Monuments de Nubia, des d'Abu Simbel fins a Philae
«Monuments de Nubia, des d'Abu Simbel fins a Philae», també coneguts anteriorment com a museu a l'aire lliure de Nubia i Asuán, és la denominació donada per la UNESCO al grup de monuments del antic Egipte situats a lo llarc del ric Nilo des d'Asuán (Egipte) fins a la cascades de Dal (Sudan), en la regió de Nubia.[1] Despuix de la decisió en 1954 de la construcció de l'assut de Asuán i el conseqüent aument del nivell de l'aigua en la vall de l'Nilo, molts d'eixos monuments varen deure ser desplaçats, en el marc de la Campanya Internacional per a Salvar els Monuments de Nubia favorida per la UNESCO que va escomençar en 1960 i va terminar en 1980. El conjunt va ser declarat Patrimoni de la Humanitat per l'Unesco en 1979.[2]
L'Unesco descriu el ben serial de la següent manera:
Llocs
[editar | editar còdic]l'Unesco en la seua III sessió en 1979 va nomenar Patrimoni de la Humanitat 374 hectàrees protegides entorn a dèu localisacions.
| Còdic | Nom | Extensió |
|---|---|---|
| 88-001 | Abu Simbel | 41,7 ha. |
| 88-002 | Amada | 105,96 ha. |
| 88-003 | Uadi és-Sebua | 139,3 ha. |
| 88-004 | Kalabsha | 8,07 ha. |
| 88-005 | Filae (illa Agilkia) | 3,08 ha. |
| 88-006 | Tombes de l'Imperi Antic i Mig | 32,68 ha. |
| 88-007 | Ruïnes de la ciutat d'Elefantina | 8,52 ha. |
| 88-008 | Pedreres de pedra i obelisc | 4,34 ha. |
| 88-009 | Monasteri de Sant Simeón | 2,78 ha. |
| 88-010 | Cementeri islàmic | 28,05 ha. |
Abu Simbel (088-001)
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Abu Simbel.
Abu Simbel (àrap: أبو سمبل) és un lloc arqueològic ubicat en el cor de la regió de Nubia, un parell de centenars de quilómetros al sur de la primera catarata de l'Nilo, la que marcava les primitives fronteres del Antic Egipte. Esta regió va ser conquistada pels antics egipcíacs i integrada al seu regne durant certs periodos de la seua història, especialment durant l'Imperi Nou. En esta ubicació el faraó Ramsés II (aprox. 1304-1237 aC) va ordenar construir dos magnífics temples foradats en la roca per a commemorar la seua victòria front als hititas en la batalla de Qadesh (1274 aC) i impressionar als seus súbdits nubios i veïns del sur. Durant el regnat de Ramsés II es varen construir en Nubia 6 hipogeus foradats en la roca, entre els que es troben els 2 ubicats en Abu Simbel.
El major dels dos, el Gran Temple o Temple de Ramses II, va ser dedicat als deus Amón, Ptah, Ra-Horajti i a un deificado Ramsés II, mentres que el Menut Temple o Temple de Nefertari va ser dedicat a la deesa Hathor i a la principal esposa de Ramsés II, la reina Nefertari. Abdós temples es troben entre els més bells i icònics de l'Antic Egipte.
Al començament de la década de 1960, la comunitat mundial va caure en el conte de que la construcció de l'Assut de Asuán i la conseqüent creació del Llac Nasser anaven a sumergir molts dels monuments de la Baixa Nubia, incloent els temples d'Abu Simbel. A través d'una campanya internacional dirigida per l'UNESCO i finançada a escala global, entre 1964 i 1968 els temples varen ser tallats en enormes blocs de pedra i reasamblados en una ubicació propenca, a 210 m del caixer de l'Nilo i en una cota 65m més alta, en una zona que anava a quedar a resguart de l'inundació. En 1979 es va incloure en el Patrimoni de la Humanitat l'àrea de 41,7 hectàrees (Plantilla:Coord/input/ERROR</noinclude>) en el que varen ser reubicats els dos temples de Ramsés II. Este lloc queda actualment a la vora del Llac Nasser.
Amada (088-002)
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Temple d'Amada.
Amada era una antiga localitat situada en la ribera occidental del riu Nilo, en la Baixa Nubia, que va ser anegada per les aigües del Llac Nasser en construir-se l'Assut de Asuán. En dit lloc es trobava un temple que va ser reinstalado uns 2,5 km més al nort, en la finalitat de ser salvat de les aigües. Al mateix emplaçament (Plantilla:Coord/input/ERROR</noinclude>) a on va ser traslladat el Temple d'Amada, varen ser duts també des d'atres ubicacions el Temple de Derr i la tomba de Pen-nut. En 1979 la UNESCO va declarar patrimoni de la Humanitat l'emplaçament de 105,96 hectàrees al que varen ser desplaçats estos tres monuments prop de l'antiga Amada.
El Temple d'Amada, dedicat a Amón-Ra i a Ra-Horajti, està considerat com el temple egipcíac més antic de Nubia, ya que va ser construït per Tutmosis III i Amenofis II en el XV Posteriors adició varen ser realisades per Tutmosis IV (1400-1390 a. C.) i restauracines varen ser completades baix els regnats de Seti I i Ramses II en el XIII El temple guarda en el seu interior dos importants inscripcions històriques. La primera descriu una exitosa campanya militar en Síria realisada per Amenofis II; i el segon conte la derrota d'un intent d'invasió libia durant el regnat de Merenptah (1213-1203 a. C.).
El Temple de Derr va ser un dels 6 temples tallats en la roca que va ordenar construir Ramsés II en Nubia. És l'únic d'ells ubicat en la vora dreta del riu. Açò es deu provablement a que en el tram del caixer a on s'ubicava, en la desapareguda El-Derr, el riu fluïa en direcció surest. El temple està dedicat a Ra-Horajti. Com Abu Simbel, el temple de Derr va ser tallat en blocs i reconstruït en Amada.
La Tomba de Pen-nut, coneguda també com a Tomba de Aniba, va anar l'enterrament de Pen-nut, virrey de la Baixa Nubia (Uauat) en temps de Ramsés VI (XII) i es trobava originalment 40km al sur de la seua present ubicació, en els tossals que rodejaven la localitat de Aniba, que va ser la capital administrativa de la Baixa Nubia durant el domini egipcíac. Es tracta d'una tomba originalment excavada en la roca, en les parets decorades.
Uadi és-Sebua (008-003)
[editar | editar còdic]Uadi és-Sebua (àrap: وادي السبوع, que significa lliteralment Valle dels lleons) era una antiga localitat nubia situada uns 150km al suroest de Asuán. Com moltes atres localitats de la zona va ser anegada per les aigües del Llac Nasser en construir-se l'Assut de Asuán. En dit lloc es trobava un dels temples construïts per Ramsés II en Nubia durant el seu regnat. Este temple conta en una avinguda d'esfinges en la seua entrada, raó per la qual va ser conegut en époques posteriors com a temple dels lleons (és-sebua en àrap) donant el seu nom al lloc. El temple va ser recolocado 4 km al nort (Plantilla:Coord/input/ERROR</noinclude>) del seu emplaçament original en la finalitat de salvar-ho de l'inundació a finals dels anys 1960. Entorn al seu nou emplaçament es varen ubicar també atres dos temples recolocados d'atres llocs, el Temple de Dakka i el Temple de Maharraka creant el nou complex arqueològic de Uadi Sebua. En 1979 la UNESCO va declarar patrimoni de la Humanitat l'emplaçament de 139,3 hectàrees al que varen ser desplaçats estos tres monuments prop de l'antiga Uadi és-Sebua.
Kalabsha
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Kalabsha.
El temple de Kalabsha (Plantilla:Coord/input/ERROR</noinclude>) era el temple principal de la ciutat de Talmis, i va ser construït en temps de César Augusto.
File
[editar | editar còdic]- Artícul principal → File (Egipte).
El conjunt de temples de l'illa de File va ser traslladat a l'illa d'Agilkia (Plantilla:Coord/input/ERROR</noinclude>).
Tombes de l'Imperi Antic i Mig (008-006)
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Qubbet el-Hawa.
Qubbet el-Hawa és un tossal rocós situat en la vora esquerra del Nilo molt prop de la ciutat de Asuán. Este tossal va ser utilisat en l'Antic Egipte com a necròpolis per als alts funcionaris que residien en la ciutat de Abu (Elefantina), ubicada en una illa de l'Nilo front a dita tossal. Abu era la sèu administrativa de la regió coneguda com Nomo I del Alt Egipte i servia com a base comercial, centre administratiu i avanzadilla egipcíaca en la terra de Kush (Nubia).
Les tombes es troben en tres files en les ales del tossal. Fins al moment s'han excavat més de 80 tombes. El lloc arqueològic és també coneguda com Valle dels Príncips en relació en la necròpolis del Valle dels Reis situada prop de Luxor. Estes tombes proporcionen importants detalls de la vida dels funcionaris d'alt ranc de l'Antic Egipcíac. La majoria de les tombes es corresponen al periodo entre les dinasties sexta i duodècima, comprenent un periodo que va del Imperi Antic al Mig. encara que les inhumaciones varen proseguir fins a l'época grecorromana. Despuix d'abandonar-se l'us de la necròpolis es va construir en el lloc un monasteri copto i algunes tombes es varen reutilisar com a iglésies cristianes. En l'actualitat el cim del tossal està ocupada per la tomba d'un xeic musulmà. Les primeres mencions modernes relatives al complex funerari daten de 1819, en l'obra Viage a Nubia de Johann Ludwig Burckhardt. Les excavacions es varen iniciar en 1885 i proseguixen en l'actualitat.
Les tombes d'este jaciment són diferents a les que es troben en atres parts d'Egipte i que daten d'época posterior, ya que són més amples i menys allargades. Entre les més famoses es troben les tombes d'Hirjuf, Sabni o Hekaib.
Ruïnes de la ciutat de Elefantina (088-007)
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Elefantina.
Elefantina (àrap: : جزيرة الفنتين) és una illa del riu Nilo, contigua pel nort al seu primera catarata. Se situa entre la moderna ciutat d'Asuán, que queda en la vora este del riu i la necròpolis faraònica de Qubbet el-Hawa, situada en la vora oest. Medix 1.360 m de llongitut per 780 m d'esgambi. L'àrea considerada Patrimoni de la Humanitat comprén 8,52 hectàrees en l'extrem sur de l'illa, a on es conserven ruïnes de l'antiga ciutat de Elefantina. Esta àrea pertany i està gestionada pel Consell Suprem d'Antiguetats d'Egipte i està oberta al públic com a museu.
L'antiga ciutat de Abu (Elefantina), situada en l'illa, va servir com a capital del Nomo I de l'Alt Egipte. Des d'époques antigues fins al periodo helenístico Abu va ser centre administratiu i comercial d'importància i va servir com a guarnició fronteriça d'Egipte en la seua frontera meridional natural, la que formaven les primeres catarates de l'Nilo, Elefantina ha segut també important a lo llarc de l'història d'Egipte com un centre religiós, que es va originar en el periodo predinástico i va proseguir fins a l'época romana. La major part dels restants conservats en l'extrem sur de l'illa es relacionen en temples i cementeris.
El més destacat és el santuari de la deesa Satet, que personificaba les inundacions de l'Nilo i que també era protectora de Elefantina. Un santuari a la deesa va ser fundat en la II Dinastia i va ser reconstruït posteriorment en l'Imperi Mig i Nou, aixina com en el periodo ptolomeico. El Temple de Satet és el millor eixemple de temple l'us del qual es va dilatar a lo llarc de tot el periodo faraònic i que va anar periòdicament renovat.
Les ruïnes del Temple al deu Jnum, el deu moltó associat en la primera catarata de l'Nilo, també s'ubiquen en esta part de l'illa. El terrat principal d'este temple, que data del regnat de Nectanebo II (s. IV a. C.) de la XXX Dinastia es conserva encara junt en una porta monumental. Satet i Jnum, junt en la deesa Anuket de l'Illa de Sehel formaven la tríade de deidades de la regió de Elefantina.
En la partix oest de l'illa està el Temple de Hekaib, un funcionari de la VI Dinastia, que va ser enterrat en una de les tombes de Qubbet el-Hewa. Hekaib va ser venerat durant el periodo de l'Imperi Mig i el seu santuari està ple d'esteles i estàtues, aixina com tablillas d'ofrenes que li varen ser dedicats per reis i personages notables.
En la part este de l'illa està el Nilómetro, una escala monumental que s'utilisava per a medir el nivell de les riuades anuals de l'Nilo. Es conserven, del periodo romà les marques indicatives del nivell de la riuada en colzes. Un atre element arqueològic destacat que es conserva de l'antiga ciutat és la chicoteta Piràmide de Elefantina. En el perímetro d'este lloc arqueològic.
Junt al Nilómetro s'ubica en una antiga casa de recree el Museu de Asuán, que va ser inaugurat en 1912.Este museu guarda una colecció que se centra en l'història de Asuán i de Nubia, mostrant numerosos artefactes rescatats de l'inundació de l'assut de Asuán.
Pedreres de pedra i obelisc (088-008)
[editar | editar còdic].jpg){kind=link}
- Artícul principal → Obelisc inacabat de Asuán.
Les pedreres de pedra de l'Antic Egipte es varen utilisar per a l'obtenció de pedra de calitat per a la construcció de monuments decoratius com a estàtues i obeliscs. Les pedreres ubicades en la zona de Asuán es varen utilisar per a l'extracció principalment de granit de diversos colors (roig, gris i negre) i es troben entre les més importants del país. Entre els monuments que s'han identificat que es varen fabricar en granit extret en Asuán es troben les Agulles de Cleopatra, els sarcòfecs dels faraons Zoser i Seneferu i moltes cámara mortuoria, sarcòfecs, columnes i atres estructures en el complex de les Piràmides de Guiza.
Dins del molt més extens conjunt de les denominades pedreres de Asuán, situades a lo llarc del ric Nilo en les rodalies d'esta ciutat i més concretament en el sector nort de les de les denominades Pedreres de Shellal (extensió total de 20km²), s'ha protegit com a part del Patrimoni de la Humanitat una chicoteta àrea de 4,34 hectàrees (Plantilla:Coord/input/ERROR</noinclude>) de les pedreres habilitada com museu a l'aire lliure i a on es troba el famós Obelisc inacabat de Asuán. Es tracta d'una pedrera de granit rosa, material molt apreciat que dins d'Egipte solament es trobava en esta zona. L'obelisc inacabat és el major obelisc conegut de l'antiguetat. Va ser encarregat per la reina Hatshepsut (XV), pero es va badar mentres era llaurat en la roca mare i es va abandonar a mig fabricar, quedant com un testimoni de les tècniques d'extracció egipcíaques. Esta pedrera es troba en els suburbis del sur de la ciutat a a penes 2 km del centre de la mateixa i és adjacent al Cementeri Islàmic de Asuán.
Monasteri de Sant Simeón (088-009)
[editar | editar còdic]El monasteri cristià de Sant Simeón es va fundar pels coptos en el VII , abans de ser destruït per Saladino en 1173. En els seus temps albergava a 300 monges i fins a 100 peregrins i estava rodejat per una muralla doble de 10 metros. Despuix de ser destruït, mai més va tindre us. S'ubica en el port de Asuán.[3]
Cementeri islàmic (088-010)
[editar | editar còdic]En una ubicació adjacent (Plantilla:Coord/input/ERROR</noinclude>) a la pedrera de l'obelisc inacabat es troba el Cementeri islàmic de Asuán o Cementeri fatimí, que ocupa una superfície de 28,05 hectàrees. Actualment engolgut per la ciutat de Asuán, es trobava antigament extramuros de la ciutat històrica. Es tracta d'una necròpolis islàmica que data del periodo del Califato fatimi chií en els sigles XI i XII. Junt a tombes més modernes es conserven en el cementeri antics mausoleus construïts en rajoles i revestiment d'estuc, de base quadrada i en cúpula, que daten de l'época fatimí. L'interés d'estos monuments, cridats qubba, residix en la diversitat de les cúpules que, responent a un simbolisme freqüent en el món islàmic com a representació del cel, cobrixen les tombes. Algunes de les qubbas es corresponen a sants locals que els asuaníes encara veneren. L'estat de conservació de les qubbas és molt variable. El cementeri de Asuán és considerat com el principal exponent de l'art funerari islàmic en Egipte.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ UNESCO (ed.): «Campagne internationale pour la sauvegarde dones monuments de Nubie». Consultat el 5 abril 2018.
- ↑ 2,0 2,1 UNESCO (ed.): «Monuments de Nubia, des d'Abu Simbel fins a Philae». Consultat el 1 de setembre de 2025.
- ↑ "LookLex" - Monasteri de Sant Simeón
- Advisory Body Evaluation (1979) (UNESCO) (en anglés)
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- Nubian Monuments from Abu Simbel to Philae (UNESCO) (en anglés)
- Visita virtual als Monuments nubios d'Abu Simbel a File
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Monumentos de Nubia, desde Abu Simbel hasta Philae» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.