta de Narmer, trobada durant unes excavacions en Hierakonpolis (la moderna Kawm al-Ahmar) en la década de 1890, que va ser datada 3200 a. C. No obstant, en 1998 en noves excavacions en Abydos varen ser trobades mostres de proto-jeroglífics datats del periodo Naqada IIIa de el XXXIII

Des de l'época del Imperi Antic l'escritura jeroglífica egipcíaca va ser un sistema en el que es mesclaven logogramas, signes consonàntics (simples, dobles, triples i inclús de quatre o més consonants) i determinants (signes muts que indicaven a quina família conceptual pertany una paraula). A partir de la dinastia XVIII els escrigues varen escomençar a usar cert número de signes consonàntics dobles silàbics (sȝ, bȝ, kȝ etc.) para transcribir els noms semítics o de dit orige, pero este tipo d'escritura va quedar exclusivament restringit a tal àmbit.

Els símbols eren també figuratius: representaven alguna cosa tangible, a sovint fàcil de reconéixer, inclús per a algú que no coneguera el significat del mateix, ya que, per a dissenyar l'escritura jeroglífica, els egipcíacs es varen inspirar en el seu entorn: objectes de la vida quotidiana, animals, plantes, parts del cos, etc. Durant l'Antic, Mig i Nou Imperi es calcula que existien al voltant de 700 símbols jeroglífics, mentres que en l'época greco-llatina, el seu número va aumentar a més de 6.000.

Els jeroglífics es gravaven en pedra i fusta, o be, en el cas de l'escritura hierática i demótica, en cálamo i tinta sobre papirs, ostraca, o soports menys perdurables.

L'ocupació dels jeroglífics gravats es llimitava als dominis en els que l'estètica o el valor màgic de les paraules adquirien rellevància: fòrmules d'ofrenes, fresca funeràries, texts religiosos, inscripcions oficials, etc.

L'escritura hierática era de grafia més senzilla, reservada a documents administratius o privats i generalment utilisada sobre papir, ostracon (fragments ceràmics) i inclús tablillas de fusta. Els egiptòlecs les distinguixen dels cridats jeroglífics llineals, que es pintaven sobre els sarcòfecs de fusta i en els texts de el "Llibre dels Morts". Els jeroglífics llineals conserven l'aspecte figuratiu dels jeroglífics gravats, pero els traços són molt manco precisos que en estos últims.

A partir de l'época saíta (dinastia XXVI) l'escritura hierática va ser parcialment reemplaçada per una nova escritura bàsica: la demótica. Es tractava d'una simplificació extrema de l'hierática reservada a les actes administratives i als documents de la vida quotidiana, d'ahí el seu nom d'escritura "popular". L'escritura hierática s'usarà preferentment per a transcribir texts religiosos o sacerdotales, conjuntament en l'escritura jeroglífica, d'ahí el seu nom d'escritura "sacerdotal". En l'época ptolemaica el grec s'anirà imponent progressivament com a llengua administrativa: de l'any 146 a. C. en avant els contractes escrits exclusivament en demótico perden tot valor llegal.

El copto és l'últim estadi de la llengua i escritura egipcíaques. Encara s'ampra en els nostres dies, pero solament com a llengua llitúrgica. S'escriu utilisant l'alfabet grec junt en sèt caràcters demóticos per a transcribir fonema no existents en grec. Aparte d'açò, l'escritura egipcíaca no ha segut amprada mai més per a transcribir cap llengua moderna.

Causes del desenroll del sistema d'escritura

Els jeroglífics reflectien el llenguage habitual, encara que en el temps varen ser usats preferentment en les representacions simbòliques dels temples, desestimant-se el seu us per la seua clara falta d'idoneïtat en l'escritura quotidiana; cal tindre en conte que les necessitats d'escritura, ya en l'Imperi Antic, com eren la contabilitat de insumos, aliments (per eixemple: en la dotació dels súbdits amprats en la construcció de temples i piràmides), demandava multitut d'escrigues que anotaren cantitats, classificacions, etc., i en este procés de reproducció l'escritura jeroglífica resultava poc pràctica. Per esta necessitat, els signes jeroglífics van derivant en atres grafies, més fàcilment reproduibles en els cálamos dels escrigues (est era l'instrument d'escritura per excelència), donant orige a l'escritura hierática.

Per a l'escritura quotidiana s'utilisava l'hierático, i aixina ho evidencia el papir Rhind, a on consta una mostra del coneiximent matemàtic dels antics egipcíacs. Els eixemplars que es posseïxen en l'actualitat del denominat "Llibre dels Morts" ampren esta forma d'escritura.

L'escritura jeroglífica va quedar reservada per als monuments reals, temples, palaus, tombes, joyes, mobles de la cort, amulets, etc., per qüestions no solament estètiques, sino també pel seu caràcter simbòlic i màgic, puix gravar el nom d'una persona en jeroglífic implicava que, cometre un error en escriure-ho o el fet de danyar-ho, podria influir en la persona a qui feya referència dit jeroglífic.

El hierático també sorgix en un periodo a on el llenguage es veu transformat, ya que dels ideogramas que representaven els primers jeroglífics, es passa un procés de conceptualización, per a finalment sintetisar cada símbol en un sò. És molt interessant vore la relació i similitut entre el sistema jeroglífic, el hierático, el hebreu antic i el fenicio; d'este últim és molt simple la relació en el grec.

Egipte com a breçol de l'escritura

Els més antics documents d'escritura coneguts els va descobrir l'equip de l'Institut d'Arqueologia Alemà, dirigit per Günther Dreyer. Són un conjunt de 300 vasijas i tablillas d'argila trobades en l'enterrament del sobirà predinàstic Horus Escorpión I, l'any 1996 en Umm el-Qaab, Abidos, datades per mig de carbono-14 de 30 a 3200 a. C.

Estan inscrites en caràcters jeroglífics, incisos o dibuixats en tinta, desvelant una verdadera escritura composta de signes fonètics, que informen dels imposts pagats en espècie al rei. Mencionen oli, lli, etc. i la corresponent ciutat, no sent ya la tradicional escritura ideográfica utilisada durant este periodo.

Recents descobriments han trobat els jeroglífics monumentals més antics en roca en la zona d'El Kab que daten d'al voltant de fa 5200 anys.

Us a lo llarc del temps

Els jeroglífics varen ser usats durant un periodo de més de 3.600 anys per a escriure l'antiga llengua del poble egipcíac.

Existixen inscripcions datades des de l'any 3300 a. C. fins al 24 d'agost de 394, data de l'última inscripció jeroglífica coneguda, gravada en els murs del temple d'Isis en File.

Constituïen una escritura monumental i religiosa, perque eren usats en les parets dels temples i tombes. També es varen escriure en papirs.

Durant els més de tres milenis en els que varen ser usats, els egipcíacs varen inventar prop de 6.900 signes. Un text escrit en les époques dinàstiques no contenia més de 700 signes, pero cap al final d'esta civilisació ya eren usats varis mils de jeroglífics, lo que complicava molt el seu coneiximent, sent este un dels factors que varen tornar poc pràctic el seu us. Justiniano I va prohibir els antics cults en Egipte causant la seua desaparició.

Desaparició

En l'invasió de diversos pobles estrangers a lo llarc de la seua història, la llengua escrita local es va ser alterant, incorporant nous elements. Factors decisius en la desaparició dels jeroglífics varen ser l'introducció de les llengües grega i llatina, produïda per la conquista d'eixos respectius imperis. També el cristianisme, en negar les religions politeistes locals, va contribuir per a que, cap a el V, el coneiximent d'esta escritura es perguera. Tot lo que estava relacionat en els antics deus egipcíacs era considerat pagà, i per lo tant, prohibit.

Últims vestigis

Inscripció de Esmet-Akhom, en els últims jeroglífics. File (Egipte).

L'última inscripció jeroglífica de la que es té constància va ser gravada en els murs de la porta erigida en l'época de l'emperador Adriano, situada en el recint del temple del Isis, en File (Egipte). Es va gravar el 24 d'agost de 394, pocs anys despuix del tancament dels temples no cristians ordenat per l'emperador Teodosio, i era una invocació al deu kushita Mandulis.

Dessiframent

Artícul principal → Dessiframent dels sistemes d'escritura de l'Antic Egipte.

Pedra de Rosetta

Pedra de Rosetta.

La pedra de Rosetta conté un text del Antic Egipte escrit en tres versions, en la part superior jeroglífics, en la part central demótico egipcíac i en la part inferior de la mateixa grec antic. És un gran bloc de granit, fàcilment confundible en basalt. Este text va ser descobert en 1799 per l'expedició francesa comandada per Napoleón Bonaparte quan creuava la regió de Rosetta, en Egipte. Eixe text va ser fonamental per a dessifrar el significat i interpretació dels jeroglífics egipcíacs. Esta tasca va alcançar raonable èxit en 1822 en el treball de Jean François Champollion, i en 1823 en l'aporte de Thomas Young; abdós tenien profunts coneiximents de la llengua grega, lo que varen aprofitar per a comparar el text en dit idioma en la versió en jeroglífics. El text en qüestió es referix a un decret de Ptolomeo V Epífanes, del Egipte ptolemaico. Hui la pedra es troba en el Museu Britànic, en Londres, ya que va ser cedida pels francesos a les autoritats militars britàniques en 1801, pel Tractat de Capitulació.

Carrera del dessiframent

El dessiframent del sistema d'escritura dels jeroglífics egipcíacs és generalment atribuït a Jean François Champollion, cridat "Pare de l'Egiptología". Naixcut en França en 1790, des de molt jove Champollion va mostrar un gran interés pels estudis de les llengües orientals, i als 16 anys ya coneixia l'hebreu, l'àrap, el persa, el chinenc i vàries atres llengües asiàtiques.

Va concloure que el copto, la llengua parlada pels cristians egipcíacs encara existents, corresponia a l'últim estadi de l'antiga llengua egipcíaca. Esta va ser la seua gran ventaja sobre el mege anglés Thomas Young, que també es trobava investigant el significat dels jeroglífics, encara que en menys èxit.

Inicialment Champollion estava convençut, de la mateixa manera que Young, de que els jeroglífics eren purament simbòlics, sense cap valor fonètic. No obstant, despuix d'estudiar vàries inscripcions jeroglífiques en noms reals, tals com l'obelisc de Bankes i la Pedra de Rosetta, Champollion finalment va descobrir que molts jeroglífics posseïen diversos valors: «És un sistema complex, una escritura al mateix temps figurativa, simbòlica i fonètica, en un mateix text, una mateixa frase, pràcticament casi diria en una mateixa paraula».

L'estudi de l'antiga llengua egipcíaca, vinculada als jeroglífics egipcíacs, va alvançar prou durant el XX, en el treball de llingüistes com Sir Alan Gardiner i Hans Jakob Polotsky, que varen permetre una millor comprensió de la gramàtica i del sistema verbal.

Vore també

• Transliteración dels jeroglífics
• Transcripció dels jeroglífics
• Noms jeroglífics dels deus egipcíacs
• Lliteratura de l'Antic Egipte
• Llista de Gardiner
• Jeroglifo

Bibliografia

• ALLEN, J. P. Middle Egyptian: an Introduction to the Language and Culture of Hieroglyphs. Cambridge: Cambridge University Press, 2001.[2]
• Andreau-Lanoë, Guillemette; i Desclaux, Vanessa; Bibliothèque nationale de France; "L'aventure Champollion: Dans li secret dones hiéroglyphes", 2022. ISBN 978-2717728859
• Fisher, Henry George; “L'orige dels jeroglífics egipcíacs”. En W. Senner sigle XXI (Ed.). Els orígens de l'escritura (Madrit: Sigle XXI, 1992), 61-75.[3]
• FONTOURA JR., Antonio. Hieróglifos Egípcios: um Curs de Introdução à Leitura i Decifração de Texts do Antigo Egito. Curitiba: PatolaLivros, 2010.[4]
• GARDINER, A. Egyptian Grammar: Being an Introduction to the Study of Hieroglyphs. Oxford: Griffith Institute, 1988.[5]
• López-López, Raúl; "Saber de l'Antic Egipte", 2022. ISBN 978-8418346866
• Martínes Babón, Javier; "Jeroglífics, l'escritura, més enigmàtica", National Geographic, 24 de maig del 2024[6]
• Museu Egipci de Barcelona.[7]
• OLIVEIRA, Francis Lousada Rubiini de. A Escrita Sagrada do Egito Antigo. Dicionário Hieróglifo-Português. Ed. autor, 2008.
• PARKINSON, Richard. O Guia dos Hieróglifos Egípcios. Editora Madras. ISBN 85-370-0027-2
• Sánchez Rodríguez, Ángel; "Diccionari de Jeroglífics Egipcíacs", 2000. ISBN 84-88676-91-3
• El capítul II del llibre de Cleator tracta sobre el desenroll de la història del dessifrat dels jeroglífics. Entre atres fets es narra l'oblit, els infructuosos pero imaginatius i absurts començos, els paulatins alvanços, i s'explica cóm Thomas Young, (famós per la seua tesis sobre la teoria ondulatoria de la llum) va ser qui va començar el verdader i fructífer dessifrat científic dels jeroglífics egipcíacs (en lloc del modo imaginatiu i erròneu que es duya fins a llavors), els seus decisius métodos i descobriments.
• Wallis Budge, E. A.; "El llibre egipcíac dels morts", 2017. ISBN 9788417030506
• Wolfgang Kosack: Ägyptische Zeichenliste I. Grundlagen der Hieroglyphenschrift. Definition, Gestaltung und Gebrauch ägyptischer Schriftzeichen. Vorarbeiten zu einer Schriftliste. Berlín 2013, Verlag Christoph Brunner Basel 2013, ISBN 978-3-9524018-0-4
• Wolfgang Kosack: Ägyptische Zeichenliste II. 8500 Hieroglyphen aller Epochen. Lesungen, Deutungen, Verwendungen gesammelt und bearbeitet. Berlín 2013, Verlag Brunner Christoph, ISBN 978-3-9524018-2-8
• Budge, E. A. Wallis (2008). Egyptian Hieroglyphs: Their Origin and Development. Dover Publications.
• Wilkinson, Richard H. (2010). The Language of the Hieroglyphs: An Indroduction to the Reading of Ancient Egyptian Writing. University of Cambridge.
• Kramer, Samuel Noah (1963). The Sumerians: Their History, Culture, and Character. University of Chicago Press.
• Finkel, Irving (2007). The Literature of Ancient Sumer. Oxford University Press.
• DeFrancis, John (1984). The Chinese Language: Fact and Fantasy. University of Hawaii Press.
• Guo, Zhenhua (1998). The Chinese Character and Its Origins. Beijing Foreign Languages Press.
• MacLeod, David (2001). The Maya Script: The Decipherment of the Mayan Glyphs.
• Possehl, Gregory (2002). The Indus Civilization: A Contemporay Perspective. Rowman & Littlefield Publishers.

• Wheeler, Mortimer (1968). The Indus Civilization. Cambridge University Press.
• Parpola, Asko (1994). Deciphering the Indus Script. Cambridge University Press.