Abu Simbel
_31.jpg)
Abu Simbel (àrap أبو سمبل) és un emplaçament d'interés arqueològic que es compon de temples egipcíacs ubicat en el sur d'Egipte, en la regió de Nubia. Està localisat en la ribera occidental del llac Nasser, a uns 231 km al suroest de la ciutat d'Asuán (aproximadament 300 km per carretera), pròxim al seu emplaçament original. Els temples formen part del museu a l'aire lliure de Nubia i Asuán, complex que va ser declarat Patrimoni de la Humanitat per l'Unesco en 1979 en el nom de «Monuments de Nubia, des d'Abu Simbel fins a File», coneguts com els «Monuments nubios»,[1] que s'estenen fins a File, prop de Asuán.
Els temples varen ser excavats en la roca (speos) durant el regnat del faraó Ramsés II en el XIII com un monument dedicat a dit faraó i a la seua esposa Nefertari, per a commemorar la seua suposta victòria en la batalla de Qadesh (1274 a. C.) i mostrar el seu poder als seus veïns nubios.[2]
En 1968, el complex va ser reubicat en un tossal artificial, construïda en terrenys pròxims situats sobre el nivell del futur llac Nasser. El trasllat dels temples va ser necessari per a evitar que quedaren sumergits, despuix de la construcció de l'assut de Asuán, per l'embassament format per les aigües del Nilo. Abu Simbel seguix sent una de les més importants atraccions turístiques d'Egipte.
Història
[editar | editar còdic]
El temple va ser construït per Ramsés II per a commemorar la seua victòria en la batalla de Qadesh, es trobava al sur d'Egipte casi en la frontera en Sudan (ca. 1274 a. C.). Està dedicat al cult del propi Ramsés (els faraons es consideraven deus) i de les grans deidades del Antic Egipte, Amón, Ra i Ptah. Estos tres deus varen ser molt venerats a lo llarc de l'història de l'Antic Egipte. Ra era el cap de l'Enéada d'Heliópolis, Amón el cap de la Tríade de Tebas i Ptah el gran deu artesà de Menfis. Al costat dels tres es representa a Ramsés II com el quarto gran deu d'Egipte.
La dinastia XIX va intentar recuperar l'influència d'Egipte en l'exterior, perduda despuix dels disturbis i turbulències religioses i polítiques durant el regnat d'Akenatón de la dinastia XVIII que va recolzar el cult a Atón en detriment de Amón i el seu influent clero.
Ramsés II va combatre als enemics del nort i del sur. Pero la seua batalla més important va ser la de Qadesh, en Canaán, contra els asiàtics hititas. Esta batalla va terminar en un tractat de pau entre abdós forces. En els murs d'Abu Simbel i d'atres temples egipcíacs, Ramsés es jactaba d'haver guanyat la batalla; el rei dels hititas va fer lo propi en els temples del seu país.
Construcció
[editar | editar còdic]La construcció del temple es va iniciar aproximadament en 1284 a. C. i va durar uns vint anys, fins a 1264 a. C. És un dels sis hipogeus (excavats en roca) que es varen edificar en Nubia durant el llarc regnat de Ramsés II. El propòsit del temple era impressionar als veïns del sur i reforçar l'influència de la religió egipcíaca en la regió.
Abandó i troballa
[editar | editar còdic]En el pas del temps el temple, abandonat, va començar a cobrir-se d'arena. En el VI, l'arena tapava part de les estàtues del temple principal fins a l'altura dels seus genolls. Abu Simbel va quedar ignorat per als historiadors fins que, en 1813, el suís Johann Ludwig Burckhardt ho va visitar.
Burckhardt va comentar el seu descobriment a l'explorador italià Giovanni Belzoni, qui va viajar al lloc, pero va ser incapaç d'excavar una entrada que permetera l'accés al temple. Belzoni va retornar en 1817 i esta volta va tindre èxit, puix va conseguir entrar i es va dur tots els objectes de valor que va poder transportar.
Reubicación
[editar | editar còdic]
En 1959 es va iniciar una campanya internacional de recaptació de fondos per a salvar els monuments de Nubia, ya que alguns d'ells estaven en perill de desaparéixer baix l'aigua com a conseqüència de la construcció de l'assut alt de Asuán.
El pla per a salvar els temples es basava en una idea de William MacQuitty per a construir una represa d'aigua potable al voltant dels temples, en l'aigua mantinguda a la mateixa altura que el Nilo. Devia haver cambres subterrànees. En 1962, l'idea va ser concretada en una proposta presentada pels arquitectes Jane Drew i Maxwell Fry i l'ingenier civil Ove Arup.[3] En ella, varen considerar que alçar els temples ignorava l'efecte d'erosió del asperón pels vents del desert. A pesar de que es va reconéixer que la proposta era extremadament elegant, va ser rebujada.
El rescat dels temples d'Abu Simbel va ser iniciat en 1964 per un equip multinacional d'arqueòlecs, ingeniers i operadors d'equip pesat que varen treballar junts baix l'estandart de l'Unesco. En total, va costar uns 40 millons de dólars de l'época (336 millons contemplant l'inflació al 2020[4]). Entre 1964 i 1968, tot el lloc va ser cuidadosadament partit en grans blocs (d'un promig de 20 tonellades i un màxim de 30 tonellades cada u), desmantellat, elevat i reensamblado en una nova ubicació 65 metros més alta i 200 metros més llunt del riu, en un dels majors desafius de l'ingenieria arqueològica en l'història.[5] Inclús varen ser salvades algunes estructures sumergides en les aigües del llac Nasser. Hui en dia, mils de turistes visiten els temples diàriament.
Els temples
[editar | editar còdic]El complex està compost per dos temples. El major d'ells està dedicat a Ra, Ptah i Amón, les tres deidades estatals del Antic Egipte, i alberga quatre estàtues colossals de Ramsés II esculpidas en la roca de la frontera. El temple menor està dedicat a Nefertari, l'esposa favorita de Ramsés.[6]
Gran Temple
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Temple de Ramsés II (Abu Simbel).
El Gran Temple d'Abu Simbel, que es va tardar en construir uns vint anys, va ser completat al voltant de l'any 24 del regnat de Ramsés II (que correspon a 1265 a. C.). Estava dedicat als deus Amón, Ra-Horajti i Ptah, aixina com al Ramsés deificado.[7] Alguns ho consideren com un dels més bells de tots els edificats durant el regnat de Ramsés II i un dels més monumentals d'Egipte.cita requerida
La frontera del temple té 33 metros d'altura per 38 metros d'ample[7] i està custodiat per quatre estàtues sedentes. Totes les estàtues representen a Ramsés II, assentat en un tro en la doble corona del Alt i Baix Egipte. Cada una d'elles medix uns vint metros d'altura. Sobre les estàtues de Ramsés II, la frontera està encapçalada per un friso de vintidós babuinos, els braços del qual estan estesos en l'aire, supostament adorant al sol naixent i que flanquegen l'entrada.[8] Les estàtues i el temple varen ser esculpidos en un tossal rocós. L'estàtua situada a l'esquerra de l'entrada es va partir durant un terremot i solament va quedar intacta la part inferior.
L'entrada està coronada per un bajorrelieve que representa dos imàgens del rei adorant a Ra-Horajti en cap de falcó, l'estàtua del qual s'empina en una gran caseta.[7] Este deu està sostenint un jeroglífic i una ploma en la mà dreta, en Maat (la deesa de la Veritat i la Justícia) a la seua esquerra. Una atra notable característica de la frontera és una estela que registra el matrimoni de Ramsés en una filla del rei Hattusili III, unió que va sagellar la pau entre Egipte i els hititas.
Prop dels peus dels colossos hi ha atres estàtues que no apleguen a l'altura dels genolls del faraó.[7] Estes representen a diversos membres de la família del faraó, com la seua esposa principal Nefertari, la regna mare Teua, els seus primers dos fills Amenherjepeshef, Ramsés, i les seues primeres sis filles Bintanat, Baketmut, Nefertari, Meritamón, Nebtaui i Isetnofret.
La part interior del temple té la mateixa disposició que la majoria dels antics temples egipcíacs, en sales de tamany decreixent a mida que s'acosten al santuari. El temple conta en una estructura complexa i prou inusual per les seues principals cambres laterals. La sala hipóstila té 18 metros de llarc i 16,7 metros d'ample i està sostinguda per huit grans pilars osíridas que representen a Ramsés deificado vinculat al deu Osiris (Orión), el deu del inframundo, per a indicar la naturalea imperecedera del faraó. Les estàtues colossals a lo llarc del mur a mà esquerra duen la corona blanca del Alt Egipte, mentres que les ubicades en el costat opost carreguen la corona doble de l'Alt i el Baix Egipte.[7] Els bajorrelieves de les parets de la sala hipóstila representen escenes de batalles en campanyes militars durant el regnat de Ramsés II. Moltes d'elles es referixen a la batalla de Qadesh, a la vora del riu Orontes en l'actual Síria, en a on el faraó va barallar contra els hititas.[8] El relleu més famós mostra al rei en el seu carro llançant fleches contra els enemics en retirada, que estan sent fets presoners.[8] Atres escenes mostren victòries egipcíaques en Líbia i Nubia.[7]
Despuix de la sala hipóstila, s'ingressa en una segona sala, que té quatre pilastres decorades en escenes d'ofrenes als deus. Hi ha representacions de Ramsés i Nefertari en les barques sagrades d'Amón i Ra-Horajti. Esta sala dona accés a un vestíbul travesser en el centre del qual està l'entrada al santuari. Allí, en una paret negra, es troben les escultures tallades en la roca de quatre figures assentades: Ra-Horajti, el deu deificado Ramsés, i els deus Amón i Ptah. Ra-Horajti, Amón-Ra i Ptah varen ser les principals deidades en eixe periodo i els seus centres de cult es trobaven en Heliópolis, Tebas i Menfis, respectivament.[7]
Fenomen solar
[editar | editar còdic]El temple va ser construït en tal orientació que durant els dies 21 d'octubre i 21 de febrer (61 dies abans i 61 dies despuix del solstici d'hivern, respectivament) els rajos solars penetren fins al santuari, situat al fondo del temple, i allumenen tres de les quatre estàtues sedentes, llevat l'estàtua del deu Ptah, el deu relacionat en el inframundo (Duat), que sempre permaneixia en la penombra.[7][8]
Estes dates podrien correspondre en el dia del natalici i el de la coronació del rei, respectivament; no obstant, no existixen senyes que ho corroboren, encara que és llògic supondre que estes dates guarden alguna relació en un gran event, com la festa Heb-sigau que commemorava el trigèsim aniversari del regnat del faraó. D'acort en càlculs realisats respecte del orto helíaco de l'estrela Siri (Sothis) i inscripcions trobades per arqueòlecs, esta data va deure ser el 22 d'octubre. Esta image del rei era "revitalisada" en l'energia de l'estrela solar, i el deificado Ramsés se senta entre Amón Ra i Ra-Horakhty.[7]
Despuix del trasllat del temple i pel desplaçament del Tròpic de Càncer durant els últims 3280 anys, s'estima que l'incidència solar s'ha desplaçat un dia més prop del solstici, per lo que deuria ocórrer el 22 d'octubre i el 20 de febrer (60 dies abans i 60 dies despuix del solstici, respectivament). El calculador de la posició solar de la NOAA[9] pot usar-se per a verificar la declinació del sol per a qualsevol lloc del planeta en qualsevol data i hora. Per a la latitut d'Abu Simbel Plantilla:Coord/input/ERROR</noinclude>, el calculador obtindrà valors propencs a -11° per a abdós dates de 22 d'octubre i 20 de febrer.
Temple menor
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Temple de Nefertari (Abu Simbel).
Al nort del temple major d'Abu Simbel se situa el temple menor. Està també excavat en la roca i dedicat a la seua esposa favorita, Nefertari. La frontera està decorada en sis estàtues, quatre de Ramsés II i dos de Nefertari. Les sis són d'igual tamany, alguna cosa poc corrent, ya que les estàtues que representaven al faraó solien ser de major tamany. L'entrada conduïx a una sala en sis columnes centrals, esculpidas en capitells decorats en el cap de la deesa Hathor.
La sala oriental conté algunes escenes que mostren a Ramsés II i la seua esposa oferint sacrificis als deus. Despuix d'esta sala es troba una atra que mostra escenes similars. Al fondo del temple està el santuari en una estàtua d'Hathor, la deesa egipcíaca de l'amor i la felicitat.
Grafitis fenicios i grec
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Grafitis fenicios d'Abu Simbel.
En les cames de les escultures de Ramsés II es varen trobar una série de grafitis que han segut comparats en els grafitis de Abidos. La majoria estan en escritura fenicia, mentres que hi ha un en grec jònic, en la cama esquerra de la colossal estàtua assentada de Ramsés II, en el costat sur de l'entrada al temple, registra que:
Kerkis estava situada prop de la Quinta Catarata de l'Nilo "que es trobava dins del Regne Cusita".[11]
Fotografies històriques
[editar | editar còdic]-
L'arquitecte ginebrino Jean Jacquet, expert de l'Unesco, realisa un estudi arquitectònic del Gran Temple de Ramsés II (1290-1223 a.C.).
-
Vista del Gran Temple parcialment excavat des de la dreta, en una persona a escala -
Vista frontal del Gran Temple abans de 1923 -
Interior del Gran Temple, abans de la neteja -
Interior del Gran Temple, despuix de la neteja -
Persones parades en l'entrada del Gran Temple, en algun moment abans de 1923 -
El colós colapsat del Gran Temple supostament va caure durant un terremot poc despuix de la seua construcció. En traslladar el temple es va decidir deixar-ho ya que faltava el rostre. -
Un primer pla d'una de les colossals estàtues de Ramsés II en la doble corona del Baix i Alt Egipte.
_-_Egypt-10_caps_block_35_.jpg){kind=link}
.jpg){kind=link}
En les arts i la cultura popular
[editar | editar còdic]- El temple apareix en la película Mort en l'Nilo (1978) basada en el lliure del mateix nom escrit per Agatha Christie. En el film les estàtues “canten” pel vent en els clavills (similar al vent que bufa sobre una botella).
- També apareix en la película The Mummy Returns (2001) com a part del camí a Ahm-Shere.
- La portada del album Powerslave de la banda de heavy metal Iron Maiden de 1984 esta clarament inspirada en el gran temple
- Existix un famós videojoc de 8 bits que va crear la companyia Dinamic Software en 1985 per a les computadores domèstiques MSX, Spectrum i Amstrad CPC 464, el qual té com a nom Abu Simbel Profanation i es desenrolla en l'interior d'Abu Simbel.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Nubian Monuments from Abu Simbel to Philae - UNESCO World Heritage Centre
- ↑ Mokhtar, 1982, p. 273.
- ↑ Fry Drew Knight Creamer, 1978, Londres, Lund Humphries
- ↑ Inflation calculator.[1]
- ↑ Spencer, Terence (1966). The Race to Save Abu Simbel Is Won. Life, 2 de decembre de 1966.
- ↑ Fitzgerald, Stephanie (2008). Ramses II: Egyptian Pharoah, Warrior and Builder. Nova York: Compass Point Books. ISBN 978-0-7565-3836-1
- ↑ 7,0 7,1 7,2 7,3 7,4 7,5 7,6 7,7 7,8 Siliotti, Alberto (1994). Egypt: Temples, People, Gods.
- ↑ 8,0 8,1 8,2 8,3 Skliar, Ania (2005). Grosse Kulturen der Welt-Ägypten
- ↑ Calculador de la Posició Solar de la NOAA
- ↑ «king Psammetichus II (Psamtik II)». Touregypt.net.
- ↑ Britannica, p.756
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Mokhtar, et a el, G. (1982). Unesco (ed.). Història general d'Àfrica. [Vol. II, Antigues civilisacions d'Àfrica], Tecnos. OCLC 644355607. ISBN 9789233017085.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Abu Simbel.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Abu Simbel» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.
- Pàgines en enllaços a archius trencats
- Artículs en passages que requerixen referències
- Plantilles
- Edificis i estructures reubicats
- Bens individuals inscrits Patrimoni de la Humanitat en Egipte
- Temples de l'Antic Egipte
- Jaciments arqueològics d'Egipte
- Arquitectura d'Egipte del sigle XIII a. C.
- Edificis i estructures terminades en el sigle XIII a. C.
- Monuments d'Egipte
- Dinastia XIX
- Edificis de pedra
- Ramsés II
- Escultures colossals
- Nefertari
- Descobriments arqueològics de 1813
- Patrimoni de l'Humanitat