Campanya de salvament dels monuments de Nubia
La Campanya Internacional per a Salvar els Monuments de Nubia va ser la reubicación de 22 monuments en la Baixa Nubia, en el sur d'Egipte i el nort de Sudan, realisada entre 1960 i 1980. L'èxit del proyecte (en particular, la creació d'una coalició de 50 països darrere del proyecte) va conduir a la creació de la Convenció del Patrimoni Mundial en 1972 i, per lo tant, al sistema modern de llocs Patrimoni de la Humanitat.[1]
El proyecte va començar com a resultat de la construcció de l'Assut de Asuán, en la primera catarata de l'Nilo, un lloc que definia el llímit tradicional de l'Antic Egipte i Nubia. La construcció de l'assut donaria com resultat la creació del llac Nasser, que sumergiria les vores de l'Nilo en tota la seua llongitut de 479 km al sur de l'assut, inundant tota l'àrea de l'històrica Baixa Nubia. Vittorino Veronese, director general de la UNESCO, ho descrivia en 1960: «No és fàcil elegir entre un patrimoni del passat i el benestar presente d'un poble que viu necessitat a l'ombra d'un dels llegats més esplèndits de l'història, no és fàcil elegir entre temples i cultius».[2]
La revista El Correu de la UNESCO la va descriure com "la major operació de rescat arqueològic de tots els temps».[3]
En 1979, els monuments es varen inscriure en la Llista del Patrimoni Mundial com a Monuments nubios des d'Abu Simbel fins a Philae.[4]
Descripció general
[editar | editar còdic]En 1959, Egipte i Sudan varen llançar una campanya internacional de donacions per a salvar els monuments de la Baixa Nubia. Les relíquies més meridionals de la civilisació del Antic Egipte estaven amenaçades per l'imminent creació del llac Nasser, que estava a punt de resultar de la construcció de la represa de Asuán.[5]
El número de monuments reubicats s'ha establit com 22[6] o 24,[7] depenent de cóm es definixca un lloc individual. Solament un lloc arqueològic en la Baixa Nubia, Qasr Ibrim, permaneix en la seua ubicació original i sobre l'aigua. Anteriorment, un assentament en la part alta d'un penya-segat, es va transformar en una illa.[8] Els llocs reubicats es poden agrupar de la següent manera:
- 2 grups de temples es varen mudar prop de llocs casi idèntics.
- 11 temples reconstruïts i agrupats en tres oasis en vistes al llac Nasser.
- 7 temples ubicats en dos museus.
- 5 monuments enviats a museus occidentals com "donacions a canvi" d'assistència tècnica i financera.[7]
La llista de monuments reubicats és la següent:
._Temple_dedicated_to_Pa_-_Horakhti.jpg){kind=link}
_-_Egypt-9_-_Temple_of_Derr_(Published_in_Wikipedia).jpg){kind=link}
_-_vue_ext%C3%A9rieure_du_tombeau_-_F%C3%A9lix_Teynard._(cropped).jpg){kind=link}
.jpg){kind=link}
_-_Google_Art_Project.jpg){kind=link}
.jpg){kind=link}
_(33690109520).jpg){kind=link}
_(40205520311).jpg){kind=link}
Contribucions
[editar | editar còdic]Donada l'imminent inundació d'una àmplia àrea, Egipte i Sudan varen encorajar als equips arqueològics de tot lo món a realisar el treball de la manera més àmplia possible. Aproximadament 40 equips de tot lo món varen aplegar a la regió per a explorar un àrea d'aproximadament 500 km de llongitut.[5] Ademés de les operacions d'reubicación, molts països varen participar en treballs d'excavació i conservació.
Entre els països que varen contribuir a l'operació estan: Alemània Occidental, Alemània Oriental, Argentina, Àustria, Bèlgica, Canadà, Checoslovàquia, Dinamarca, Egipte, Espanya, Estats Units, Finlàndia, França, Ghana, Hongria, Índia, Itàlia, Noruega, Països Baixos, Polònia, Regne Unit, Sudan, Suècia, Suïssa, Unió Soviètica i Yugoslàvia.
Ademés de participar directament en les operacions de rescat d'alt perfil d'Abu Simbel i Philae, l'Organisació d'Antiguetats Egipcíaques va portar a terme el rescat de molts temples i monuments més menuts utilisant els seus propis mijos financers i tècnics.[5]
El cost de l'operació es va calcular en 36 millons de dólars. L'Unesco s'havia propost reunir 20 millons i mig de dólars i al 16 de novembre de 1963 s'havien reunit uns 17 millons. El govern de la República Àrap Unida, s'havia compromés a pagar la diferència per lo que es va donar inici al treball d'reubicación.[9]
Contribucions financeres (en dólars) per a la preservació d'Abu Simbel:[9]
- Afganistan, 2.000
- Aràbia Saudita, 40.000
- Argèlia, 105.000
- Àustria, 25.000
- Bèlgica, 16.975
- Bolívia, 7.000
- Brasil, 12.850
- Camboja, 5.000
- Camerún, 26.000
- China, 2.000
- Chipre, 2.800
- Cuba, 160.000
- Dinamarca, 15.000
- Equador, 1.000
- Espanya, 270.000
- Estats Units d'Amèrica, 12.000.000
- Filipines, 10.000
- França, 1.000.000
- Ghana, 46.000
- Grècia, 30.000
- Índia, 588.000
- Indonèsia, 10.000
- Iraq, 60.000
- Itàlia, 856.000
- Japó, 20.000
- Koweit, 50.000
- Líban, 33.330
- Líbia, 26.000
- Luxemburc, 40.000
- Malàsia, 10.000
- Mali, 2.040
- Marroc, 86.000
- Mónaco, 10.200
- Nepal, 1.000
- Nigèria, 53.200
- Països Baixos, 435.600
- Pakistan, 130.000
- Tastar, 55.000
- Regne Unit, 213.000
- Romania, 5.000
- Santa Sèu,10.000
- Sierra Leona, 2.800
- Suècia, 500.000
- Suïssa, 230.000
- Togo, 815
- Tunis, 12.000
- Turquia, 3.000
- Uganda, 5.600
- Uruguay, 10.000
- Yugoslàvia, 226.000
- Orde de Malta,1.000.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «The World Heritage Convention» (en anglés). UNESCO. Consultat el 20 de març de 2023. «The event that aroused particular international concern was the decision to build the Aswan High Dam in Egypt, which would have flooded the valley containing the Abu Simbel temples, a treasure of ancient Egyptian civilization. In 1959, after an appeal from the governments of Egypt and Suen, UNESCO launched an international safeguarding campaign. (...) Its success led to other safeguarding campaigns, such as saving Venice and its Lagoon (Italy) and the Archaeological Ruins at Moenjodaro (Pakistan) , and restoring the Borobodur Temple Compounds (Indonèsia). Consequently, UNESCO initiated, with the help of the International Council on Monuments and Sites (ICOMOS), the preparation of a draft convention on the protection of cultural heritage.»
- ↑ UNESCO.París:Consultat el 20 de març de 2023.
- ↑ (32).El Correu de la UNESCO.Unesco.París:ISSN 0304-3118.Consultat el 20 de març de 2023.
- ↑ Meskell, Lynn (2018). «Technocracy», A Future in Ruins: UNESCO, World Heritage, and the Dream of Peace (en anglés), Oxford: Oxford University Press, pp. 72. ISBN 978-0-19-064834-3.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 Säve-Söderbergh, Torgny (1987). Temples and Tombs of Ancient Nubia: The International Rescue Campaign at Abu Simbel, Philae and Other Sites (en anglés), Londres: Thames and Hudson. ISBN 978-92-3-102383-5.
- ↑ «International Campaign to Save the Monuments of Nubia» (en anglés). UNESCO. Consultat el 20 de març de 2023.
- ↑ 7,0 7,1 Allais, Lucia (2012). «The design of the Nubian desert: Monuments, mobility, and the space of global culture», Governing by Design: Architecture, Economy, and Politics in the Twentieth Century (en anglés), Pittsburgh: University of Pittsburgh Press, pp. 199-215. ISBN 978-0-8229-6178-9.
- ↑ (2007) «New Discoveries at Qasr Ibrim, Lower Nubia», Fields of Change: Progress in African Archaeobotany (en anglés), Groninga: Barkhuis i Groningen University Library, pp. 157. ISBN 978-90-77922-30-9.
- ↑ 9,0 9,1 Tens que especificar títul = i url = al usar {{cita web}}.. unesdoc.unesco.org. Consultat el 2025-01-19.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció parcial derivada de «International Campaign to Save the Monuments of Nubia» de Wikipedia en inglés publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Campanya de salvament dels monuments de Nubia.
- «La major expedició arqueològica de tots els temps: el rescat de Nubia de les aigües de l'Nilo». The Conversation.
- «A 60 anys del rescat dels temples faraònics de Nubia, la major resposta internacional en pro del patrimoni». Govern de Mèxic.