Papir de les mines
_-_Museo_Egizio_Turin_C_1879_1969_1899_p01.jpg){kind=link}
El Papir de les mines, o papir Torí I, és un document cartogràfic fragmentario sobre papir, datat cap a 1155-1150 a. C. i conservat en el Museu Egipcíac de Torí.[1] És un mapa egipcíac considerat una de les cartes geogràfiques més antigues conegudes, el pla topogràfic més antic conservat del Antic Egipte i el mapa geològic conservat més antic conegut.[1][2][3] En el recte conserva un mapa del uadi Hammamat, mentres que el vers conté texts de distint tipo escrits en hierático.[1]
Història del document i dels estudis
[editar | editar còdic]
El papir procedix provablement de Deir el-Medina, front a Tebas, i va pertànyer en tota provabilitat a l'escriga Amennakht, fill de Ipuy, ya que la seua mà és reconeixible en la major part dels texts.[4] Va ser adquirit en Egipte per Bernardino Drovetti entre 1814 i 1821, venut en 1824 a Carlos Félix de Saboya junt en la colecció Drovetti, i va passar posteriorment al Museu Egipcíac de Torí.[4]
Els molts fragments del mapa varen ser considerats originalment com a parts de varis papirs diferents, identificats actualment en els números Cat. 1879, Cat. 1899, Cat. 1969, Cat. 2082/174 i Cat. 2083/182.[4] El mapa reconstruït representa la zona minera del uadi Hammamat i va ser preparat per a una expedició minera de Ramsés IV al uadi Hammamat, en el desert Oriental, format per roques del escut aràbic-nubio.[5] El propòsit de l'expedició era obtindre blocs de bejen, identificats en grauvaca, que s'utilisaven per a erigir estàtues del faraó.[6]
En el sigle XIX, Karl Richard Lepsius va interpretar el papir com un pla de la tomba de Seti I, mentres que Samuel Birch ho va relacionar en 1852 en mines d'or nubias en el uadi Allaqi.[7] Georges Goyon va relacionar posteriorment el document en el uadi Hammamat i en els jaciments de pedra bejen documentats per les inscripcions locals.[8]
Descripció
[editar | editar còdic]_-_Museo_Egizio_Turin_C_1879_1969_1899_p01_(detail).jpg){kind=link}
l'uadi no solament era important per l'existència de pedreres i mines, sino també per ser una via d'accés al mar Rojo.[1] El mapa mostra una regió montanyosa travessada per un uadi principal i varis uadis secundaris.[1] El curs principal s'identifica en el uadi Hammamat, una via que conectava el vall de l'Nilo en la mar Rojo.[1][9] La regió representada correspon al tram del uadi Hammamat comprés entre Bir el-Hammamat i Bir Umm Fawakhir, en la ruta entre Coptos i Quseir.[10]
El mapa mostra una franja d'uns 15 quilómetros del llit del Hammamat, i inclou la confluència d'este uadi en atres uadis, els tossals circumdants, la pedrera de pedra, una mina d'or i l'assentament de Bir Umm Fawakhir.[11] També inclou numeroses anotacions que identifiquen les característiques mostrades en el mapa, els destins de les rutes del uadi, la distància entre la pedrera i la mina, la localisació dels depòsits d'or en els tossals i els tamanys dels blocs de bejen extrets.[4] La part superior del mapa està orientada cap al sur, en direcció a les fonts del Nilo.[1] Segons la reconstrucció actual del Museu Egipcíac de Torí, el mapa medix 282 cm de llarc per 41 cm d'alt; una nova reconstrucció, més breu, va ser proposta per Harrell i Brown en 1992.[1][11]
Ademés de ser un mapa topogràfic, el papir de Torí és també un mapa geològic, perque mostra la distribució local de diversos tipos de roca i la litologia de les graves del uadi.[2] Els tossals estan representats frontalment i en direccions opostes, d'acort en una convenció de l'art egipcíac.[1] Els tossals roses, o roses en bandes marrons, han segut interpretades com a roques sedimentarias i granit rosa, mentres que els tossals negres corresponen a roques efusivas i metamòrfiques.[1] La diversitat litològica de les graves del uadi està representada en punts marrons, verts i blancs.[2] El traçat sinuós del uadi Hammamat va ser rectificat en el dibuix, perque les seues curves no haurien pogut incloure's en l'estret soport de papir.[1] El mapa no adopta una escala constant, pero s'ha estimat una relació aproximada entre 50 i 100 metros per centímetro, corresponent a una escala entre 1:5000 i 1:10000.[1]
S'han identificat vintihuit anotacions en hierático al voltant dels dibuixos del mapa.[4] Les anotacions indiquen sobretot camins, construccions, depòsits auríferos i operacions d'extracció de la pedra bejen, descrita com una pedra grisa verdosa.[4] En el papir també apareixen una capella d'Amón, el punt en que es trobava una estela de Seti I, un chicotet poblat de quatre cases i un traçat de depòsits aluvials.[4] En l'hipòtesis de Rosemarie i Dietrich Klemm, recollida per Antonio Requena i José Lull, alguns uadis secundaris són identificables en el uadi Atalla i el uadi és-Sid.[12] L'assentament dels treballadors ha segut identificat en el lloc arqueològic de Bir Umm Fawakhir, encara que en la cautela de que les evidències conegudes del lloc pertanyen sobretot a época grecorromana.[12] Dorn i Polis senyalen ademés la representació de blocs de grauvaca en mides, relacionats en una expedició del regnat de Ramsés IV.[6]
-
Recte del Papir de les mines, en el mapa del uadi Hammamat. Imperi Nou, dinastia XX, 1155-1150 a. C.; Museu Egipcíac de Torí (Cat. 1879+1969+1899+2082/174+2083/182).
_-_Museu_Egizio_Turin_C_1879_1969_1899_p01.jpg){kind=link}
Texts del vers
[editar | editar còdic]El vers del papir va ser reutilisat per a registrar més d'una dotzena de texts i varis dibuixos, entre ells cartes, texts administratius, himnes i texts religiosos.[4][13] Entre els texts del vers s'identifiquen una còpia d'una carta a Ramsés VI relativa al cult d'una estàtua de fusta adornada en materials preciosos, un registre relatiu a la requisa de coure dels obrers de Deir el-Medina, una llista de divinitats i dies festius, i un text en el que Amennakht figura com a testic d'un jurament.[1] Un dels himnes termina en la fòrmula «fet per l'escriga Amennakht», indicació d'autoria de l'obra.[13] Segons Dorn i Polis, la presència d'esta fòrmula i del nom de Amennakht en atres texts permet vincular a l'escriga en la producció del document junt en el seu colega Hori.[13]
-
Vers del Papir de les mines, en texts en hierático.
_-_Museu_Egizio_Turin_C_1879_1969_1899_p02.jpg){kind=link}
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 1,10 1,11 1,12 «Goldmine Papyrus» (en anglés). Museu Egizio. Consultat el 21 de maig de 2026.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Harrell i Brown, 1992a, p. 3.
- ↑ Harrell i Brown, 1992b, p. 81.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 4,5 4,6 4,7 «Papyri Museu Egizio: Cat.2082/174, Cat.1899, Cat.1969, Cat.2083/182, Cat.1879» (en anglés). Museu Egizio. Consultat el 21 de maig de 2026.
- ↑ Requena i Lull, 2005, p. 127.
- ↑ 6,0 6,1 Dorn i Polis, 2022, p. 154.
- ↑ Goyon, 1949, pp. 337-338.
- ↑ Goyon, 1949, pp. 345-346.
- ↑ Dorn i Polis, 2022, pp. 153-154.
- ↑ Requena i Lull, 2005, p. 128.
- ↑ 11,0 11,1 Harrell i Brown, 1992b, pp. 81-105.
- ↑ 12,0 12,1 Requena i Lull, 2005, p. 134.
- ↑ 13,0 13,1 13,2 Dorn i Polis, 2022, p. 154.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Papiro de las minas» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.