Uadi

]]

Archiu:NachalParan1.jpg

Uadi en Nachal Paren, en el desert de Néguev (Israel).

Archiu:Khubtha from Wadi Musa.jpg

Wāvaig donar Musa (Jordània).

Archiu:Wadi Naqab - 13.jpg

Wadi Naqab, Ras al Jaima (Emirats Àraps Units).

Un uadi o wadi (del àrap clàssic وادي, wāvaig donar, pl. ’āwdiya), wad o ued (en francés, oued), és un terme àrap per a referir-se a un vall o riu sec que es troben generalment en zones desérticas o semidesérticas, en pendents suaus i casi planes, pel qual solament discorre aigua en la temporada de pluges.

Aixina que, un uadi equival a lo que en Espanya es coneix com rambla i en Argentina cañada o zanjón, pero per extensió, en els països àraps també s'aplica eixa mateixa denominació als barrancs i torrents de montanya que ya en el fondo de la vall formen el curs principal. En àrap modern, wad (واد) significa «vall».

Etimologia

Wāvaig donar prové de la raïl trilítera و د ي (W-D-Y), relacionada en «traure» «aguaitar» o «proyectar de sobte», en referència a les seues aigües. En àrap el terme més comú per a referir-se a un riu estacional és, no obstant, shuʿaib (شعيب), ya que wād (واد) ha passat a significar «vall» en general. Abdós térmens es poden usar indistintament.

Guad- i Odi- en la península ibèrica

En Espanya, el nom de molts rius tenen la guad-, especialment en el sur peninsular (Guadalfeo, Guadalhorce, Guadalquivir, Guadarrama, Guadiana i Guadarranque, entre uns atres); varen rebre este nom durant la dominació àrap, i prové de la raïl àrap comuna wāvaig donar «vall» o «caixer».

En Portugal, es va configurar com ode- o odi- i és un prefix comú en molts hidrónimos del sur del país: Odeleite, Odivelas, Odiana, Odemira, Odivarga, Odiáxere, etcétera. S'ha especulat molt sobre l'etimologia del riu Odiel, en la província de Huelva; Miguel Asín Palaus i arabistas posteriors han defés que prové de wad-, no obstant l'evidència va demostrar que prové del llatí Urium, com era conegut en l'época romana.

Atres idiomes

En hebreu i maltés, abdós idiomes semíticos, és conegut com wadi (ואדי) i wied, respectivament. En canvi, en les llengües amazigas es denomina asif o ighzer.

En el egipcíac antic equivalia al terme ar (jeroglífic: 𓇋𓂋𓈗), o be, iar, iaur-t, iteru, atur, atr o atru. En l'actual idioma copto, depenent del dialecte, es pot sentir ⲉⲓⲟⲟⲣ (eioor), ⲫⲓⲁⲣⲟ (piaro en dialecte sahídico, phiaro en bohaírico), ⲉⲓⲉⲣⲟ (eiero), ⲓⲁⲣⲟ (iaro), ⲓⲉⲣⲟ (iero), ⲓⲉⲣⲁ (iera) o ⲓⲟⲣ (ior), tots els quals provenen de l'egipcíac antic.

En les montanyes de Tibesti, en Chad, el wadi es diu enneri.

Característiques

Els caixers secs o estacionals de rius, rieras i torrents són típics de totes les regions càlides i semiáridas o desérticas del món. Hi ha numerosos ’āwdiya en la península aràbiga, el Alce mediterràneu i en el nort d'Àfrica. Estos caixers poden tindre fins a més de cent metros d'esgambi; generalment, solament canalisen aigua durant breus temporades plujoses —d'hores, dies o com a molt semanes de duració— que poden ser de periodicitat anual o esporàdiques i impredictibles, tant en l'época de l'any en que ocorren com en la pluviosidad.

En estes regions, l'escassa vegetació és xérica, espinosa, de llent creiximent i està llimitada a l'entorn dels ’āwdiya. Si en el subsol o en la superfície d'estos s'almagasena l'aigua, la vegetació pot tindre un caràcter més exuberante i originar un tipo d'oasis, encara que la vegetació natural en estos, normalment, és reemplaçada per espècies domèstiques com: palma datilera, arbres frutales, hortalices i herbes forrajeras, a voltes, plantades per els qui habiten i usufructúan l'oasis.