Egiptología
La egiptología és l'estudi científic de la història d'Egipte, la seua cultura, llengua, tradicions i institucions, tradicionalment de la civilisació del Antic Egipte. És una especialisació d'una regionalización temàtica de vàries disciplines relacionades en la història, dins de les ciències de l'Antiguetat (a on s'inclouen l'arqueologia, la papirologia, l'epigrafia, la llingüística històrica i unes atres). Un practicant d'esta disciplina és conegut com egiptòlec.
L'estudi de l'egiptologia comprén, tradicionalment, des del mileni V a. C. fins al final de la dinastia ptolemaica i l'inclusió d'Egipte com a província del Imperi romà, en el I, entre atres etapes.
Sigles XVIII i XIX
[editar | editar còdic]Egipte va ser visitat i descrit per atres viagers europeus com Richard Pococke, pero la primera exploració sistemàtica es va portar a terme a finals de el XVIII, realisada per un grup d'estudiosos i dibuixants francesos que acompanyaven a l'expedició militar de Napoleón per Egipte. Els seus treballs es varen publicar en la Description de l'Egypt, entre 1809 i 1822, en 24 volums. Les coleccions arreplegades pels francesos s'exhibixen en el Museu del Louvre, encara que partix varen passar a mans britàniques, com la pedra Rosetta, quan Aleixandria va ser presa pels eixèrcits anglesos, i es troben en el Museu Britànic.
Bernardino Drovetti, Giovanni Belzoni, Henry Salt i atres expedicionarios varen recolectar antiguetats per a coleccionistes, engrossant els fondos de museus com el Louvre, el Britànic, el de Berlín o el Museu Egizio de Torí. L'anglés Sir John Gardner Wilkinson va publicar en 1837 La vida i costums dels antics egipcíacs (Manners and Customs of the Ancient Egyptians), en tres volums, un exhaustiu estudi arreplegant dotze anys de treballs en Egipte i Nubia.
A inicis de el XIX va sorgir la ciència de les antiguetats egipcíaques, puix abans, els jeroglífics gravats en els murs dels temples havien permaneixcut indescifrables, aixina com els texts en escritura hierática i demótica dels papirs. Va haver un gran alvanç a fins de el XIX i durant la primera mitat de el XX, en les grans aportacions de Jean-François Champollion en el dessifrat de jeroglífics, i els numerosos descobriments en moltes sepultures del Baix i Alt Egipte.
Amelia Edwards va viajar a Egipte en 1873 i va consignar els seus descobriments en el llibre Mil milles Nilo dalt, que va atraure l'atenció acadèmica i internacional; ademés va fundar l'Egypt Exploration Society, creada en l'objectiu d'explorar i excavar en la regió que comprén els actuals països de Sudan i Egipte, en l'intenció d'estudiar i analisar els resultats de les excavacions i publicar l'informació per al món acadèmic. William Flinders Petrie, finançat per la EES, va viajar a Egipte i va introduir i va desenrollar noves tècniques d'excavació i estudis de camp meticulosos. Pensava que calia anotar i preservar la major cantitat d'evidències, més que recopilar objectes i antiguetats d'alt valor econòmic, una pràctica arqueològica molt alvançada en la seua época, plagada de coleccionistes desaprensivos.
Sigles XX i XXI
[editar | editar còdic]Estava de moda en l'egiptologia de la primera mitat de el XX el concepte de que un poble estranger havia penetrat en la Vall del Nilo, cap a 3400 a. C., civilisant als natius i imponent-los una organisació política i social més alvançada, fundant la monarquia.
Despuix d'un estancament relatiu, de 1950 a 1970, va haver un canvi d'enfocament, en les aportacions d'especialistes en antropologia, sociologia, i estadística, que varen permetre una valoració més rigorosa i ajustada de les evidències arqueològiques, fonamentalment en l'estudi del periodo predinástico egipcíac, impulsant un millor coneiximent de la civilisació egipcíaca, una de les primeres i més enlluernants en el història de l'humanitat.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Juan José Castells, Els orígens d'Egipte.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Desroches Noblecourt, Christiane: El Herència de l'Antic Egipte. Ensaig Edhasa. Barcelona 2006. ISBN 84-350-2687-6
- Hornung, Erik: Introducció a l'egiptologia. Estat métodos, tasques. Editorial Trotta. ISBN 978-84-8164-383-1
- Sauneron, Serge: L'Egiptología. Oikos-tau. Barcelona 1971 ISBN 84-281-0205-8
- Tyldesley, Joycee: Els descobridors de l'Antic Egipte. Destí. Madrit 2005. ISBN 978-84-233-3854-2
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Egiptología» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.