Egypt Exploration Society
La Egypt Exploration Society (EES per les seues sigles en anglés) va ser fundada en 1882 per Amelia Edwards i Reginald Stuart Poole com Egypt Exploration Fund (Fondo per a l'Exploració d'Egipte). Esta organisació va ser creada en l'objectiu d'explorar i excavar en la regió que comprén els actuals països de Sudan i Egipte. L'intenció era estudiar i analisar els resultats de les excavacions i publicar l'informació per al món acadèmic.[1] La EES ha treballat en molts dels majors llocs i excavacions egipcíaques. Els seus descobriments inclouen el descobriment del santuari del deu Hathor, una estàtua d'una vaca de Deir el-Bahari, el temple funerari de la reina Hatshepsut i el model esculpido de Nefertiti d'Amarna. La Societat ha fet importants contribucions a l'estudi del Antic Egipte i molts dels seus treballs han permés atres nous grans descobriments.[2] Té la seua sèu en Londres i és una entitat de ben públic baix les lleis britàniques.[3]
Història
[editar | editar còdic]
Trobant un fret i humit clima en Europa, l'escritora anglesa, Amelia Edwards, va ser duta en 1873 als llocs històrics d'Egipte. Junt a varis amics, va terminar navegant aigües arribes del riu Nilo des d'El Caire a Abu Simbel. Edwards va registrar els events i descobriments d'eixe viage i, en 1876, els va publicar baix el títul de A Thousand Mills up the Nile (Mil milles Nilo dalt). El llibre es va fer ben conegut per la seua descripció de l'Egipte de el XIX i les antiguetats, en gran mida sense excavar, que va trobar. Els seus relats varen canviar la perspectiva del món en relació tant al modern com a l'Antic Egipte. Açò va atraure l'atenció tant de la societat acadèmica com del restant del món. Donat el creixent interés generat, el llibre va terminar sent un èxit en vendes, lo que va dur a Edwards a pensar sobre la continuació dels seus estudis de l'Antic Egipte. En 1882, Edwards i Reginald Stuart Poole, un empleat del Departament de Monedes i Medalles del Museu Britànic, varen decidir crear el Fondo per a l'Exploració d'Egipte com una forma de recaptar fondos per a realisar més excavacions en el delta del Nilo, el qual, havien notat, era rara volta visitat.[1] Despuix d'anunciar les seues intencions en The Times, començar a rebre fondos d'individus tals com l'Arquebisbe de Canterbury, el poeta Robert Browning i Sir Erasmus Wilson. Wilson, en particular, va mostrar suficient interés com per a comprometre £500 al Fondo. Açò va senyalar el començ de l'Egypt Exploration Society.[2]
Els començos
[editar | editar còdic]El primer excavador del Fondo per a l'Exploració d'Egipte va ser Edouard Naville, un egiptòlec suís i catequista. En giner de 1883, Naville va partir cap a Tell el-Maskhuta. El seu objectiu era trobar la ruta del Èxodo bíblic sent que el Fondo havia decidit expandir els seus interessos per a captar un públic més ampli. En efecte, el treball de Naville va atraure molt interés i, en la primera Assamblea General del Fondo - efectuada el 3 de juliol de 1883 -, la societat es va trobar en una bona cantitat de donacions en els seus contes. Una còpia del treball de Naville va ser distribuïda als subscriptors. Finalment, el Fondo va decidir transformar als subscriptors en membres.[2]
La segona excavació
[editar | editar còdic]Per a la segona excavació, el Fondo va enviar a Flinders Petrie, un egiptòlec anglés. Petrie va viajar a Tanis, un lloc vinculat en la ciutat bíblica de Gosén. Petrie focalizó gran part del seu treball en les vivendes comunes del lloc. Açò va deixar una nova varietat de descobriments per a la societat. Petrie va estar entre els primers en entendre que hi havia alguna cosa més que objectes estèticament atractius. Pel contrari, va entendre que molts objectes podien proveir informació sobre la societat d'eixe temps. Va desenrollar varis métodos en els quals podia excavar i documentar els objectes trobats i els seus descobriments en general. En terminar la seua excavació, Petrie va ser capaç de dur-se moltes troballes valioses i ítems que donó al Museu Britànic. La societat va ser una de les primeres en proveir objectes científicament excavats tant al Regne Unit com a l'estranger.[2]
La tercera excavació
[editar | editar còdic]Per al moment que va començar la tercera excavació, i el tercer any des de la creació del Fondo, la societat va ser capaç d'enviar a Edouard Naville, Flinders Petrie i Francis Llewellyn Griffith a Egipte. Durant este temps i per uns pocs anys més, el Fondo va poder dur al Regne Unit moltes troballes, la qual cosa va resultar en l'alvanç del coneiximent sobre l'Antic Egipte. Alguns dels llocs varen incloure el campament fortificado i Tell Dafana i el Temple de Bastet.[2]
Hui
[editar | editar còdic]En 1919, despuix del fi de la Primera Guerra Mundial, el Fondo per a l'Exploració d'Egipte va canviar el seu nom pel que actualment té, la Egypt Exploration Society.[4] En l'actualitat, la EES contínua publicant el seu orgue anual, el Journal of Egyptian Archaeology, el qual li detalla a tots els membres, els descobriments de la societat.[5] També publiquen un bolletí bienal cridat Egyptian Archaeology.[6] La Egypt Exploration Society té la seua sèu en Doughty Mews, London WC1N des de 1969.[7]
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 «Copia archivada». Archivat des d'el original, el 11 de març de 2014. Consultat el 11 de juny de 2014.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 «Copia archivada». Archivat des d'el original, el 11 de març de 2014. Consultat el 4 d'abril de 2013.
- ↑ http://apps.charitycommission.gov.uk/showcharity/registerofcharities/charitywithoutpartb.aspx?RegisteredCharityNumber=212384&SubsidiaryNumber=0
- ↑ http://www.ucl.ac.uk/bloomsbury-project/institutions/egypt_exploration.htm
- ↑ «Copia archivada». Archivat des d'el original, el 6 de giner de 2019. Consultat el 11 de juny de 2014.
- ↑ "http://www.ees.ac.uk/publications/index.html [1] archivat en Wayback Machine.
- ↑ Mews News. Lurot Brand. Published Autumn 2010. Retrieved 16 September 2013.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Egypt Exploration Society» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.