Museu Egipcíac de Torí

Museu Egipcíac de Torí

El Museu Egipcíac de Torí (Museu delle Antichità Egizie, lit., 'Museu de l'Antiguetat Egipcíaca') està situat en la ciutat de Torí, Itàlia, en el palazzo dell'Accademia delle Scienze, un edifici d'estil barroc, proyectat per l'arquitecte italià Guarino Guarini, en 1678, per a colege dels nobles. És un dels museus més antics, i el segon en importància per la seua colecció d'antiguetats egipcíaques despuix del Museu Egipcíac d'El Caire. En 2022 va rebre a 898.500 visitants, sent un dels museus més visitats d'Itàlia.

Història

Orígens: Vitalino Donati

La Galeria dels Reis en el Museu Egipcíac

El primer artefacte relacionat en Egipte que va aplegar a Torí va ser la Taula isiaca en 1630, un altar a imitació de l'art egipcíac que Dulu Jones sugerix que va ser creada per a un temple d'Isis en Roma. Esta exòtica peça va fer que el rei Carlos Manuel III de Cerdenya ordenara en 1760 a Vitaliano Donati, professor de Botànica de l'Universitat de Torí, que viajara a Egipte per a adquirir noves peces. Una volta en el país es desplaça pel Nilo més allà d'Asuán en l'objectiu d'arreplegar espècimen de la flora i fauna ademés d'antiguetats com a mòmies i manuscrits. En este viage conseguirà tres estàtues: de Sejmet, de Ramsés II i una atra la de la reina Tiy, esposa d'Amenhotep III. Quan Donati va retornar a Itàlia va dur més de 300 objectes, especialment de Karnak i Coptos, que varen ser les primeres peces del Museu d’Antichitá, més vesprada conegut com el Museu Egipcíac de Torí.

Colecció de Bernardino Drovetti i inauguració

La major adquisició es va produir en 1824 en la compra de la primera colecció d'antiguetats egipcíaques a l'explorador i diplomàtic italià Bernardino Drovetti, qui treballava en aquella época com a cònsul francés en Egipte. Esta va ser comprada pel rei Carlos Félix de Saboya, per la suma de 400.000 lires piamontesas, i constava de més de mil peces, composta per unes cent grans estàtues, esteles, sarcòfecs en mòmies, papirs, i múltiples objectes funeraris. En la colecció destaquen les colossals estàtues d'Amenofis I, un Ramsés II sedente, l'estàtua de Tutmosis II i el Cànon Real de Torí. Eixe mateix any, en 1824, es va fundar el museu en un edifici cridat Collegio dei Nobili, dissenyat per Michelangelo Garove a partir de 1649. Va ser utilisat per a exhibir les primeres antiguetats de Drovetti.

Jean-François Champollion va visitar este museu per a estudiar la seua important colecció de papirs, els quals li varen ajudar a donar els primers passos en el dessiframent de l'escritura jeroglífica.

Noves adquisicions

Papir de les mines (1879 - 1899 - 1969).

Papir de les mines (1879 - 1899 - 1969):
el mapa geològic-topogràfic més antic conegut.

En 1833 la colecció del piamontés Giuseppe Sossio, de més d'1.200 peces, es va afegir al Museu Egipcíac. Més vesprada l'edifici va ser ampliat per Giuseppe Maria Talucchi i Alessandro Mezzucchetti durant la segona mitat del sigle XIX, encara que ya es trobava obert al públic des de 1832.

Ademés d'antiguetats egipcíaques, també hi havia artefactes romans, prerromanos i prehistòriques junt a una secció de història natural. L'edifici sempre ha estat compartit en l'Acadèmia de Ciències de Torí. La Galeria dels Reis o la Galeria de les Estàtues varen ser traslladades a la seua ubicació actual, despuix d'estar ubicades front a l'edifici principal. Durant el sigle XIX el Museu Real d'Antiguetats i Relíquies Egipcíaques també va adquirir algunes coleccions menors de coleccionistes privats i d'intercanvis en atres museus.

Ernesto Schiaparelli va ser nomenat director del museu en 1894, incrementant els fondos per mig de compres i campanyes d'excavació entre 1903 i 1937 en Heliópolis, Guiza, Asiut, Hermópolis, el Valle de les Reines (la tomba de Nefertari), Deir el-Medina i Gebelein. Més tarde Giulio Farina també va traslladar més de 30.000 artefactes a Torí. El Museu va tindre una reorganisació de les seues sales en 1908 i una segona, i més important, en 1924, en la visita oficial del rei. Per a compensar la falta d'espai, Schiaparelli va reestructurar el nou ala del museu, cridada "Ala de Schiaparelli", a on va exhibir les seues troballes en Asiut i Gebelein.

En la década de 1960, despuix de l'ajuda italiana en la Campanya de salvament dels monuments de Nubia per la construcció de l'assut de Asuán, el govern egipcíac va regalar a Itàlia el chicotet temple de Ellesiya, dividit en 66 peces i finalment instalat en el museu el 4 de setembre de 1970.

La colecció sempre ha segut exposta en Torí, en un edifici dedicat a este us en la Via Accademia delle Scienze, 6. Únicament durant la Segona Guerra Mundial algunes peces varen ser dutes a Agliè. El museu va ser producte d'un experiment del govern italià para privatizar els museus nacionals quan es va establir la Fondazione Museu delle Antichità Egizie a finals de 2004. L'edifici va ser remodelat durant els Jocs Olímpics de Torí 2006, en les seues sales redissenyades per Dante Ferretti.

El museu va tindre de nou una gran reforma radical per a reorganisar les seues estàncies i el seu itinerari, reinaugurando en 2015.

Colecció

El temple de Ellesiya en l'interior del museu

• Estàtues:
  • L'estàtua sedente de la princesa Redit (dinastia III)
  • L'estàtua d'Amenhotep I (dinastia XVIII).
  • Estatuilla en fusta d'Ahmose-Nefertari.
  • Les estàtues de Thutmose I i Thutmose III.
  • Les estàtues d'Horemheb i Mutnedymet.
  • L'estàtua sedente de Ramsés II (dinastia XIX)
  • L'estàtua colossal de Sethy II (5,16 m)
• Sarcòfecs:
  • Sarcòfec de Duaenra (fill de Keops)
• Elements funeraris:
  • Capella de la tomba de Maya (dinastia XVIII)
  • Maquetes de les tombes de Minhotep i Upuautemhat
  • Caraces d'algeps pintat de l'época greco-romana
• Múltiples objectes de la vida quotidiana.
  • Vasijas d'época predinástica, Naqada I, i Naqada II, del Imperi Antic, Imperi Mig i Imperi Nou.
• Papirs:
  • El Cànon Real de Torí (dinastia XIX)
  • Papir de les mines
  • Papir eròtic de Torí
  • Papir judicial de Torí
• Temple de Ellesiya

Tomba de Kha i Merit (TT8)

• Taula isiaca

Bibliografia

• Wolfgang Kosack: Schenute von Atripe De judicio finale. Papyruskodex 63000.IV im Museu Egizio vaig donar Torino. Einleitung, Textbearbeitung und Übersetzung herausgegeben von Wolfgang Kosack. Brunner, Berlín 2013. ISBN 978-3-9524018-5-9

• Wolfgang Kosack: Basilios "De archangelo Michael": sahidice Pseudo - Euhodios "De resurrectione": sahidice Pseudo - Euhodios "De dormitione Mariae virginis": sahidice & bohairice : < Papyruskodex Turin, Mus. Egizio Cat. 63000 XI. > nebst Varianten und Fragmente. In Parallelzeilen ediert, kommentiert und übersetzt von Wolfgang Kosack. Verlag Christoph Brunner, Berlín 2014. ISBN 978-3-906206-02-8.